dijous, 9 d’abril de 2020

La Trompa de l'Elefant, via Boy-Roca

30.09.16  Mentre duri el confinament, i per tal de mantenir “viu” aquest blog, em dedicaré a rescatar algunes de les primeres vies que vaig fer amb en Pau i que, per circumstàncies diverses, no van ser “penjades” al seu dia. Així que la primera que he escollit per ressenyar és la Boy-Roca a la Trompa de l’Elefant, una via que vam fer a inicis de la tardor de l’any 2016 i que, malgrat els anys que han passat, recordo la impressió que em va fer, sobretot el tercer llarg.

La Trompa de l’Elefant amb el recorregut
de la via Boy-Roca

Aquesta clàssica entre les clàssiques va ser oberta l’any 1960 per J. López (“Boy”) i M. Roca a la Trompa de l’Elefant, que és un contrafort de la Roca de Sant Salvador (o l’Elefant), punt culminant de la regió de Sant Benet de Montserrat. La via va ser reequipada l’any 2008, amb parabolts i reunions rapelables, però sembla que respectant l’essència de la via original.

Ressenya de la via Boy-Roca

Aquell dia d'inici de tardor ens arribem al monestir de Montserrat, on aparquem el cotxe, ens vestim “de romans” i sortim per les escales amunt en direcció a Sant Benet. Fa un dia ben asolellat, i les boires matineres que embolcallen la vall del Llobregat aviat s'aniran esvaint. Deixem l’accés de l’ermita-refugi i continuem recte fins a trobar la descarnada canal que s’obre entre l’Elefant i la Mòmia, per on pugem cap al peu de la via, sota l’esguard de l’imponent Trompa que es retalla contra el blau del cel.

La Trompa de l’Elefant camí del peu de via

El primer llarg de corda

Arribem així al peu de la via, on en Pau comença a pujar per una rampa força inclinada i que es va redreçant en arribar a la primera reunió. Aquesta primera tirada és per calentar motors, ja que les dificultats s’aniran incrementant a mesura que anem pujant.

Progressant per la rampa d’inici de la via

Assegurant des de la primera reunió

A la segona tirada en Pau progressa per un esperó molt laxe i força més dret però encara sense massa dificultats, sobretot per a mi que vaig de segona de cordada! Així arribo a la segona reunió situada sota la “trompa”. A partir d’aquí les dificultats s’incrementen d’allò més.

Inici del segon llarg

Arribant a la segona reunió

Els primers metres del tercer llarg es van complicant a mesura que arribem al peu del vistós esperó de la Trompa de l’Elefant. En Pau em diu amb veu alta “comença el ball” i acte seguit desplega el seus estreps i va pujant amb depurada tècnica.

Desplegant els estreps al peu de l’esperó

Estic tan pendent dels seus moviments que ni tan sols m'atreveixo a fer-li una foto, i és que fins aleshores m'havia acostumat a manegar la càmera en cordades de tres, però encara em costava fer-ho en una cordada de dos.

Assegurant des de la segona reunió

Quan em toca a mi, després d’arribar a empentes i rodolons al peu de l’esperó, desplego també els estreps i començo a pujar sense massa traça, car encara no estic acostumada a fer tirades tan llargues d’artificial... fins i tot hi ha un petit tram on la roca m’escup una mica! Com que la sortida de l’artificial és molt difícil, en Pau em deixa algunes bagues ben llargues i així puc arribar amb els estreps quasi fins a la reunió.

Arribant a la tercera reunió

Inici de la quarta tirada

En el quart llarg la dificultat es torna a moderar, però les poques assegurances que hi ha fan que la tirada s’hagi de reforçar amb algun friend. I quan ens trobem a la quarta reunió, en Pau em pregunta si vull fer la darrera tirada, la més curta i “fàcil” de totes... Jo estic tan extasiada que, sense pensar-m’ho gaire, li dic “boy”.

Arribant a la quarta reunió

Inici del cinquè i darrer llarg

Assegurant des de la quarta reunió,
amb la Mòmia al darrera

En la darrera tirada, després d’un petit tram força dret i qualificat de IV grau, l’esperó de seguida s’ajeu i així arribo a la cinquena i última reunió situada just sota el cim de l’agulla de la Trompa de l’Elefant.

La cinquena reunió vista des del cim de la Trompa

Així, des d’aquesta reunió acabem de pujar fins al cim, on pleguem les cordes i desgrimpem, amb molt de compte, uns metres fins a la bretxa que separa la Trompa de l’agulla de l’Elefant, Continuem baixant per una estretíssima xemeneia fins a un petit replà on, per primer cop, ens fem el selfie de rigor per tenir-ne un bon record. També aprofitem per saludar a un pregadéu (Mantis religiosa) que volta pels matolls.

Fotocim amb les Gorres i les Magdalenes al fons

Pregadéu

Des d’aquí anem baixant en diagonal per un terreny força inclinat i amb petits ressalts fins a desembocar a un collet, on trobem el camí antic de Sant Jeroni procedent de la serra de les Lluernes.

Balma-refugi de Sant Salvador

Vista de les roques de la regió de Sant Benet

Des de l’esmentat collet anem a l’esquerra en direcció a Sant Benet, tot aprofitant per visitar les restes de l’ermita de Sant Salvador i el petit i ben endreçat refugi entaforat en una balma a mig aire del precipici... Records caçats al vol...

ISABEL BENET. Activitat realitzada el dia 30.09.16 per Isabel Benet i Pau Vázquez.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada