dilluns, 5 d’agost de 2013

Circuit per l'Obaga de Bellver amb bicicleta

20.07.13  Per tal d’entrenar-nos pel proper descens de l’Ebre pel GR-99 amb bicicleta, les “Isabels” tenim previst avui fer una ruta circular pel serrat de les Esposes i la vall de l’Ingla, itinerari que discorre per l’obaga del municipi de Bellver de Cerdanya, per sota el vessant nord de les Penyes Altes del Moixeró. Encara que el dia s’aixeca bastant núvol, no perdem l’esperança de que s’arregli, i anem en cotxe fins a la porta de l’església de Santa Maria de Talló, a poc més d’un quilòmetre de Bellver.


Des d’aquí sortim pel Camí Ral de Sant Jaume en direcció a la urbanització Riu de Santa Maria, des d’on arribem a la carretera que va a Baltarga i en una rotonda ens desviem per una altra carretera més tranquil·la que es dirigeix a Riu de Cerdanya, tot passant per Bor i Pedra.


Quan  portem uns 6 Km de recorregut arribem a l’entrada de l’esmentat poble de Riu de Cerdanya, i des d’aquest punt, a l’altra banda del barranc, ja veiem la pista per la qual ens haurem d’enfilar. Sortim del poble per l’inici d’aquesta pista, en principi asfaltada, en direcció al coll de Pendís. Un cop creuat el torrent dels Gorgs, la pista es converteix de terra i comença a pujar tot fent amples llaçades pel vessant nord de la serra de Plans de Pi. Sembla que el dia poc a poc es va arreglant… encara tindrem sort!


Ràpidament guanyem alçada sobre la plana i comencem a tenir bones vistes de les muntanyes que ens tanquen l’horitzó pel nord, i com que aquest estiu està essent tan plujós, sorprenentment, veiem nombrosos grups de boletaires pentinant el bosc.


Després de passar un petit coll, la pista planeja per sobre el torrent del Grau de l’Ós, amb vistes de les Penyes Altes de Moixeró i es dirigeix de dret cap al refugi del Serrat de les Esposes. El dia s’ha obert del tot i la roba comença a sobrar.


Quan portem uns 13 Km de recorregut, arribem al refugi del Serrat de les Esposes (1511 m) on ens esperen el Ventu, l’Anna i el Marc que han arribat en cotxe i amb ells prenem un refrigeri en aquest racó tan agradable encarat als pics de Collroig.

Refugi del Serrat de les Esposes

Després d’aquest petit descans, seguim pujant per la pista que aquí encara conserva un asfaltat groller, en direcció al collet de Font Freda i amb un parell de llaçades ens situem sobre el refugi, flanquejades per matolls de rosers boscans o gavarreres que ens alegren d’alló més.


Rosa boscana

Arribant al collet de Font Freda, amb bones vistes de la serra del Cadí, ja portem uns 18 Km.  Des d’aquí anem al proper mirador del Cap del Ras (1710 m) per un carril cimentat adaptat per a discapacitats, de poc més d’un quilòmetre, i que ens va de meravella per la seva ciclabilitat. Així, com unes senyores, arribem a l’àrea de picnic del mirador, on ens esperen altre cop els companys a l’ombra d’uns pins per protegir-se de l’intens sol que està fent a aquesta hora.




Des d’aquest mirador, abocat a la vall de l’Ingla, podem gaudir d’un bon panorama del Pirineu, des del Monturull als pics de Collroig, i també podem veure com s’eleven les primeres torres convectives.

Des del mirador retornem al collet i seguim per la pista que ara planeja per sota el turó de la Mata Negra. Després d’un quilòmetre i mig trobem una cruïlla: la pista que segueix recte està tancada al trànsit motoritzat i s’acaba al coll de Pendís, i la que es desvia a la dreta baixa a la vall de l’Ingla i, en principi, és la que hem d’agafar, però com és aviat i sembla que encara no vol ploure decidim anar per la pista tancada que, en un altre quilòmetre i mig, ens deixa al coll de Pendís, situat a uns 1800 metres d’alçada, entre el serrat de la Moixa i la serra de Moixeró; aquest és el punt més alt de l’itinerari, als 23 Km de recorregut. Malgrat que és un coll molt important, amb prou feines té vista, ja que queda arraulit sota el Cap de la Boixassa.


Vista del vessant sud de la serra de Moixeró des del coll de Pendís

Ara hem de tornar enrera fins a la tanca per tal d’agafar la pista que es dirigeix a la vall de l’Ingla. Després d’una llarga i contundent baixada arribem ràpidament a l’àrea recreativa de l’Ingla de Baix, tot passant a frec del refugi dels Cortals de l’Ingla i del monument anomenat vulgarment “el piercing” a la cruïlla del Pont de l’ingla. Poc a poc el cel es va ennuvolant.


Refugi dels Cortals de l'Ingla


A l’àrea recreativa ens tornem a trobar amb els companys, recerats sota una ombra doncs el sol cau damunt nostre com una llosa… ens temem que s’està preparant la tempesta de cada tarda, per això després d’un “vermutet” i d’omplir els bidons amb aigua fresca de la font, marxem ràpidament cap a Talló, tot travessant un breu però espectacular congost. Així arribem a Sant Serni de Coborriu, ermita romànica d’una nau i campanar de cadireta que conserva el relleu molt primitiu d’un orant amb els braços estesos.


Sant Serni de Coborriu

Santa Maria de Talló

Són poc més de les dues del migdia quan arribem de nou a Talló, on ens fem les fotos finals a la porxada de la gran església romànica de Santa Maria. Comprovem després que a la sortida d’avui hem fet uns 35 Km de recorregut, amb un desnivell acumulat d’uns 900 metres i 3 hores i mitja de circulació efectiva. Podeu consultar el plànol i el perfil d’aquest itinerari al següent enllaç de wikiloc:   http://www.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=4871859

Per la tarda torna a tronar, ploure i pedregar… com cada dia!

ISABEL BENET. Activitat realitzada el dia 20.07.13 per Isabel Benet i Isabel Salvia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada