dilluns, 16 d’octubre de 2017

Trekking per l'Alta Via de Stubai (2)

12.07.17 - Refugi Dresdner - Refugi Sulzenau - Refugi Nürnberger

Ens llevem a les 6 com cada dia, no ens fa falta ni despertador. Sortim a les 7.30 i tirem vall a baix fins a passar el riu per un robust pont de ferro on hi ha un pal que ens indica el camí per anar al refugi Sulzenau, el qual s’enfila molt ben traçat amb una bona pujada.

Inici de la jornada

Un tram de grimpada pel GR

Més tard trobem una bifurcació del GR i podem escollir a l’esquerra o la dreta. Tant un com l’altre van a parar al mateix refugi i escollim el de la dreta que s’enfila al Peiljoch, un preciós coll a 2672 m ple de fites gegants amb unes vistes espectaculars sobre la glacera de Sulzenau, la qual es despenja del Pic de Zuckerhütl, de 3507 m. El camí va guanyant alçada molt hàbilment per un esperó rocós amb l’ajuda d’algun cable. Un cop a dalt  no ens podem estar de fer unes quantes fotos, doncs és un coll preciós.

Arribant al coll de Peiljoch

Coll de Peiljoch i glacera de Sulzenau

Iniciem la baixada per l’altre costat i aquí novament trobem una bifurcació. Escollim aquesta vegada el de l’esquerra, el qual és un camí molt bonic que va baixant molt enlairat per sobre mateix de la morrena i ens porta, també amb l’ajut d’algun curt tram amb cables, fins al bonic llac Blau. A les 10 arribem al refugi Sulzenau (2196 m), molt gran i acollidor, on fem una bona parada per a descansar.

Refugi Sulzenau

A les 10.40 seguim el camí en direcció est per una bonica vall que és tota una lliçó de geologia. Més endavant pujem pel fil mateix d’unes enormes morrenes que donen pistes de com eren de grans les geleres antigament. Passem molt a prop del llac Grünausee, d’un magnífic color blau turquesa, però no l’arribem a tocar doncs el camí guanya alçada sobtadament en direcció nord.

Llac Grünausee

Des d’aquí ja es veu el darrer coll del dia amb una gran creu molt visible de lluny. A mesura que ens acostem a la base del coll veiem que el camí està molt ben traçat, tot i que és molt penjat. Amb l’ajut d’uns cables disfrutem molt amb la facilitat en que es poden travessar aquests passos tan aeris i espectaculars.

Coll-bretxa de Niederl

Pujant a la bretxa

Sense problemes arribem al coll-bretxa de Niederl (2629 m), on hi ha un banc i una petita capelleta de fusta. El paisatge i l’ambient és brutal, tenim molta sort de que el dia es vagi aguantant, encara que s’està tapant per moments.

Continuem baixant en flanqueig amb alguns cables d’ajut. El camí, sempre molt ben traçat, baixa ara per tarteres de grans blocs i es veu la teulada del refugi, justament a la vertical d’on som, uns 400 m. de desnivell a sota. Sense problemes arribem al refugi Nürnberger (2297 m), poc abans de les 14 h.

Refugi Nürnberger

Ens asseiem una bona estona a la terrassa del refugi, prenent una ben merescuda i refrescant cervesa acompanyada dels frankfurts típics d’aquest país. La pluja arriba puntualment i hem d’entrar dins del refugi on aprofitem per dutxar-nos i rentar roba que estenem en un quartet que hi ha al costat d’on tenim les botes. De moment sembla que ens anem lliurant de la pluja encara que demà, segons diu la meteo, pinten bastos per a tot el dia.

Aquest refugi es molt acollidor, tot de fusta  i bastant antic. Estem tots en una mateixa habitació i no tenim gaire lloc per a les motxilles. Entre les 18.30 i les 19.30 sopem, i en acabar fem una mica de temps abans de retirar-nos a l’habitació.

13.07.17 - Refugi Nürnberger - Refugi Bremer

Ha estat plovent tota la nit i quan ens llevem a les 6 tot està mullat i amb boira pixanera. Esmorzem sense presses, l’etapa d’avui es només de 4 hores encara que una mica entretinguda doncs el terreny és més complex i rocós, sort que hi ha molts cables, que donen molta seguretat quan la roca està mullada i el terreny és exposat.

Més tard que cap dia, a les 8 tocades, sortim amb les jaquetes de pluja posades; es veu que, segons la meteo, hi ha mal temps per a tot el dia d’avui i demà, sort que la boira no és molt espessa i tenim una miqueta de visibilitat. Plou moderadament encara que, de tant en tant, cau un ruixat més fort.

Iniciem la marxa amb boira i pluja

Amb la roca mullada cal parar atenció

Comencem en baixada amb l’ajut d’alguns cables i així arribem al riu que creuem per un estret pont de fusta. El camí s’enfila ara fort, i anem pujant amb l’ajut de més cables fins arribar a un altiplà on hi ha uns prats fantàstics on el riu forma uns bonics meandres. Aquest lloc es diu “El Paradis”, quina llàstima que faci mal temps i amb les boires no es vegi res; amb bon temps aquest lloc ha de ser espectacular.

El camí continua pujant i en un moment donat gira bruscament cap al sud, mentre creuem unes llises plaques de granit aprofitant unes petites vires assegurades amb cables. Aquest tram és molt bonic i espectacular. Arribem així a un collet que més aviat és una bretxa; el Simmingjochl (2754 m), on hi ha un petit refugi bivac de emergència, però que està tancat !!!!

Refugi-bivac al Simmingjochl

Segons diu la guia, des d’aquest lloc hi ha una vista super espectacular de les glaceres dels cims més alts del Stubai, però malauradament la boira no ens permet veure més enllà d’uns 20 metres. No ens podem estar gaire, doncs a la que et pares una estona es refreda el cos i agafes fred amb tanta humitat. Mengem quatre ganyips i ràpidament enfilem la baixada per una dreta i descomposta canal també equipada amb cables fins que el terreny es suavitza i és més còmode de caminar.

Ens assegurem per encarar un pas delicat

Encara sort de les escales...

... i els cables

No ens traiem la boira del damunt

Bastant més avall, en un trencall, agafem el camí de l’esquerra que en diagonal ascendent permet canviar de vall saltant una carena, i en un collet apareix de sobte, en mig de la boira, el refugi. Bremer, a 2413 m; són les 13.30 h.

Refugi Bremer

Ens donen una habitació molt justeta per a les dotze persones que som, i ens organitzem com podem per a col·locar-nos. Ens canviemla roba, i en la mateixa habitació fem, amb unes cordes, una estesa de material i roba mullada perquè el quartet de les botes i roba és un autèntic caos, on hi ha tantes coses penjades que no es pot ni entrar.

En acabar baixem al menjador a prendre’ns una cervesa i menjar alguna cosa doncs només hem picotejat uns ganyips en tot el dia i tenim una mica de gana. Avui no hi ha terrassa, doncs a fora encara plou i fa molta humitat; tampoc ens podem dutxar doncs tenen un problema elèctric amb les plaques solars que afecta  l’aigua calenta i la llum. Més tard vindrà un helicòpter  que els hi portarà un gran generador de gasoil, que pesa més d’una tona, per solucionar aquest problema. És tot un espectacle veure’l aterrar i descarregar el material, i sortim tots a fer fotos.

Canvien el generador: tindrem aigua i llum !!

En tots aquests refugis expliquem que som catalans i ens comenten que no és gaire freqüent veure muntanyencs de la nostra nacionalitat per aquestes contrades. Sopem prou bé i anem a dormir a l’hora de sempre. Ens encabim com podem en aquesta habitació i ens repartim entre les dues plataformes, sis a dat i sis a baix.

14.07.17 - Refugi Bremer - Refugi Innsbrucker

El temps continua igual que ahir i tot està emboirat. Les marmotes es deixen veure i això vol dir mal temps, ho tenim més que comprovat. Després d’esmorzar ens tornem a posar el material de pluja i a les 7.30 sortim del refugi. Plou una miqueta però sembla que les boires estan ara una mica més altes.


El camí continua molt ben senyalitzat. Avui hem de passar tres colls i l’etapa és una mica llarga, unes set hores. Comencem en baixada, alguns trams amb l’ajut de cables. Més endavant flanquegem a l’esquerra, i sense perdre més alçada  remuntem fins el primer coll.



El segon coll es fa pregar, sembla que mai hi arribis. És tot un seguit d´enlairats flanquejos amb continues pujades i baixades, on trobem alguns trams molt penjats amb cables que ens donen molta seguretat. Més que un coll és un pas per creuar una cresta. Un cop a dalt mengem ràpidament una barreta i baixem en diagonal per l’altre costat.

Seguim en flanqueig una bona estona, estem rodejant sense saber-ho sota el pic Habicht, doncs ara la boira és tan espessa que en arribar al tercer coll, si no fos pel GPS, no el sabríem identificar.


Ara ja en una bona baixada i en flanqueig ens arribem al refugi Innsbrucker, que no veiem fins que el tenim en els mateixos morros. Avui ha estat un dia llarg i molt entretingut anant amb molt de compte amb les roques per no relliscar. Arribem a les 15.30 al refugi Innsbrucker (2369 m). on com ja és costum ens prenem una merescuda cervesa acompanyada d’un frankfurt.

Refugi Innsbrucker

Tot seguit ens acabem de refer amb una dutxa super ràpida (1 euro per 30 segons d’aigua calenta). Ens tornen a donar una habitació per a tot el grup. Hi ha una plataforma  per dormir onze persones i un llit apart. A la cambra de les botes hi ha un canó per eixugar la roba però es tot un caos entre botes, pals i roba estesa; és gairebé impossible entrar-hi, i per això hem hagut de fer un muntatge a la nostra habitació, amb cordes per estendre tot el material i la roba mullada. Sopem molt bé a les 18 h i en acabar fem temps, xerrant fins a l’hora d’anar a dormir.

15.07.17 - Refugi Innsbrucker - Karalm - Neustift - Innsbruck

Ens llevem com sempre, primer anem a esmorzar i després recollim l’escampall de roba que no s’ha eixugat del tot i fem les motxilles. A les 7.30 comencem a baixar per un camí molt ben fet que gairebé sembla una estreta pista i fins hi tot ahir van pujar dos ciclistes.

Refugi Innsbrucker, més visible pel matí

Per la pista que mena a Karalm

Tal com anem baixant ens traiem roba i comencem a veure els primers arbres, doncs en tota la travessa hem estat sempre per sobre dels 2100 m i no n’hem vist cap. A les 8.30 ja estem a Karalm (1737 m); hem baixat 600 m de desnivell en 1 h. Segons el GPS hem fet al llarg d’aquests dies un total 7081 m de desnivell positiu i uns 78 Km de recorregut.

Karalm

Karalm és una petita granja lletera que disposa d’un bar i botiga de souvenirs on ens prenem un cafè amb llet mentre esperem els taxis que ens duran fins a l’hotel. A les 11.30 ja estem a l´Hotel Alpenecho, a Neustift, on tenim els petates amb la roba de recanvi.

Hotel Alpenecho, a Neustift

Vista de l'entorn de Neustift, des de l'hotel

Ens dutxem ràpidament i ens preparem per anar a buscar l’autobús per visitar Innsbruck. A l’hotel ens han donat una targeta d´un dia per viatjar gratis en tots els transports de la Vall de Stubai. En arribar a Innsbruck tenim molta gana i el primer que fem és anar a la cerveseria Theresienbraeu, on demanem deliciosos plats típics del país acompanyats d’una bona cervesa. En sortir anem a patejar la part més antiga de la ciutat i ens agrada molt.

A les 17 h ens dirigim a l’estació central on agafem el bus de tornada i baixem a Milders, dues parades abans d’on el vàrem agafar. Aquí visitem una mica aquest poblet i anem caminant en direcció a Neustift, que està a poc més de 2 Km, buscant un lloc per sopar. Al final, després de donar algunes voltes, trobem un restaurant a 1 km de l’hotel i sopem prou bé. Les cambreres ens serveixen amb els vestits típics tirolesos.

Anem a dormir més tard que cap dia, ben passades les 10 de la nit i demà ens espera un dia mogut, entre trasllats i visites.

16.07.17 - Neustift - Munich - Barcelona

A les 7 hem quedat per esmorzar en el mateix hotel. En acabar anem a recollir els paquets i amb molta puntualitat, a les 8.25, arriba el mini bus que ens porta fins al mateix aeroport de Munich on arribem a les 11.15. Deixem l’equipatge en consigna i aprofitem les hores que ens queden, fins a les 18 h que hem d’estar novament aquí, per fer una ràpida visita a la ciutat.

En el mateix aeroport agafem el tren que ens porta al centre de la ciutat. Baixem a la Marienplatz, al mateix centre de Munich, on estant fent una macro-festa gai i està tot a petar de gent. Després de voltar una mica i fer moltes fotos, ens dirigim a la famosa cerveseria Hofbrauhaus que alguns del grup ja coneixien; és un local bestialment gran i amb molt d’ambient.

A les 17 h tornem a la Marienplatz, on agafem el tren que ens retorna a l´aeroport. Un cop allà recollim l’equipatge i el facturem. L’avió surt a les 20.30 h i anem bé de temps. Un cop passat el control, fem algunes compres d’última hora mentre esperem l’embarcament. Finalment, amb una mica de retard, iniciem a les 21 h el vol, i corre que se les pela perquè arriba a Barcelona abans de l’hora.

Un cop recollits els petates ens acomiadem molt satisfets i contents perquè tot anat molt bé i felicitem en Eugeni per tota la feina feta. Quedem per veure’ns aviat al Centre i passar-nos les fotos.

LLUÏSA CUESTA. Activitat realitzada del 8 al 15.07.17 per Eugeni, Xavi,  Mario, Ramon, Joaquim, Jose, Albert, Esteve, Josep, Dolors, Vicens i Lluísa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada