22.08.19 La muntanya del Cambradase (o Cambra d’Ase, 2750 m), situada entre les
valls d’Eina i de Planès, a l’Alta Cerdanya, forma un característic circ
glacial orientat al nord, amb parets escarpades i canals força dretes
freqüentades pels escaladors. Tanmateix, els suaus vessants oriental i
occidental no presenten cap dificultat i ofereixen la possibilitat d’establir
un bonic circuit d’uns 10 Km de recorregut i 950 m de desnivell, amb l’estació
d’esquí d’Eina com a punt de partida, i que passa per les tres elevacions
d’aquesta muntanya, amb el pic central com a punt culminant.
El circ de Cambradase des del pla del mateix nom
Cal dir que en la majoria de ressenyes consultades es puja pel vessant occidental, tot remuntant pistes d’esquí, i es baixa pel vessant oriental. Nosaltres recomanem fer-ho a l’inrevés, en el sentit de les agulles del rellotge, amb pujada per un bonic camí de bosc que ateny la carena oriental, i utilitzant les pistes d’esquí per a la baixada.
Per la carretera N-116 que recorre l’Alta Cerdanya, travessem Sallagosa i un
xic més amunt, passat el coll Rigat, seguim a la dreta en direcció a Eina (3
Km). Des d’aquesta població continuem cap a l’estació d’esquí d’Eina 2600, on
deixem el cotxe al peu de les pistes, just al final del tram on és permés
circular als vehicles.
Situats a l’estació inferior d’Eina 2600 (1800 m, el nom fa referència a la
cota màxima de les pistes), sortim pel costat d’una deixalleria, entre l’aparcament
principal de l’estació i un altre de terra situat a continuació, i comencem a
pujar suau pel costat d’uns remuntadors.
Creuem una pista transversal i seguim pujant fins a trobar una altra pista, al costat d’una caseta de fusta, que seguim a l’esquerra, tot planejant, fins al proper pla de Roques Blanques. Enllacem aquí amb una pista més ampla, procedent per l’esquerra de l’estació inferior de Sant Pere dels Forcats, que seguim a la dreta, de pujada, tot deixant, més a la dreta, la pista d’esquí Font Freda, per on en teoria hauriem de retornar (a la pràctica ho farem per una altra que no suposarà gaire marrada).
Suau pujada per una pista d'iniciació
Creuem una pista transversal i seguim pujant fins a trobar una altra pista, al costat d’una caseta de fusta, que seguim a l’esquerra, tot planejant, fins al proper pla de Roques Blanques. Enllacem aquí amb una pista més ampla, procedent per l’esquerra de l’estació inferior de Sant Pere dels Forcats, que seguim a la dreta, de pujada, tot deixant, més a la dreta, la pista d’esquí Font Freda, per on en teoria hauriem de retornar (a la pràctica ho farem per una altra que no suposarà gaire marrada).
Avancem en molt lleugera pujada per la pìsta de terra, i als 600 m deixem a
la dreta una altra pista d’esquí, la Paul
Ribeil, per on després sí que tornarem. Continuem uns 300 m i arribem al
pla de Cambradase (1940 m), on es troben les instal·lacions de l’estació
superior, i on tenim una primera visió de les alteroses parets del circ de
Cambradase.
Pla de Cambradase
Seguim encara per la pista, que es decanta cap a l’esquerra. Als pocs metres, però, la deixem per continuar a l’esquerra (indicador al Cambradase) per un sender que s’endinsa al bosc de Sant Pere dels Forcats, un extens i frondós bosc de pi negre.
El punt on deixem la pista per entrar al bosc
Anem pujant per un ample sender
El sender és molt ample i fressat, i anem guanyant alçada progressivament. Més amunt s’estreta un xic i es va obrint pas entre matolls de neret, però sempre ben definit acaba per sortir del bosc prop de la carena oriental del Cambradase, que tenim a la dreta.
A la part superior del bosc
Ja amb el panorama obert cap a la plana cerdana i les muntanyes del Carlit, aprofitem per reposar forces i prendre un mos sobre unes lloses vora el camí. Reprenem després la pujada pel sender, que voreja uns ressalts rocosos de la carena.
Reposant les forces per a la segona part de la pujada
Continuem la pujada per un bon sender
El panoràmic vessant oriental del Cambradase
Més amunt passem per unes gran fites (2580 m), que ens fan l’efecte de ser la “porta d’entrada” al Cambradase. La carena, ja lliure dels esmentats ressalts, és a uns pocs metres a la dreta, i ara és un fantàstic mirador sobre les canals del circ de Cambradase, així com dels pics central i occidental.
La "porta d'entrada" al Cambradase
Vistes al circ, amb els pics central i occidental
A partir d’aquí anem remuntant per un tarterar, ben guiats per les nombroses fites que indiquen els millors passos.
Ara toca pujar per un tarterar
Superat aquest pedregar, que no suposa cap mena de dificultat, la carena torna a ser majoritàriament herbada i no triguem en assolir l’arrodonit pic oriental de Cambradase (2708 m), amb vistes cap al sud a l’agrest vall de Planès, amb la subsidiària Coma Amagada en primer terme.
Arribant al pic oriental
Al cim del pic oriental, amb el pic central rera dos avantcims
La vall de Planès, amb la Coma Amagada en primer terme
Des d’aquest pic oriental girem a la dreta per continuar en direcció oest pel sender carener, que evita dos avantcims, i fins i tot el pic principal, però nosaltres anem gairebé pel fil d’una fàcil cresta per assolir també aquestes dues elevacions.
Ens dirigim cap al pic central
Anem crestejant
Deixem enrera el pic oriental
Al primer avantcim
Cap al segon avantcim i el pic principal
Després del segon avantcim baixem a una bretxa, on sembla que hi arriba la canal Central, i continuem cap al pic principal, al qual s'hi pot arribar, en cas de neu, vorejant-lo primer pel sender i pujant pel darrera, però sense neu no cal aquesta volta i nosaltres hi muntem directament, tot superant un petit esglaó amb una fàcil grimpada.
Pugem per l'esglaó que culmina en el pic central
Assolim així el pic de Cambradase (2750 m), coronat per una creu i no massa ampli per albergar la munió d’excursionistes que el visiten avui.
Al pic de Cambradase
Des d’aquí gaudim d’extenses vistes al sud sobre l’esmentada vall de Planès, així com de nombrosos cims, del Canigó al Puigmal i la propera Torre d’Eina, mentre que cap al nord la vista abasta des del Puigpedrós i el massís del Carlit a la serra de Madres, així com els llacs de la Bullosa i de Matamala; tanmateix, el més impressionant és tenir a sota nostre el caòtic i espectacular circ de Cambradase.
El pic occidental des del pic central
Sortim del cim en la mateixa direcció oest per la rocosa carena, amb fàcils passos i noves perspectives de les canals del circ. No triguem en arribar a l’avantim oest del pic central, que bé mereixeria un nom diferenciat, doncs és un important nus de carenes entre la vall de Planès, la vall d’Eina i el propi circ de Cambradase.
Continuem la nostra ruta per la carena
Deixem enrera el pic central
A l'avantcim oest, amb la vall d'Eina i el massís del Puigmal
En aquest punt girem a la dreta, en direcció nord, per continuar per la carena occidental del Cambradase, tot observant el gran contrast entre l’herbat vessant de la vall d’Eina i les escarpades parets del circ. Rebutjem anar uns metres més avall pel sender i continuem en plena carena per seguir gaudint de la visió de les canals que pugen per aquest vessant.
Avancem ara per la carena occidental
Excursionistes a la cresta del pic central
Passem per una bretxa amb una cornisa al capdamunt, pugem uns metres cap a una elevació secundària i anem baixant pel costat de més bretxes (la darrera de les quals creiem que és la sortida del corredor Vermicelle) fins a situar-nos a la base del pic occidental.
Encarats al pic occidental, des d'una elevació prèvia
Abans cal passar a frec d'unes bretxes
Continuem cap al pic occidental des de la darrera bretxa
Pugem per l'aresta sud del pic occidental
Enfilem una curta pujada, la darrera de la jornada, i arribem tot seguit al pic occidental de Cambradase (2711 m), allargassat i amb una posició privilegiada respecte als anteriors, doncs domina en tota la seva extensió la Cerdanya i el Capcir. En aquest gran mirador fem un ben merescut dinar de campanya, amb vistes en totes direccions.
Al cim del pic occidental
Els marbres blancs del cim
Vistes a la capçalera de la vall d'Eina
Abandonem el cim encarats a la plana cerdana
Baixem del pic occidental per l’altre costat, i no triguem en deixar enrera les roques de marbre blanc, característic de tot aquest sector, per continuar per una carena herbada i d’inclinació suau.
Anem davallant, sempre en direcció nord, per un ras herbat, abocats a la plana cerdana, i poc després passem pel turó secundari del cim del Ras (2600 m), poc definit (una grossa fita l’assenyala). Uns metres més avall trobem unes fites més altes, similars a les de la pujada per l’altre vessant, que ara ens fan l’efecte de ser la “porta de sortida” de l’àmbit del Cambradase.
La "porta de sortida" del Cambradase
Tram de baixada per la pista Rhodos
Aquesta pista desemboca a una altra, senyalitzada com a Paul Ribeil, per on seguim la forta davallada, uns més ràpids que altres; és recomanable anar fent petites llaçades per no anar carregant massa els genolls.
Pista Paul Ribeil a l'encreuament amb el circuit nòrdic
Més avall travessem una pista utilitzada a l’hivern com a circuit d’esquí nòrdic, i per un darrer tram de la Paul Ribeil arribem a la pista de terra que hem agafat a l’inici i que per la dreta mena al pla de Cambradase. Ara, doncs, ens cal seguir a l’esquerra fins al pla de Roques Blanques, on hi arriba l’esmentada pista Font Freda que baixa més a prop de l’estació inferior d’Eina (tanmateix, ha suposat una marrada d’uns pocs minuts).
Al pla de Roques Blanques
La baixada final cap a l'aparcament d'Eina 2600
Ja només ens queda agafar el curt tram de connexió amb la pista d’iniciació que davalla suaument fins a l’aparcament, on posem el punt final a aquest magnífic circuit pels pics de Cambradase.
SECCIÓ DE MUNTANYA. Activitat reaitzada el dia 22.08.19 per Isabel Benet, Ventu Amorós, Ester
Escobar i Pau Vázquez.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada