10.06.17 Bell
circuit, d’uns 10 Km de recorregut i 400 m de desnivell, pels cingles que
envolten el santuari del Far, al Collsacabra, als quals hem accedit des del
petit poble de Sant Martí Sacalm, cap de l’extens i poc poblat municipi de Susqueda
(són un total de 95 habitants, comptant els veïnats del Far i del Coll, en un
territori de 50 Km², és a dir, una densitat de població que no arriba als 2
hab/ Km²).
Arribats
a la població d’Amer, procedents de Santa Coloma de Farners i Anglès, ens dirigim
a la seva part alta, on hi ha l’antiga estació de tren per on ara hi passa la
via verda de Girona a Olot; a l’esquerra d’aquesta via verda surt la carretera
que mena, en 8 Km de pujada, a Sant Martí Sacalm, tot passant a la vora de
diverses fonts (Gironesa, de Can Mel, Fresca, dels Degotalls i de la Teula).
Just abans d’arribar-hi deixem a mà dreta la pista per on sortirem; cal fer un
darrer revolt per deixar el cotxe a l’aparcament que hi ha al costat del local
social del poble, el primer edifici que trobarem.
Els cingles del Far des de Sant Martí Sacalm
Situats a Sant Marti Sacalm (834 m), sota l’espectacular proa de vaixell que formen els cingles del Far, amb el santuari al capdamunt, baixem uns metres per la carretera fins a l’inici de la pista esmentada, amb senyals corresponents al PR C-222 (que enllaça els santuaris del Coll i del Far) i al GR 83 Camí del Nord (de Mataró al Canigó).
Anem avançant en direcció nord i tot seguit arribem a una cruïlla; deixem a l’esquerra la pista amb indicació al castell de Fornils (camí per on retornarem) i seguim recte. Poc després, en una altra cruïlla, deixem a la dreta el GR, que baixa en direcció a les Planes d’Hostoles, i continuem a l’esquerra amb els senyals del PR, que no deixarem fins al santuari del Far. Anem pujant per un ample camí, entre un bosc de roures i alzines, fins que en una cruïlla (estaca indicadora del PR), seguim a l’esquerra per un corriol, amb uns esglaons de pedra a l’entrada.
Entrada al camí dels graus de Sant Martí i Santa Anna
Més amunt trobem una altra cruïlla amb una gran pedra plana que ens indica les dues opcions per pujar al Far: a l’esquerra pel camí curt però més dreturer del grau de Sant Martí, per on puja el PR, i a la dreta pel camí més llarg però sense tanta inclinació del grau de Santa Anna. Posats en aquesta disjuntiva, el nostre grup es divideix per provar així les dues opcions. Els que seguim a l’esquerra pel grau de Sant Martí, ens trobem amb una primera pujada forta, amb el sender ben traçat, seguida d’un tram planer i d’una segona i definitiva pujada, amb un bonic pas entre roques, fins a sortir a la carretera que mena al santuari del Far des del coll de Condreu.
Pel grau de Sant Martí
Abans de continuar a l‘esquerra per aquesta carretera, la seguim uns metres cap a la dreta fins a l’ermita de Santa Anna, una senzilla i austera construcció del s. XV, per esperar els companys que poc després arriben just pel costat d’aquesta ermita, havent pujat pel grau de Santa Anna (un camí que al principi perd fins i tot una mica de desnivell, i que després d’algunes llaçades enfila un darrer i bonic tram de grau).
Pel grau de Santa Anna
Un cop ens hem reagrupat, continuem en lleugera pujada per la tranquil·la carretera durant uns 500 m i després, per evitar un darrer revolt fins al santuari, seguim a l’esquerra per un corriol que mena directament a l’esplanada on s’aixeca el santuari de la Mare de Déu del Far (1123 m), bastit al s. XVII sobre l’edifici original del s. XIII que fou destruït pels terratrèmols de 1428. Al seu costat hi ha annexa l’antiga hostatgeria, actualment un popular restaurant, i diversos miradors que fan de balconada sobre Sant Martí Sacalm i el pantà de Susqueda en primer terme, així com dels cingles de Rupit i de bona part de les Guilleries.
Mirador al capdamunt del Far
Sant Martí Sacalm i muntanyes de les Guilleries des del Far
Aprofitem la presència del bar-restaurant per fer un bon esmorzar-vermut que ens posa a punt per a la segona part de l’excursió, que continua pel capdamunt dels cingles del vessant sud. Baixem per la carretera uns pocs metres fins que veiem a l’esquerra una tanca amb marques blanques, que són les que hem d’anar seguint. Al principi aquestes marques costen una mica de veure entre el bosc, però la qüestió és d’anar-nos apropant a la cinglera, on el sender ja es fa evident.
A l’inici d’aquest camí
per la vora del cingle hi podem accedir, tot creuant un filat de protecció, a
un parell d’espectaculars miradors naturals abocats a l’espadat, on gaudim, amb
precaució, d’emocionants vistes.
Al primer dels miradors naturals al caire del cingle
Al segon dels miradors, enfront dels cingles de Rupit
L'espadat que hem deixat enrera
Cingles del Far, a la dreta, i de Rupit, al fons
El camí que voreja el cingle
El camí, ben marcat, es troba materialment ocupat per grans quantitats de nummulits, petits fòssils de forma lenticular del període Terciari, molt abundants en les roques calcàries d’aquest sector.
Petita mostra dels nummulits que trobem pel camí
Més endavant, en una cruïlla, deixem un corriol que continua recte (es tracta d’un accés a la carretera del Far) i seguim el camí principal cap a l’esquerra, que tot seguit inicia un tram estret i vertiginós al caire del cingle.
Els cingles de Rupit, cada cop més propers,
amb la roca de l'Agullola, a l'esquerra
A la vora de grans roques calcàries,
poc abans del grau de Cabrafiga
Finalment, just a l’entrada dels camps del pla de l’Om, el camí gira bruscament a l’esquerra, a l’inici del grau de Cabrafiga (970 m). El sender, ara amb marques vermelles, baixa molt fort al principi, encara que sense dificultats remarcables, i perd ràpidament més d’un centenar de metres. Més avall, el pendent es modera i arribem poc després a una petita esplanada en una cruïlla de pistes, per on continuem a la dreta per la que baixa. Als pocs metres, en una segona esplanada, hi trobem dues pistes a l’esquerra i un corriol a la dreta, senyalitzat amb fites, que baixa al mas de la Triola; seguim l’opció del mig, per una pista secundària que passa per sota dels cingles que abans hem recorregut pel capdamunt, i que ara ens ofereixen unes vistes espectaculars de les seves parets.
Resseguim els cingles del Far, ara per sota
Més avall la pista desemboca en una altra, més ampla i planera, per on continuem a l’esquerra després de travessar una tanca per al bestiar.
Per la pista principal que mena a Sant Martí Sacalm
Anem seguint, en direcció sud-est i durant una llarga estona, aquesta pista, que gradualment es va separant del cingle, fins que arribem a la cruïlla de l’inici de l’excursió amb el camí del Far. Des d’aquí refem el camí de l’anada i uns cinc minuts després ja hi som a Sant Martí Sacalm, on dinem a l’ombra que ofereix la terrassa del local social, amb unes begudes ben fresquetes: un immillorable punt final a aquesta matinal pels cingles del Far.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada