22.08.16 Situat entre les Penyes Altes de Moixeró i el sector oriental del
Cadí, i a cavall de la Cerdanya i el Berguedà, el modest pic de Moixeró (2091
m) gaudeix d’una gran perspectiva sobre la plana cerdana, l’esmentat sector del
Cadí i la cara nord del Pedraforca. Molt sovint vorejat per la majoria
d’excursionistes que pujen cap a les Penyes Altes, és tanmateix un bonic
objectiu per a una matinal en família o amics, mitjançant un itinerari circular
com el que hem realitzat avui.
Des de la població de Riu de Cerdanya agafem la pista, inicialment
asfaltada, en direcció al coll de Pendís, tot passant pel refugi del Serrat de
les Esposes i més amunt pel collet de Font Freda (per on s’accedeix a l’àrea de
lleure del mirador del Cap del Ras). Al cap d’uns 11,5 Km arribem a l’indret on
una tanca barra el pas a la nostra pista (que continua a l’altre costat cap al
coll de Pendís, a 1,5 Km), mentre que a la dreta baixa una altra pista cap al
refugi i la vall de l’Ingla; en aquesta cruïlla, on s’hi ha habilitat una
petita zona d’aparcament, deixem el cotxe.
Situats en aquesta cruïlla de pistes (1815 m), creuem la tanca i tot
seguit deixem la pista del coll de Pendís, per on retornarem, per continuar a
l’esquerra per una tercera pista que amb poca inclinació mena en deu minuts al
coll de Trapa (1824 m), on hi trobem una nova cruïlla. Girem a la dreta, en
direcció sud, tot remuntant fins a la verda esplanada de Prat Agre, on hi
pasturen els ramats de vaques.
Al Prat Agre
Des d’aquí la pista baixa uns metres i travessa
les Bagues de Riu, una zona ombrívola i humida on trobem, a l’esquerra de la
pista, la font Freda de Riu amb uns abeuradors per al bestiar. A continuació
tornem a pujar suaument fins a un nou prat, des d’on veiem, poc més amunt, el
coll de la Font Freda de Riu.
Encarats al coll de la Font Freda de Riu
Anem pujant per un tram del circuit Cavalls del Vent
Deixem la pista, que també arriba al coll esmentat, i seguim per un corriol,
senyalitzat amb les marques taronja del circuit Cavalls del Vent, que puja en diagonal i ens mena directament al
coll de la Font Freda de Riu (1979 m), on el panorama, que ja teníem molt ampli
cap a la plana cerdana i amb un arc de muntanyes que va del massís del Carlit a
les muntanyes d’Andorra, s’obre sobtadament cap al sud, amb les pastures de
l’ampla pleta de Moixeró, amb una bassa i la cabana del mateix nom; el pic de Moixeró,
que s’alça enfront nostre i, a la seva esquerra, les Penyes Altes, punt
culminant de la serra de Moixeró.
Al coll de la Font Freda de Riu, amb les Penyes Altes i el pic de Moixeró
Ens dirigim ara al coll de Moixeró
Des del coll seguim a la dreta per un corriol que va planejant sobre la
pleta de Moixeró i que ens mena en pocs minuts al coll de Moixeró (1971 m), on
tenim una bona vista de la serra d'Ensija, de la cara nord del Pedraforca i del sector oriental del Cadí.
Panoràmica des del coll de Moixeró
En
aquest coll trobem les marques del GR-150.1, provinent per la dreta del coll de
Pendís (que seguirem després) i que continua en direcció a les Penyes Altes tot
vorejant el pic de Moixeró. Nosaltres, però, deixem de moment el GR i girem a
l’esquerra per començar a pujar per un corriol ben marcat pel suau vessant nord
del cim, tot acabant de descriure un arc sobre l’esmentada pleta de Moixeró.
Pels prats de gespa, ja un xic resseca, hi destaquen les floretes rosades de la
calcida (Cirsium acaule).
Iniciem la pujada final al cim
Flor de la calcida
Ens apropem als rocs calcaris del cim
Anem pujant a l'esguard de la serra del Cadí
Gairebé al capdamunt, el sender voreja el cim per girar poc després i
pujar per uns petits graons de roca, però no ens cal fer-ho, doncs tot just ens
trobem sota l’evident cim, pujem directament pel vessant herbat per assolir poc
després el pic de Moixeró (2091 m). Al cim gaudim una llarga estona, en aquest
dia tan clar, d’un extens panorama en totes direccions, del Puigmal al massís
del Turbón, així com del Cadí, el Pedraforca i la serra d’Ensija.
Al cim del Moixeró, amb les Penyes Altes
I a l'altre costat, amb el Pedraforca i el Cadí
Retornem al coll de Moixeró, per continuar ara en direcció oest cap al
coll de Pendís, tot seguint el GR-150.1 que s’endinsa al bosc. Anem pujant fins
gairebé a tocar del Morro de Moixeró; després el sender comença a davallar suau
a través de bosc i diverses clarianes que permeten noves perspectives sobre el
Pedraforca i el Cadí.
A l’interior del bosc ombrívol s’hi veuen petits grups de
clavells de pastor (Dianthus
hyssopifolius) amb els seus pètals retallats com un serrell.
Clavell de pastor
Després de
passar per una clariana sota el turó de Prat Agre (topònim ceretà) o tosseta de
la Font del Faig (topònim berguedà), iniciem una forta baixada pel bosc fins a
sortir al coll de Pendís (1786 m).
Arribant al coll de Pendís
Al coll de Pendís, amb el pic de Moixeró al fons
En aquest ample coll abandonem el GR, que continua cap al coll de
Vimboca, i seguim en direcció nord per la pista que hem deixat a l’inici de
l’excursió. Només ens cal fer un curt tram d’1,5 Km, per on anem veient
exemplars de la moixera de guilla (Sorbus
aucuparia), amb els seus fruits en forma de vistoses boletes vermelles.
Moixera de guilla
Riolites del turó de Prat Agre
La
pista puja uns metres fins al coll Roig, sota els contraforts del turó de Prat
Agre, i després davalla suaument fins a la tanca i la zona d’aparcament, on
finalitzem aquesta agraïda passejada matinal per aquests indrets del Parc
Natural Cadí-Moixeró, d’unes 3 h de tranquil·la marxa i 400 m de desnivell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada