dimarts, 13 d’agost de 2013

Circuit al pic de Nerassol

26.07.13  A la capçalera del riu Arièja, la petita població de l’Ospitalet (l’Espitalet, en occità; l’Hospitalet-près-l’Andorre, en francès) és un punt on hi conflueixen senders en totes direccions: de nord a sud, el Sender dels Bons Homes (GR 107), entre Merens i el coll de Pimorent; una ramificació d’aquest sender (GR 107C) es dirigeix a l’est cap a la vall de les Vésines, on hi ha el barratge i el refugi del mateix nom; al nord-oest, el Sender Transfronterer (GRT) és l’accés, per una banda, a la vall de Siscar i a Andorra pel coll dels Clots, i per l’altra, a la vall d’Arques i l’estany de Pedorrés (Pédourès), des d’on continua cap al refugi de Rulhe.

L'Ospitalet

Malgrat que aquesta població està creuada per una transitada carretera que connecta l’Arièja amb Andorra i la Cerdanya, per la via del ferrocarril de la Tor de Querol a Tolosa de Llenguadoc, i per grans tubs de conducció d’aigües que baixen a banda i banda de la vall per alimentar una central elèctrica, cal dir que el seu petit nucli urbà és sorprenentment tranquil, amb carrers i placetes guarnits amb flors, encantadores fonts i un acollidor alberg d'etapa (Gîte l'Hospitalité).

Font de l'Abeurador

Una de les excursions clàssiques d’aquesta zona és la ruta circular que revolta el pic de Nerassol per la vall de Siscar, la portella de Siscar (des d'on es pot pujar fàcilment a l’esmentat cim), la vall de la Valleta, l’estany de Pedorrés i la vall d’Arques. Amb aquest objectiu sortim de la Cerdanya per la vall de Querol i el coll de Pimorent (aquest estiu el túnel està tancat per obres), i seguim per la carretera de l’Arièja que baixa cap a l’Ospitalet; tanmateix, en una corba seguim cap a la dreta (direcció Foix) per una carretera alternativa que, després de passar pel punt on surt el camí cap a la vall de les Vésines, ens deixa a l’aparcament de l’Ospitalet, just abans de creuar la via del tren i la carretera principal.

Des de l’aparcament, on hi trobem ben indicades les direccions dels diferents senders, travessem el petit vilatge en direcció al pont de Santa Susanna, sobre el riu Arièja, i tot seguit creuem també la carretera general (amb precaució, doncs no hi ha prou visibilitat); a l’altre costat trobem el pal indicador del sender GRT (Siscar, Pedorrés, Rulhe) (1450 m).

Comencem a guanyar alçada ràpidament, primer per una costeruda rampa i després en llaçades, tot passant un parell de cops per sota el gran tub de conducció d’aigües que baixa de la vall d’Arques.

Contraforts del pic de Nerassol sobre la vall de Siscar;
a la dreta, la conducció d'aigua de la vall d'Arques

Entrant a la vall de Siscar

Arribem així a un pont de pedra (1740 m) per on travessem el riu de Siscar i on el sender es bifurca; deixem a la dreta el camí que puja per la vall d’Arques a l’estany de Pedorrés (per on retornarem), i entrem a la vall de Siscar per anar pujant per la riba esquerra del torrent. Més amunt el tornem a creuar per un segon pont de pedra i entrem a un racó idíl·lic, envoltats per una esplèndida vegetació al costat del torrent, que forma aquí un petit engorjat per on es despenja la cascada del Salt del Toro.


De la magnificència d’aquest veritable jardí que guarneix la vall de Siscar cal destacar, per la seva espectacularitat, la llirga o marcòlic groc (Lilium pyrenaicum), planta endèmica dels Pirineus que exhibeix una llarga tija d’on pengen unes grans flors grogues, molt aromàtiques, amb els seus característics sis tèpals lliures corbats cap enfora que deixen al descobert uns grans estams vermells.

Llirga o marcólic groc

No triguem en deixar el GRT a l’esquerra, que segueix en direcció sud cap al coll dels Clots (situat a la carena que culmina en els pics de la Cabaneta) per on entra a Andorra, i continuem a la dreta (senyals grocs) per tornar a creuar el torrent per un tercer pont de pedra i arribar tot seguit al barratge de la Jaça del Forn (2020 m) o de Siscar segons l'empresa d'electricitat (que no s’ha de confondre amb l’estany del mateix nom, situat més amunt).

Barratge de la Jaça del Forn

A partir d’aquí la vall s’obre. Vorejem per la dreta el barratge, tot superant un petit esglaó, i entrem a l’allargada Jaça del Forn, amb prats i molleres, on hi trobem una gran quantitat d’orquídies dels gèneres Orchis i Gymnadenia, però ens sorprén la presència d’una orquídia que no havíem vist mai: es tracta de l’orquis blanc (Pseudorchis albida), orquídia característica de l’estatge montà i subalpí, d’inflorescència cilíndrica amb unes petites flors d’un color blanc verdós, entaforades dins d’unes grans bràctees.

Orquis blanc

Jaça del Forn i circ de Siscar

Arribant a la cabana de la Vésina

Al final d’aquesta jaça passem per la cabana de la Vésina (2100 m), petit refugi lliure de 6 a 8 places. Continuem a l’esquerra de la cabana, per superar un altre esglaó rocós i arribar poc després a l’estany de Siscar (2187 m), sota l’espectacular circ de Siscar on s’aixequen cims com els pics de la Cabaneta, Siscaró i Escobes, amb el característic Cilindre.

Estany de Siscar

Des de l’estany, que veurem en tota la seva extensió a mesura que anem pujant, continuem a la dreta en direcció nord-est cap a l’evident coll o portella de Siscar. Travessem un replà, vora el qual hi ha un petit estany, i ens apropem al peu d’una tartera. Sense arribar-hi, el sender gira a la dreta per assolir un coll secundari a l’est i després flanqueja al nord fins a la portella de Siscar (2440 m), entre el rocós pic de Regalecio, rere el qual s’eleva el pic de l’Alba, al nord-oest, i el pic de Nerassol, al sud-est. A l’altre costat s’obre la vall de la Valleta (vallon de la Vaillette), amb l’estany i la Tossa de Pedorrés al fons.

Pujant cap a la portella de Siscar...

...amb el rerefons del circ de Siscar

Pic de la Cabaneta

Pic de Regalecio

Portella de Siscar

Vall de la Valleta, amb l'estany i la Tossa de Pedorrés

Abans de continuar la nostra ruta, girem a la dreta del coll per pujar en poc més de 30 minuts al pic de Nerassol. Anem flanquejant inicialment pel vessant de la vall de la Valleta, deixant uns blocs rocosos a la dreta, superats els quals no triguem en guanyar la carena, per on assolim un primer avantcim, i continuem després per l’altiplà que culmina en l’arrodonit pic de Nerassol (2633 m).

Pic de l'Alba, sobre la portella de Siscar

Pujant cap al pic de Nerassol

Travessant l'altiplà somital

Al cim del Nerassol

Des d’aquest aïllat cim gaudim d’una excel·lent vista, en totes direccions, sobre les muntanyes de la capçalera de l’Arièja; a més de les ja esmentades, hi distingim els pics de Fontfreda, Valleta i Fontnegra, sobre el coll de Pimorent que veiem des d’una nova perspectiva, els inconfusibles Puigpedrós de Lanós i Coma d’Or, el pic d’Auriol sobre la vall de les Vésines... i més enllà, cap al nord, hi asoma la muntanya de Taba, amb els pics de Sant Bertomièu i Solarac.

Estany de Pedorrés, des del cim del Nerassol

Retornem a la portella de Siscar i comencem a baixar per la vall del riu de la Valleta, on hi domina clarament el matollar de neret. Anem seguint el torrent, que fa uns recargolats meandres, fins que girem a l’esquerra per arribar tot seguit a l’estany de Pedorrés (2165 m).

Baixant de la portella de Siscar

Nerets a la vall de la Valleta

Estany de Pedorrés

El camí continua a l’altra banda de la cabalosa sortida d’aigües de l’estany, on comença el riu de la vall d’Arques, i sense un pas clar, no podem evitar de mullar-nos les botes per travessar-lo; no hi fa res, anirem més fresquets de peus. Just a l’altre costat retrobem el GRT provinent del refugi de Rulhe, pel qual anirem baixant suaument resseguint la riba esquerra del torrent, que va fent petites cascades fins al barratge de la vall d’Arques, on bona part de la seva aigua és recollida pel gran tub de canalització.

Meandres del riu de la vall d'Arques

A partir d’aquí el sender baixa més marcadament per un sector de vegetació cremada en un incendi forestal l’estiu passat; cal dir que les cendres barrejades amb la terra i les branques de ginebrons carbonitzades donen un aspecte desolat a aquesta zona. Més avall, a la sortida de la vall d’Arques, travessem el torrent i poc després la conducció d’aigua, per anar flanquejant fins al primer pont de pedra (1740 m) de l’inici de l’excursió, sobre el riu de Siscar.

El gran tub de canalització que baixa a l'Ospitalet

Ara ja només cal desfer l’itinerari de l’anada, per on baixem ràpidament a l’Ospitalet (tornem a extremar les precaucions en creuar la carretera), punt final d’aquest circuit al Nerassol, d’uns 1200 m de desnivell i 7.30 h de marxa efectiva (4 h fins a la portella de Siscar, 1 h en anar i tornar del pic de Nerassol, i 2.30 h per les valls de la Valleta i d’Arques fins a l’Ospitalet).

SECCIÓ DE MUNTANYA. Activitat realitzada el dia 26.07.13 per Isabel Benet i Ventu Amorós.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada