Així, doncs, després de deixar els cotxes a la plaça Major de Gòsol i haver esmorçat amb ració de coca inclosa, iniciem l’excursió ja passades les deu del matí. Sortim de l’esmentada plaça Major (1426 m) per seguir pel carrer Picasso, la plaça del Dr. Pedro i Pons i el carrer Cerdanya, per on sortim de Gòsol en direcció a Bagà, tot allunyant-nos, inicialment, del Pedraforca. Anem seguint els senyals dels GR's 107 i 150, i també els del PR C-123, que és el que seguirem durant gran part de l’excursió. Continuem per una pista de terra i de seguida trenquem a la dreta per un sender que s'endinsa pel serrat de la Muga. Desemboquem a una altra pista que seguim a la dreta fins a l'àrea de pícnic de la Font Terrers (1625 m) (30 min), on els tres brolladors de la font rajen abundosament.
Àrea de la Font Terrers
Seguim cap a la dreta, en direcció nord, fins arribar tot seguit al torrent de la Coma dels Caners, on hi ha una bifurcació. Deixem a l'esquerra el camí dels GR's, que continua cap al coll del Collell i girem a la dreta, seguint el PR, per començar a pujar per la Coma dels Caners (pal indicador).
Anem avançant una bona estona en direcció est, paral·lels al torrent de la Coma dels Caners, entre el serrat de la Portella, a l'esquerra, i el de la Guàrdia, a la dreta, fins que arribem a la collada del Teuler (1964 m), petit pla herbat enmig del bosc. Girem a la dreta per un corriol que flanqueja pel bosc fins a sortir poc després a la coma de Setfonts (2010 m) (1h 30 min), encaixada entre roques i amb un parell de basses (no són pas set) que recullen l’aigua.
Arribant a la coma de Setfonts
Roc del Teuler, sobre la coma de Setfonts
Sortim de la fondalada pujant cap a la dreta (també ho podriem fer per l’esquerra per seguir després cap a la collada del Pletissar), i un cop superada continuem a l’esquerra per uns lloms herbats fins arribar al coll de Setfonts (2194 m), a la carena de la serra del Verdet. El vent fresc que bufa aquí ens obliga a abrigar-nos.
Continuem per l'ampla carena, amb esplèndides vistes d’ambdós vessants. Passem pel costat de l'avenc del Verdet o Forat de les Gralles, de 27 m de fondària, que fa honor al seu nom, doncs sentim com piulen des del seu interior les cries de gralla. Seguim per terreny rocallós, amb un flanqueig per la dreta del Cap del Verdet, fins a la collada del Verdet (2240 m) (2 h 30 min).
Deixem a l'esquerra el PR C-123, que davalla per la canal del Verdet cap al refugi Lluís Estasen i que retrobarem a l'Enforcadura, i seguim per un corriol, senyalitzat amb marques grogues i fites, que s'enlaira al sud per la cresta del Pedraforca. Aviat arribem al peu de la roca, on ens cal grimpar per una dreta canal (o millor dit xemeneia), amb passos aeris però sense massa problemes.
En el cim Nord, camí del Pollegó Superior
Al capdamunt de la canal arribem al cim Nord (2438 m) (3 h 20 min). Des d’aquí el cim principal sembla ja molt proper, però encara hem de superar per l’aèria cresta tres succesius collets, que ens obliguen, doncs, a davallar i a pujar tres cops, amb diversos trams de grimpada, fins assolir finalment el cim del Pollegó Superior (2497 m) (4 h).
La darrera pujada
En el cim, amb el Pollegó Inferior al darrera
Des del cim, malgrat que el dia no és massa clar i el cel s’ha anat enteranyinant, gaudim encara d'una gran panoràmica de l'entorn, amb la serra del Cadí i muntanyes de la Cerdanya com el Puigpedrós i el Carlit, al nord; el massís del Puigmal i la serra de Catllaràs, a l’est; la serra d'Ensija, al sud; i el serrat del Verd, el Port del Comte i el Cogulló de Turp, a l’est. Evidentment també sobre els altres cims del massís: el Calderer i el Pollegó Inferior. Com que en el cim quedem bastant arrecerats del vent, aprofitem per menjar, doncs ja és l'hora i ens ho tenim ben merescut.
Baixem en direcció sud, primer per les roques de la cresta i després per una fàcil canal, fins a l'Enforcadura (2348 m) (4 h 20 min), collada ampla i profunda que separa el Pollegó Superior del Fals Pollegó Inferior (l’autèntic està situat més a l’est), amb la tartera de Saldes, a l'est i la tartera de Gòsol, a l'oest.
Baixant cap a l'Enforcadura
Iniciant la baixada cap a Gòsol
Baixem fort pel camí que travessa la tartera, flanquejant el vessant sud-oest del Pedraforca. Aquest camí està ben marcat, però el fet d’estar cobert d’una fina capa de pedretes juntament amb el pendent, fa que alguns companys rellisquem una o més vegades, sense més conseqüències. Entrem un moment al bosc, on trobem petits matolls de boixerola (Arctostaphyllos uva-ursi) amb grups de flors blanques que a la tardor es converteixen en vistoses boles vermelles.
Continuem per un altre tram de tartera, fins que més avall la deixem per entrar definitivament al bosc. Anem planejant fins a sortir, poc després, a la serra de la Tossa (1935 m), on tenim una bona vista de la tartera per on hem baixat.
L'enforcadura i la tartera des de la serra de la Tossa
En el pla de la Serra
Continuem per l'espés bosc de la carena fins arribar al pla de la Serra (1860 m) (5 h 30 min). En aquest pla deixem la carena i baixem fort per l'obaga del bosc fins a sortir al torrent de l'Arrovinat (1610 m), ample, pedregós i sec. Creuem el torrent i continuem per l'altra banda fins a sortir tot seguit a una pista que seguim a l'esquerra, en baixada suau i entre camps, fins entrar a Gòsol, i pels carrers del nucli de dalt arribem de nou a la plaça Major (6 h 30 min).
Celebrem l’èxit d’aquesta excursió, en la que tres companys han pujat per primer cop al Pedraforca, amb unes birres i una segona ració de coca. Les nostres excursions col·lectives continuaran a partir de setembre. Bon estiu a tothom !
SECCIÓ DE MUNTANYA. Activitat realitzada el dia 9.06.12 per Isabel Benet, Ventura Amorós, Susana Sanz, Alfons Belinchón, Isabel Salvia, Antonio García, Ferran Guillén, Jordi Rasquí i Esteve Benet.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada