dissabte, 16 de febrer de 2013

Per la muntanya de Cabrera

La muntanya de Cabrera (1308 m), situada al nord del Collsacabra, entre Osona i la Garrotxa, és el punt culminant de la serra del mateix nom, de la qual formen part també les muntanyes del Pla d’Aiats, les Vores de la Masellera i el Puig d’en Bac. Vora el seu cim es troba l’històric santuari de la Mare de Déu de Cabrera.

Ens hem arribat avui al petit veïnat de Sant Julià de Cabrera, conjunt de masies disseminades al voltant de l’esglèsia del mateix nom, per tal de fer una curta però molt interessant excursió circular per l’entorn d’aquesta muntanya. L’accés en cotxe l’hem fet per la C-17 i després per la C-25 (Eix Transversal), que hem deixat a l’alçada de Roda de Ter per seguir en direcció a Olot fins al pont de les Perxes (Km 21,5), on prenem la pista que surt pel marge esquerra de la riera fins arribar, al cap de 3 Km, a l’esglèsia romànica de Sant Julià de Cabrera (s. XI, modificada al s. XVI).


Des de Sant Julià (949 m), on hi ha indicacions per pujar a Cabrera pel camí de la Serrica (senyals vermells) i pel coll de Bram (senyals grocs), sortim en direcció nord pujant suaument per una careneta i uns prats (tram comú als dos camins) fins que poc més amunt deixem a la dreta el camí (senyals grocs) per on tornarem. Seguim amunt, doncs, pel camí de la Serrica (senyals vermells), primer entre boixos i després per una mena de torrent. El sender va pujant en llaçades i poc més amunt trobem el primer dels diversos trams de roca equipats amb graons de ferro que ajuden a superar la cinglera (molt fàcils i alguns prescindibles, només necessaris en el cas de la roca mullada).




Continuem per un bosc de faigs i arribem poc després a la carena, per on s'exten el Pla del Prat, amb més exemplars d’exhuberants faigs i també amb un conjunt d’avets replantats. En aquest pla hi arriba, per l'esquerra, el camí del Pedró (senyals grocs), provinent també de Sant Julià.

Gran faig al Pla del Prat

Al capdamunt del pla, la carena es va estrenyent i ens ofereix grans vistes sobre la impressionant paret sobre la qual es troba el santuari de Cabrera; sense arribar al seu extrem, baixem a l’esquerra per travessar l'espectacular Pas de l’Osca, estreta cornisa equipada amb baranes.




Pas de l'Osca


Pujem les roques de l’altra banda ajudats per algun graó i arribem tot seguit al cim de Cabrera (1308 m), on hi ha una taula d’orientació i més enllà un vèrtex geodèsic. Des d’aquí, en un dia clar (no és el cas d’avui, el minso anticicló que ens havien promés només dóna per mantenir a ratlla les boires), les vistes s’extenen sobre el Collsacabra, la Plana de Vic, el Montseny, la Garrotxa i el Pirineu.


Seguim encara un tram estret de carena, amb precipici a banda i banda, fins que aquesta s’eixampla per donar pas a l’altiplà on es troba el santuari de Cabrera (1306 m) (s. XVII, modificat al s. XVIII), erigit en el lloc on hi havia la primitiva capella de l’antic castell de Cabrera, ensorrat per un terratrèmol l’any 1428. Al seu costat hi ha l’antiga casa des ermitants, amb servei de bar i restaurant.




Un cop hem visitat l’acollidora esglèsia d’aquest santuari, ens disposem a retornar a Sant Julià pel coll de Bram. Una opció seria baixar a l’esquerra pel camí empedrat de les Marrades, que surt vora l’esglèsia, però preferim continuar per l’altiplà, tot passant a la vora del muntacàrregues que puja el material al santuari, fins que poc després, quan l’altiplà s’acaba, enfilem l’espectacular i enlairat tram d’escales de pedra que baixa per l’aresta de la muntanya fins al coll de Bram (1174 m).



Al coll de Bram



Seguim a la dreta pel camí de Sant Julià, que inicialment flanqueja una estona, per anar després baixant per dins la fageda fins que més avall tornem a sortir al sector de boixos i prats on enllacem amb el camí de pujada. En aquest prats acollidors fem un bon àpat de germanor, i després ja no triguem en arribar a Sant Julià de Cabrera, on posem el punt final a la matinal d’avui.

Arribant a Sant Julià

SECCIÓ DE MUNTANYA. Activitat realitzada el dia 16.02.13 per Isabel Benet, Ventura Amorós, Susana Sanz, Laura Cabedo, Sílvia Fernández i Marc Amorós.

1 comentari:

  1. Hoy hemos hecho esta excursión, aunque con mucha niebla y una visibilidad nula del entorno.
    Muy interesante y muy divertida.
    Con dos niños y sin ningún problema.
    Aunque al principio el camino no está bien indicado y cuesta un poco encontrar el inicio de los caminos.
    Queríamos subir por la serrica, y no encontramos el camino.
    Lo hemos hecho al revés y también ha sido divertido.

    ResponElimina