diumenge, 20 de maig de 2012

Delta de l'Ebre, espai obert

Ara que la primavera està tant avançada i abans no arribi el calor, hem aprofitat aquest cap de setmana per a fer una bicicletada pel Delta de l’Ebre.

Després de carregar les bicicletes a la “furgo” del Ferran fem una primera parada a l’àrea de Vilafranca on ens trobem amb l’Alfons i la Susanna que ja fa una estona que s’esperen. Malgrat les previsions meteorològiques que anuncien un temps variable (per a variar) de moment el dia és prou bo i no fa massa calor… excel·lent!

Cap al migdia ja sóm a l’alberg de Deltebre on passarem la nit però després de dinar en plan picnic, aprofitem la tarda per a rodar alguns quilòmetres. L’Alfons que és qui porta el pes de la sortida, proposa fer cap al nord en direcció a Camarles per anar a la Bassa de les Olles i lo Goleró. Dit i fet!



Ens posem en marxa i tot seguit ens adonem del difícil que és orientar-se al Delta, car estem acostumats a tenir sempre alguna referència més o menys propera, però aquí tot s’assembla i els relleus estàn massa llunyans. Inevitablement fem una petita marrada però sort que l’Alfons i la Susanna es coneixen bé el terreny perquè hi venen sovint. Estem a l’època de la plantació de l’arrós i dels camps inundats tot just treuen el cap els plançons. El sol que surt per estones hi fa un bonic joc de reflexes.


Arribats a la platja de l’Arenal comprovem que el mar està força picat… sort que no pensàvem pas banyar-nos!


Visitem el mirador de disseny de la Bassa de les Olles on comprovem que el que més abunda són els ànecs de collverd però també veiem martinets, algun bernat pescaire, grups llunyans de capó reial, xatracs, molts camallargues i descarades perdius de mar.


També ens entretenim força estona davant l’Estació de les Olles on els “cargols d’Arquimedes” impulsen l’aigua d’un canal a un altre tot superant un petit desnivell… tot un espectacle.


Es nota que la primavera va amb un cert retràs perquè hi ha poques flors, entre les quals veiem alguns lliris grocs i corretjoles blanques (Calystegia sepium) enfilant-se per tot arreu.


Com és aviat (i no vol ploure) decidim arribar-nos fins a la Platja de la Marquesa i recórrer-la a peu una estona per a relaxar les cames… i sobretot el cul.


El sol ja està baixant cap a l’horitzó i a l’alberg ens esperen per sopar així és que muntem de nou a les biclicletes i, a tota velocitat, marxem direcció a Deltebre.


L’endemà, després de passar-se quasi tota la nit plovent, es desperta el dia prou decent: fa sol i només es veuen alguns núvols damunt la Serra de cardó i el Port. Quan acabem d’esmorzar i passar comptes de l’estada a l’alberg, carreguem les alforges a les bicicletes i ens dirigim a creuar l’Ebre pel nou pont anomenat “lo Passador”, impressionant estructura llargament reivindicada, que comunica Deltebre amb Sant Jaume d’Enveja i amb la qual es posa fi a una pila de negocis de barques que, per un preu mòdic, travessaven el riu evitant així haver-lo d’anar a creuar al pont d’Amposta.



A “lo Passador” ens hi estem una bona estona llegint plafons i descansant (alló que no ens hem cansat encara) damunt unes estratègiques hamaques de fusta.


Des d’aquí volem dirigir-nos a els Muntells per tal de vistitar la bassa de la Tancada i l’Encanyissada, però un cop més els problemes d’orientació es fan evidents i acabem preguntant a un bon senyor si la direcció que duem és la correcta; l’home ens respon afirmativament i aquí s’enceta una conversa per la qual ens enterem que avui dia no es planta l’arrós sinó que es sembra per això es col·loquen uns aparells al voltant dels camps per tal de foragitar les aus que pretenen alimentar-se; també ens enterem que “lo Passador” és un fill de les “vaques grasses” i que els veïns de Deltebre i Sant Jaume van tenir molts problemes perquè s’acabés l’obra que les autoritats pretenien deixar “penjada” i així, com no podia ser d’una altra forma, acabem parlant de la crisi que ens afecta a tots i cadescú de diferent manara. Mentre xerrem no ens adonem que els núvols comencen a cobrir el Montsià i el Port.


Fem una petita aturada al mirador de la Tancada on hi observem una vistosa bandada de flamencs.


Com que el temps està empitjorant a marxes forçades decidim anar directament al Poblenou del Delta tot rodejant la Tancada pel seu exxtrem nord i passant entre el Clot i l’Encanyissada a tota velocitat veient caure els llamps sobre el Port i la pluja sobre Sant Carles de la Ràpita.


Entrant al Poblenou ja ens cauen les primeres gotes per la qual cosa ens fiquem ràpidament al restaurant on ens cruspim una deliciosa paella que deixem tremolant.


En acabat remprenem la marxa pel Pla dels Gavilans i ens aturem a un mirador situat a l’extrem occidental de l’Encanyissada on observem gran quantitat d’agró roig i algun xibec.


Seguim rodejant l’Encanyissada fins l’emblemàtica Casa Verda que, aquestes hors ja està tancada. Sense aturar-nos, car ja és un xic tard, tornem ràpidament a l’alberg de Deltebre on tenim els cotxes aparcats i despre´s de fer un darrer refrigeri en un bar proper, ens desitgem bon viatge de tornada i…fins la propera bicicletada!!!


ISABEL BENET. Activitat realitzada els dies 19 i 20.05.12 per Alfons Belinchon, Susanna Sanz, Isabel Salvia, Ferran Guillén i Isabel Benet. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada