dijous, 30 de maig de 2019

Serra de Queralt, via Quercus

15.05.19  Al nord de Berga s’aixeca l’escarpada serra de Queralt presidida per un santuari dedicat a la Mare de Déu de Queralt i on, darrerament, s’hi estan obrint moltes vies d’escalada de gran dificultat. En Jaume, però, ens proposa d’anar a la Quercus, una via de les més “assequibles” del sector i que va nèixer amb certa polèmica per causa de la gran “neteja” d’alzines (Quercus ilex) i d’altres elements que es va fer en obrir la via a finals de l’any passat. Però, des que es va estrenar al gener d’enguany, en poc temps s’ha fet molt famosa i tothom ja l’ha fet... i nosaltres no volem ser menys!

Serra de Queralt, amb el santuari i el recorregut de la via Quercus

Ressenya de la via

Com que es tracta d’una via molt sol·licitada, ben aviat sortim de Barcelona per la C-16 en direcció a Berga i, des d’aquí, prenem la carretera que puja al santuari de Queralt on deixem el cotxe. Ràpidament ens col·loquem els “trastos” i pugem per les escales fins al santuari... no sigui que ens passi al davant alguna altra cordada.

Des del santuari ens dirigim cap al peu de la via

Des del santuari planegem per una ample camí turístic, tot deixant a mà dreta el sender que puja al curiós edifici que guarda la cova on va ser trobada la imatge de la verge de Queralt. El peu de la via està situat un xic més enllà, darrera d’un gran mirador i a l’esquerra d’una capelleta dedicada a sant Ignasi de Loyola. Tot plegat són uns 10 minuts d’aproximació... menys esforç no es pot demanar.

Inici de la via Quercus

Amb els músculs encara freds, com se sol dir, en Jaume comença el primer llarg de la via que serpenteja per una placa d’un conglomerat tan compacte que sembla una calcària. Així progressa fins a la base d’un petit diedre, que és el pas més dificil d’aquesta primera tirada i, un cop superat, arriba caminant a la primera reunió situada al peu d’una vistosa cresta.

Arribant al peu d’un diedre

Progressant per la placa del primer llarg

Assegurant des de la primera reunió

A mi em toca fer el segon llarg, que és un tram d’aproximació a la veritable cresta per on puja la via, però és aquí on es noten més els treballs de neteja que es van haver de fer per deixar la cresta ben esclarissada, per la qual jo avanço fins a la segona reunió situada a sota d’un esperó.

A la segona tirada es veuen alguns arbres “sacrificats”...

... per deixar la cresta ben esclarissada

La tercera tirada també la fa el Jaume, que és qui més coneix la via perquè, com gairebé tothom, ja l’ha fet. Així inicia el llarg pujant per una rampa fins al peu d’un ressalt que es supera amb decisió i força de braços.

Inici de la tercera tirada

Assegurant al company des de la segona reunió

Superant el ressalt

Un cop superat aquest primer entrebanc, en Jaume continua pel fil de l’esperó, amb passos fins però amb bones preses, fins al seu capdamunt on, en una ampla esplanada, es troba la tercera reunió.

Progressant pel fil de l’esperó

Al peu de l’esperó

Progressant per la vistosa cresta

El dia és preciós i encara no fa massa calor. La combinació del blau del cel, el verd dels camps, la blancor de la roca i els colors llampants de les vestimentes dels companys, fan que la meva càmera tregui fum. La tercera reunió està situada a la base del darrer entrebanc de la via: un important ressalt on es manifesta la naturalesa conglomeràtica de la roca, el qual es pot superar per tres variants. En Pau escull fer-ho per la variant més dificil, qualificada de V+/A0, que serpenteja aprofitant les poques, però boníssimes, preses que es troben en escletxes, repisetes i forats, fins arribar a la darrera reunió situada just sota el cim de l’agulla.

En Pau ataca el difícil inici de la tercera tirada...

... mentre en Jaume vigila els seus moviments

Arribant al final de la via

Assegurant des de la tercera reunió

En acabat, en Jaume i jo el seguim com bonament podem, cadascú amb la seva pròpia “tècnica”. Així arribem sans i estalvis al capdamunt de la via on, després de felicitar-nos per tan lluïda escalada, ens fem el selfie de rigor per tenir-ne un bon record.

Arribant a la quarta i darrera reunió


Fotocim

La baixada tampoc demana cap esforç, ja que del cim surt un sender dreturer que en poc més de 10 minuts ens deixa un altre cop al peu de la via... no sabem si tornar-la a fer!!! Però, malgrat que encara és molt aviat, la panxa comença a fer rau-rau així que tornem al pàrquing i anem a fer un sucós entrepà i unes cerveses ben fresquetes... que ja comença a fer “caloret”.

ISABEL BENET. Activitat realitzada el dia 15.05.19 per Isabel Benet, Jaume Salat i Pau Vázquez.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada