26.07.20 Interessant i variat circuit al voltant del
Pedraforca, de 17 Km de recorregut i 650 m de desnivell, que correspon en la
seva totalitat al sender PR C-127 (Pedraforca 360º), tenint com a punt de sortida
i arribada el poble de Gòsol, a l’Alt Berguedà. La primera
part d’aquest itinerari és un tram compartit, a més de l’esmentat sender, pel
PR C-127 fins al torrent de la Coma dels Caners, i pels GR’s 107 (Camí dels
Bons Homes) i 150 (Volta al Cadí), ambdós fins al Collell.
Des de la carretera C-16 (Eix del Llobregat), tot just passat el túnel de Guardiola i a l’alçada de les cases del Collet d’Aïna, seguim a l’esquerra per la B-400 (indicacions a Saldes i al massís del Pedraforca), per on passem per Maçaners, Saldes i el coll de la Trapa, fins arribar a Gòsol (a 27 Km del Collet d’Aïna).
Sortim de la plaça Major de Gòsol (1420 m) pel carrer Picasso, a l’esquerra de l’ajuntament, fins a la plaça del doctor Pere i Pons, on hi ha un safareig i una font amb un cap de bou. Continuem pel carrer del Camí de Cerdanya, per on partia l’antiga ruta de la gent de Gòsol que anava estacionalment a segar a la Cerdanya, tot travessant el Cadí pel Pas dels Gosolans. A la sortida de la població el carrer es converteix en pista, que deixem tot seguit per continuar per un marcat sender a la dreta.
Anem guanyant alçada pel bosc, per un camí a voltes empedrat, i més amunt travessem el torrent dels Escanagats, de minso cabal, punt en què el camí fa un revolt a l’esquerra per desembocar poc després a una pista, procedent de la carretera de Gòsol a Josa, que seguim uns metres a la dreta per arribar tot seguit al coll i l’àrea de lleure de Font Terrers (1635 m), en un extens prat.
Ens atansem a la Font Terrers, vora el camí, per on surt una bona aigua de dos brolladors (segons l’estació i les plujes, arriben a ser quatre), arranjada l’any 1993 pels Amics de la Caminada de Gòsol.
Continuem a la dreta de la font, en direcció nord, tot deixant a l’esquerra la bassa que recull la seva aigua. Anem planejant fins que travessem poc desprès la torrentera de la Coma dels Caners, avui sense cap rastre d’aigua, on deixem a la dreta el PR C-123, que continua cap a les Set Fonts i la collada del Verdet.
Passat el torrent, entrem en un bosc de pi negre, per on anem pujant fort fins a sortir més amunt a un gran prat, mentre hi veiem, al nord, la serra del Cadí, on hi destaca el pic de la Costa Cabirolera.
Travessem un pas entre roques, certament fotogènic, i continuem en direcció est per un vessant suau i encatifat d’herba, per sobre de la vall del riu Cerneres, amb una àmplia vista del vessant sud del Cadí, així com del característic Cadinell.
Anem planejant entre l’esmentada vall i el serrat de la Portella, encarats a l’ampla collada del Collell, i arribem poc després a la Font de la Roca (1752 m), que brolla directament de la paret, en la primera de les quatre torrenteres que haurem de travessar.
Continuem en pujada lleu i anem creuant succesivament tres canals que baixen de la Roca Roja nord (hi ha una altra Roca Roja al sud del massís que veurem a la part final de la ruta). El terreny erosionat per on baixen aquestes torrenteres contrasta amb la verdor de l’extens i ondulat prat que es desplega fins al Collell.
Quan ens trobem uns metres per sota d’aquest coll, deixem el camí, que fa una petita llaçada, per girar a la dreta i pujar directament pel prat fins al Collell (1845 m), el punt més elevat de la nostra ruta, on comencem a veure la paret nord del Pedraforca.
En aquest coll, pas natural del Cadí al Pedraforca i divisòria d’aigües de les conques del Llobregat i del Segre, hi passa una ampla pista que per l’esquerra mena a Gisclareny pel coll de la Bauma i el coll de Bena, per on continuen els GR’s, i que per la dreta baixa al Mirador del Gresolet i a Saldes, per on continuem nosaltres.
Comencem un llarg tram de pista de gairebé uns 4 Km, davallant inicialment per sota de les parets de la Roca Roja nord, mentre que a l’altre costat s’obre la profunda vall del Gresolet. Més endavant, la pista fa una pronunciada corba a la dreta per travessar el torrent de la Gerdera, i després puja lleugerament fins al coll del Pi Ajagut (1769 m).
Continuem encarats a la paret nord del Pedraforca, amb la característica roca del Gat que sembla esguardar el camí. Passem pel costat d’una font amb un allargassat cóm, a la dreta de la pista, d’on raja una aigua molt freda i que, a falta de nom en el mapa, l’anomenem font del Còm.
La pista creua la canal del Riambau, que baixa dreta entre els cims del Calderer i el Pollegó Superior, i continua en direcció est cap al Mirador de Gresolet.
Tanmateix, en arribar a una tanca que regula l’accés al Collell, avui obert, deixem la pista per pujar a la dreta per un corriol que enmig del bosc mena, en poc més de cinc minuts, a la gran esplanada de la Jaça dels Prats (1668 m), on hi ha el refugi Lluis Estasen i on ens espera la companya Francesca, que farà amb nosaltres la segona part de l’excursió.
Ens trobem a la meitat de la ruta, i fem aquí el menjar de campanya, tot dirigint-nos a la font de la Jaça, a l’entrada del bosc i al costat del camí per on continuarem, un xic enlairats sobre l’esplanada del refugi, avui ben animada d’excursionistes i famílies. Cal dir que aquesta font és la darrera que trobarem fins arribar a Gòsol.
Desprès de reposar forces, enfilem el sender que entra al bosc en direcció sud, per un curt tram compartit amb el PR C-123, que també dóna la volta al massís però a molta més alçada, per les Set Fonts, la collada del Verdet, el refugi, la tartera de Saldes, l’Enforcadura i la tartera de Gòsol. Als 200 m arribem a una cruïlla on deixem a la dreta aquest PR C-123, que continua cap a la tartera de Saldes i l’Enforcadura, i seguim a l’esquerra pel nostre PR C-127. Anem planejant enmig d'un bosc de pi roig, tot creuant el pedregar del Tarter.
Arribem a un collet, d’on surt a la dreta un camí que enllaça més amunt amb l’anterior PR C-123 (pràctic si es vol anar de Saldes a l’Enforcadura, o a l’inrevès, sense passar pel refugi). A partir d’aquest collet anem baixant fort pel camí de la Serra. Més avall la inclinació es modera fins que el sender es converteix en camí carreter i va a sortir a un prat, sota la paret del Roget, vermellosa com indica el seu nom, mentre que a l’altre costat tenim una completa vista de la serra d’Ensija, amb el Cap de la Gallina Pelada.
Travessem el prat i desemboquem tot seguit a una pista, provinent per l’esquerra de Saldes. Seguim recte per aquesta pista, en direcció sud-oest, mentre les blanques parets calcàries del Pollegó Inferior es van alçant per sobre del Roget, tot oferint un viu contrast de colors.
Arribem així al coll de Jou (1541 m), on la pista acaba al costat de l’antiga explotació de carbó a cel obert, tancada l’any 1991 i actualment bastant coberta per la vegetació gràcies a la posterior restauració que s’hi va fer.
Des del coll continuem a la dreta per l'antic Camí dels Minaires, per on la gent de Gòsol hi anava a treballar a les mines de Saldes, situades sota el Coll de Jou. Baixem uns metres fins a un clot amb una bassa, avui totalment seca, on podem veure l’aflorament del carbó, i pugem uns metres a la dreta, mentre comencem a veure a sobre nostre les parets també vermelloses de la Roca Roja sud.
Entrem a un bosc de pi roig per on iniciem un llarg flanqueig per la Solana de Capdevila, en baixada suau fins a desembocar a l’antiga pista de la Gravera, per on fa uns anys continuava el PR cap a Gòsol. Ara, però, només cal creuar-la per seguir a l’esquerra per un estret corriol que va davallant fins a la casa abandonada de Cal Bardines, uns metres per sobre de la carretera per on hem arribat a Gòsol. Des d’aquí tenim una bona vista dels dos Pollegons del Pedraforca i de la Roca Roja sud.
Malgrat que de Cal Bardines hi surt una pista que porta la direcció de Gòsol, cal seguir els senyals del PR per la dreta de la casa, tot baixant fins a l’esmentada carretera, just en el trencall que mena al nucli de Sorribes.
En aquest punt el nostre grup es divideix en dues opcions: els que continuen pel sender senyalitzat, tot baixant uns metres cap a una clotada i remuntant després cap al proper coll del Cap de la Creu, i els que segueixen estrictament pel marge de la carretera per traces de corriol, sense perdre alçada i baixant després fins a l’esmentat coll.
Ambdós grups ens retrobem al mirador del Cap de la Creu (1437 m), on hi ha una capelleta dedicada a Sant Antoni Abad i el que havia estat una pràctica font, avui malauradament espatllada. En aquest punt gaudim d’una dilatada vista en totes direccions: cap al Pedraforca, la Gallina Pelada, el serrat del Verd i el poble de Gòsol, ja molt proper, sota el turó on hi ha les restes de la Vila Vella i el Castell.
Des d’aquí ja només cal enfilar la pista vella de Gòsol, per on transcorre també el GR 107, per sota de la carretera, fins entrar a la població per la rotonda del Segador (hi ha un monument que recorda aquest ofici), tot passant a la vora de l’hostal Cal Franciscó i d’una moderna font amb abeurador, on malgrat trobar-nos ja al final de l’excursió, aprofitem per refrescar-nos i omplir les cantimplores que s’han anat buidant en la part solana de la ruta. Continuem fins a la plaça Major per tancar aquest llarg circuit al voltant del Pedraforca.
Tanmateix, després de prendre a la plaça un merescut refrigeri, alguns companys volem afegir una “torna” a aquesta excursió pujant pel carrer oposat per on hem sortit a l’inici i que mena a les restes del castell de Gòsol. Quan s’acaba el carrer, trobem un mirador amb una magnífica vista sobre els dos pollegons del Pedraforca i la tartera de Gòsol.
Arribem tot seguit al tossal de Gòsol (1488 m), on hi ha les restes de la Vila Vella, de l’església de Santa Maria i de la primitiva torre del castell, posteriorment utilitzada com a campanar de l’església. A l’interior de la torre, unes escales metàl.liques ens permeten arribar al capdamunt, des d’on tenim bones vistes de l’entorn.
SECCIÓ DE MUNTANYA. Activitat realitzada el dia 26.07.20 per Isabel Benet, Ventu Amorós, Marc Amorós, Ester Escobar, Pau Vázquez, Marta Martín i Francesca Arcara.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada