dijous, 15 de gener de 2015

Per la serra del Montmell

10.01.15  Senzilla i agradable excursió hivernal a la serra del Montmell, a l'extrem nord-oest del Baix Penedès, amb ascensió al seu punt culminant, la Talaia (861 m), sostre comarcal i excel·lent mirador, malgrat la seva modesta altitud, del mar al Pirineu, i dels Ports al Montseny. En el recorregut passarem per les esglésies Nova i Vella de Sant Miquel del Montmell, els bufadors de les Boques Calentes i les ruïnes del castell del Montmell.

Des de la Bisbal del Penedès (sortida AP-2), seguim per la carretera TV-2401 fins a la Joncosa (o Juncosa) del Montmell i, sense entrar-hi, continuem per la mateixa carretera uns 200 m per tal d’agafar a la dreta una pista forestal en direcció a l’Àrea Recreativa del Montmell; més amunt, en una cruïlla, continuem per la pista de l’esquerra fins a trobar, també a l’esquerra, el trencall que dòna accés a l’esmentada àrea (3 Km des de la Juncosa), on deixem els cotxes.

Des de l’aparcament pujem breument per qualsevol de diverses dreceres cap a l’església nova de Sant Miquel del Montmell (640 m), al costat de l’última pista que havíem deixat. Es tracta d’un gran edifici del s. XVI en procés de restauració, format per una nau central coberta amb arcs gòtics i amb capelles a banda i banda, portal adovellat i campanar de torre; al seu voltant hi ha restes del que va ser un petit nucli de poblament agrupat a l’entorn de l’església.

Església Nova de Sant Miquel del Montmell

Travessem la pista per continuar a l’esquerra per un camí ample i pedregós que puja en direcció a l’església vella de Sant Miquel (a 600 m de la nova); a meitat de camí, en una cruïlla, deixem a l’esquerra el sender que porta a Cal Magí Vidal, per on retornarem, i continuem a la dreta, ara ja per un costerut corriol, fins a l’esmentada església romànica de Sant Miquel del Montmell (700 m) (s. XI), arrapada a la roca, on hi destaca l’absis amb arcuacions i faixes llombardes. A l’interior (la cadena que barra la porta dóna un petit marge per entrar) observem que té dues naus: la principal i, separada per dos arcs, una de més petita, al costat de la paret excavada a la roca.

Església vella de Sant Miquel del Montmell

Vista de la nau principal

Continuem a la dreta de l’ermita, en direcció est, per un corriol amb marques de sender local (blanques i verdes), que primer planeja i després puja fort entre blocs de pedres fins a desembocar a una canal. Pugem canal amunt, en direcció nord, per un marcat corriol que amb algunes llaçades mena al collet del Castell, entre la Dent del Montmell, a la nostra esquerra, on hi ha les restes del castell, i la Creu, a la dreta, a l’inici de la carena que culmina a la Talaia.

Pujant cap a la carena, per sobre les esglésies
(es pot veure la nova a sota a l'esquerra)

Canal amunt, sota la Creu del Montmell

Iniciem primer una mantinguda però curta pujada cap al castell per un estret corriol entre blocs de pedres, i poc abans d’arribar passem pel costat de les Boques Calentes, dos petits bufadors d’aire calent i humit, com ho demostra la vegetació al voltant (falgueres i molsa); cal, però, que faci un dia més fred que avui per notar la diferència de temperatura.

Una de les Boques Calentes

Arribem tot seguit al castell de Montmell (s.X-XI), al capdamunt de la Dent del Montmell (781 m), amb restes d’una torre ja molt enderrocada, un parell de dependències i murs amb obertures que permeten bons enquadraments fotogràfics, doncs a partir d’aquí i fins a la Talaia tindrem extenses vistes panoràmiques.

Al castell de Montmell, amb restes de la torre i d'una sala amb volta

Mirant cap a l'oest...

... i cap al sud

Retornem al collet del Castell per pujar ara en direcció nord-est cap a la Creu del Montmell, una gran creu de ciment de dubtós gust artístic però un bon punt de referència, situada enfront del castell i a una alçada similar.

La Creu del Montmell, amb el castell al fons

A partir d’aquí seguim en la mateixa direcció per la carena, ja no tan costeruda, per un marcat sender entre matollar. Més endavant el camí fa un breu descens d’uns 30 m fins a un altre collet (800 m), al peu de la Talaia, des d’on iniciem la pujada final al cim.

Avancem per la carena en direcció a la Talaia

A la Talaia del Montmell

Un cop a la Talaia del Montmell (861 m), sostre comarcal del Baix Penedès, podem gaudir amb tot detall d’una gran vista en totes direccions: a l’est, Montserrat, Sant Llorenç del Munt i el Montcau, el Montseny i el Tibidabo; al nord, gran part del Pirineu oriental, del Canigó a la serra del Cadí, així com muntanyes d’Andorra (creiem que el panorama s’estén fins al Turbón, a Osca); a l’oest, la serra de la Mussara, el Montsant i els Ports de Beseit; al sud, el massís de I’Ordal i una bona franja de mar de la Costa Daurada.

Després de menjar al cim, comencem la baixada per la banda oposada, en la mateixa direcció nord-est, per un sender ben senyalitzat (Territori de Reconquesta) amb les marques blanques i verdes que hem anat seguint des de l’ermita vella de Sant Miquel. Arribem a un ample llom, on hi ha una cruïlla; deixem a la dreta el camí del coll d’Arca, i girem a l’esquerra (pal indicador a Cal Magí Vidal i a l’Àrea del Montmell), per continuar pel vessant nord de la serra. El camí no triga en baixar molt dreturer per l’obaga del Montmell, enmig d’una vegetació ufanosa. A meitat de la baixada passem pel costat del Pi de les Tres Soques, espectacular exemplar de pi blanc format per tres alts troncs units a la base.

Pi de les Tres Soques

Al final de la baixada, sortim a un camí més ample, que seguim a l’esquerra en direcció a l’Àrea del Montmell (a la dreta el camí mena a Cal Magí Vidal i a l’ermita de Sant Marc). Anem planejant, amb algún tram de pujada, per un bosc d’alzines amb plafons informatius de la vegetació de la zona. Continuem per un sector més obert, que ens permet veure “per darrera” i a sobre nostre la Creu i el Castell del Montmell. El camí acaba de vorejar-los i va girant cap al sud fins que sortim a la cruïlla per on haviem seguit, a l’inici, cap a l’església vella de Sant Miquel. Ara ja només ens resta baixar cap a l’església nova i l’Àrea del Montmell, prop de la qual havíem deixat els cotxes.

Com hem dit, ha estat una senzilla i agradable excursió d’unes 3 h de marxa efectiva (que hem allargat amb molta estona de contemplació) i 300 m de desnivell, per indrets molt solitaris, bells camins i esplèndids miradors. Fins la propera !!

SECCIÓ DE MUNTANYA. Activitat realitzada el dia 10.01.15 per Isabel Benet, Ventu Amorós, Mercè Julve, Toni Tejedor, Rosa Herrero i Ricard Herrero.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada