18.07.20 Interessant
ruta circular pels cingles de Tavertet, on a l’espectacularitat de les parets
dels cingles cal afegir les grans vistes que tindrem. Des de l’àrea de lleure
vora l’embarcador de Sau pujarem a Tavertet pel camí de les Gotes, i un cop al
pla de Tavertet continuarem cap a la Miradora, el pla del Castell i el camí del
Puig de la Força. Un cop assolit aquest puig baixarem pel camí de Perallonga fins
a una pista que ens retorna a l’àrea de lleure. Itinerari d’uns 12 Km de
recorregut i 540 m de desnivell, on cal comptar amb la calor de l’estiu; era
una de les excursions previstes per aquesta primavera, però l’actual situació ens
ho ha retrasat tot.
Des
de la C-16, passat Vic, agafem la C-25 (Eix Transversal) fins a la sortida de
Folgueroles. Just abans d’entrar a aquesta població, continuem per la N-141d,
tot seguint les nombroses indicacions cap al pantà de Sau. Passem per Vilanova
de Sau, travessem la presa de l’embassament, pugem cap a la Riba, i baixem
altre cop al nivell del pantà fins a l’embarcador del Club Nàutic Vic Sau. Tot
seguit la carretera s’acaba en una àrea de lleure, a la dreta de la qual hi ha
diversos nivells d’aparcament.
En
aquest indret gaudim d’una bona vista cap al vessant sud de l’embassament, amb
la Roca del Migdia i el Puig del Far. Avui, l’alt nivell de l’aigua només
permet veure la punta de la teulada del campanar de Sant Romà de Sau.
Vistes a la Roca del Migdia i al Puig del Far (al centre)
Situats
a l’esmentada àrea de lleure (430 m), i d’esquena a l’anterior panorama, agafem
a l‘esquerra un sender amb indicacions a la Domus del Pi, a les Places
Carboneres i, sobre tot perquè és el que ens interessa, a l’enllaç amb els
senders GR 2 i GR 151. Fins aquest enllaç, avançarem com si reculessim per la
carretera per on hem arribat, però guanyant progressivament alçada a través del
bosc. Als 100 m passem per la font dels Bassalots i tot seguit arribem a una
pista; seguim uns metres a l’esquerra, de pujada, per continuar tot seguit a la
dreta per un camí carreter que recupera la direcció inicial. En alguna posterior
bifurcació, cal seguir recte amb les indicacions a les Places Carboneres (algun
cop falta confirmació de que també és el camí que enllaça amb els GR’s).
Pel camí d'enllaç amb els GR's
Quan
portem aproximadament uns 2 Km ens incorporem a l’itinerari dels senders GR 2 i
GR 151, provinents del Solell del Masnou, a la carretera per on hem vingut.
Seguim a l’esquerra per aquesta ruta comuna dels dos senders o Camí de les
Gotes, que enllaçava Tavertet amb l’antiga població de Sant Romà de Sau. Als
500 m arribem a la cruïlla amb el camí del Grau del Castell, que puja cap al
Pla del Castell, entre Tavertet i el Puig de la Força, i que deixem a
l’esquerra. Anem guanyant alçada, tot passant per alguns trams empedrats, i ens
apropem a les espectaculars parets dels cingles de Tavertet, que presenten dos
nivells ben diferenciats: el cingle inferior, format per conglomerats i gresos
de tonalitat vermellosa deguda a l’oxidació, i el cingle superior blanc, format per
calcàries marines, que en restar submergides per antics mars no tingueren
aquella oxidació.
Sota els cingles de Tavertet, vermells i blancs
Ens apropem al sector del cingle Moltorer
Un dels trams empedrats del camí
Ens
anem encarant cap al sector del cingle Moltorer, sobre el qual s’aixeca el
poble de Tavertet. Al capdamunt del cingle vermell el camí passa per una
balconada entre grans parets i amb un cingle vertical a la nostra dreta, abocat
a la vall de Sau, on ens podem arribar opcionalment.
Arribem al límit entre el cingle vermell i el blanc
El camí passa per una gran balconada
El contacte entre els dos nivells del cingle
Podem atènyer l'esmentat cingle quan el sender gira a l’esquerra i travessa un petit coll. En aquest punt el
deixem de moment per seguir a la dreta un desdibuixat corriol que s’endinsa
breument al bosc i mena tot seguit al capdamunt rocós de l’esmentat cingle, amb
extenses vistes sobre la vall de Sau i els pantans de Sau i Susqueda. Ens
trobem just a sota d’un altre gran cingle que davalla vertical del pla de Tavertet.
Al capdamunt del cingle separat del camí...
...sota el cingle que davalla del pla de Tavertet
Retornem
al camí i passem tot seguit per la lleixa de les Gotes, ja en el domini del
cingle blanc, que aquí forma una gran paret abalmada (sembla ser que la petita cavitat
que veiem vora el camí és la balma de les Gotes).
Per la lleixa de les Gotes
Poc més endavant el sender
gira a l’esquerra, obligat per la paret del cingle, i amb algunes llaçades
acaba per sortir a la pista de Tavertet al Castell.
Seguim
a la dreta en direcció a Tavertet (les primeres cases es troben a 300 m), però
abans d’entrar-hi veiem a mà dreta la indicació del sender de les lleixes de
Tavertet, i cap allà anem. La nostra intenció no és fer aquest sender, doncs
encara tenim moltes coses per endavant, però veiem que baixant recte uns
metres, i deixant el sender a l’esquerra, podem situar-nos sobre la plataforma
rocosa d’un vistós cingle blanc per obtenir unes vistes sempre diferents i
úniques.
Al capdamunt d'un altre cingle, vora Tavertet...
...que constitueix un altre dels múltiples miradors de l'entorn
Tornem
a la pista i arribem al Pla del Bosc, a l’entrada (o sortida) de Tavertet (870
m). Continuem pel carrer més proper al cingle, mentre veiem altres accessos a
l’esmentat sender de les lleixes. Arribem tot seguit al mirador de Tavertet,
amb una estelada, on tornem a fer treballar de valent les càmeres.
Al mirador de Tavertet
Vista des del mirador, amb el pantà de Sau
Ens apropem després
a l’església de Sant Cristòfol (s. XI), d’origen romànic i amb l’absis al caire
del cingle. Al costat de l’església hi ha la tomba del filòsof Raimon Panikkar,
que durant molts anys va viure en aquesta població.
Àbsis de Sant Cristòfor, a pocs metres del cingle
Una de les antigues cases de Tavertet
Ara
pels carrers interiors acabem la nostra breu visita a Tavertet. Retornem al pla
del Bosc, on ens decantem a la dreta pel sender de la Miradora, tot passant
prop de la piscina municipal. Ens anem apropant al vessant oposat del pla de
Tavertet, i als 400 m arribem a una cruïlla; deixem a l’esquerra un camí ample,
per on continuarem després, i seguim a la dreta, en suau descens fins que uns
200 m més endavant arribem al mirador de la Miradora (nom redundant), al caire
del cingle, on cal anar amb compte, doncs cau abruptament.
A la Miradora, sobre el Sot de Balà
Des d’aquí gaudim d’una
fantàstica vista sobre la barrancada del Sot de Balà, que travessa la riera de
Balà abans de desaiguar al pantà de Sau, mentre que a la dreta, al capdamunt
del barranc, hi podem veure la gran boca de la balma de les Corts, per on
l’aigua d’aquesta riera cau pel Salt del Molí-bernat (avui, però, imperceptible
des d’aquí).
A la dreta podem veure la gran boca de la balma de les Corts
Retornem
a l’anterior cruïlla i seguim, ara a la dreta, pel camí carreter que no triga
en desembocar a la pista de Tavertet al Castell, a l’indret del coll de Malla
(855 m), on l’altiplà s’estreta. Seguim a la dreta per aquesta ampla pista
durant 1 Km un xic monòton, sense gaires vistes i amb el pas d’alguns vehicles.
Deixem la pista quan veiem a l’esquerra un camí ben marcat, però sense
indicacions, que gira en direcció sud i ens apropa dalt del cingle del Pla del
Castell, que seguim en direcció oest, mentre les vistes s’amplien cap als
cingles del Far, el Montseny i les Guilleries.
Vistes al pantà de Sau ran del cingle del Castell
Ens dirigim al mas del Castell, sota el turó del Castell
Anem
baixant uns metres cap al mas del Castell, situat sota el característic turó
del Castell, de margues grises i erosionades, molt diferent als materials dels
cingles. Atenyem de nou l’anterior pista, en el punt on hi arriba per
l’esquerra el camí de grau de la canal del Castell, que hem deixat al peu dels
cingles per pujar pels GR’s. En aquest indret el cingle fa un gir brusc a
l’esquerra, avançant cap al sud, i així ho fa el nostre camí, mentre voregem el
mas del Castell, ocupat actualment per una comunitat budista que ofereix servei
de bar en un lloc privilegiat.
Anem
ran del cingle, primer en direcció sud, per girar poc després a la dreta i
continuar en direcció oest, sempre al caire dels espadats i amb el turó del
Castell a la nostra dreta. Arribem així al Mirador del Castell, amb una dilatada vista sobre el pantà de Sau,
el Montseny i les Guilleries.
Anem vorejant el turó del Castell
Al mirador del Castell
Ample enllosat al caire del cingle
Continuem
ara per un ample enllosat, tot davallant suaument fins que trobem a mà esquerra
l’entrada al camí del Puig de la Força, indicat només “per a caminants hàbils”.
Creiem que ho som i entrem al corriol, senyalitzat amb algunes marques
vermelles, per on baixem per l’alzinar, encarats inicialment a l’embassament. Un
xic més avall continuem la davallada per una canaleta amb esglaons de lloses,
tot passant per una petita cavitat.
Pel camí del Puig de la Força
Baixem per la canaleta esglaonada
Al
final de la canaleta girem a la dreta i anem planejant a frec del cingle, per
on tot seguit passem per la lleixa on s’obre la balma del Castell, al caire de l’espadat.
Malgrat que aquesta lleixa és prou ampla, no s’hi val a badar.
Arribem a la balma del Castell
Passada la balma ens encarem al Puig de la Força que es dreça davant nostre, amb restes visibles
a la seva base d’alguns murs del castell de Cornil (s. X).
Puig de la Força, que presenta aquí un vessant boscós
Restes de murs del castell de Cornil
Aquest
puig està separat del cingle de Tavertet per un trau, i quan sembla que el camí
acaba tallat, trobem a la dreta un altre seguit d’escales de lloses que
permeten baixar al coll del Puig de la Força.
Baixem per una altra canaleta esglaonada
En aquest coll hi puja per
l’esquerra la via ferrada de la Canal del Puig de la Força, que correspon al
darrer tram de l’antiga via ferrada que inicialment flanquejava la paret del
cingle des del grau del Castell, però que ja fa molts anys fou desequipada per
tal de preservar la nidificació de les aus; el tram que ha quedat no es va
salvar de que li serresin les boniques grapes vermelles que permetien pujar per
la canal, encara que a canvi ha estat reequipat amb noves cadenes.
A la
dreta baixa el sender per on retornarem després, mentre que al voltant del puig
un camí equipat amb cadenes en el tram més aeri li dóna tota la volta i torna
al coll (indicat “per als més agosarats”). Nosaltres encarem directament la costeruda
però curta pujada al cim, tot passant pel costat de les esmentades restes del
castell, que segurament van donar el nom a l’indret (“força” com a significat
de fortalesa o fortificació). Hom diu que
el bandoler Serrallonga hi amagava alguns dels seus hostatges en aquest
castell, que aleshores ja portava segles abandonat.
Esglaons del camí que puja al cim
Anem
trobant fites que indiquen la millor ruta de pujada, amb un altre tram
esglaonat, fins que no triguem en arribar al capdamunt d’una esplanada on una
gran fita de rocs assenyala el cim del Puig de la Força (741 m), també anomenat
Roca de Sau.
Al cim del Puig de la Força
Al
cim gaudim d’una gran vista sobre el pantà de Sau, en especial del sector on hi
desemboca la riera de Balà, sota els vermellosos cingles del Grau i de Santa
Cília, que contrasten amb el verd de l’aigua i de la vegetació. Uns metres a
sota nostre veiem una agulla, separada del cim i avançada al pantà, accessible
per una petita bretxa, fàcil però aèria i exposada, opció que deixem “per als
més agosarats”.
Els cingles del Grau i de Sant Cília, sobre el tram final del
Sot de Balà; en primer terme, l'agulla separada del cim
Baixem
del Puig de la Força pel mateix corriol que ens retorna al coll. Continuem pel
camí de Perallonga, que surt pel costat oposat de la ferrada.
A l'inici de l'emboscat camí de Perallonga
El camí baixa
molt dreturer per l’alzinar, amb algunes llaçades, i en algun cas ens hem
d’ajudar amb els arbres, però sense massa dificultats; més complicat seria
trobar el camí humit i enfangat a la tardor o a l’hivern. Anem davallant una
bona estona, amb les parets del puig de la Força a la nostra esquerra i
l’embassament cada cop més proper. Passat un tram erosionat, ja veiem la pista cap
on hem d’anar. Cal, però, estar atents a no seguir recte, doncs aniriem a parar
a un esglaó vertical de roca sobre la pista; hem d’anar-nos decantant cap a
l’esquerra (fites) per trobar el pas per on desemboquem finalment a la pista.
Seguim
a l’esquerra, ara ja sense pèrdua, per l’ampla pista, entre les vermelles parets
dels cingles i el pantà de Sau. Deixem a la nostra esquena el Puig de la Força,
ben imponent des de la pista, que té a l’esquerra el monòlit conegut com el Dit
d’en Serrallonga.
Per la pista de retorn, sota els cingles de Tavertet
Els cingles del Puig de la Força sobre el pantà de Sau,
amb el Dit d'en Serrallonga a l'esquerra
Diu la tradició que un dia Serrallonga i
els seus homes estaven al cim del Puig de la Força repartint-se el botí
obtingut d’un segrest. Un dels lloctinents no va estar d’acord amb el que li
pertocava, i es va iniciar entre els dos bandolers una baralla en la que
Serrallonga va tallar el dit al seu oponent. Mentre aquest es rebolcava de
dolor, Serrallonga va tirar el dit cingles avall, i en record d’aquest fet el
monòlit porta el nom de Dit d’en Serrallonga.
Continuem
per la pista i no triguem en arribar a l’àrea de lleure de l’embarcador de Sau,
ben animada a aquesta hora de la tarda, on tanquem aquesta magnífica ruta
circular pels cingles de Tavertet i el Puig de la Força. D’una excursió sempre
en surt una altra, i de ben segur que no trigarem en tornar a trescar pels
variats paratges del Collsacabra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada