Ja hi tornem
a ser! El dia de la celebració del nostre retorn del camí del Tajo tothom,
absolutament tothom, ens feia la mateixa pregunta: I l’any que ve, què? En
aquell moment la nostra resposta va ser:
ha ha ha! Llavors tothom hi va dir la seva: que si el riu Garona, que si el
Camino del Cid, que si el Loira, el Rhin, el Duero... Aquest darrer riu, el Flumen Durius dels romans, és el tercer
més important de la península i el que ens queda per recòrrer després de l’Ebre
i el Tajo; a més al llarg del seu curs es travessen unes quantes denominacions
d’origen de vins de reconeguda fama... Decidit doncs!
El riu Duero al seu pas per Tordesillas
Aviat vam
tenir a les mans la guia oficial del Camino
Natural Senda del Duero que edita el Ministerio
de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente i que va acompanyada de 44
mapes amb els quals la Isabel Salvia va començar la titànica tasca
d’organització de les etapes i la recerca dels millors allotjaments. La Senda del Duero està marcada amb les
franges de pintura vermella i blanca corresponents al GR 14, i també per les
conegudes estaques de fusta amb una anella metàl·lica al seu extrem.
I aquest any la
Isabel Salvia s’ha superat a ella mateixa traçant, amb l’ajut del programa wikiloc, els tracks de cada etapa al seu gust, amb les modificacions del
traçat original que vam creure convenients, i amb el detall que els tracks
finalitzaven a la porta dels allotjaments que ja havia reservat feia mesos...
tot un luxe! A més aquest any també tenim la novetat que fins a Zamora anirem
ben acompanyades per en Siscu, amb qui ja portem algun temps entrenant-nos
junts per a mirar de concordar els nostres respectius ritmes.
Després de
l’excursió a les fonts del Duero i al pic d'Urbión, de la qual ja vam penjar
la ressenya en aquest blog, la tarda del dia 1 d’agost vam desempaquetar les
bicicletes, que ja havíem enviat prèviament a través de l’empresa Bicigrino, i vam arreglar les alforges car
l’endemà iniciarem la llarga Senda del
Duero, des de Duruelo de la Sierra fins a la ciutat portuguesa de Porto.
2.08.15 - 1a etapa: Duruelo de la
Sierra - Garray (63 Km / +320 m)
Són les 6:30 del
matí i fem un breu esmorzar a la taula de la recepció de l’hostal on ens hem
allotjat, ja que el bar no l’obren fins a les vuit... massa tard. Tots estem
una mica nerviosos i excitats per l’inici d’aquesta nova travessa: què tal
seran els camins?, com respondran les bicicletes?, i el què és més important,
com respondrem nosaltres? El Ventu ens fa la primera foto de la ruta al pont sobre
el riu Duero que hi ha a l’entrada del poble de Duruelo.
Després dels
rigorosos comiats, i desitjos mutus d’un bon viatge, ens separem d’en Ventu,
qui ens ha portat en cotxe fins aquí, i ens posem en marxa tot creuant la part
sud del poble en direcció a un petit pont de ciment sobre el Duero, prop de
l’aiguabarreig amb el riu Triguera. Després de passar una tanca de filferro,
ens toca tornar a creuar el riu per damunt d’una passera de fusta, d’aspecte
força fràgil, però que aguanta el nostre pes i el de les nostres carregades
bicicletes.
A partir d’aquí ja comencem a rodar de debó per l’interior d’un preciós bosc de pins, a frec de la riba dreta del Duero que meandreja plàcidament. Tots els dubtes i els nervis s’esvaeixen de cop.
Passat el
Puente de los Arrieros, el camí deixa la pista i pren un sender estret i amb
algunes escales pel qual hem de fer alguns trams a peu. Els primers raigs de
sol ens fereixen els ulls perquè tota aquesta etapa anem de cara a l’est.
Pel Puente de
Arenillas creuem de nou el Duero, tot deixant el poble de Covaleda a l’esquerra
i marxem per una bona pista, que puja suau però constant, cap al Pico del
Aguila. Per un viarany ens estalviem de pujar fins al capdamunt d’aquest cim i,
a l’alçada de l’ermita de Santa Ana, recuperem de nou la bona pista des de la
que ja veiem l’embassament de la Cuerda del Pozo, el primer que reté les aigües
del Duero. Per aquesta pista baixem ràpidament al poble de Molinos de Duero on
aprofitem a fer el tradicional “segon esmorzar”.
Molinos de Duero
Per un sender
arribem a la cua del pantà de la Cuerda del Pozo, i anem per la seva riba dreta
fins arribar a un llarg pont pel qual travessem l’embassament en direcció a
Vinuesa, població situada al peu de la Sierra Cebollera, de la que cal destacar
nombrosos palaus i les ostentoses mansions dels que van fer fortuna “fent les
amèriques”. Des d’aquest poble es puja a la cèlebre Laguna Negra i també al pic
d’Urbión, tot seguint el curs, aigües amunt, del riu Revinuesa, afluent del
Duero.
Pantà de la Cuerda del Pozo, arribant a Vinuesa
A partir
d’aquí prenem la carretera SO-821 fins al Club
Náutico Soriano per estalviar-nos el pas per un estret sender que va massa
a frec de la riba esquerra del pantà. Així arribem a la paret de l’embassament,
per on creuem el Duero, i continuem ruta per una pista ampla però molt
pedregosa per la qual travessem l’anomenat Robledal
del Berrún, en direcció al poble de Vilvestre de los Nabos.
A la sortida
d’aquest poble prenem una llarguíssima recta entre camps de cultiu, tot deixant
enrera les serres que han vist nèixer el riu Duero. Al final d’aquesta recta
arribem a un pont de fusta pel qual creuem el riu. Estem al poble d’Hinojosa de
la Sierra on hi destaquen les ruïnes d’un castell situat dalt d’un turó. A
partir d’aquí podem escollir seguir per carretera o per un sender a frec del
Duero. Escollim aquesta darrera variant perquè suposem que així tindrem més
ombra, car la calor ja es deixa sentir amb força.
Restes del castell d'Hinojosa de la Sierra
Travessem una plantació de pollancres
Aviat el camí
carreter, pel qual anem rodant tranquil·lament, es va desdibuixant i a l’alçada
de les ruïnes del molí de la Serna s’acaba de cop i volta, i hem de continuar
per un sender estret que hem de fer gairebé tot a peu; però, això si, sota
l’espessa ombra del bosc de ribera i envoltats per un paisatge d’una bellesa
extraordinària, i tot això ben acompanyats per les aigües calmes del riu Duero,
retingudes per la presa de Buitrago.
Un cop
passada la paret de la presa, entrem al Monte Valonsadero, situat ja als afores
de la ciutat de Sòria, on fem un petit descans car ja són més de les dues del
migdia (la que anomenem “l’hora crítica”) i fa molta calor. Després de fer un
mos ens posem de nou en marxa i continuem ara ja per bones pistes, amb alguns
trams asfaltats i tot, fins a Garray, final d’etapa.
Platja fluvial a les ribes del riu Tera
El poble de
Garray, situat a l’aiguabarreig del riu Tera, està a tocar del famós jaciment
ibero-romà de Numància, el qual no visitem per falta de temps. Però el que si
que anem a veure són les ermites de San Juan Bautista i dels Santos Mártires
les quals, segons la guia, són “de obligada visita”. Track de l'etapa
3.08.14 - 2a etapa: Garray - Almazán
(62 Km / +300 m)
Ben d’hora
sortim de Garray pel pont de pedra pel qual creuem, al mateix temps, els rius
Tera i Duero, car les previsions meteorològiques auguren pluja cap al migdia.
Són les 7:00 en punt i tota aquesta etapa anirem en direcció sud.
A l’altra
banda del pont ja trobem l’inici del camí que, en aquest tram, coincideix amb
el Camino del Agua Soriano - Camino
Antonino. Nosaltres, però, aviat l’abandonem per prendre un sender estret,
a tocar del Duero, però molt ben condicionat per a la pràctica del running (amb passarel·les de fusta i
tot) i que va directe a la capital soriana, tot deixant a mà dreta el turó de
la Dehesilla on hi havia hagut un dels molts campaments romans que van
protagonitzar el famós setge de Numància, i del qual ens va informant una sèrie de plafons que hi
ha a la vora del camí.
Sector de pasarel·les prop de Soria
Prop de
l’entrada de la ciutat podem escollir anar per la riba dreta o esquerra del
riu. Escollim la riba dreta que té alguns trams amb espectaculars passarel·les
de fusta penjades directament sobre el riu que, poc a poc, es va engorjant.
Passeig del Postiguillo
Així arribem
a les envistes del Puente de Piedra i al passeig del Postiguillo, flanquejat
per grans plàtans, on recuperem el traçat del camí natural que ve del nucli
urbà de Sòria, el qual no visitem per falta de temps i per això continuem ruta
per aquest passeig fluvial tot passant pel costat del Museo del Agua i del
Puente de Hierro d’una línia ferroviària que es va començar a construir a
principis del segle XX i que havia d’unir els ports de Santander i València
però que mai es va acabar...
Ermita de San Saturio
Tot seguit, a
l’altra riba del riu, veiem l’ermita d’origen templer de San Saturio, de planta
octogonal i penjada a mig aire dels contraforts rocosos de la Sierra de Santa
Ana i on un pont permet creuar el riu per anar a visitar-la, però avui no tenim
temps per visites. Aquests indrets van ser font d’inspiració del poeta Antonio
Machado els quas apareixen en alguns versos de la seva obra “Campos de
Castilla” publicada l’any 1912... Veia el horizonte cerrado por colinas (...) / y bajo las arcadas de piedra / ensombrecerse las aguas plateadas del Duero.
Després de
creuar un petit torrent el camí guanya alçada per damunt l’encaixat riu Duero
en direcció al poble de Los Rábanos. Deixant enrera la ciutat de Sòria, el
paisatge s’obre i nosaltres continuem ruta per la carretera N-111 fins a una
cruïlla on prenem una altra carretera més local per la qual arribem a Tardajos
de Duero. Són les 10 del matí i no hi ha núvols al cel ni cap bar al poble on
poder fer el “segon esmorzar”. Camí d’Ituero passem per l’ermita de Santa Maria
entre bonics camps de gira-sols i el Duero només es coneix per la línia
d’arbres que el flanquegen.
Ermita de Santa Maria
De la mateixa
manera que els núvols, a Ituero els bars segueixen brillant per la seva
absència, per això a la sortida del poble ens mengem una barreta de cereals amb
un glop d’aigua... i a seguir!. Comença a fer calor de la bona. Sota l’esguard
de la talaia d’origen islàmic de Torrejalba creuem el Duero pel pont de la
carretera que ve de Cubo de la Solana.
A partir
d’aquí seguim el traçat del canal d’Almazán fins al poble de Valdespina on, per
a variar, no hi ha bar però si una font d’aigua fresca que fa les delícies dels
nostres eixuts bidons. La xafogor es deixa sentir amb força i el cel s’omple de
núvols “borreguets” (pluja a cantirets?)
Canal d'Almazán
Continuem
ruta seguint el regular traçat del canal, el qual arriba a fer-se un xic
monòton, fins l’abandonat poble de Baniel on es pot dir que entrem de ple a la
petita conca d’Almazán. Aquí la xafogor és gairebé sufocant, i quan mirem en
direcció a llevant la foscor del cel és absoluta i això ens esperona a rodar a
més velocitat els darrers quilòmetres fins a Almazán, final d’etapa, ciutat a
la que arribem esgotats i poc abans que comenci a ploure.
El Duero al seu pas per Almazán
Del poble d’Almazán cal
destacar l’església romànica de San Miguel, el palau dels Hurtado Mendoza, el
convent de La Merced, el pont medieval, així com també seves les muralles i les
portes del Mercado i de Los Herreros, flanquejades per altes torres. Track de l'etapa
4.08.14 - 3a etapa: Almazán - Burgo de
Osma (61 Km / +232 m)
Després de
l’acostumat esmorzar frugal a l’habitació de l’hotel, car els bars a aquesta
hora estan tots tancats, sortim d’Almazán pel parc de La Arboleda, seguint el
Duero i sota les muralles de la ciutat en direcció a Centenera. Anem per una
bona pista en la que veiem com el riu, que meandreja sobre la plana, de vegades
se’ns acosta i d’altres se’ns allunya com si volgués vigilar la nostra marxa. A
partir d’ara ja anirem sempre en direcció oest, amb el sol a l’esquena, cap a
l’Atlàntic.
Tot creuant
vistosos camps de gira-sols arribem al petit poble de Centenera, a mig aire
d’un turonet amb bones vistes dels camps pels quals continuem ruta fins a
l’indret de La Cerradilla on hi ha un mirador situat sobre uns xaragalls
vermells profundament excavats per un meandre del riu amb vistes al proper
poble d’Andaluz, al qual ens dirigim.
El curiós nom
d’aquest poble sembla ser que es remunta a l’època de la reconquesta, quan
mossàrabs del sud van venir a repoblar aquestes terres de frontera. Aquí
aprofitem per a visitar la magnífica església de San Miguel Arcángel, en la que
es conserva la portalada i un porxo romànics.
Això ens fa pensar que per aquests topants tenen molta devoció a aquest
sant ja que li han dedicat tants temples, en canvi nosaltres només sentim
devoció per “Sant Satèl·lit”, que des del cel guia les nostres rodes.
San Miguel Arcángel d'Andaluz
Retornem al
camí tot creuant el riu Andaluz just a la sortida d’una gorja anomenada La Hoz.
Immediatament deixem l’asfalt per prendre una pista en direcció a Bayubas de
Abajo, tot travessant camps i més camps fins a les envistes de la aïllada mola
sobre la qual s’alcen les ruïnes de la gran fortalesa califal de Gormaz.
Castell de Gormaz
Pel camí
passem pel costat d’una plantació de pins als quals se’ls ha practicat un tall
al tronc per a l’obtenció de la resina que és recollida en uns recipients de
ceràmica. Així arribem a una antiga estació de tren que sembla un museu a
l’aire lliure: és l’estació de Quintanillas de Gormaz, de la línia ferroviària
que anava de Valladolid a Ariza i que va deixar de funcionar l’any 1984, però
que encara fins al 1994 va servir per al transport de mercaderies.
Antiga estació de Quintanillas de Gormaz
Des d’aquesta
estació ja anem a desembocar a la carretera SO-160 la qual ja no deixem fins
que arribem al pont sobre el riu Ucero, afluent del Duero. Des d’aquest pont
prenem una vella carretera, reconvertida en passeig peatonal i carril-bici que
transcorre per l’interior d’una perita gorja i que, en poc més de tres
quilòmetres, ens deixa al centre del Burgo de Osma, final d’etapa, localitat
situada a l’aiguabarreig dels rius Ucero i Abión, tot passant pel costat d’un
antic pont d’origen romà i sota les ruïnes del castell d’Osma.
Pont i castell d'Osma
El Burgo de
Osma té el seu origen en el poblat celtibèric d’Uxama Argaela, nom que fa
referència a la gorja per la qual el riu Ucero s’obre pas. D’aquesta població
cal destacar la catedral de Santa Maria de la Asunción, dins la qual es
conserva un manuscrit medieval del 1086, del conjunt de manuscrits anomenats “beatos”
en referència a l’obra original del Beato de Liébana, amb un mapamundi on es
mostra la dispersió geogràfica dels apòstols. També cal destacar l’hospital de
San Agustín, el palau episcopal, l’edifici que va albergar la universitat de
Santa Catalina (i que ara és un hotel), i les muralles medievals.
És dóna el
cas que estem en línia recta amb l’Urbión, que tenim a relativament a pocs
quilòmetres al nord; i és que el Duero, per arribar fins aquí, descriu una gran
corva: ¡Colinas plateadas / grises
alcores, cárdenas roquedas / por donde traza el Duero / su curva de ballesta /
en torno a Soria (...) (Antonio Machado, Campos
de Castilla). Track de l'etapa
Esteu fets uns campions, enhorabona!
ResponElimina