20.12.14 Passejada matinal al voltant del conjunt monumental d’Olèrdola, a
l’Alt Penedès, important jaciment arqueològic amb restes ibèriques, romanes i
medievals, situat sobre un turó calcari envoltat de cingles i que visitarem al
final de l’excursió.
Des de Vilafranca del Penedès seguim per l’autovia C-15 en direcció a
Vilanova, per continuar poc després cap al nucli de Sant Miquel d’Olèrdola o la
Plana Rodona, d’on surt la carretera BV-2443 que en poc més de 2 Km acaba just
a l’entrada del jaciment d’Olèrdola, on hi ha un aparcament i molt a prop una
zona de picnic.
A la muralla d'Olèrdola
La nostra excursió seguirà en gran part la Ruta de les Fonts i els Forns, excepte en un tram de carena;
aquesta ruta es troba senyalitzada per nombrosos pals indicadors. Comencem a
caminar vorejant la muralla romana d’Olèrdola que ens queda a mà dreta, tot
seguint l’esmentada ruta (curiosament el primer pal no la indica en aquesta
direcció i sí per l’esquerra, per on retornarem) per un tram comú amb els
senders GR 92-3 i PR C-148.
Al cap d’uns 300 m, en una corba molt marcada a la dreta, trobem un
trencall a l’esquerra que ens porta tot seguit al Pla dels Albats, necrópolis
medieval (s. X-XI) amb nombroses tombes antropomorfes excavades a la roca, la
major part corresponents a nounats i petits infants (d’aquí el nom d’albats, nens morts abans de l’ús de raó);
al final del pla es troben les restes de la capella de Santa Maria, d’una nau
dividida en dues estances.
Necrópolis del Pla dels Albats
Retornem al camí, ara convertit en una ampla pista, per on anem vorejant
el turó d’Olèrdola; més endavant podem veure, encinglerada, l’esglèsia de Sant
Miquel d’Olèrdola. Havent deixat el turó enrera, trobem una bifurcació; deixem
a l’esquerra la pista, juntament amb els senders esmentats, i seguim a la dreta
per un sender pedregós que poc després inicia una forta davallada fins a
desembocar a la pista del Fondo de la Seguera. A l’esquerra tenim el conjunt
d’edificacions dels forns de calç de Can Castellví: un edifici semienrunat de
planta rectangular amb tres habitacles i un altre de grans dimensions on es
troben adossats dos grans forns de calç, amb arcades i xemeneies interiors cobertes
de maons que encara es conserven en bon estat.
Forns de calç de Can Castellví
Una de les boques, amb arcades de maons
Interior d'una de les xemeneies
Un cop visitats els forns, retornem a la pista que recorre el barranc
del Fondo de la Seguera o de la Vall. Deixem de moment la Ruta de les Fonts i els Forns, que retrobarem més avall, i seguim a
l’esquerra fins a sortir tot seguit a una carretera local, prop del gran mas de
Can Castellví. Continuem a la dreta per la carretera uns 100 m fins a una
marcada corba a l’esquerra, a l’alçada de l’esmentat mas, per agafar tot seguit
un camí, barrat amb una cadena, que passa per sobre el conjunt de Can Castellví
(format per dues edificacions i una capella). El cami, en lleugera pujada,
desemboca poc després a una pista, al capdamunt d’un altiplà, per on continuem
en la mateixa direcció (nord-est).
Per aquesta pista no triguem en trobar a la dreta una gran fita que assenyala
l’inici del corriol que baixa per la cinglera, mitjançant una cadena i uns esglaons
metàl·lics, a les balmes de Can Castellví i Can Ximet, conjunt d’habitatges
troglodítics (amb estructures excavades a la roca com dipòsits, sitges, graons,
forats per a bigues) que van de l’Edat del Bronze a l’època medieval;
actualment en aquest indret es practica l’escalada. Nosaltres no hi anem, doncs
l’accés es delicat i avui la roca està relliscosa; ho deixem com a opció per
anar-hi un altre dia a aquests abrics i a la cova dels Segarulls que hi trobarem
més endavant.
Pocs metres més enllà de l’esmentada fita deixem la pista per
continuar a la dreta per un sender ben marcat que ens apropa a la cinglera, des
d’on tenim una magnífica vista del turó i l’esglèsia de Sant Miquel d’Olèrdola,
així com del Fondo de la Seguera. Arran del cingle baixa una canaleta
utilitzada pels escaladors per apropar-se a les vies d’aquest sector.
Al caire del cingle sobre el Fondo de la Seguera;
al fons, l'esglèsia de Sant Miquel d'Olèrdola
Continuem
pel sender, ara més estret, i poc després deixem la carena principal per
resseguir el cingle per un petit esglaó, un xic estret i aeri però curt, al final
del qual girem a l’esquerra per retornar a la carena i ja per camí més ample no
triguem en arribar a l’indret dels Rocallisos dels Pèlags, esplanada rocosa amb
forats càrstics que acostumen, com avui, a contenir aigua i són molt
fotogènics.
Rocallisos dels Pèlags
En aquest indret deixem la carena per seguir a la dreta per un camí ben
definit (amb alguns senyals vermells mig esborrats) que baixa en cinc minuts a
la font de l’Ametlló, situada a l’interior d’una balma, on uns graons
tallats a la roca faciliten el seu accés.
Font de l'Ametlló
A la paret trobem escrits aquests curiosos versos: Font de l’Amatlló, / aigua fresca i cristal·lina: / el qui té set d’ella en veu / i qui està cansat s’anima.
Continuem pel mateix camí que a partir d’aquí baixa molt dreturer fins
al Fondo de la Seguera; són només cinc minuts però cal parar atenció degut a la
inclinació i la humitat del terreny. Al final de la baixada sortim a un camp,
travessem un petit rierol i retrobem la pista del Fondo de la Seguera, així com
la Ruta de les Fonts que haviem
deixat més amunt. Seguim, doncs, a l’esquerra per l’ampla pista, en lleugera
baixada, enclotats en aquesta vall càrstica.
Pel Fondo de la Seguera, entre parets calcàries
Més avall la cinglera nord, a la nostra esquerra, va guanyant
verticalitat i podem veure, uns 30 m per sobre del camí, la boca de la cova
dels Segarulls, on hi ha un petit conjunt de pintures rupestres format per dos
arquers i una vintena de traços i punts. No hi ha un accés clar a aquesta cova,
i ho deixem per a una propera jornada dedicada a visitar específicament totes
aquestes balmes i coves.
Sector de paret amb la cova dels Segarulls
(amunt, a l'esquerra)
Vista ampliada de la cova dels Segarulls
Arribem poc després a una important cruïlla de camins, en el punt on el
Fondo de la Seguera conflueix amb el Fondo de Fontanilles per formar la riera
de l’Adoberia o de Vilafranca. Deixem a l’esquerra el camí que porta al poble
de Sant Miquel d’Olèrdola i continuem a la dreta per la Ruta de les Fonts, juntament amb el GR 92-3, per on anem pujant pel
fondal secundari de Fontanilles. Trobem un xic més amunt, a la dreta del camí,
la font de Fontanilles, situada al costat d’una caseta-dipòsit, amb restes d’uns bancs
de pedra coberts per la vegetació i amb una petita bassa a prop on va a parar
l’aigua sobrant.
Continuem remuntant el fondal i poc després el sender fa una corba
molt marcada a l’esquerra i desemboca a un camí més ample. A l’esquerra el camí
porta al mas de Can Segarulls, situat a la carretera per on hem vingut, entre
la Plana Rodona i Olèrdola; seguim a la dreta i uns 100 m després arribem a una
altra cruïlla. La Ruta de les Fonts i
el GR continuen per un corriol a l’esquerra, però abans seguim uns 25 m per la
pista per anar a la font de l’Alba, situada a la dreta al costat d’un grup de
plàtans, amb dos petits bancs de fusta i un rec que condueix l’aigua a una
antiga bassa circular.
Font de l'Alba, mig tapada per la vegetació
Desfem el camí fins a l’esmentat corriol i acabem de remuntar la
capçalera del Fondo de Fontanilles per un bosc ombrívol de pins i alzines. El
sender fa un gir a l’esquerra, s’enfila per un petit terraplé i acaba sortint a
la carretera d’Olèrdola, abans del revolt final que no ens cal fer, doncs
seguim a l’esquerra per uns graons que donen accés a la zona de picnic, on fem un
bon àpat de motxilla.
Fins aquí la passejada, d’uns 8 Km de recorregut i poc més de 300 m de
desnivell, que podem complementar, com hem fet nosaltres després de dinar, amb
la visita al jaciment arqueològic d’Olèrdola, on cal destacar, a més de la
muralla romana (s. I aC), el conjunt d’habitacles d’una tintoreria ibèrica
(s.IV-III aC), amb restes de canals i cubetes que s’usaven per tenyir i deixar
en remull teixits i pells; la gran cisterna romana (s. I aC), que recollia
l’aigua de l’enclavament a través de dos canals; la pedrera romana i medieval;
l’esglèsia romànica de Sant Miquel (s. X-XII), amb elements preromànics com un
arc de ferradura i tot un seguit de tombes antropomorfes excavades a la roca
que envolten l’esglèsia; i més amunt, al cim del turó, les restes de la talaia
romana (s. I aC) i del castell medieval (s. X-XII).
La gran cisterna romana
Façana de Sant Miquel d'Olèrdola
Campanar, absis i tombes excavades a la roca
Restes del castell medieval i de la talaia romana (al fons)
Aprofitem també per anar, dins del recinte, a la darrera font del dia.
Pel costat del petit museu, situat prop de l’entrada, baixem per uns rústics i
curiosos graons excavats a la roca fins a la font del Castell, al costat d’un
gran plàtan i en un vessant ombrívol i humit que afavoreix la presència d’una
veritable catifa de molsa.
Font del Castell
En aquest ambient digne de Tolkien donem per
finalitzada aquesta bonica jornada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada