dissabte, 15 d’octubre de 2011

Cap del Verd pel vessant sud

Com ja és tradició, un cop al mes ens reunim uns quants amics per a fer una sortida en comú. Aquesta vegada anem a la Serra del Verd, frontera entre el Solsonès i el Berguedà, per tal d’assolir el seu punt culminant, el Cap del Verd (2282 m). Com que l’ascensIó pel vessant nord, des de Gòsol, ja l’hem fet en altres ocasions (fins i tot amb raquetes), aquest cop decidim atacar el cim per l’esquerp vessant sud, ple d’agulles i canals.

Molt puntuals ens trobem tots al poble de Sant Llorenç de Morunys. Avui, després de tants dies d’estiu en plena tardor, toca que la boira cobreixi els cims, però tenim l’esperança que al llarg de la jornada s’anirà escampant. Procurem d’agrupar-nos en el mínim de vehicles i fem cap al poble de la Pedra des d’on una pista cimentada a trams, ens porta a través del coll de la Creu cap a l’indret de l’Estret on aparquem com podem. A partir d’aquí la pista es fa un xic més costeruda fins que acaba poc després de Cal Canonge.


Seguim pujant per una altra pista en mal estat que aviat flanqueja la Costa del Miqueló fins a l’Era del Dam (o coll de Rulls), on una tanca impedeix l’accés motoritzat als Plans de la Borda.


Superada la tanca, seguim pista cap al nord fins a una cruïlla on agafem un camí carreter que s’enfila a mà dreta. Hem de parar atenció ja que, als pocs metres, hem d’abandonar aquest camí per agafar un sender molt costerut que puja directe al balcò de Roca Mira.


La boira no escampa, ans al contrari, es fa més espessa i arribant al prat d'Aubés no veiem cap paisatge i la humitat ens refreda la suor; per això, malgrat el cansament, no podem parar massa estona i seguim ruta tot flanquejant sota el Cap d’Urdet en direcció a l’ampla collada dels Belitres on, en arribar, una escletxa a la boira deixa passar el sol i ens permet de veure una escadussera visió del cim que està a tocar, encara que la darrera pujada pel seu llom es fa una mica feixuga. Ja dalt del cim, i ben abrigats, ens fem les fotos de rigor.


Com és tard i tenim molta gana ens posem a dinar immediatament ja que la boira segueix cobrint-nos amb les seves glopades i ens escatima la vista del Cadí, Pedraforca i Port del Comte. Degut a que el cim està al capdamunt d’un altiplà, enmig de la boira ens costa d’orientar-nos i saber on es troba l’oest que és per on ens hem de dirigir per tal de trobar la canal de baixada.

Seguim uns senyals de pintura blava però ens desviem per la primera canal que veiem i que està marcada en groc, amb les mateixes senyals que hem seguit de pujada, i... malviatge!, aquesta canal, que anomenem “Canal Xunga”, té un pendent considerable (entre 45 i 50º) i les pedres que llencem baixen veloces i imparables, per això hem de prestar la màxima cura i atenció en el descens.



Quan sortim de la canal, les marques ens dirigeixen tot flanquejant al peu d'una altra canal, marcada en blau, que és per on hauríem hagut de baixar. A partir d'aquí anem planejant per un sender, marcat en groc i blau, fins arribar al coll de Veís, petit prat obert a la carena de les Escollades.


Pel camí anem veient molts matolls de ginebres (Juniperus communis) amb els ginebrons d’un color ben blau. Amb aquestes boles (o gàlbules) s’el·labora la famosa ginebra.


Flanquejem, pel sud, un petit turó i ens situem al Prat Major des d’on seguim un camí que voreja a mig aire el vessant solà del Cap del Verd, pel qual contemplem la canal que hem baixat així com les boires que segueixen tapant els cims. Sota nostre es veu la borda del Pujol enmig dels Prats de la Borda, impressionant esglaó. És tard però encara tenim temps de rescatar dos gripaus atrapats dins uns bidons que recullen l’aigua d’una font poc abundosa, i més ara que fa tants dies que no plou seriosament.


Continuem pel sender fins a sortir a un camí carreter, el mateix que hem deixat a l'anada per iniciar la pujada al Cap del Verd, i que seguim ara en direcció sud, per retornar al coll de Rulls i seguir per la pista fins on tenim els cotxes. Ja motoritzats, ens dirigim de nou a Sant Llorenç de Morunys, on aprofitem per a berenar unes delicioses coques del poble que no triguen en sucumbir davant els voraços atacs de la dotzena d'amics que avui hem fet aquesta excursió.

ISABEL BENET. Activitat realitzada el dia 15.10.11 per Isabel Benet, Ventura Amorós, Susana Sanz, Alfons Belinchón, Mercè Julve, Toni Tejedor, Isabel Salvia, Ferran Guillen, Laura Cabedo, Ricard Herrero, Fina Colomés (CE Solsonès) i Neus Ollé (CE Solsonès).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada