dimarts, 3 de maig de 2016

Dent del Montmell, via Espolón Guerrero

11.04.16  Era pel gener de l'any passat que una colla del Centre vam anar al Montmell per tal de fer-hi un tomb a aquesta serra, tot pujant al seu punt culminant: la Talaia del Montmell. En aquella ocasió, des del colllet del Castell, també vam pujar fins al capdamunt de la Dent del Montmell per donar un cop d’ull a les restes del castell, i algú va dir que a aquest cim també s’hi podia pujar escalant per un dels seus contraforts. Per això avui, una cordada de tres, retornem a la Joncosa de Montmell per tal d’assaltar aquest castell per la via Espolón Guerrero, de 170 metres de recorregut i una dificultat màxima de IV+.

La Dent del Montmell i el traçat de la via Espolón Guerrero

Així marxem per l’autopista AP-2 en direcció a Lleida fins a la sortida de la Bisbal del Penedès i des d’aquí prenem la carretera TV-2401 fins a la Joncosa de Montmell, poblet assegut damunt una petita depressió al peu del Montmell, una serra allargada i de naturalesa calcària, orientada E-O, on s’eleva, al seu extrem més occidental, la Dent del Montmell, el turonet on es troben les ruïnes del castell.


Com que la pista està en força mal estat per les darreres pluges, deixem el cotxe en un marge i acabem de pujar a peu fins a l’àrea recreativa i a l’església nova de Sant Miquel del Montmell (640 m), datada del segle XVI. Des d’aquí surt un camí carreter en direcció a Cal Magí Vidal, però aviat l’abandonem per un sender que surt a mà dreta i que es dirigeix cap a l’església romànica de Sant Miquel. Per aquest sender cal estar atent perque poc abans d’una barrera, i al peu d’un esperó rocós, comença la via.

L'inici de la via

El primer pas ja es força compromès, car es tracta d’una mena de diedre prou vertical protegit amb un parabolt de color groc. La via la farà tota com a primer de cordada en Jaume, ja que ell se la coneix molt bé. Just sobre del diedre munta la primera reunió per tal que les cordes no freguin massa. Des d’aquí se’n va cap a l’esquerra a buscar una fissura.




Continuem per un replà i arribem al peu d’un nou esglaó de roca que superem per un petit diedre un xic desplomat. Estem a l’alçada de l’església vella de Sant Miquel de Montmell, notable edifici romànic del segle XI en que hi destaca l’absis amb arcuacions i bandes llombardes. El següent tram també és força dret però més fàcil.




Després de fer un altre tram a peu, el següent tram d’escalada avança directament per l’esperó i per una placa, tot guanyant alçada per damunt de la pista que serpenteja als nostres peus. El dia és excel·lent encara que, de tant en tant, bufa un vent fresc que ens obliga a abrigar-nos una mica.




La darrera reunió la fem al peu d’un graó rocós on es troba el pas més dificil de la via: una placa qualificada de IV+, protegida amb dos parabolts.




Un cop superat aquest tram ja avancem a peu pla cap al castell (a 781 m) on, potser per la proximitat de la festivitat de Sant Jordi, esperem trobar una princesa en un destret, però el que trobem són un munt de ruïnes, datades dels segles X-XI, en les quals hi destaca una torre, uns quants murs i les restes d’una cambra amb volta.

Al castell de Montmell

Després de fer un breu descans, abandonem el castell pel camí que baixa a la bretxa entre la Dent del Montmell i la carena principal de la serra, on hi destca una gran creu de ferro, tot passant per les Boques Calentes, unes cavitats que exhalen un aire calent i humit quan fa molt de fred, cosa que avui no passa. De nou a la pista, donem un darrer cop d’ull a la Dent del Montmell, on esperem tornar un altre dia per escalar el contrafort bessó, per on puja la via Josep Baqués. I és que una escalada porta a una altra...

ISABEL BENET. Activitat realitzada el dia 11.04.16 per Isabel Benet, Jaume Salat i Pep Beltran.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada