21.12.15 Just després de la
ressaca electoral i abans de la bogeria de les festes nadalenques, anem el
Jaume, el Joan i una servidora a fer una petita escalada a Montserrat; però
acostant-nos al massís ens sobrevé la indecisió: Monestir o Collbató? Veient
com la boira embolcalla les agulles més altes ens decidim pel sector de la Codolosa on la primavera està quasi
sempre assegurada.
Aproximació al sector de la Codolosa
Itinerari de la via Josep Monistrol
Escollim la Josep Monistrol, una via que el Jaume
coneix com si fos casa seva, encara que ell sempre prefereix començar per la
via dels Joans que està just al
costat a la dreta i que té l’inici un xic més amunt. Així el Jaume comença el
primer llarg, tot flanquejant cap a l’esquerra a l’encontre amb la via Josep Monistrol, per una placa amb
poques preses però suficients, fins situar-se a la primera reunió, uns 15
metres per damunt nostre.
Iniciant la primera tirada
Seguidament s’enfila en
Joan sota un sol enterenyinat però amb una temperatura força agradable tal i
com correspon a la Codolosa. Entretant més amunt les boires segueixen
acariciant les agulles. Jo surto la darrera tot fent fotografies mentre en Joan
es dedica a filmar, car ell després en fa una pel·liculeta per al record.
Aquests són els avantatges d’una cordada de tres.
A la primera reunió
La segona tirada de 15
metres també la fa el Jaume. Aquesta és la que té el pas més compromés de la
via: un petit diedre que resolem amb un pas llarg cap a la dreta. La resta de
la tirada és per una placa de IV amb moltes i molt agraïdes preses.
Superant el diedre
Avançant per una placa
La darrera tirada, la
més llarga, la fa el Joan tot superant un pas un xic desplomat però amb bones
preses (quan les has trobat!) i acompanyat pels cants dels escolanets de
Montserrat que ressonen per la paret des d’uns altaveus de Collbató. En Jaume i
jo no dubtem a qualificar aquest moment de realment gloriós.
La darrera tirada
Observant la progressió
Després d’aquest mal
pas, la via continua per una placa, tot deixant a la dreta el tronc sec d’una
sabina, en direcció a un arbret, que el passem per darrera després de superar
un petit ressalt. Continuem per una placa tot flanquejant en ascens cap a
l’esquerra fins a l’última reunió situada just sota una lleugera balma.
Anem superant la darrera placa
Al final de la via
Un cop reunits els tres,
i després de felicitar-nos per tan lluïda escalada, en Jaume munta el
llarguíssim ràpel que ens deixa de nou al peu d’aquesta via Josep Monistrol, la qual ha estat un bon
tret de sortida d’aquests dies de joia i celebració col·lectiva. Fins la
propera!
Gent maca del CE Àliga
ISABEL BENET. Activitat realitzada el
dia 21.12.15 per Isabel Benet, Jaume Salat i Joan Castelltort.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada