1.04.22 Després de tot un mes sencer sense veure pràcticament el sol, avui primer dia d’abril sortim esperitats de Barcelona per gaudir del cel blau però sense anar massa lluny, car fa un vent que aixeca les pedres. Així tornem per enèsima vegada a la Codolosa on hi hem estat les darreres escalades tot repetint vies... i gràcies.
Ara hi anem per a repetir la via Reincidents però aquest cop amb millors condicions de llum i de tot, per això ens desplacem fins a l’extrem oriental de la paret de la Codolosa on trobem el peu de la via. Aquí estem força arrecerats del vent i per això no estem sols ni de bon tros.
En Pau, que és qui porta el pes de l’escalada, comença a enfilar-se per un esperó bonyegut amb un tram un xic més vertical cap a la meitat de la tirada. Després l’esperó s’ajeu i arribem a un estret relleix. La primera reunió, però, està un xic més amunt, mig amagada al peu d’una petita xemeneia.
Un cop ens trobem a la primera reunió, en Pau decideix iniciar el segon llarg per la variant difícil, qualificada de V+, i que nosaltres dues passem fent A0. Després d’aquest mal pas, toca ascendir per un llarg esperó de magnífica roca fins a la segona reunió situada just sota el cim de la via.
Després d’un petit tram d’uns 5 metres ens trobem tots tres al capdamunt de la via Reincidents per la qual cosa hem de decidir si donem per acabada l’escalada d’avui o continuem ascendint per la via Àtic de la Codolosa... evidentment ens decantem per aquesta darrera opció.
Per això recollim les cordes tan bé com podem i ens desplacem caminant fins al peu de la nostra via, tot passant per un tram equipat amb una corda fixa sota l’esperó per on puja la via Teulades de Collbató i on hi ha una cordada escalant-la.
La via comença per una vistosa i mantinguda placa, inundada de sol, que finalitza a l’entrada d’una petita canal. Aquí es pot fer un petit respir abans d’encarar el tram més difícil de la tirada, qualificat de V+.
La Montse i jo recuperem com podem aquest primer llarg, el qual ens sembla molt difícil però del tot gratificant ja que la roca és exel·lent i les poques preses que hi ha són boníssimes. En el tram final, però, fem algunes “trampes”...
Un cop més, per continuar l’escalada per la via Àtic de la Codolosa ens cal fer un canvi de reunió i desplaçar-nos cap a la dreta fins al peu d’una placa en forma de triangle, els primers metres de la qual estan qualificats de V+ i que en Pau supera tot fent bells passos d’equilibrista.
Nosaltres dues, evidentment, pugem tan bé com podem i amb una gran dosi d’alegria i bon humor. Al capdamunt de la via, però, som rebudes per uns cops de vent que quasi ens desequilibren... marededéu com deu està bufant a les parts altes del massís!
Així que ràpidament pleguem cordes i anem caminant amb molt de compte a buscar la canal per on passa la Drecera de Fra Garí. Aquí, a recer del fort vent, ens fem la rigorosa fotocim per tenir-ne un bon record i ens felicitem per tan lluïda i llarga escalada. Baixant per la dreturera Drecera arribem de nou a Collbató on donem per acabada aquesta magnífica jornada d’escalada.
ISABEL BENET. Activitat realitzada el dia 1.04.22 per Isabel Benet, Montse Baró i Pau Vázquez.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada