20.07.13 Per tal d’entrenar-nos pel
proper descens de l’Ebre pel GR-99 amb bicicleta, les “Isabels” tenim previst avui
fer una ruta circular pel serrat de les Esposes i la vall de l’Ingla, itinerari
que discorre per l’obaga del municipi de Bellver de Cerdanya, per sota el vessant
nord de les Penyes Altes del Moixeró. Encara que el dia s’aixeca bastant núvol,
no perdem l’esperança de que s’arregli, i anem en cotxe fins a la porta de
l’església de Santa Maria de Talló, a poc més d’un quilòmetre de Bellver.
Des d’aquí sortim pel Camí
Ral de Sant Jaume en direcció a la urbanització Riu de Santa Maria, des d’on
arribem a la carretera que va a Baltarga i en una rotonda ens desviem per una
altra carretera més tranquil·la que es dirigeix a Riu de Cerdanya, tot passant
per Bor i Pedra.
Quan portem uns 6 Km de recorregut arribem a
l’entrada de l’esmentat poble de Riu de Cerdanya, i des d’aquest punt, a
l’altra banda del barranc, ja veiem la pista per la qual ens haurem d’enfilar.
Sortim del poble per l’inici d’aquesta pista, en principi asfaltada, en
direcció al coll de Pendís. Un cop creuat el torrent dels Gorgs, la pista es
converteix de terra i comença a pujar tot fent amples llaçades pel vessant nord
de la serra de Plans de Pi. Sembla que el dia poc a poc es va arreglant… encara
tindrem sort!
Ràpidament guanyem alçada
sobre la plana i comencem a tenir bones vistes de les muntanyes que ens tanquen
l’horitzó pel nord, i com que aquest estiu està essent tan plujós,
sorprenentment, veiem nombrosos grups de boletaires pentinant el bosc.
Després de passar un petit
coll, la pista planeja per sobre el torrent del Grau de l’Ós, amb vistes de les
Penyes Altes de Moixeró i es dirigeix de dret cap al refugi del Serrat de les
Esposes. El dia s’ha obert del tot i la roba comença a sobrar.
Quan portem uns 13 Km de
recorregut, arribem al refugi del Serrat de les Esposes (1511 m) on ens esperen el Ventu,
l’Anna i el Marc que han arribat en cotxe i amb ells prenem un refrigeri en
aquest racó tan agradable encarat als pics de Collroig.
Refugi del Serrat de les Esposes
Després d’aquest petit
descans, seguim pujant per la pista que aquí encara conserva un asfaltat
groller, en direcció al collet de Font Freda i amb un parell de llaçades ens
situem sobre el refugi, flanquejades per matolls de rosers boscans o gavarreres
que ens alegren d’alló més.
Rosa boscana
Arribant al collet de Font
Freda, amb bones vistes de la serra del Cadí, ja portem uns 18 Km. Des d’aquí anem al proper mirador del Cap del
Ras (1710 m) per un carril cimentat adaptat per a discapacitats, de poc més
d’un quilòmetre, i que ens va de meravella per la seva ciclabilitat. Així, com
unes senyores, arribem a l’àrea de picnic del mirador, on ens esperen altre cop
els companys a l’ombra d’uns pins per protegir-se de l’intens sol que està fent
a aquesta hora.
Des d’aquest mirador, abocat
a la vall de l’Ingla, podem gaudir d’un bon panorama del Pirineu, des del
Monturull als pics de Collroig, i també podem veure com s’eleven les primeres
torres convectives.
Des del mirador retornem al
collet i seguim per la pista que ara planeja per sota el turó de la Mata Negra.
Després d’un quilòmetre i mig trobem una cruïlla: la pista que segueix recte
està tancada al trànsit motoritzat i s’acaba al coll de Pendís, i la que es
desvia a la dreta baixa a la vall de l’Ingla i, en principi, és la que hem
d’agafar, però com és aviat i sembla que encara no vol ploure decidim anar per
la pista tancada que, en un altre quilòmetre i mig, ens deixa al coll de Pendís,
situat a uns 1800 metres d’alçada, entre el serrat de la Moixa i la serra de
Moixeró; aquest és el punt més alt de l’itinerari, als 23 Km de recorregut.
Malgrat que és un coll molt important, amb prou feines té vista, ja que queda
arraulit sota el Cap de la Boixassa.
Vista del vessant sud de la serra de Moixeró des del coll de Pendís
Ara hem de tornar enrera fins
a la tanca per tal d’agafar la pista que es dirigeix a la vall de l’Ingla.
Després d’una llarga i contundent baixada arribem ràpidament a l’àrea
recreativa de l’Ingla de Baix, tot passant a frec del refugi dels Cortals de
l’Ingla i del monument anomenat vulgarment “el piercing” a la cruïlla del Pont
de l’ingla. Poc a poc el cel es va ennuvolant.
Refugi dels Cortals de l'Ingla
A l’àrea recreativa ens
tornem a trobar amb els companys, recerats sota una ombra doncs el sol cau
damunt nostre com una llosa… ens temem que s’està preparant la tempesta de cada
tarda, per això després d’un “vermutet” i d’omplir els bidons amb aigua fresca
de la font, marxem ràpidament cap a Talló, tot travessant un breu però
espectacular congost. Així arribem a Sant Serni de Coborriu, ermita romànica
d’una nau i campanar de cadireta que conserva el relleu molt primitiu d’un
orant amb els braços estesos.
Sant Serni de Coborriu
Santa Maria de Talló
Són poc més de les dues del
migdia quan arribem de nou a Talló, on ens fem les fotos finals a la porxada de
la gran església romànica de Santa Maria. Comprovem després que a la sortida
d’avui hem fet uns 35 Km de recorregut, amb un desnivell acumulat d’uns 900 metres
i 3 hores i mitja de circulació efectiva. Podeu consultar el plànol i el perfil
d’aquest itinerari al següent enllaç de wikiloc: http://www.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=4871859
Per la tarda torna a tronar,
ploure i pedregar… com cada dia!
ISABEL BENET. Activitat realitzada el dia
20.07.13 per Isabel Benet i Isabel Salvia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada