Roca de Sant Salvador, via Cerdà-Pokorsky

20.03.17  Des del confinament forçós, segueixo rememorant vies que no es van ressenyar en aquest blog, com la Cerdà-Pokorski de la Roca de Sant Salvador o l’Elefant, a la qual hi vam anar el primer dia de la primavera de l’any 2017... i és que després de pujar a la Trompa per la via Boy-Roca, ara tocava pujar al punt més alt de la regió de Sant Benet, això sí, per una via que fos “assequible” al meu nivell, que ja se sap que a Sant Benet no hi ha res “fàcil”, per això en Pau va escollir aquesta via oberta per Joan Cerdà i Heinz Pokorski l’any 1959.

La cara est de la Roca de Sant Salvador,

amb el recorregut de la via Cerdà-Pokorski

Ressenya de la via Cerdà-Pokorski

Així que aquell bonic matí de primavera tornem a pujar per les Escales del Pobres, on per poc no trepitgem una serp llisa meridional (Coronella girondica) i, després de deixar a l’esquerra el camí d’accés a l’ermita-refugi de Sant Benet, continuem fins a trobar la descarnada canal que separa l’Elefant de la Mòmia per la qual pugem fins el peu de la via, on en Pau em deixa la primera tirada per a mi.

Serp llisa meridional

Primers compassos de la via

Inicio la via amb molta empenta i decisió, tot fent un flanqueig ascendent a l’esquerra per buscar la vertical de la tirada i, un cop situada enmig de la placa, en Pau em diu que cerqui un cap de burí on he de posar una plaqueta recuperable... cosa que no veig en absolut. Més amunt hi trobo un parell de xapes que costen una mica de veure. En Pau em diu que també hi ha un bon merlet, però que jo tampoc no veig... Així, una mica tremolant, arribo a la còmoda primera reunió, situada sota una balmeta i al costat d’unes sabines.

Cercant les expansions desesperadament...

Recuperant el primer llarg

Inici del segon llarg

En el següent llarg, en Pau surt de la balmeta on hi ha la reunió, tot flanquejant cap a la dreta per una variant de sortida que, segons explica el nostre company Joan Prunera al seu blog El col·leccionista de vies, s’anomena El sastrecillo valiente, ja que la via original surt per l’esquerra de la reunió. Així, un cop superada la balmeta, ja s’enfila recte amunt fins a la segona reunió situada també sota un petit desplom.

Progressant per la placa del segon llarg

La segona reunió

Inici del tercer llarg

Per al tercer i darrer llarg, en Pau també pren la variant de El sastrecillo valiente, ja que la via original surt en vertical des de la reunió tot passant a frec d’una sabina que hi ha al damunt. Així és que, des de la reunió, va flanquejant a la dreta fins a situar-se al peu d’un mur vertical per on comença a pujar amb decisió pel tram més difícil de la via qualificat de V-.

Superant el tram més difícil de la via

Assegurant des de la segona reunió

Entretant jo m’abrigo una mica perquè, malgrat que fa un bon sol, a aquesta alçada bufa un ventet fred i desagradable. Així, sense més novetats, ens reunim sota el cim de l’Elefant on hi ha la tercera i darrera reunió formada per dos burins rovellats i un parabolt.

Arribant a la tercera i darrera reunió

Material d’època a la tercera reunió

Així des de la tercera reunió ens desplacem, tot planejant, cap a la bretxa que separa l’Elefant de la Trompa. Aquí aprofitem per fer-nos la fotocim, i després baixem per l’estreta xemeneia fins a la repisa situada al seu peu. Des d’aquí iniciem, amb molt de compte, el descens per la carena fins al collet on trobem el camí vell de Sant Benet...

Flanquejant cap a la bretxa

Fotocim

Camí carener de descens de l’Elefant

Ara recordo una altra escalada a l’Elefant per la seva cara nord i que tampoc va ser ressenyada i que la deixo per a la propera ocasió. Mentre el confinament ens mantingui retinguts, haurem de viure dels records... bons records...

ISABEL BENET. Activitat realitzada el dia 20.03.17 per Isabel Benet i Pau Vázquez.