Olvena, via Cresta de la Cruz

26.03.18  Aquests dies previs a la setmana santa hem tingut l’oportunitat de fer una petita estada a Barbastro des d’on hem pogut anar a escalar a zones que normalment ens queden una mica lluny. No és el cas d’Olvena on ja havia vingut amb anterioritat per a fer la seva cèlebre via ferrada. Avui, en Pau, l’Antonio i jo, aprofitem la tarda de l’arribada per a pujar al mirador d’Olvena per una via que recorre l'espectacular Cresta de la Cruz.

Recorregut de la via Cresta de la Cruz

Després de creuar el nucli del poble, anem en direcció est cap a un collet des d’on prenem un sender que baixa directe al pont romànic sobre el riu Éssera, el qual excava un estret congost que deixa a l’aire lluire uns verticals estrats calcaris farcits de vies d’escalada.

Arribant al peu de la via

El camí, que va a frec del vessant nord de la nostra cresta, l’abandonem a mitja baixada per acostar-nos al peu de la via; i com que ja anem “vestits” per a l’ocasió, de seguida en Pau comença el primer llarg tot remuntant una placa cap al fil de la cresta.

Inici del primer llarg

Quan ens toca pujar a nosaltres, ens adonem que la citada placa, orientada al nord, està humida i rellisca com un sabó, per la qual cosa jo soluciono el pas més dificil fent A0. Després ens endinsem a una estreta canal que ens porta cap al fil de la cresta on ja ens toca el beneït sol.

Superant la primera placa

Sortint al fil de la cresta

Així arribem a la primera reunió, situada al vessant sud de la cresta i sobre una còmoda repisa. Per l’ampla canal que s’obre a la nostra esquerra puja la via ferrada d’Olvena.

Arribant a la primera reunió

Inici del segon llarg

En Pau continua, ara per una altra placa molt més seca i adherent, en direcció a una evident bretxa, per guanyar de nou la cresta i recorrer-la pel seu fil fins que deixem de veure’l.

Avançant per la cresta

Quan nosaltres arribem també al capdamunt de la cresta, jo observo que el seu fil és prou estret i elevat com per que et faci empassar saliva... glup!

Inici del tram més aeri de la cresta

Seguint el traçat que em marca la corda arribo al caire d’una profunda bretxa des d’on veig en Pau a la segona reunió situada al peu d’un vistós gendarme. Per arribar-hi ens cal desgrimpar per terreny fàcil però amb molt de compte.

Assegurant des de la segona reunió

Al caire de la bretxa

El tercer llarg comença remuntant el citat gendarme per una placa, qualificada de IV+, en direcció a un arbre penjat enmig de l’esperó.

Inici del tercer llarg

Superant la placa del tercer llarg

Quan l’Antonio i jo arribem al citat arbre, veiem que aquest s’esquiva flanquejant-lo per la dreta, tot fent un pas molt atlètic i penjat del buit. Sort que aquest paisatge petri ja està esquitxat de boniques flors primaverals com les del carraspic (Iberis sp.) que creixen protegides entre les esquerdes.

Esquivant un arbre al mig de la via

Carraspic

Després de revoltar pel sud la part més alta del gendarme, arribem a la tercera reunió, també plantada al peu d’un altiu esperó rocós.

A la tercera reunió

Aquí es canvien els papers i ara li toca a l’Antonio fer de cap de cordada, per això aquest arrenca amunt per la placa a trobar-se amb el pas més dificil de la via: un petit desplom qualificat de V. Superat el pas, l’Antonio prefereix muntar reunió directament sobre l’esperó per així controlar millor els nostres progressos... sobretot els meus!

Inici del quart llarg

Afrontant el pas clau

Jo començo remuntant en diagonal ascendent cap a la dreta, però a mitja placa canvio de direcció i vaig cap a l’esquerra a situar-me sota el pas clau mentre en Pau, que va al davant, guia les meves passes vacil·lants.

Al peu del desplom

Havent superat el desplom

Un cop hem deixat enrera el petit desplom, que jo supero amb un graciós A0, ens reunim tots tres al capdamunt de l’esperó des d’on l’Antonio s’encamina cap al seu caire. Quan nosaltres hi arribem ens adonem que per baixar de la cresta ens cal despenjar-nos per una profunda esquerda.

Baixant de la cresta

Selfie al final de la via

A partir d’aquí, es pot continuar grimpant per la cresta fins a l’ermita del Santo Cristo. Però com que nosaltres considerem que ja hem tingut prou entrenament pel que ens espera demà, després de fer-nos el selfie de rigor, anem per un camí poc definit que marxa a frec del vessant sud de la cresta i que acaba al mirador on, a més les incomparables vistes del Pirineu ben nevat, ens reben les companyes Ester i Rosa amb un somriure als llavis... i un bon feix d’espàrrecs a la mà!!!

ISABEL BENET. Activitat realitzada el dia 26.03.18 per Isabel Benet, Antonio Iglesias i Pau Vázquez.

Serrat d'en Muntaner, via Traca i Mocador

21.03.18  Una tarda de gresca i xerinola de l’any 2012, un grup de joves que van sortir a passejar pel Clot de la Mònica van obrir, com qui no vol la cosa, una nova via d’escalada a l’extrem més septentrional del serrat d’en Muntaner, esmolat contrafort que s’alça entre els barrancs del citat Clot de la Mònica i de les Artigues a la cara sud de Montserrat; i com era un 23 de juny, revetlla de Sant Joan, la van batejar amb el joiós nom de Traca i Mocador.

El serrat d’en Muntaner amb el recorregut de la via

Traca i Mocador des del peu del serrat de la Pastereta

I cap allà que anem per veure si se’ns enganxa un xic de l’esperit jovenívol, que de ben segur encara deu desprendre l’esmentada via, en el primer dia d’aquesta primavera que ha començat amb nevades i gelades, però com diu en Jaume: anem a jugar les nostres cartes amb la meteorologia!

Des del barri del Pujolet de Collbató, marxem per la pista en direcció a la Vinya Nova fins que ens desviem a la dreta per un camí ample i marcat en blau que s’encara al massís i s’endinsa al Clot de la Mònica, des d’on continuem cap al peu de la via per un sender que ressegueix la base del serrat d’en Muntaner, tot passant sota la destacada agulla del Frare de Baix, molt concorreguda avui.

Avançant cap al peu de la placa

El peu de la nostra via està indicat amb una fletxa gravada a la roca i comença remuntant un passadís de roca entre dos claps de bosc, passat el qual s’arriba al peu d’una placa prou dreta on en Jaume llaça el tronc d’un arbust abans d’arribar al primer parabolt que està a “la quinta punyeta”com se sol dir.

Progressant per la placa del primer llarg

El llarg continua en constant diagonal ascendent cap a la dreta, per bona roca encara que amb preses ben menudes que ens obliguen a fer bonics passos d’equilibri. Així arribo a la primera reunió situada a mitja placa i a l’alçada d’un gran pi característic que tenim a mà dreta.

Arribant a la primera reunió

Inici del segon llarg

Seguidament en Jaume continua amunt, i en diagonal cap a la dreta, per la fina placa i amb compte ja que, entre el primer i el segon parabolt, hi ha una llesca de roca delicada i un bon tros ja s’ha desprès.

Superant un dels trams delicats de la via

Superat aquest mal pas, deixo de veure en Jaume car s’endinsa en una canal plena de pedres soltes on li cal fer un canvi de placa per continuar pujant vers el capdamunt de la via. Entretant jo faig una llambregada enrera per donar un cop d’ull a la formosa cara oest del serrat de la Pastereta on avui, amb el fred que fa, no hi ni una ànima.

Vista de la cara oest del serrat de la Pastereta

Quan em toca pujar a mí, jo també vaig amb molt de compte de passar delicadament pel tram on la llesca mig solta té aquell so que posa els pels de punta... toc-toc. També vaig amb molt de compte de no llençar pedres avall en el moment de creuar la canal per canviar de placa.

Prop de la canal mentre en Jaume m’assegura des del cim de la via

Ara només em cal pujar per la nova placa en la qual només hi ha un pobre pont de pedra com a assegurança i arribar al capdamunt de la via on, després de felicitar-nos per tan lluïda escalada, ens fem la selfie de rigor tot procurant copsar l’impressionant paisatge que ens envolta.

Assegurant des de la segona i darrera reunió

Fotocim amb els serrats de l’Artiga Alta i dels Pollegons

En fi, ha estat una via molt adeqüada per aquests temps tan canviants que estem patint darrerament... i com diu en Jaume: hem jugat les nostres cartes... i hem guanyat!

ISABEL BENET. Activitat realitzada el dia 21.03.18 per Isabel Benet i Jaume Salat.

Paret del Devessó, via Adéu Espanya

7.03.18  Després d’aquest llarg període d’abstinència forçada per una meteorologia realment adversa, ja teniem ganes de canviar la resina del rocòdrom per preses de roca autèntica, fos quina fos la seva naturalesa. I com que el temps encara no és del tot estable, anem a assegurar el tret al cingle del Devessó de Malanyeu, on en Pau proposa fer la via Adéu Espanya, una línia molt apropiada per aquests temps convulsos... aixó si l’article 155 de la Constitució no n’ha prohibit encara la seva escalada!

La paret del Devessó amb el recorregut de la via Adéu Espanya

Ressenya de la via

Quan arribem a l’alçada de la central tèrmica de Cercs, ens adonem que el paisatge està empolsinat per una nevada recent, i la feina és nostra per pujar per la carretera d’accés a Malanyeu... i això que anem darrera la màquina llevaneus!

El poble de Malanyeu recent nevat

Des del pàrquing de Malanyeu observem com la paret del Devessó, que encara està a l’ombra, es veu ben humida; per això ens esperem una estona a que arribi el sol i així poder valorar si és o no prudent acostar-s’hi. Quan el sol il·lumina la muralla ho tenim clar... podrem escalar!

Passem amb compte pel pontet sobre el torrent de Malanyeu

Trepitjant neu nova, i també d’acumulada d’aquests darrers dies i que es conserva als racons més ombrívols, arribem al peu de la via des d’on veiem brillar el primer parabolt del recorregut. Així que ens calcem els peus de gat, amb molt de compte per no enfangar-los, i en Pau inicia el primer llarg tot progressant per una placa força dreta i mantinguda, ja que pugem per un estrat geològic en posició quasi vertical. Per sort aquesta placa està farcida de petites bústies, molt bones per a les mans malgrat que algunes d’elles encara tenen un xic d’aigua i fang al seu interior.

Primers compassos de la via

Avançant per la placa prop de la primera reunió

Arribant a la primera reunió

La primera reunió se situa sobre una petita repisa, a tocar d’un matoll i sota un sostret característic. Aquesta repisa marca un canvi d’estrat i per tant un canvi en la naturalesa de la placa, ja que aquesta és un xic més llisa. El sol brilla amb força i fa una temperatura molt agradable.

Inici de la segona tirada

Al llarg de la segona tirada també progressem entre els matolls i en lleugera diagonal a l’esquerra fins atènyer una ampla fisura on en Pau col·loca un parell de friends abans d’arribar a una baga de la via. Superada la fissura tornem a sortir a la placa i ens desplacem en flaqueig ascendent a la dreta que ens porta a una segona fissura ampla on es pot llaçar un tronc sec. Seguidament sortim de nou a la placa que ens porta a la segona reunió, també situada sobre una petita repisa que representa un altre canvi d’estrat, aquest molt espectacular. Just a la nostra dreta tenim una reunió, amb instal·lació de ràpel, i que sembla que és de la Via dels Senzills.

Arribant a la segona reunió

La segona reunió, situada en un canvi de placa

La nova placa, per on progressa el tercer llarg, està tota ella esquitxada de petits forats com un formatge de Gruyère però, com que és tan vertical la condemnada, la progressió es fa difícil encara que agradable. La via es va decantant cap a la dreta a buscar un pas entre dos grans arbres penjats de la paret.

Inici de la tercera tirada

Arribant al pas entre dos grans arbres

Assegurant des de la segona reunió

Quan sortim de la placa hem de superar alguns graons que ens deixen a la tercera reunió situada al peu d’un caos de blocs.

La tercera reunió

Des de la tercera reunió es veuen brillar unes quantes xapes, però en Pau pensa que estan massa a la dreta i que són d’una altra via, per això, després d’assegurar-se a una baga que tenim just damunt, se’n va cap a l’esquerra, tot passant sota d’un gran arbre on hi ha moltes pedres soltes, a buscar una mena d’esperó amb un parell de xapes.

Inici de la quarta tirada

Després de superar aquest esperó, només ens resta avançar per un terreny d’aspecte caòtic on sembla que cadascuna de les pedres que trepitgem s’hagin de despendre al nostre pas; però, curiosament, totes elles estan ben subjectes i no es mouen gens... De totes maneres millor no refiar-se.

Progressant per un terreny caòtic prop de la quarta reunió

Així arribem a la quarta i darrera reunió situada en plena cresta de la paret del Devessó, on ens fem el selfie de rigor i contemplem la vall de Malanyeu encara amb restes de neu.

Fotocim

La vall de Malanyeu des del capdamunt de la cresta

El descens el fem en tres ràpels, els dos primers aprofitant les reunions de la nostra via i el darrer aprofitant la reunió de la que sembla la Via dels Senzills. Quan retornem a Malanyeu, fem un darrer cop d’ull a la muralla del Devessó, i mentre repassem el recorregut de la via Adéu Espanya, ens preguntem si l’escalada que hem fet ha estat real... o ha estat només simbòlica. Fins a la propera!

ISABEL BENET. Activitat realitzada el dia 7.03.18 per Isabel Benet i Pau Vázquez.