Tossal de Mirapallars i Forat del Gel

Iniciem la nostra excursió d'avui pel Montsec de Rubies a l'Hostal Roig (1097 m), situat a uns 9 Km de Vilanova de Meià. Comencem a caminar per una pista de terra que ressegueix el GR1, passant per encantadores rouredes, camps de conreu i algun bosc de pi. La pujada és constant però suau i avui la temperatura és molt agradable. Afortunadament aquesta vegada no haurem de patir pel temps com a l’anterior sortida: fa un gran sol i el vent sembla que no ens castigarà.

Continuem caminant fins arribar a un trencall que assenyala l’inici de l’ascensió a la carena. Aquí ens reunim tots per decidir si ja iniciem la pujada al cim o bé anem fins a la famosa cavitat del Forat del Gel. Finalment decidim arribar-nos fins a l'inici del camí que baixa al Forat, al qual no hi anirem tots. Alguns prefereixen descansar tranquilament al sol, i els altres s’aventuren pel camí que fent ziga-zagues i amb forta baixada (uns 200 m de desnivell), arriba al Forat o Cova del Gel.

 

Aquesta cavitat baixa en acusat pendent fins al 70 m de profunditat. La seva orientació i situació fa que a l'hivern es puguin gelar al seu interior degotalls i condensacions, formant sovint un vidre de gel que recobreix les parets de la cova. Com altres moltes cavitats, ha estat utilitzat com aixopluc o amagatall en temps de guerra. Sembla ser que els maquis van ocupar-lo amb “l’objectiu de conquerir la ciutat de Lleida”. Uff, quin fred que devien passar!

El Forat del Gel és espectacular, immens i majestuós. Al bell mig de l’entrada es troba una estalagmita de gel. És la protagonista principal, i per sobre d’aquesta es troba la seva parella, una estalactita també de gel. Fa fred, cal no entretenir-se i, si es té una bona llum, aneu a tafanejar l’entrada de la galeria que dóna continuïtat a la cova.

Sortim de la cova i retornem pel mateix camí fins a retrobar el GR i després pujem pel corriol que s’enfila pel fons de la vall plena de boix. Abans d’arribar al coll ens dirigim al cim del Tossal de Mirapallars-i-Urgell (1668 m), punt culminant del Montsec de Rubies. Aquí ens reagrupem i continuem per la carena per baixar al proper coll del Pas Ramader i pujar després fins al Puig del Camí Ramader (1629 m). En aquests dos cims s’observen unes antigues trinxeres de la Guerra Civil. És l’hora d’un bon àpat i d’un merescut descans, mentre ens preguntem si els valents soldats gaudien d’unes menges i un bon vi com nosaltres ara.

Segons la ressenya, hauriem de resseguir la carena una estona, sense arribar al pas de les Eugues, però baixem directament per la falda de la muntanya cap a l’Hostal Roig, visible des d'aquí. No hi ha un camí evident, és una estora de vegetació baixa i seca que cal anar esquivant fins arribar a la pista inicial que ens portarà als cotxes.

SUSANA SANZ. Sortida col·lectiva realitzada el dia 25.02.12.