30.08.15 Excursió
senzilla des de la Cerdanya, malgrat el desnivell, al conjunt dels quatre
Puigmals, format pel Puigmal pròpiament dit o Puigmal d’Er, el Pic o Puigmal de
Segre, el Pic o Puigmal Petit de Segre i el Puigmal de Llo. Algunes guies i
ressenyes estableixen, des de l’estació d’esquí d’Er-Puigmal, un recorregut
circular que puja fort pel clot de la Pastera i, un cop assolits els cims,
baixa per la capçalera de la vall de la Ribera d’Er o d’Aiguaneix; nosaltres,
però, recomanem l’anada i la tornada per aquesta vall per un camí ben marcat
que guanya progressivament desnivell fins al coll que la tanca, amb un tram
final certament dret però curt, i a partir d’aquí hom pot anar decidint en quin
ordre fa els quatre Puigmals.
De la
carretera N-116, entre la Guingueta d’Ix i Sallagosa, surt el ramal que puja en
11 Km a l’estació d’esquí d’Er-Puigmal. Arribats a l’aparcament de les
Esplanes, on abans era obligatori deixar el cotxe (i a l’hivern deu ser així),
continuem fins a un altre aparcament situat més amunt, on a partir d’aquí la
carretera té el pas barrat als vehicles no autoritzats; cal dir que només
haurem de caminar cinc minuts per l’asfalt.
Desde
l’aparcament superior (2060 m) seguim, doncs, la pista asfaltada fins que la
deixem tot seguit en un revolt pronunciat a la dreta, on hi ha una estació de
tractament d’aigües, per agafar un ample camí a l’esquerra, que va pujant
paral·lel a la Ribera d’Er. Poc més amunt travessem el riu, que d’aquí en amunt
també s’anomena torrent d’Aiguaneix, i arribem a un prat al peu del Puigmal,
des d’on s’enfila l’itinerari, marcat amb fites, que puja a aquest cim pel clot
de la Pastera. En aquest prat arriba una pista procedent de la Jaça del Prat de
la Tossa, que seguim breument fins que acaba tot seguit en una captació
d’aigües, a l’entrada de la petita vall o comella d’Aiguaneix.
Anem resseguint la Ribera d'Er; al fons, el Puigmal de Llo
En
aquest punt creuem altre cop el torrent, que a partir d’ara tindrem a mà dreta,
i anem remuntant suau per un estret camí a frec del riu, que baixa encaixat i molt
ufanós, i a estones envaeix el sender.
Un cop superat el tram més estret de la
vall, el camí puja en llaçades fins a un altiplà al peu del Puigmal de Llo, d’inconfusible
forma cònica, i poc després arribem al bonic indret de l’Aiguaneix o font de la
Ribera d’Er (2385 m) on, com el seu nom indica, l’aigua neix sobtadament
d’entre les roques per diverses sorgències que omplen l’indret d’una exhuberant
vegetació pròpia dels aiguamolls.
L'aigua s'obre pas per les diverses sorgències d'Aiguaneix
A
partir d’aquí el camí, ben marcat i evident, comença a pujar més fort. Arribem
a un altre replà i a continuació travessem un tarterar esquistós.
Ens anem
enfilant amb llaçades cap al coll que tanca la vall, amb una part final bastant
dreta que ens demana un bon esforç; tanmateix, aquest tram és curt i atenyem
sense més problemes el coll d’Aiguaneix (2745 m), situat entre el Puigmal de
Llo, a l’esquerra, i el cim nord del Puigmal Petit de Segre, a la dreta. Des
del coll, surt en direcció nord un camí senyalitzat que baixa cap a la font del
Segre (cal perdre uns 400 m de desnivell).
Al coll d'Aiguaneix
Deixem
el Puigmal de Llo per al final i girem a la dreta per guanyar, després d’un
curt pendent, el cim nord del Puigmal Petit de Segre (2810), aplanat i un xic
més baix que el cim sud, però que els nous mapes de l’Alpina (no així els
vells) el consideren el principal pel fet de ser un nus de carenes, entre el
Puigmal de Llo a l’oest, el Puigmal de Segre al nord-est, i el Puigmal al sud.
Al cim nord del Puigmal Petit de Segre, encarat al Puigmal de Segre
Per la carena en direcció al Puigmal
Seguim la carena en aquesta darrera direcció, enlairats sobre la coma de l’Embut, al vessant de Núria, a una banda, i la vall d’Aiguaneix, per on hem pujat, a l’altra. Deixem de moment a la dreta el camí carener per seguir estrictament la carena i assolir el rocós cim sud del Puigmal Petit de Segre (2812 m).
Al cim sud del Puigmal Petit de Segre
Coma de l'Embut i muntanyes de Núria i Ulldeter
Baixem del cim per recuperar tot seguit el camí i arribar poc després a la collada d’Er (2760 m), des d’on iniciem, entre pedregar, l’ascensió final al Puigmal.
Deixem enrera el Puigmal Petit de Segre i la collada d'Er
Al
capdamunt de la pujada voltem per la dreta un cim secundari i assolim tot
seguit el Puigmal d’Er o senzillament Puigmal (2910 m), sostre comarcal del
Ripollés. A l’ampli cim hi trobem creus, piló geodèsic, senyeres, oracions
tibetanes i, evidentment en un dia d’estiu, molta gent al seu voltant i la que
segueix venint pels camins de Núria i Fontalba. No cal dir que gaudim de
l’extens panorama que se’ns presenta en totes direccions.
Arribant al cim, amb l'estació d'esquí d'Er-Puigmal com a rerefons
La creu del Puigmal
El Puigmal des de l'avantcim
Desfem
l’itinerari pel carener per on hem vingut, tot vorejant ara per l’esquerra el
cim sud del Puigmal Petit de Segre, i un cop al cim nord girem a la dreta per dirigir-nos
al Puigmal de Segre.
Vorejem el cim sud del Puigmal Petit de Segre, mentre
observem el Puigmal de Llo i el camí al coll d'Aiguaneix
Ens dirigim ara al Puigmal de Segre
Anem davallant per terreny esquistós fins a un coll que en
alguns mapes també rep el nom de collada d’Er (2750 m). Creuem un sector
rocallós i emprenem, per un pendent cada cop més inclinat, una forta però curta
pujada fins al cim del Puigmal de Segre (2848 m), coronat per un senzill oratori
a Sant Bernat de Menton, patró dels excursionistes.
Al cim del Puigmal de Segre
Al cim tenim un bon
panorama de la vall de Llo, mentre que a l’altra banda, baixant uns pocs metres
fins a una balconada, podem veure el santuari de Núria i l'alberg del Pic de
l’Àliga.
Vista de la vall de Llo
Vista de la vall i el santuari de Núria
Baixem
altra cop a la collada anterior, remuntem cap al cim nord del Puigmal Petit de
Segre, que ara vorejem per l’esquerra, i retornem al coll d’Aiguaneix per iniciar
una curta pujada al darrer dels Puigmals. Del coll anem seguint, en direcció
oest, un sender ben marcat al caire de la carena que en 10 minuts ens mena al
cim del Puigmal de Llo (2801 m), que gaudeix d’una extensa vista sobre la
Cerdanya.
Enfilem la curta pujada al Puigmal de Llo
Al cim del Puigmal de Llo
Per a
la tornada hi ha la possibilitat de seguir la carena fins al cim occidental
(2767 m) i continuar després a l’esquerra per un contrafort, molt inclinat i
sense traces de camí, fins a la font de la Ribera d’Er. Tanmateix, nosaltres
preferim el conegut i ben marcat camí de l’anada, així que davallem al coll
d’Aiguaneix (el tercer cop que hi passem avui) i emprenem el retorn per la
vall. Quan arribem a la font de la Ribera d’Er aprofitem per a refrescar-nos a
les gélides aigües acabades de sortir a l’exterior, mentre observem, a l’altra
banda del camí, com van trescant diverses marmotes que tenen aquí els seus
caus.
De nou a la font de la Ribera d'Er
La Ribera d'Er ens acompanya en el nostre retorn
La
resta ja és una passejada per la vora de la Ribera d’Er, amb les seves aigües
platejades pel sol de la tarda, fins al prat al peu del Puigmal, i d’aquí a
l’aparcament, on arribem un xic cansats però molt contents d’aquest bell i
panoràmic itinerari, d’uns 1100 m de desnivell i de 5 a 6 h de marxa efectiva.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada