Casal de Montdois - el Vilar -
Sant Martí de Querós - Santuari de Montdois
21.05.16 Després
de les nostres visites a la Sala de Viladrau i a les restes del mas Serrallonga, calia completar el cicle d’excursions sobre el bandoler
Serrallonga amb la visita a Sant Martí de Querós, parròquia de la qual depenia
el mas Serrallonga, i on l’any 1618 es celebrà la boda d’en Joan Sala,
aleshores un pacífic pagés, amb Margarida Tallades, pubilla de l’esmentat mas. L’església
de Sant Martí, abandonada com tot Querós l’any 1966 per la construcció del
pantà de Susqueda, és l'únic edifici que aflora d’aquest antic poble, submergit
per les aigües del Ter.
Des
de Rupit continuem per l’estreta carretera cimentada que va en direcció al pantà
de Sau. Als 3 Km deixem a la dreta el trencall de Sant Joan de Fàbregues i
continuem 3 Km més fins al coll de Pendís; poc més enllà, quan la carretera fa
un marcat revolt a la dreta, agafem una pista a l’esquerra (indicador a Montdois),
en estat acceptable per a cotxes alts. La pista passa per un bosc d’eucaliptus
i pel coll i el mas de l’Aulet, fins que als 3 Km arriba al pla de Montdois,
d’on surt a la dreta una altra pista, ja només apta per a tot-terrenys, per on
començarem a caminar. Deixem el cotxe en un marge de la pista principal, al
costat del Casal de Montdois, a poc més de 100 m d’on es troba el santuari de
Montdois, on anirem de tornada.
Cal
dir que l’excursió d’avui és un xic atípica, doncs a l’anada serà quan farem
tota la baixada, amb un desnivell de 565 m que haurem de remuntar a la tornada,
a l’hora de la calor; tanmateix, la bellesa del bosc, que ens donarà ombra
durant gran part del camí, les vistes al pantà de Susqueda i les que tindrem
després des del santuari de Montdois, així com la solitud d’aquests paratges,
compensen amb escreix aquest inconvenient.
El Casal de Montdois, a l'inici de l'excursió
Situats
al Casal de Montdois (915 m), comencem a caminar
per la pista esmentada (indicador a Querós), per on anirem trobant, com a
senyalització, tot un seguit de petits triangles grocs. Deixem de bon principi
un ramal a la dreta (que sembla no tenir massa continuació), i iniciem una
llarga baixada en direcció sud-oest per aquesta pista, per on travessem un
atapeït bosc d’alts exemplars de pins i avets.
Força estona més avall passem
pel costat de les ruïnes del mas del Vilar de Querós (s. XVI), envoltat de pins
i que, pel que sembla, es troba en una fase de ràpid enrunament, doncs s’han
anat desmuntant les teules suposadament per reaprofitar-les. Aquest mas va
quedar deshabitat cap a l’any 1960, per la mateixa època en que també ho fou el
mas Serrallonga.
Restes del Vilar de Querós
Continuem
per la pista i poc després, en una bifurcació, seguim a la dreta. La pista
continua la seva davallada amb llaçades, i comencem a entreveure les aigües del
pantà de Susqueda, avui un pèl baix, amb el turó del Malsopar que emergeix vora
la riba on es troba Sant Martí de Querós.
El pantà de Susqueda, amb el roc o turó del Malsopar
Finalment, després d’uns 4 Km des del
pla de Montdois, la pista s’acaba en una placeta, on a la dreta trobem un pal
indicador de fusta que assenyala l’entrada al corriol que davalla en direcció
sud per la carena de la Rectoria cap a Sant Martí de Querós.
Cal
dir que teniem alguna prevenció sobre l’estat en què trobariem aquest camí pels
comentaris d’algunes ressenyes que el definien com a molt tapat per la
vegetació i amb escassa senyalització, però veiem amb satisfacció que recentment
ha estat netejat i senyalitzat amb els esmentats triangles grocs, així com
també s’han col·locat rengleres de pedres que barren les desviacions incorrectes.
És d’agraïr la tasca portada a terme per recuperar aquest antic camí a Querós.
Anem
baixant, doncs, per aquest ben marcat camí, amb algun tram que fins i tot sembla
empedrat, i envoltats per un atapeït bosc, majoritàriament d’alzines, que ens dóna
una bona ombra.
Anem baixant pel camí de Querós
Arribant a la vora del pantà de Susqueda
El pendent s’accentua al darrer tram, per terreny sorrenc que ens obliga a parar
atenció per no relliscar, fins arribar a l’església de Sant Martí de Querós
(350 m), a la vora del pantà i enfront de l’illot del turó del Malsopar, que
avui el discret nivell del pantà fa aflorar més el seu espadat de blanca roca
granítica. Segons la tradició popular, aquest turó s’anomena així pel fet de
que una nit en Serrallonga i la seva colla, que havien parat aquí per descansar
i sopar, van trobar-se de sobte assetjats pels soldats del virrei i hagueren de
fugir precipitadament, deixant el sopar a mig fer.
Turó del Malsopar
L’església
romànica de Sant Martí de Querós (s. XI) és encara una sólida construcció d’una
nau, amb volta de canó reforçada amb tres arcs torals, i un absis decorat amb
arcuacions i faixes o lesenes. Al mur de migdia s’obre la porta d’accés, amb un
senzill arc adovellat de mig punt, i també s’aixeca la torre-campanar,
posterior a la nau romànica, doncs una finestra exterior d’aquesta s’obre ara
al campanar. Observem que el sostre d’aquest campanar, que cobria un darrer pis
habilitat com a golfes, per sobre del nivell on hi havia les campanes, s’ha esfondrat
recentment, doncs l’any passat, en l’excursió del santuari del Coll al mas
Serrallonga, encara el podiem veure sencer. Al costat del mur de ponent es
troben les restes de la rectoria, i a la vora d’aquest conjunt hi trobem també
un pou.
Sant Martí de Querós
Interior de la nau
Com
hem dit, aquí es varen casar, l’11 de març de 1618, en Joan Sala, de 24 anys i posteriorment
conegut com a Serrallonga, i la Margarida Tallades, jove pubilla de 17 anys. I
més tard, quan el bandoler ja era mort, un dels seus fills, Antoni Sala, fou el
rector d’aquesta parròquia durant més de 50 anys, deixant escrit un Llibre de Notes on dóna informació sobre
la seva família i el seu pare, del qual va dir: “Era furiós i venjatiu, un tant, però ho deixo a la ploma, perquè m’era
pare natural y diguiho altro sens passió alguna y fassa procés”.
El mur nord de Sant Martí de Querós s'obre a una placeta
Ens
posem a menjar prop del mur nord de l’església, en una placeta que sembla una antiga
era, cómodament instal·lats sobre uns taulons que fan de senzill seient. La
solitud i el silenci del lloc ens transporten a un altre temps; ens dónba la
sensació que d’un moment a un altre hagin d’anar arribant els protagonistes i
convidats d’aquella boda, o bé que l’ombra del bandoler, burlant els seus
perseguidors, s’esmunyís entre el bosc...
Però
bé, un cop enllestit el dinar, ens hem de posar a remuntar tot el desnivell que
hem perdut pel mateix camí de l’anada, que per sort conserva, gràcies a la
frondosa vegetació, gairebé la mateixa ombra del matí. I així, després d’unes 4
h de marxa efectiva (entre anar i tornar), arribem de nou al Casal de Montdois.
Retornem al Casal de Montdois
Ara, abans d’agafar el cotxe, val la pena seguir poc més de 100 m la pista
principal per arribar-nos al santuari de la Mare de Déu de Montdois, a l’extrem
est del pla de Montdois, que acaba bruscament aquí.
Santuari de la Mare de Déu de Montdois
El
santuari, conegut com la Catedral de les
Guilleries per les seves dimensions, sembla externament una gran masia, que
mostra la seva condició d’església en el triple pòrtic que dóna pas a un petit
atri i a la porta d’entrada, malauradament tancada per a nosaltres, i que ens
priva d’admirar la recent restauració del seu interior, format per una gran nau
amb creuer, capelles laterals, cambril, cor i una cúpula, no visible des de
l’exterior. Des d’aquí gaudim d’una gran vista en direcció nord, amb la
característica roca de l’Agullola i els cingles de Rupit i el Far.
Vistes des del santuari als cingles de Rupit i el Far
La
visita al santuari de Montdois ha estat la cirereta del pastís de l’excursió
d’avui, que tanca el cicle d’excursions sobre el bandoler Serrallonga.
Tanmateix, ja estem preparant noves sortides temàtiques sobre altres
personatges. Us seguirem informant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada