dijous, 1 de juny de 2017

Pel Montsec de Meià

Graell de Paús - Roca dels Arcs - Roca Alta - Graell de la Roca Alta

22.05.17  Ara fa un any vam fer una petita excursió per la graonada inferior del Montsec de Meià, al voltant del Puig de Meià. Avui ens dirigim a la graonada superior, per on pujarem a les dues elevacions del seu extrem oriental: la Roca dels Arcs i la Roca Alta, mitjançant un circuit d’uns 11 Km de recorregut i 700 m de desnivell.

Des de Vilanova de Meià, on hem arribat per Artesa de Segre i Alentorn, seguim per la L-913 en direcció al congost del Pas Nou. Als 3 Km seguim a l’esquerra per una pista (pal indicador) que mena al Puig de Meià i al Camí del Montsec, de la qual només cal fer uns 500 m fins a una bifurcació d’on surt a la dreta un ramal que mena als camps de Paús, amb un indicador del Pas de Nerill; en aquesta cruïlla, situada a una alçada de 800 m, hi deixem el cotxe.

Comencem a pujar per aquesta segona pista en direcció al Pas de Nerill. Anem guanyant alçada en diverses llaçades i passem pel costat de les restes del corral de Castejón (890 m), des d’on ja podem veure els cingles de la Roca Alta i la Roca dels Arcs.

Restes del corral de Castejón, sota la Roca Alta

Uns 200 m més endavant passem vora la font de Paús, a l’esquerra de la pista, sota uns pollancres. Comencem a travessar, en direcció nord, els camps de conreu de Paús, mentre la pista es va desdibuixant.

Travessem els camps de Paús en direcció al Pas de Nerill

Al final dels camps seguim per un tram de camí carreter en direcció al visible Pas de Nerill. El camí, ara ja convertit en corriol, continua pujant fort, a través d’un bosc d’alzines i boixos, fins al peu d’un roqueter on s’inicia el Graell de Paús.



Pugem pel Graell de Paús

Anem pujant pel centre d’aquesta canal de roca, guiats per fites i amb alguna petita grimpada, fins a sortir a l’ample Pas de Nerill (1186 m), entre la Roca Alta i la Roca dels Arcs, i amb una bona vista del Prepirineu, des de la serra de Carreu i el Boumort al Cadí i el Port del Comte.

Al Pas de Nerill, amb els cingles de la Roca Alta

Des del Pas de Nerill seguim a la dreta en direcció a la Roca dels Arcs, que com tot el Montsec presenta una inclinació moderada al nord i cau estimbada al sud, amb parets on s’hi han traçat nombroses vies d’escalada.

En la pujada a la Roca dels Arcs tenim una bona vista
sobre els cingles de la Roca Alta

Un corriol entre el matollar ens apropa al caire del cingle, i seguim pujant a la vora o molt a prop d’aquest cingle fins al punt culminant de la Roca dels Arcs (1239 m) (a uns 15 minuts del Pas de Nerill). Des d’aquí la carena continua cap a l’est fins a caure abruptament sobre l’engorjat del Pas Nou.

Al cim de la Roca dels Arcs

Retornem al Pas de Nerill, des d’on seguim inicialment un marcat corriol en direcció oest que recorre el Feixant de la Roca Alta, per sota del cingle superior, fins al Graell de la Roca Alta (per on baixarem després). És el camí que fan normalment els excursionistes per pujar al cim i els escaladors per anar al peu de les vies, però que nosaltres, tanmateix, deixem als pocs metres per continuar a la dreta (fites), en direcció al cingle, tot pujant per corriols poc definits i amb tendència a decantar-nos cap a la dreta, cercant el costat més baix de la paret, fins a situar-nos sobre una evident feixa, per on anem pujant en direcció oest fins a guanyar la carena de la Roca Alta.


Pugem per feixes de roca cap a la carena de la
Roca Alta, tot deixant a sota la Roca dels Arcs

El cim de la Roca Alta, poc abans d'arribar a la carena

Sempre encarats a ponent, baixem uns metres fins a una petita depressió i iniciem entre matollar la pujada final al cim, mentre comencem a veure restes de trinxeres i fortificacions de la Guerra Civil, doncs aquesta carena formava part de la línia defensiva que l’exèrcit republicà, bàsicament la columna Durruti, va mantenir entre abril i novembre de 1938 enfront de les tropes franquistes que havien ocupat Tremp i poblacions als peus del Montsec.

Una de les trinxeres escampades pel Montsec

Gairebé al capdamunt de la pujada hi trobem un búnquer circular, possiblement un niu de metralladores, amb una petita placa de ciment a l’entrada on hi podem llegir “1938, Durruti, CNT” (sembla que posterior a la guerra) i on recentment s’hi ha col·locat una bandera republicana.


Restes d'un búnquer republicà prop del cim

A uns 50 m al sud-oest es troba el punt culminant de la Roca Alta (1438 m), on el panorama s’amplia al nord cap al Pirineu, des del Turbón i l’Aneto a les muntanyes del Pallars i Andorra; també gaudim de bones vistes en les altres direccions, excepte a l’oest, per la major alçada del puig del Camí Ramader.

Al cim de la Roca Alta, amb el puig del Camí Ramader al fons

El cim cau estimbat al sud

Baixem cap al Graell de la Roca Alta

Des del cim de la Roca Alta anem baixant vora l’espadat, en direcció nord-oest, fins al punt on s’inicia, a l’esquerra, el Graell de la Roca Alta (1397 m), senyalitzat amb marques taronja i que mena al peu de la cinglera. Aquest camí fou arranjat i ampliat durant la Guerra Civil per les forces republicanes per al pas de motocicletes i material pesant per a les trinxeres i búnquers de la carena. Anem baixant per aquest històric camí, amb revolts ben traçats i contraforts de pedra que apuntalen els talussos.

Inici del Graell de la Roca Alta



Més avall passem pel costat de la bassa de Durruti, una construcció republicana que recull els degotalls de la roca. En una de les parets hi ha una placa de ciment amb la inscripció: “26 División, 120 B(rigada) Mixta, Compañía Ingenieros, CNT, Año 1938, FAI”; sembla, però, que és posterior a la guerra, com la que hem vist en el búnquer prop del cim.

Bassa de Durruti

A tocar de la bassa veiem una petita planta herbàcia que aprofita la preuada humitat dels degotalls; es tracta de la Linaria supina, que en aquesta època desplega una vistosa inflorescència de flors daurades.

Linària

El camí, encara ben estructurat, va girant a l’esquerra i s’apropa a la base de les parets de la Roca Alta, on hi arriba per l’altre costat el camí travesser provinent del Pas de Nerill. Al peu d’aquestes parets s’inicien diverses vies d’escalada.

Ens apropem a la base de les parets de la Roca Alta

A partir d’aquí, el camí deixa el cingle i es converteix en un corriol de fort pendent i amb trams de pedra esmicolada on cal parar atenció en la baixada. Més avall el pendent es modera i, sempre seguint les marques taronja, anem a sortir a una pista per on continuem a la dreta, tot baixant cap als camps de Cal Nari.

Deixem enrera els cingles de la Roca Alta...

i iniciem el retorn per les pistes del replà del Montsec

Anem avançant en direcció a ponent, com si volguéssim continuar per sota el Pas de les Eugues i el puig del Camí Ramader, doncs la complexa orografia d’aquest sector ens obliga a descriure una gran corba. Més endavant desemboquem a la pista principal del Camí del Montsec, que seguim a l’esquerra, encarats ja en direcció a llevant. Passem vora la cabana del Nari i arribem una estona després a la cruïlla amb la pista que puja, cap a la dreta, al Puig de Meià; seguim a l’esquerra i després d’algunes giragonses, imposades per salvar el barranc de Paús o de la Font Blanca, arribem finalment a la cruïlla amb el camí als camps de Paús i el Pas de Nerill, on hem deixat el cotxe.

Cabana de Cal Nari, entre els camps i la Roca Alta;
a l'esquerra, els tres queixals del puig del Camí Ramader

Verds camps a l'esguard de la Roca Alta i la Roca dels Arcs

Ha estat un retorn d’una hora llarga per les pistes d’aquest replà del Montsec, que no se’ns ha fet pas monòton, doncs hem anat gaudint de diferents perspectives de l’espectacular amfiteatre format pels alterosos cingles del puig del Camí Ramader, la Roca Alta, la Roca dels Arcs, el Pas Nou i i la Roca del Pelat. Un magnífic colofó a aquesta excursió pel sector oriental del Montsec de Meià.

SECCIÓ DE MUNTANYA. Activitat realitzada el dia 22.05.17 per Isabel Benet, Ventu Amorós, Ester Escobar i Pablo Vázquez.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada