18.07.15 Com sempre per aquestes
dates, i de cara a l’entrenament per a la bicicletada de l’estiu que aquest any
serà al riu Duero, les Isabels i el Siscu ens hem reunit a Llívia per a dur a
terme el que ja anomenem “la Cerdanyada”, o sigui, un petit tomb per aquesta
bella comarca de muntanya. Aquest cop tenim previst fer una ruta circular que,
des de Llivia ens durà a Guils, el bosc de Fontanera i el Pla de la Feixa, als peus del
Puigpedrós, per després baixar per Meranges, Grèixer i All, i retornar a Llívia
pel Camí de Sant Jaume.
A punt de sortir de Llívia
Així és que pels volts
de les 8:15 h sortim del parc de Sant Guillem de Llivia (1189 m) per creuar el
riu Segre per una passarel·la peatonal i sortir de la urbanització Llívia Park en direcció a Concellabre,
tot creuant el Pla de Forques, la petita serra de Llogaia i el torrent de Palau
(o rec de la Jaça dels Forcats) que avui està més ple de fang que de costum per
causa de les pluges que cada tarda reguen la Cerdanya. El dia s’ha aixecat molt
calitxós i la fresqueta del matí aviat és història.
Travessant el Pla de Forques
Concellabre
Des del mas de Concellabre,
situat a frec de la D-30, anem per aquesta carretera cap al poble de Càldegues.
A la sortida anem a l’esquerra en direcció a la Guingueta d’Ix (o Bourg-Madame)
i Puigcerdà. Tota aquesta volta la fem per evitar rodar per la carretera N-152
de Puigcerdà a Llívia, que trobem extremadament perillosa pel nombrós trànsit i
l’absència de voral.
En direcció a Ix
Pont de Sant Martí d'Aravó
Des de Puigcerdà anem a
buscar el pont gòtic (però possiblement d’origen romà) de Sant Martí d’Aravó,
per damunt del qual creuem el riu Querol. Un cop a l’altra banda anem per la
carretera GIV-4035 en direcció a Saneja, poble que travessem pel seu carrer
principal i on, a la sortida, prenem una pista asfaltada que s’enfila a una
ampla carena on desapareix l’asfalt i des d’on ja comencem a tenir bones vistes
de la plana cerdana i del nostre objectiu.
Pedalant en direcció a Guils
La pista ens ofereix bones vistes a la plana cerdana
Per aquesta pista, amb
algun tram molt costerut, anem a desembocar a la carretera d’accés de l’estació
d’esquí de fons de Guils-Fontanera, un xic per sobre del poble de Guils. Per
aquesta carretera, amb un pendent constant entre un 7 i un 8%, anem pujant
tranquil·lament (perquè depressa no es pot) cap a l’aparcament de l’estació. La
calor comença a fer-se insoportable.
Iniciant l'ascens a l'estació de Guils-Fontanera
Des de l'estació la pista travessa el bosc de Fontanera
Després d’un breu descans
al pàrquing de l’estació continuem ruta per una pedregosa pista cap al Pla de
la Feixa on ens esperen els companys Ventu i Anna que, entretant, han anar cap
al Roc Roig, un mirador situat a l’extrem més occidental de les anomenades
Roques Feres, una línia d’esmolades dents de pedra que sobresurten entre els
suaus prats de gespa.
Al refugi de la Feixa
Font de la Feixa
Al costat del refugi del
Pla de la Feixa (2160 m) fem un altre breu descans i aprofitem per a reomplir
els exigus bidons a la font que, per fortuna, torna a rajar fresca i ufanosa.
El cel continua ben blau i ara només ens resta el petit esforç final d’arribar
a la Pleta del Pas, ampla collada entre el Roc Roig i el Puigpedrós, des d’on
gaudim de bones vistes sobre el pic de la Carbassa i on hi ha aparcats un munt
de cotxes de la gentada que des d’aquí van a passar el dia al proper estany de
Malniu.
La darrera pujada cap a la Pleta del Pas
A la Pleta del Pas, amb vistes al pic de la Carbassa
Després de la dura
pujada toca el premi d’un descens sense treva cap al poble de Meranges el qual
ja veiem arraulit als nostres peus mig penjat del vessant solei de la vall del
riu Duran, afluent del Segre. Al llarg de la baixada, deixem a mà dreta la
desviació que puja al refugi guardat de Malniu, passem a frec del Pla de
Campllong, d’on surt el camí d’Engorgs.
Iniciant la baixada a Meranges
Continuem per la pista que baixa del refugi de Malniu
Creuem el petit nucli de
Girul i seguidament ja entrem a Meranges on tornem a reunir-nos tots al bar del
poble per a fer un vermut “comme il faut” sota la deliciosa ombra d’uns
parasols i amb música d’acordió en directe i tot!. S’hi està tan bé que no
pensem que s’acosta l’hora de les tormentes!
Sant Serni de Meranges
I, efectivament! Només
sortir del poble ja escoltem el primer tro, cosa que ens obliga a deixar la
pista que porta a Grèixer i baixar directament a Ger per la carretera. Aviat,
però, comença a ploure a bots i barrals i durant els 10 Km de baixada hem de
suportar un intens xàfec acompanyat de dolorosa calamarsa que ens atormenta
braços i cames.
A la parada d’autobusos
de Ger ens esperem que amaini la tormenta, i quan veiem que afluixa sortim a
buscar el Camí de Sant Jaume a l’alçada del Molí de Ger, i per aquesta pista,
que està absolutament inundada, i acompanyats dels trons que encara ressonen
per les muntanyes, anem a sortir a la carretera N-260, la qual només hem de
creuar per entrar al nucli de Bolvir i anar en direcció a la Torre del Remei,
una mansió de principis del segle XX convertida en un hotel de luxe situada
just enfront del poblat ibèric del Castellot.
Així, creuant un altre
cop el pont de Sant Martí d’Aravó, arribem a Puigcerdà des d’on, inicialment,
voliem tornar a Llívia pel camí d’Ur com l’any passat, però per no perdre més
temps, i malgrat les nostres reticències envers la carretera N-152 abans
esmentades, arribem de nou a Llívia per aquesta carretera després d’uns 65 Km
de recorregut i un desnivell positiu d’uns 1200 m fets en unes cinc hores i
mitja de rodada efectiva. Track de la ruta
ISABEL BENET. Activitat realitzada el
dia 18.07.15 per Isabel Benet, Isabel Salvia i Siscu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada