Fonts del Duero i pic d'Urbión

1.08.15  Aquest estiu, per continuar amb la tradició de seguir el curs d’un riu amb bicicleta, les Isabels, juntament amb en Siscu, ens hem proposat fer el camí natural “Senda del Duero”, marcat com a GR 14. Aquest recorregut s’inicia al naixement d’aquest riu, el tercer més llarg de la península, al vessant sud de la serra d’Urbión (Sòria), pocs metres per sota del seu punt culminant: el pic d’Urbión. El mot “urbión” sembla que és d’origen basc i significa “ambdues aigües”, fent referència a que les aigües que s’escolen pel vessant nord van a parar a la conca de l’Ebre i cap a la Mediterrània, mentre que les que ho fan pel vessant sud llisquen cap a la conca del Duero i cap a l’Atlàntic.

Així és que la tarda del 31 de juliol anem les Isabels, el Siscu i el Ventu, que ens fa de xòfer (tot un luxe), cap al poble de Duruelo de la Sierra car tenim la intenció de pujar els quatre a peu fins a les fonts del Duero i també al proper pic d’Urbión, tot fent un petit itinerari circular. Dit i fet, el matí del dia 1 d’agost sortim de Duruelo, amb el cotxe, per una pista asfaltada en direcció a l’indret de Castroviejo, i en una cruïlla anem a la dreta per una pista de terra fins a una àrea de picnic anomenada Fuente del Berro (1800 m) on deixem el cotxe per continuar a peu per aquesta mateixa pista, sota l’ombra d’esbelts exemplars de pi roig.

Comencem a caminar per la pista, entre alts pins 

Plafó informatiu de la Senda del Duero, vora El Búnker

Anem fins al final d’aquesta pista, on hi ha un petit aparcament, i des d’aquí pugem al proper refugi de El Búnker on trobem el primer plafó de la ruta i on comença l’excursió de debó. Així és que iniciem l’ascens per un sender costerut, marcat amb fites i senyals dels GR’s 14 i 86 (Sendero Ibero-Soriano), el qual s’enfila per un magnífic bosc de retorçats pins monumentals.

Quan el camí surt del bosc ens descobreix una muralla de roca que es retalla contra el cel, acariciada per unes tènues boirines que s’arrosseguen per les carenes.

Un dels contraforts d'Urbión, veritable castell de roca

Seguidament ja entrem a la vall del recent nascut riu Duero, el qual seguim aigües amunt a cercar el seu naixement. Aquí comencem a veure molta més gent que fa aquest mateix recorregut.

Bonic toll prop del naixement del riu

Anem resseguint l'incipient Duero

Poc a poc ens anem apropant als contraforts conglomeràtics de l’Urbión que semblen un castell inexpugnable. Sota aquests penya-segats neix el Duero, de manera molt discreta i entre blocs de roques, a una alçada de 2140 m. Un plafó ens recorda que aquest riu, després de recòrrer una distància de 897 quilòmetres, desemboca a l’oceà Atlàntic a la ciutat portuguesa de Porto. Aquí es troba el Km 0 de la Senda del Duero.

La font on neix el riu Duero

Fetes les fotos de rigor, i ja que estem aquí, volem pujar al proper pic d’Urbión el qual s’ataca des del Portillo Arenoso, ampla collada on hi destaca una espectacular roca foradada i on ens unim a la munió de gent que puja seguint la carena des de la cèlebre Laguna Negra, immortalitzada per l’universal poeta Antonio Machado.

Arribant al Portillo Arenoso

L’ascens no té cap complicació llevat d’alguna petita grimpada al final. Després de superar un pas estret s’arriba just sota el veritable cim, assenyalat amb una creu de ferro plantada sobre una roca aïllada a la qual no tothom hi arriba.

Al cim d'Urbión

Les guies ens asseguren que des d’aquest cim, situat a una alçada de 2229 m, es poden veure les serres de la Demanda, Cebollera, Cameros, Moncayo, Cabrejas... i fins hi tot el Pirineu i el Sistema Central, però avui per culpa de la boira tenim una panoràmica molt reduïda i només veiem la Laguna Larga, a llevant, i la Laguna Urbión als nostres peus per ponent. I com que no para de pujar gent al cim, l’abandonem per deixar espai als nouvinguts i baixem en direcció NW, on també hem de desgrimpar alguns ressalts rocosos, però aviat ens situem sobre la Laguna Urbión, parcialment encerclada per una cinglera, la qual anem rodejant per damunt la carena fins a una gran esplanada a través de la qual ens deixem conduir per les fites que ens porten al caire de l’altiplà.

Laguna Urbión

Deixem la carena oest i comencem la davallada

Amb un ràpid descens ens situem sobre el vessant oest de l’Urbión pel qual flanquejem en suau davallada cap al centre de la coma, envoltats pels matolls de bruc ben florits. Acte seguit baixem fort, tot penetrant de nou al bosc de retorçats pins fins trobar de nou el refugi de El Búnker on hi pastura un bon ramat de vaques.

Baixem entre brucs florits

Més avall entrem a un bosc de pins

Arribem al planell on es troba el Búnker

Ara només ens resta baixar per la pista que ens porta de nou a la Fuente del Berro on tenim el cotxe aparcat. I com que ja és hora de dinar, en aquesta àrea de picnic ens cruspim uns deliciosos entrepans a l’ombra dels altíssims pins.

Picnic a la Fuente del Berro

Un cop recuperades les forces, anem a fer un tomb per Castroviejo, un singular indret on les roques nues, que afloren enmig dels prats, conformen un paisatge laberíntic que ha estat qualificat com “La ciudad encantada de Soria”. La gran quantitat de pinacles, passadissos i balmes han estat escenari de pel·licules com Doctor Zhivago, El rey de la montaña, Cabalgando hacia la muerte, o de la coneguda sèrie Curro Jiménez.

Espectaculars monòlits a Castroviejo

Després de tot això baixem de nou a Duruelo de la Sierra on aprofitem a donar un cop d’ull a la seva església parroquial dedicada a San Miguel Arcángel i on s’hi ha trobat una interessant necròpolis medieval, amb nombroses tombes antropomorfes excavades a la roca.

Tombes antropomorfes de San Miguel de Duruelo

Ara toca descansar car l’endemà les Isabels i el Siscu iniciarem el llarg recorregut de la Senda del Duero, i al Ventu li toca el llarg retorn amb cotxe a Barcelona. Track de la sortida

ISABEL BENET. Activitat realitzada el dia 1.08.15 per Isabel Benet, Ventu Amorós, Isabel Salvia i Siscu.