26.07.13 A la capçalera del riu Arièja, la petita població de l’Ospitalet (l’Espitalet, en occità; l’Hospitalet-près-l’Andorre, en francès)
és un punt on hi conflueixen senders en totes direccions: de nord a sud, el Sender dels Bons Homes (GR 107), entre Merens i el coll de Pimorent; una ramificació d’aquest sender (GR 107C) es
dirigeix a l’est cap a la vall de les Vésines, on hi ha el barratge i el refugi del mateix
nom; al nord-oest, el Sender
Transfronterer (GRT) és l’accés, per una banda, a la vall de Siscar i a Andorra
pel coll dels Clots, i per l’altra, a la vall d’Arques i l’estany de Pedorrés (Pédourès), des d’on continua cap al
refugi de Rulhe.
L'Ospitalet
Malgrat que aquesta població està creuada per una transitada carretera que connecta l’Arièja amb Andorra i la Cerdanya, per la via del ferrocarril de la Tor de Querol a Tolosa de Llenguadoc, i per grans tubs de conducció d’aigües que baixen a banda i banda de la vall per alimentar una central elèctrica, cal dir que el seu petit nucli urbà és sorprenentment tranquil, amb carrers i placetes guarnits amb flors, encantadores fonts i un acollidor alberg d'etapa (Gîte l'Hospitalité).
Font de l'Abeurador
Una de les excursions clàssiques d’aquesta zona és la ruta circular que revolta el pic de Nerassol per la vall de Siscar, la portella de Siscar (des d'on es pot pujar fàcilment a l’esmentat cim), la vall de la Valleta, l’estany de Pedorrés i la vall d’Arques. Amb aquest objectiu sortim de la Cerdanya per la vall de Querol i el coll de Pimorent (aquest estiu el túnel està tancat per obres), i seguim per la carretera de l’Arièja que baixa cap a l’Ospitalet; tanmateix, en una corba seguim cap a la dreta (direcció Foix) per una carretera alternativa que, després de passar pel punt on surt el camí cap a la vall de les Vésines, ens deixa a l’aparcament de l’Ospitalet, just abans de creuar la via del tren i la carretera principal.
Des de l’aparcament, on hi trobem ben indicades les direccions dels
diferents senders, travessem el petit vilatge en direcció al pont de Santa
Susanna, sobre el riu Arièja, i tot seguit creuem també la carretera general (amb precaució, doncs no hi ha prou visibilitat); a l’altre
costat trobem el pal indicador del sender GRT (Siscar, Pedorrés, Rulhe) (1450
m).
Comencem a guanyar alçada ràpidament, primer per una costeruda rampa i després en llaçades, tot passant un parell de cops per sota el gran tub de conducció d’aigües que baixa de la vall d’Arques.
Comencem a guanyar alçada ràpidament, primer per una costeruda rampa i després en llaçades, tot passant un parell de cops per sota el gran tub de conducció d’aigües que baixa de la vall d’Arques.
Contraforts del pic de Nerassol sobre la vall de Siscar;
a la dreta, la conducció d'aigua de la vall d'Arques
Entrant a la vall de Siscar
Arribem així a un pont de pedra (1740 m) per on
travessem el riu de Siscar i on el sender es bifurca; deixem a la dreta el camí
que puja per la vall d’Arques a l’estany de Pedorrés (per on retornarem), i entrem
a la vall de Siscar per anar pujant per la riba esquerra del torrent. Més amunt
el tornem a creuar per un segon pont de pedra i entrem a un racó idíl·lic,
envoltats per una esplèndida vegetació al costat del torrent, que forma aquí un
petit engorjat per on es despenja la cascada del Salt del Toro.
De la
magnificència d’aquest veritable jardí que guarneix la vall de Siscar cal
destacar, per la seva espectacularitat, la llirga o marcòlic groc (Lilium pyrenaicum), planta endèmica
dels Pirineus que exhibeix una llarga tija d’on pengen unes grans flors
grogues, molt aromàtiques, amb els seus característics sis tèpals lliures
corbats cap enfora que deixen al descobert uns grans estams vermells.
Llirga o marcólic groc
No triguem en deixar el GRT a l’esquerra, que segueix en direcció sud cap
al coll dels Clots (situat a la carena que culmina en els pics de la Cabaneta)
per on entra a Andorra, i continuem a la dreta (senyals grocs) per tornar a
creuar el torrent per un tercer pont de pedra i arribar tot seguit al barratge
de la Jaça del Forn (2020 m) o de Siscar segons l'empresa d'electricitat (que no s’ha de confondre amb l’estany
del mateix nom, situat més amunt).
Barratge de la Jaça del Forn
A partir d’aquí la vall s’obre. Vorejem per la dreta el barratge, tot
superant un petit esglaó, i entrem a l’allargada Jaça del Forn, amb prats i
molleres, on hi trobem
una gran quantitat d’orquídies dels gèneres Orchis
i Gymnadenia, però ens sorprén la
presència d’una orquídia que no havíem vist mai: es tracta de l’orquis blanc (Pseudorchis albida), orquídia
característica de l’estatge montà i subalpí, d’inflorescència cilíndrica amb
unes petites flors d’un color blanc verdós, entaforades dins d’unes grans
bràctees.
Orquis blanc
Jaça del Forn i circ de Siscar
Arribant a la cabana de la Vésina
Al final d’aquesta jaça passem per la cabana de la Vésina (2100 m), petit
refugi lliure de 6 a 8 places. Continuem a l’esquerra de la cabana, per superar
un altre esglaó rocós i arribar poc després a l’estany de Siscar (2187 m), sota
l’espectacular circ de Siscar on s’aixequen cims com els pics de la Cabaneta, Siscaró
i Escobes, amb el característic Cilindre.
Estany de Siscar
Des de l’estany, que veurem en tota la seva extensió a mesura que anem pujant,
continuem a la dreta en direcció nord-est cap a l’evident coll o portella de
Siscar. Travessem un replà, vora el qual hi ha un petit estany, i ens apropem
al peu d’una tartera. Sense arribar-hi, el sender gira a la dreta per assolir
un coll secundari a l’est i després flanqueja al nord fins a la portella de
Siscar (2440 m), entre el rocós pic de Regalecio, rere el qual s’eleva el pic
de l’Alba, al nord-oest, i el pic de Nerassol, al sud-est. A l’altre costat s’obre
la vall de la Valleta (vallon de la
Vaillette), amb l’estany i la Tossa de Pedorrés al fons.
Pujant cap a la portella de Siscar...
...amb el rerefons del circ de Siscar
Pic de la Cabaneta
Pic de Regalecio
Portella de Siscar
Vall de la Valleta, amb l'estany i la Tossa de Pedorrés
Abans de continuar la nostra ruta, girem a la dreta del coll per pujar en
poc més de 30 minuts al pic de Nerassol. Anem flanquejant inicialment pel
vessant de la vall de la Valleta, deixant uns blocs rocosos a la dreta, superats
els quals no triguem en guanyar la carena, per on assolim un primer avantcim, i
continuem després per l’altiplà que culmina en l’arrodonit pic de Nerassol
(2633 m).
Pic de l'Alba, sobre la portella de Siscar
Pujant cap al pic de Nerassol
Travessant l'altiplà somital
Al cim del Nerassol
Des d’aquest aïllat cim gaudim d’una excel·lent vista, en totes
direccions, sobre les muntanyes de la capçalera de l’Arièja; a més de les ja esmentades,
hi distingim els pics de Fontfreda, Valleta i Fontnegra, sobre el coll de
Pimorent que veiem des d’una nova perspectiva, els inconfusibles Puigpedrós de
Lanós i Coma d’Or, el pic d’Auriol sobre la vall de les Vésines... i més
enllà, cap al nord, hi asoma la muntanya de Taba, amb els
pics de Sant Bertomièu i Solarac.
Estany de Pedorrés, des del cim del Nerassol
Retornem a la portella de Siscar i comencem a baixar per la vall del riu de
la Valleta, on hi domina clarament el matollar de neret. Anem seguint el
torrent, que fa uns recargolats meandres, fins que girem a l’esquerra per
arribar tot seguit a l’estany de Pedorrés (2165 m).
Baixant de la portella de Siscar
Nerets a la vall de la Valleta
Estany de Pedorrés
El camí continua a l’altra
banda de la cabalosa sortida d’aigües de l’estany, on comença el riu de la vall
d’Arques, i sense un pas clar, no podem evitar de mullar-nos les botes per
travessar-lo; no hi fa res, anirem més fresquets de peus. Just a l’altre costat
retrobem el GRT provinent del refugi de Rulhe, pel qual anirem baixant suaument
resseguint la riba esquerra del torrent, que va fent petites cascades fins al
barratge de la vall d’Arques, on bona part de la seva aigua és recollida pel
gran tub de canalització.
Meandres del riu de la vall d'Arques
A partir d’aquí el sender baixa més marcadament per un sector de vegetació
cremada en un incendi forestal l’estiu passat; cal dir que les cendres
barrejades amb la terra i les branques de ginebrons carbonitzades donen un
aspecte desolat a aquesta zona. Més avall, a la sortida de la vall d’Arques, travessem
el torrent i poc després la conducció d’aigua, per anar flanquejant fins al
primer pont de pedra (1740 m) de l’inici de l’excursió, sobre el riu de Siscar.
El gran tub de canalització que baixa a l'Ospitalet
Ara ja només cal desfer l’itinerari de l’anada, per on baixem ràpidament a
l’Ospitalet (tornem a extremar les precaucions en creuar la carretera), punt
final d’aquest circuit al Nerassol, d’uns 1200 m de desnivell i 7.30 h de marxa
efectiva (4 h fins a la portella de Siscar, 1 h en anar i tornar del pic de
Nerassol, i 2.30 h per les valls de la Valleta i d’Arques fins a l’Ospitalet).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada