diumenge, 17 de febrer de 2013

Per la Ruta del Ter amb bicicleta (II)

Com ja s’acosta la primavera, les “Isabels” decidim que ja és moment de reemprendre el descens del riu Ter allà on el vam deixar el passat mes de novembre. Per això arribem amb el primer tren a l’estació de Ripoll disposades a remuntar el Ter fins a Camprodon. El fred és viu i, malgrat que anem de pujada, ens hem posat els paravents i els guants llargs per anar fins a Sant Joan de les Abadesses per la Ruta del Ferro, sota l’esguard de la Serra Cavallera mig embolcallada per la boira.


A partir d’aquí hem de seguir les marques de la Ruta del Ter i del GR-1 però, com anem de pujada, costen bastant de veure per això ens deixem guiar pel GPS amb un itinerari descarregat de Wikiloc del qual és autor un tal “Itsuga”.

Des de l’estació de Sant Joan de les Abadesses anem a buscar una pista cimentada que travessa la riera de la Malatosca. Abans, però, veiem que s’ha habilitat un camí que baixa al Gorg de la Malatosca, indret segurament encantador però que avui, malauradament, no tenim temps de visitar.

Un cop creuada la riera, la pista s’enfila a Can Janpere i a la Batllia. Aquí deixem les marques de la Ruta del Ter i del GR ja que l’itinerari de Wikiloc ens porta a travessar el riu per un pont penjant, d’aspecte fràgil però que suporta el nostre pes i el de les nostres “màquines”.


A l’altra banda del riu anem a creuar la carretera C-151 a l’alçada de l’antiga colònia Llaudet i, passada aquesta colònia, hem de tornar a travessar la carretera per tal de baixar de nou al riu i creuar-lo, aquest cop, per un sòlid pont de ciment on observem el vol d’un martinet blanc i d’un bernat pescaire.


A l’altra banda d’aquest pont retrobem el GR i la Ruta del Ter, cosa que haurem de tenir en compte a la tornada. Seguint les marques passem a frec d’un canal que ens acompanyarà fins a Camprodon i que havia servit per a portar aigua a les diferents fàbriques que hi havia hagut a la vora del riu.


També passem pel costat d’un mas on ens reben un parell de gossos potencialment perillosos i que ens persegueixen, tot bordant, durant una bona estona… una altra cosa que haurem de tenir en compte a la tornada! Així d’aquesta manera arribem a un pont de pedra, situat just a sota de l’ermita de Santa Magdalena de Perella, on trobem un pal indicador molt ben aprofitat.


Poc després de creuar el pont arribem de nou a la C-151 i aquest cop no es podem escapar… haurem de fer uns quants quilòmetres de carretera fins a Sant Pau de Segúries, poble situat en plena vall de Ter però sota el coll de Sant Pau, frontera amb la Garrotxa i capçalera de la riera de la Vall del Bac tributaria, en darrera instància, del riu Fluvià.

Sortint de Sant Pau de Segúries seguim per la carretera fins que aquesta creua el Ter i, just a l’entrada del pont, ens desviem a mà dreta per una pista cimentada on tornem a trobar el canal suportat per un enlairat aqüeducte, darrera del qual es troba una pedrera anomenada “el Carburo” i d’on s’havien extret hidrocarburs per a la il·luminació domèstica fins als anys 40 del passat segle.



Seguidament passem per davant de Can Peric, una masia prop del nucli de la Ral, convertida en casa rural i restaurant… prenem nota per dinar a la tornada. La pista segueix el canal tot flanquejant el vessant oest de la muntanya de Sant Antoni de Camprodon. A l’altra banda del riu veiem l’antiga colònia Estevenell i també passem davant l’entrada del camping “Vall de Camprodon”, el qual freqüentem en època d’”Embardissades”. En tot aquest recorregut es poden veure plafons que ens assabenten sobre diferents aspectes de la ruta.


Poc després, però, tornem a sortir a la carretera que seguim fins a l’entrada de Camprodon on veiem un parell de búnkers els quals formen part de l’anomenada “Línia dels Pirineus”, projecte d’època franquista dut a terme a mitjans dels anys 40 i que pretenia construir una línia defensiva entre Cap de Creus i el País Basc per tal de protegir-nos de possibles invasions estrangeres després de la Segona Guerra Mundial. Aquesta línia, però, no va estar mai operativa.

Així entrem a Camprodon, punt on vam acabar l’anterior etapa. Creuem el riu pel seu famós pont gòtic i des del capdamunt observem la poca neu que hi ha a la zona de Vallter i la gentada que hi ha a la riba prenent el sol i donant de menjar a una colla d’ànecs, i és que el dia ha millorat molt, per això aprofitem a fer el vermutet en una terrassa a l’aire lliure on comprovem que portem uns 27 Km de recorregut. En acabar iniciem el retorn a Ripoll procurant seguir les marques de la Ruta del Ter.



Tot arribant de nou a Can Peric decidim que ja és hora de dinar en aquest petit restaurant on es respira un ambient molt tranquil i agradable, però quan sortim de nou al camí ens en adonem que el cel s’ha tapat i que les temperatures comencen a caure en picat.



La tornada la fem tan ràpidament que ni tan sols els gossos tenen temps de bordar-nos i a Sant Joan de les Abadesses ens hem de tornar a posar els paravents i els guants llargs.


Així d’aquesta manera arribem de nou a l’estació de Ripoll on comprovem que en l’etapa d’avui hem fet un total d’uns 54 Km entre anar i tornar, i un cop ja dins del tren ens acomiadem amb un “adéu Ripoll, fins la propera etapa!”

ISABEL BENET. Activitat realitzada el dia 17.02.13 per Isabel Benet i Isabel Salvia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada