Matinal al turó de Bell-lloc

27.12.15  L’arrodonit turó de Bell-lloc s’aixeca entre les valls d’Angostrina i de Querol, a l’Alta Cerdanya. Malgrat la seva modesta elevació (1685 m), la seva situació, encarat al sud i separat al nord del conjunt de serres que culminen en el Carlit, el converteix en una magnífica talaia de la plana cerdana i d’un extens panorama de muntanyes, del Canigó al Cadí, així com del massís del Puigpedrós. Al seu cim hi ha l’església romànica de Santa Maria de Bell-lloc, que dóna al turó un perfil inconfusible.

El turó de Bell-lloc des de Llívia

Des de la població de Dorres, la més propera al turó, podem fer un itinerari curt i senzill que només ens ocuparà mig matí (o mitja tarda, segons el cas), i que malgrat la seva brevetat no ens decebrà pas. L’aproximació en cotxe, molt ràpida des de Llívia o Puigcerdà, passa per Ur, on cal agafar la D-618 fins a Vilanova de les Escaldes, des d’on continuem per la D-10 que ens acosta a les Escaldes i tot seguit al bonic i tranquil poble de Dorres; just abans d’entrar a la població trobem un ampli aparcament a l’esquerra, on deixem el cotxe i d’on surt el camí que porta als banys termals a l’aire lliure de Dorres, utilitzats ja a l’època dels romans i molt recomanables per relaxar-se gaudint alhora d’una magnífica vista de tot el sector del Puigmal.

Església de Sant Joan Evangelista de Dorres

Entrem a Dorres (1431 m) i pel carrer principal del poble arribem a la plaça major, on hi trobem un safareig d’aigües termals (càlides i amb olor de sofre), una font amb diverses piques de granit, i un xic més amunt l'església romànica de Sant Joan Evangelista (s.XII), a l'interior de la qual hi ha la imatge original de la Mare de Déu de Bell-lloc. Comencem a trobar senyals grocs del Chemin de Belloc i grocs i vermells del GRP Tour du Carlit, que anem seguint en direcció oest. Als murs de pedra que limiten el camí hi trobem els barretets (Umbilicus rupestris), unes plantetes rupícoles de fulles rodones i carnoses que fan una espiga de petites flors tubulars.

Barretet

Capella Mageta

Al final del poble passem per l’oratori de Sant Marc i la capella Mageta on deixem per fi l’asfalt per continuar en pujada suau per un camí de ferradura amb trams empedrats, entre bedolls i avellaners, mentre ens apropem al rec de Jovell, que tenim a l’esquerra. No triguem en deixar, també a l’esquerra, una desviació que creua el rec, per on va el Chemin de Belloc, i que agafarem de baixada; nosaltres continuem recte pel camí empedrat amb les marques del Tour du Carlit en direcció al coll de Jovell.  

Avancem per camí empedrat

Més amunt creuem el torrent per unes lloses de pedra, i el seguim remuntant, ara a la nostra dreta. La pujada s’accentua, mentre anem avançant per l’obaga de la muntanya, amb trams de neu i gel que li dónen caràcter hivernal a aquesta petita excursió.

Trobem neu a l'obaga

Al coll de Jovell, amb el serrat dels Llops al fons

Arribem al coll de Jovell (1633 m), on deixem el Tour du Carlit, que continua recte en direcció a Brangolí i Feners, i girem a l’esquerra, per seguir la carena en direcció sud, tot gaudint d’una magnífica vista sobre el massís del Puigpedrós i la vall de Querol.

El massís del Puigpedrós

El camí s'enfila per un breu tram costerut fins arribar al poc definit cim de l'Argila (1704 m), el punt més alt de la nostra excursió, que gaudeix d’una gran panoràmica que ampliarem en arribar al monestir de Bell-lloc, que ja veiem des d’aquí.

L'altiplà de Bell-lloc des del cim de l'Argila

Anem perdent un xic d’altitud pels altiplans del turó de Bell-lloc; abans d’arribar-hi, ens desviem uns metres a l’esquerra per seguir la pista, que provinent de Dorres acaba en aquest altiplà, i que passa tot seguit pel costat de la cabana de pedra, amb la teulada coberta pel pendent, que alberga la font de Sant Pelegrí. A l’entrada hi ha una pica rectangular de granit, i a l’interior, una primera cambra amb una llosa al centre a manera de taula i bancs de pedra a banda i banda, que dóna pas, per una obertura, a una segona cambra on hi ha la cisterna.

Font de Sant Pelegrí

De la font acabem de pujar al turó de Bell-lloc (1685 m), on s’aixeca l’església romànica de Santa Maria de Bell-lloc (s. XII), d’una nau, coberta en part per una volta apuntada, i amb un gran absis a llevant. De l’edifici de l’antic monestir resta dempeus una paret adossada al mur de ponent de l’església. A l’altar, al costat de nombrosos ex-vots, s’acumulen trossos de pissarra, doncs és costum dipositar aquesta pedra a canvi d’una petició.

Santa Maria de Bell-lloc, al cim del turó

Façana de ponent, amb restes de l'antic monestir

Com hem dit, el turó és una impressionant talaia amb magnífiques vistes de la Cerdanya i d’un extens conjunt de muntanyes que engloba, en una visió circular, les estribacions del massís del Carlit, el coll de la Perxa, el Canigó, Cambradase, el Puigmal, la Tosa d’Alp, les Penyes Altes de Moixeró, el Cadí i el massís del Puigpedrós.

Panoràmica del sector del Puigmal des del turó de Bell-lloc

Comencem a baixar pels prats del costat sud

Vistes de Dorres, les Escaldes i la central solar Thémis

Per tornar a Dorres, baixem en direcció sud-est, encarats a la plana cerdana, per un corriol enmig dels prats dels Camps de la Creu. Travessem dues tanques i poc més avall, en arribar a un filat, girem a l’esquerra per continuar en direcció nord, per camí ben marcat, fins a retrobar el rec de Jovell i la cruïlla amb el camí empedrat que hem seguit a l’anada; ja només ens resta passar altre cop per la capella Mageta i arribar tot seguit a Dorres. Han estat 2 h escasses de tranquil·la passejada (sense comptar evidentment les nombroses parades per a fer fotos), amb un desnivell de 260 m.

Banys termals de Dorres

Acabada l’excursió, ens apropem als banys de Dorres, que ja coneixiem d’altres ocasions i que avui serien un bon complement a la nostra caminada si haguéssim portat banyador. Un altre cop serà. Bon Any !!

SECCIÓ DE MUNTANYA. Activitat realitzada el dia 27.12.15 per Isabel Benet, Ventu Amorós i Marc Amorós.