La Carbassa des de Coborriu

4.09.19  La dilatada i arrodonida muntanya de la Carbassa (2738 m), visible des de molts indrets de la Cerdanya, es troba situada entre les valls de la Llosa i de Meranges. Per la seva posició central gaudeix d’un extens panorama de la Cerdanya en general, i dels massissos del Puigpedrós i de la Tossa Plana de Lles en particular. Totes les aproximacions a aquesta muntanya són prou llargues i amb un important desnivell, encara que exemptes de dificultats remarcables. Nosaltres hem escollit avui sortir del petit poble de Coborriu de la Llosa, per fer un itinerari d’uns 20 Km de recorregut (anada i tornada) i que supera els 1200 m de desnivell.

La Carbassa des del tossal de l'Amorriador,

amb el Puigpedrós a la dreta

Des de Prullans agafem una estreta carretera local que mena a Lles de Cerdanya per la vall de la Llosa. Passem el trencall d’Ardòvol i continuem cap a la collada d’Ardòvol, per on seguim pel vessant de la vall de la Llosa fins a Coborriu; continuem per la carretera uns pocs metres fins a trobar a mà dreta un petit espai on es poden encabir dos o tres cotxes.

Entrem a Coborriu de la Llosa (1525 m) per l’únic carrer del poble, pel costat de l’església de Santa Llúcia, i ens dirigim cap a la riera de Coborriu, que travessem a gual. Continuem a l’altre costat per una pista de terra i passem tot seguit a la vora d’una font, amb un bon doll d’aigua que hi raja (molt útil, doncs, a l’inici de l’excursió o, en el nostre cas, quan tornem després amb les reserves buides).

Comencem a guanyar alçada amb diverses llaçades, tot alternant trams de bosc amb clarianes que permeten bones vistes sobre la part baixa de la vall de la Llosa, amb el poble de Viliella a l’altre costat, Arribem més amunt a un collet (1715 m), on deixem aquesta pista, que baixa cap a la Bastida i Talltendre, per agafar a l’esquerra una pista secundària que puja, pedregosa i amb una forta inclinació, per la carena del serrat de Santa Anna.

Un bon tros més amunt, la pista surt del bosc i, ja amb un panorama ben obert, arribem a unes pastures (1950 m), sota la muntanya del Pelat de Talltendre.

Ens apropem a la Carbassa, encara llunyana

Vistes al massís de la Tossa Plana de Lles

El Cadí al nostre darrera

Travessem un filat, prop d’un tancat per al bestiar, i poc després retrobem la pista, que inicia una nova pujada, tot vorejant per l’esquerra l’esmentat Pelat de Talltendre fins que s’acaba en arribar a un collet, sobre el torrent de la font del Ferro (tributari del de Coborriu). En aquest punt tenim una completa visió de tota la carena de la Carbassa, amb el collet de Coma de Fornos cap a on hem d’anar.

El vessant occidental de la Carbassa

Girem a la dreta per continuar per un corriol que s’endinsa per un curt tram de bosc, a la sortida del qual travessem un altre filat i seguim pujant per un prat inclinat, sense camí però evident, en direcció al visible coll, tot deixant uns metres a sota la surgència de la font del Ferro (on ens hi atansarem a la tornada).

Per aquests prats ens trobem amb l’agradable sorpresa de veure tota una colònia de marmotes, les quals ens miren encuriosides des de cadascun dels seus caus entre l’herbei, tan nombrosos que cal tenir cura de no fer un mal pas entre tants forats. Arribem així al collet de Coma de Fornos (2222 m), entre els modestos cims del Pelat de Talltendre, a la dreta, i el tossal de l’Amorriador, a l’esquerra; la coma de Fornos es troba a l’altre costat del coll, al vessant de Talltendre.

Collet de Coma de Fornos, amb el tossal de l'Amorriador

Girem a l’esquerra per pujar directament al tossal de l’Amorriador (2300 m), amb un vèrtex geodèsic (des del coll, un sender voreja el tossal per l’esquerra, però tampoc costa gaire d’arribar-hi, si més no a l’anada).

Al tossal de l'Amorriador, amb la Carbassa al fons

Tot i ser un cim modest, disposa ja d’una bona panoràmica, que s’anirà ampliant a mesura que hi pugem. Aprofitem en aquest tossal per fer un mos i recuperar forces, doncs a partir d’aquí ens esperen uns 4 Km de carena fins als dos cims de la Carbassa.

Continuem per la primera part d’aquesta carena, que és la serra del Reller, amb vistes cada cop més obertes als pics de la serra del Sirvent i la Tossa Plana de Lles, a una banda, i del massís del Puigpedrós, a l’altra, on també hi treu el cap el Carlit, encara que la gran amplitud de la carena ens amaga les respectives valls. Aquesta panoràmica compensa amb escreix la monotonia i desolació del terreny per on progressem.

El modest Pelat de Talltendre, amb el Cadí al fons

Per la serra del Reller, sempre en direcció nord

Anem guanyant alçada per diverses graonades i amplis prats on pasturen ramats de cavalls. Després d’assolir una elevació, sense nom al mapa, travessem un altiplà amb indicis de clots o mulleres (ara, a l’estiu, secs) i pugem amb una inclinació més marcada, però curta, fins al turó de Clots (2550 m).

Elevació sense nom, a la serra del Reller

Algun ramat de cavalls trenca la desolació de la carena

Arribant al tossal de Clots

Al tossal de Clots, amb el Puigpedrós i el Carlit (dreta)

Continuem per un altre altiplà, el de la serra de Comaermada, que travessem amb tendència cap a l’esquerra. Al final d’aquest pla, un marcat sender, pedregós i costerut, ens mena ja a l’altiplà superior, de tons vermellosos doncs està format per pissarres oxidades. Ara ja per inclinació suau no triguem en arribar al cim sud de la Carbassa (2735 m), amb una gran fita de pedres i un vèrtex geodèsic.

Pel pla de Comaermada

Pugem per traces de sender a l'altiplà superior

Arribant al primer cim

Al cim sud de la Carbassa

Aquest és, oficialment, el cim de la Carbassa, però val la pena continuar per l’altiplà superior de la muntanya, entre roques esquistoses, per atansar-nos en 10 minuts fins a la petita fita de pedres que indica el cim nord de la Carbassa (2738 m), lleugerament més alt que l’anterior, i amb una millor vista, doncs queda avançat al nord sobre la portella del Torer, que separa les valls de la Llosa i de Meranges.

Continuem per l'altiplà cap al cim nord

Al cim nord de la Carbassa, amb vistes

al pic de la Muga i muntanyes d'Andorra

Fotocim

Gaudim aquí d’una incomparable panoràmica, de la qual esmentem uns pocs cims, d’oest a est: la Tossa Plana de Lles, la tosseta de Vallcivera, el pic de la Muga, el pic de Montmalús, el vermellós Bony del Manyer, sobre la carena que puja de la portella del Torer, els pics d’Engorgs, el Puigpedrós i, més enllà, els pics de Font Negra i el Carlit.

Portella del Torer, amb el Bony del Manyer i el Puigpedrós

Tossa Plana de Lles (esq.), tosseta de Vallcivera i la Muga

Mengem al cim nord amb una agradable sensació de solitud (de fet no ens creuarem amb ningú en tota l’excursió). Iniciem el retorn pel mateix itinerari, tot passant altre cop pel cim sud, des d'on iniciem una llarga davallada, encarats ara a la Tosa d'Alp i al Cadí.

Retornem al cim nord

Seguim la llarga davallada en direcció sud

Al final de la llarga carena, voregem per la dreta el tossal de l’Amorriador i agafem el sender que hem deixat a la pujada, per on ara davallem en diagonal fins al collet de Coma de Fornos.

Retornem al collet de Coma de Fornos

Les marmotes de la zona ens tornen a saludar, i abans d’agafar el sender del bosc, baixem uns metres per veure la vermellosa surgència de la font del Ferro.

Una de les nombroses marmotes vora el collet

Surgència de la font del Ferro

Tornem al collet on s’inicia la pista, des d’on donem un darrer cop d’ull a tot el recorregut que hem fet per la carena de la Carbassa.

A partir d’aquí baixem, sense entretenir-nos més, per la pista carenera i dreturera de la serra de Santa Anna i després, més planers, per la que mena a Coborriu de la Llosa. Just abans d’arribar-hi, ens refresquem a la bona font de l’inici.

Font vora Coborriu

Coborriu de la Llosa, amb l'església de Santa Llúcia

Travessem tot seguit el torrent i entrem a Coborriu, on posem el punt final, ben entrada la tarda, a aquesta llarga excursió als cims de la Carbassa.

SECCIÓ DE MUNTANYA. Activitat realitzada el dia 4.09.19 per Isabel Benet i Ventu Amorós.