divendres, 16 de juny de 2017

El Taga des de Ribes de Freser

7.06.17  Abans que arribin les vacances d’estiu, la colla dels dimecres ens reunim per cloure la temporada d’excursions amb una ascensió de categoria: el Taga des de Ribes de Freser, una manera poc freqüent de pujar a aquest emblemàtic cim que normalment es fa des del coll de Jou on hi arriba una pista cimentada. Per això a les 9 del matí arribem a l’estació de tren d’aquest bonic poble situat al cor dels Pirineus orientals.

Creuem el poble en direcció a l’estació del cremallera de Ribes-Vila, ja que sabem que darrera d’aquesta estació surt una pista on comença el camí, però per si de cas ho preguntem a una treballadora d’aquest baixador. Seguint les seves indicacions prenem aquesta pista on trobem un plafó informatiu (bon senyal), però tot seguit ens desviem a mà esquerra per un sender que passa a frec de la tanca metàl·lica d’un càmping.. i que s’acaba enmig d’un camp on les herbes ens arriben a la cintura.


Enlloc de tornar enrera, i aplicant la lògica, creuem el camp i ens dirigim de dret cap al bosc que travesem, tot cercant sempre el millor pas entre els arbres, per tal d’assolir la marcada carena NW on esperem trobar el veritable camí que puja cap al Taga, ja que tenim claríssim que per aquí no és. Per sort anem a sortir a un altre camp on trobem un camí carreter que ens deixa, ara sí, a un collet per on passa la pista que puja cap als Plans de la Maçana i on trobem el primer pal indicador de la ruta. El sender cap al cim, marcat en groc, passa a frec d’un abeurador i va tallant les corbes d’aquesta pista.


Sortint a la carena, amb l'avantcim del Taga al fons

Al darrera es desplega el massís del Puigmal

Quan el bosc s’esclareix i el paisatge s’obre, descobrim el magnífic llom herbat per on hem de pujar cap al cim en un ascens sense descans. A la nostra esquena s’aixequen les muntanyes de Núria presidides pel Puigmal. Així arribem als esmentats Plans de la Maçana on deixem la pista per prendre el sender que s’enfila per la costeruda carena coneguda com a serra de Conivella. Aquí ens trobem a la meitat de la pujada, però la que resta és la part més dura.

Als Plans de la Maçana

Enfilant la costeruda carena

Enrera queda la vall del Freser, on hi destaca el poderós relleu de la Roca de la Creu amb el nucli de Ribes arraulit als seus peus. Avancem per un prat folrat per les grans flors de la pulsatil·la blanca (Anemone alpina).

Pulsatil·la blanca

El darrer tram de la carena

Al capdamunt la carena s’ajeu i el camí avança plàcidament cap al cim del Taga entre roques que afloren enmig de la gespa com si fossin dents. A la nostra esquerra, cap a l’est, es desplega la serra Cavallera, amb el Puig Estela com a punt culminant, i a sota els verds prats dels Llisos del Bac , així com la vall del riu Segadell, afluent del Freser, on hi destaca el poble de Pardines.

Arribant al cim del Taga, coronat per una gran creu

Fotocim

Amb aquest magnífic ascens, que hem fet en un temps de tres hores justes i uns 1000 m de desnivell, hem culminat aquesta temporada de sortides dels dimecres que reprendrem passades les vacances. El retorn el fem pel mateix camí d’anada, encara que quan arribem al petit coll on al matí hem trobat el primer pal indicador, no fem marrada i prenem, ara sí, el camí correcte marcat en groc que, després de travessar el bosc, ens deixa a la placeta on es troba la font de Santa Caterina, punt d’inici i final d’aquest itinerari. Per veure el track de la ruta, cliqueu aquí.

ISABEL BENET. Activitat realitzada el dia 7.06.17 per Isabel Benet, Jaume Salat, Jesús Viguera, Jordi Castellanos i Quim.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada