Avui, l’endemà de la revetlla de Sant Joan, és una bona ocasió per fer baixar la coca de la revetlla pujant al cim del Punxó. Des de Llívia ens arribem al poble d’Enveig, d’on surt per un carrer a mà dreta la carretera de Brangolí; abans d’aquest poble surt una desviació a l’esquerra fins a l’entrada de Bena, on hi ha una zona d’aparcament.
Des de Bena (1587 m) anem seguint una pista que, en pujada moderada, va fent llaçades fins al Solà del Cavaller, planell amb tanques per al bestiar. Entrem breument a la vall del riu Brangolí i tot seguit arribem al refugi del Solà del Cavaller, que malgrat el seu pompós nom, sembla bastant cutre. Continuem pel camí-pista, que en alguns trams sembla més apte per a vehicles-eruga que per a tot-terrenys, i que a partir del refugi puja bastant fort (de fet, la major part del desnivell el farem per aquesta pista), tot fent diverses llaçades entre esplèndids matollars de bàlec (Genista balansae) que, amb la calor, desprenen un aroma molt penetrant.
Arribem a un collet herbat, on els mapes indiquen la situació del conjunt arqueològic de l’Orri d’en Corbill, des d’on tenim una bona perspectiva del massís del Puigpedrós. El camí gira a la dreta i segueix enfilant-se fins al pla de l’Orri (2115 m), amb molleres on hi pasturen avui nombrosos ramats de cavalls i vaques.
Pla de l'Orri, amb el Puigpedrós i, a la dreta, el Peiraforca
Des d’aquí emprenem una pujada directa entre roques i bàlec (tot i que el camí, amb rastre de roderes, continua per la dreta i arriba després d’un parell de llaçades al mateix lloc) fins a sortir poc més amunt al gran altiplà de Maurà (2220 m), des d’on ja podem veure el nostre objectiu d’avui, el Punxó, a l’extrem occidental de la serra.
En aquest altiplà hi floreixen diverses gencianes, entre les que hi destaca la genciana pirenaica (Gentiana pyrenaica), amb petites i solitàries flors d’un bonic color violeta.
Travessem una tanca per baixar uns metres i continuar cap a l’esquerra a mitja alçada d’una carena secundària que es desprén de la carena principal del Bac d’Ortella, paral·lels a una zona de molleres, indicada al mapa com a molleret de la Padrilla, que tenim a la nostra esquerra. Anem pujant bastant suaument, sense camí definit per sense cap dificultat, fins assolir, després d’una bona estona, la carena principal. Aquí ens en adonem que hem sortit una mica lluny del Punxó, doncs haguèssim hagut de creuar en diagonal més cap a l’esquerra, però un cop a la carena, on els mapes indiquen la cota 2564, veiem que la nostra petita marrada ens ha permés veure des d’aquí una part de l’estany de Lanós, que després comprovarem que no es veu des del cim del Punxó. També podem veure un ferm panorama de les muntanyes d’aquest sector, com els pics de Collroig, Xemeneies, Carlit, Coma d’Or, Puigpedrós de Lanós i Pic de Fontviva, que s’aboca sobre la vall del mateix nom. Baixem uns metres per l’ampla carena en direcció nord per abocar-nos sobre aquesta vall, on podem veure tot d’una els estanys de Passet i Fontviva i part del de Lanós.
A la carena, on asomen els pics del Carlit, Xemeneies i Collroig
El sector de Lanós
Continuem en direcció est per la carena, que aquí sembla gairebé un altiplà, fins a un cim secundari, passat el qual no triguem en assolir els rocs granítics que formen el cim del Punxó (2581 m).
Arribant al Punxó
A més del panorama esmentat, tenim enfront tota la vall de Campcardós (fins a la Portella Blanca d’Andorra) enmarcada a banda i banda pel massís del Puigpedrós (on hi destaca el característic Roc Colom abocat a la vall) i els pics de la serra de l’Orri de la Vinyola (Fontfreda, Valleta i Fontnegra, entre d’altres). També tenim una gran vista sobre el coll de Pimorent i sobre un bon grapat de muntanyes d’Andorra (inclosos el Comapedrosa i el Casamanya) i de l’Arieja.
En el cim, encarats a la vall de Campcardós
Vall i pic de Fontviva i, al darrera, el Coma d'Or i Puigpedrós de Lanós
Art conceptual a muntanya: Esquelet de cadira vora el cim del Punxó
Retornem d’una manera més directe (o així ens ho sembla) pel ras del Cucut i el molleret de la Padrilla fins a l’altiplà de Maurà (on veiem còrrer un grup d’isards), i d’aquí al pla de l’Orri. Sortint d’aquest pla veiem, uns metres a mà esquerra, una curiosa cabana circular emmarcada, gairebé camuflada, entre les roques de l’entorn, de la qual no ens en haviem adonat a la pujada.
A partir d’aquí resseguim la pista fins al Solà del Cavaller i l’aparcament de Bena. Han estat unes 6 hores d’excursió amb un desnivell de 1050 m. No ha estat gens malament per tractar-se d’una matinal per fer gana per dinar...
A partir d’aquí resseguim la pista fins al Solà del Cavaller i l’aparcament de Bena. Han estat unes 6 hores d’excursió amb un desnivell de 1050 m. No ha estat gens malament per tractar-se d’una matinal per fer gana per dinar...
SECCIÓ DE MUNTANYA. Activitat realitzada el dia 24.06.12 per Isabel Benet i Ventura Amorós.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada