Per la vall de Gresolet

18.04.15  La vall de Gresolet és una profunda depressió situada entre el vessant nord del Pedraforca, la serra del Cadí i la serra de Gisclareny, al municipi de Saldes. Des d'aquest poble farem avui un itinerari, d’uns 15 Km de recorregut i 450 m de desnivell, pels tranquils i bells indrets de la vall, tot passant pel castell de Saldes, l’ufanós bosc de la baga de Gresolet, el santuari de Gresolet, l’estret de Moronta i les restes de l’antic monestir de Sant Sebastià del Sull, mentre anem gaudint de bones vistes panoràmiques. Gairebé en tota la ruta trobarem senyalitzacions corresponents a diversos senders locals de Saldes (marques blanques i verdes).

De Saldes (1215 m), on hem arribat per l’Eix del Llobregat i la carretera B-400 que surt del collet d’Eina, sortim de la plaça Pedraforca en direcció a l'esglèsia de Sant Martí, que deixem a mà esquerra i pel carrer de Sant Martí arribem a l'inici del camí del Castell (sender local núm. 2). Pujem fort per trobar, als cinc minuts, un camí ample i planer que seguim per la dreta; el camí continua pel costat de Cal Calderer, que deixem a la dreta. Pocs metres després podem divisar ja el castell de Saldes i l'ermita de Santa Maria; un corriol que s'enfila a l'esquerra ens porta a l'entrada del castell, documentat al segle XI, on es conserva una sala amb volta apuntada i quatre espitlleres (s. XIII), així com restes de les muralles.

Castell de Saldes

Interior de la sala amb volta apuntada i espitlleres

Al seu costat hi ha la petita església de Santa Maria del Castell (s. XIII), d'una nau, amb un modest absis ovalat, campanar de paret i porta amb llinda de fusta.

Església de Santa Maria del Castell

El camí travessa unes feixes

Continuem en direcció nord pel camí de Gresolet (sender local núm. 3), per on baixem uns metres cap a una zona de feixes delimitades per parets de pedra; un cop les travessem, entrem a un bosc de pi roig pel qual anem planejant fins arribar al coll de l'Erola, des d'on podem veure la casa de la Costa, cap a on ens dirigim. El camí passa per sobre la casa i puja després fins a la carena de la Feixatella.

Travessem la carena de la Feixatella

Deixem tot seguit a l’esquerra un camí que puja al mirador de Gresolet i al refugi Lluís Estasen i passem per unes roques des d’on podem veure l'estret de Moronta, amb el refugi de Gresolet al fons, i diverses masies escampades a l'altre costat de la vall.

Vistes a l'estret de Moronta

Comencem a baixar per la baga de Gresolet, un humit i extens bosc sota la cara nord del Pedraforca, format en gran part per comunitats de pi roig i faig. Sobre la cinglera podem veure el mirador de Gresolet, espectacular balconada abocada a l’abim, i no triguem en arribar a un altre trencall que per l’esquerra puja també al mirador i al refugi Estasen, amb marques taronjes de la ruta Cavalls del Vent que s’afegeixen al nostre itinerari, doncs enllacen l’esmentat refugi amb el de Gresolet.

Seguim avall i creuem el torrent de la Gerdera, que baixa per la canal del Riambau, i poc després el torrent de les Arquedes, des d’on el camí inicia una entretinguda baixada per salvar un esglaó del cingle.

Torrent de la Gerdera

Torrent de les Arquedes

A mesura que ens hem anat separant de la cara nord del Pedraforca, comencem a tenir una completa visió dels cims del Calderer i Pollegó Superior, entre els quals també hi podem veure la característica roca del Gat.

La cara nord del Pedraforca, amb els cims del

Calderer, la roca del Gat i el Pollegó Superior

Refugi (esquerra) i santuari de Gresolet

Baixant ran del cingle cap a Gresolet

Al final de la baixada travessem el torrent de Gresolet i sortim a la pista que cap a l’esquerra mena a la desviació al santuari de Gresolet (a 300 m) i al coll de Bauma, mentre que en el punt on hem sortit un corriol puja directe al refugi de Gresolet, per on tornarem després.

Pujem per la pista per arribar tot seguit al santuari de Gresolet (1275 m), al costat del qual hi ha un àrea recreativa amb font, barbacoes i amples taules cobertes amb teulades, ideals per posar-nos a dinar.

Santuari i hostageria de Gresolet

El santuari, documentat al s. XIII però molt modificat al llarg dels segles, consta d'una nau amb dues capelles laterals (bastides al s. XVIII), i la veïna hostatgeria que dóna servei des de 1982. La imatge romànica de la Mare de Déu de Gresolet fou traslladada l’any 1947, per raons de seguretat, a l’església de Sant Martí de Saldes, per tal de preservar-la d’una desaparició com la que va patir la talla romànica de la Mare de Déu del Castell de Saldes.

Refugi de Gresolet

Del santuari baixem a la propera casa-refugi de Gresolet (1243 m), reformada l’any 1997, amb capacitat per a 45 places i punt de pas de rutes com els Cavalls del Vent i el Camí dels Bons Homes. Des d’aquí acabem de baixar a la pista per on hem vingut, i per on anirem ara davallant seguint de moment el camí de Saldes a Gresolet per la font del Faig (sender local núm. 9). La pista va resseguint la riera de Gresolet i travessa tot seguit l'estret de Moronta, una esqueixada a la roca per on passen riera i pista.

Travessem l'estret de Moronta

A la sortida de l’estret, la vall s’eixampla una mica i els marges de la pista es cobreixen amb les floretes de l’aranyoner (Prunus spinosa), un arbust molt ramificat i espinós. Els seus fruits, els aranyons, són unes prunetes de color blau fosc amb les quals s’elabora el conegut pacharán. Els aranyons (endrinos en castellà) no s’han de confondre amb els arándanos (nabius en català), que són els petits fruits de la nabinera (Vaccinum myrtillus).

Aranyoner florit

Al cap d’uns 3 Km deixem a la dreta l’esmentada ruta de Saldes per la font del Faig i continuem encara pista avall fins arribar, poc després, a un trencall de camins que surten de la pista, a l’alçada del mas de Cal Ferrer, situat a l’altre costat de la riera. Per la dreta, un corriol s’enfila en direcció a Saldes; abans d’agafar-lo, però, seguim a l’esquerra pel camí d'accès a Cal Ferrer, per tal d’apropar-nos al monestir de Sant Sebastià del Sull. Travessem tot seguit la riera de Gresolet per un pont i a continuació el torrent de Llúria per unes pedres; en aquest punt, prop de l’esmentat mas, els dos torrents s’uneixen i les seves aigües les recull pocs metres més avall el riu de Saldes.

Un cop a l'altre costat, seguim a la dreta (pal indicador) en direcció a les restes de l’esmentat monestir (a 800 m). El camí transcorre paral·lel al riu de Saldes, passa pel mig d'uns prats on hi ha les ruïnes del molí del Ferrer i poc desprès s'endinsa en un bosquet d’alts exemplars de pi roig, just abans d’arribar a les restes de Sant Sebastià del Sull (950 m), a l'indret on a finals del segle IX s'hi aplegà una petita comunitat.

Arribant a Sant Sebastià del Sull

Les campanyes arqueològiques dels anys setanta del segle passat van posar al descobert el conjunt monàstic (sobre el qual s’hi havia edificat al s. XIX una casa, enrunada posteriorment), format per una esglèsia de planta circular amb un petit absis semicircular del segle XI, els murs d’un petit claustre (amb una filada d'opus spicatum), restes de dependències monàstiques i la base d’una torre de defensa quadrada; també es varen trobar més d'un centenar de tombes d’entre els segles IX i XIII.

Mur nord de l'església circular de Sant Sebastià del Sull

Paret de l'antic claustre amb traces d'opus spicatum

Restes de l'absis semicircular a la banda est

Retornem a Cal Ferrer i a la pista de Gresolet, per continuar pel camí de Saldes abans esmentat. Anem pujant de manera sostinguda per sobre la vall del riu de Saldes, tot recuperant el desnivell que haviem anat perdent a la pista. Arribem així al coll de la Creueta (1135 m), on hi conflueix per la dreta el camí que puja per la font del Faig (sender local núm. 9).

Del coll continuem pujant per una pista fins a desembocar poc després a una altra de ciment, ja a les envistes de Saldes, des d’on anem planejant, per sota el castell i amb bones sobre la serra d’Ensija.

Arribant a Saldes

En arribar a les primeres cases del poble prenem un corriol a la dreta que ens porta a l’inici del camí del Castell, des d’on continuem cap a la plaça Pedraforca de Saldes. Aquí posem el punt final a l’excursió d’avui amb un merescut tast, al bar de la plaça, de les diferents modalitats de la cervesa artesana Pedraforca. Salut !

SECCIÓ DE MUNTANYA. Activitat realitzada el dia 18.04.15 per Isabel Benet, Ventu Amorós, Isabel Salvia, Anna Torres, Sara i Siscu.

Volta a Montserrat amb bicicleta

11.04.15  Després que les Isabels vam concloure la darrera etapa de la variant ciclista de la Matagalls-Montserrat, amb la pujada al monestir, un bon amic de l’Àliga ens va dir que el que ara tocava era donar la volta  al massís i ens va semblar una bona idea per a una sortida de primavera; per això, poc abans de les 10 del matí d’aquest passat dissabte, ja estem les Isabels i en Siscu a l’estació de tren d’Olesa de Montserrat, situada a 124 m d’alçada, disposats a afrontar aquest nou “repte”.

Ben abrigats, car a aquesta hora encara fa fred, sortim d’Olesa per la carretera C-1414 en direcció a Esparraguera per tal de creuar el riu Llobregat. Un cop a l’altra banda ens desviem a mà dreta seguint la riba del riu amb vistes del massís de Montserrat que s’eleva per damunt de la vall retallat contra el cel blau... el dia promet!

Després de passar a frec de la Colònia Sedó, per on tornarem, seguim recte fins a una corba molt pronunciada on deixem l’asfalt per prendre una pista que s’endinsa pel fons de la riera del Puig. Als pocs metres, però, deixem aquesta pista, la qual s’enfila cap a la Mare de Déu del Puig, una ermita romànica força notable, i seguim recte pel mateix llit sorrenc de la riera fins a l’inici de l’anomenat “Camí de les Bramones”.

Per la riera del Puig

Aquest camí és una pista excel·lent que s’enfila tot fent llaçades pel vessant sud de la serra de Rubió, guanyant alçada per damunt la riera i oferint-nos bones vistes de “Els Blaus”, uns xaragalls de color gris-blavós formats per l’erosió de les pissarres paleozoiques triturades per efecte d’una gran fractura; tècnicament se les anomena milonites o farina de falla. Més amunt hi ha un balcó sobre la riera, amb un plafó informatiu, des d’on podem admirar aquestes espectaculars formacions geològiques.

Al mirador de "Els Blaus"

Un aspecte dels xaragalls de "Els Blaus"

Poc després arribem a la part alta d’Esparreguera, a l’alçada de Can Roca, des d’on baixem cap a un polígon industrial a buscar les típiques fletxes grogues del Camí de Sant Jaume, les quals ens condueixen cap a Collbató, sota la muralla sud-oest de Montserrat.

Arribant a Collbató

Al nucli històric de Collbató veiem que hi ha un munt de gent que està esperant alguna cosa... i és que avui té lloc la cursa de resistència “Portals de Montserrat”, més coneguda com “La Portals”, amb sortida i arribada al poble de Collbató. Però quan passem sota l’arc d’arribada, no rebem cap mena de felicitació, perquè avui es veu que és la cursa “a peu”... la cursa ciclista serà demà diumenge... llàstima!

Sortim de Collbató pel barri del Pujolet on aprofitem per saludar als companys Toni i Mercè. Després de petar la xerrada una estoneta, continuem la ruta tot passant per la Vinya Nova, un mas reconvertit en restaurant i que a aquesta hora ja està ple com un ou. Deixant el brugit enrera, anem camí de Can Jorba, un altre mas que darrerament també s’està reconstruïnt. Aquest és el punt on desemboca el torrent del Migdia que migparteix la serra i on es troba el cèlebre camí equipat del Joc de l’Oca. Aquest és també el punt on ens apropem més a la paret oest.

Can Jorba

Ermita de la Mare de Déu de la Font,

al costat de Can Jorba

Entre camps d’oliveres anem cap al Clot del Tambor des d’on ja veiem el gran mas del Castell enlairat damunt un turonet que rodejem pel nord i, poc després, passem a frec de Can Salses. Així arribem a una cruïlla on un pal indicador ens assenyala la direcció del coll de Can Maçana. A través de la Plana Llarga anem guanyant alçada, tot coincidint amb el traçat de “La Portals”, fins a un punt en què trobem una barrera amb unes indicacions del “Camí de les Batalles”, nom que fa referència a les dues batalles contra l’exèrcit francès que van tenir lloc per aquests topants l’any 1808 i d’on va sortir la famosa llegenda del Timbaler del Bruc.

A partir d’aquí la pista es va tornant cada cop més costeruda i pedregosa, cosa que ens obliga a posar el peu a terra i continuar caminant fins arribar al coll de Can Maçana. Aquest coll està situat a 730 m d’alçada i és el punt més alt que assolirem avui, per això aprofitem per descansar i fer un mos, car amb el sol i la calor arribem mig desmaiats.

Al coll de Can Maçana

Ara toca canviar de vessant i entrar a la cara nord de la serra, per això ens abriguem una mica per seguir uns quilòmetres per la carretera BP-1103 fins que ens desviem pel “Camí del Casot”, una pista asfaltada de fort pendent que dóna accés a la urbanització del Casot, la qual es troba entre el Bosc del Casot, la serra del Casot i la vall del Casot i on hi ha el restaurant... el Casot! Per tot arreu ens arriba l’aroma dels calçots a la brasa i això ens fa agafar gana.

Al vessant nord, pel camí del Casot

Sant Esteve de Marganell

Per aquesta carretereta arribem al petit nucli de Sant Esteve de Marganell, presidit per una bonica ermita però on sembla que no hi ha cap bar, així que decidim prendre un sender a mà esquerra en direcció al poble de Marganell. Per aquest sender comencem a veure alguns dels participants de “La Portals” que ja porten algunes hores trescant per la muntanya i ja se’ls veu una mica cansats... com nosaltres!

Pel camí de Marganell

Al bar del centre cívic de Marganell, a 291 m i sota l’ombra d’un gran parasol, fem un dinar frugal car encara ens queden molts quilòmetres i molt desnivell per fer. En acabar seguim ruta baixant per la carretera BV-1123 fins a la cruïlla que puja a la urbanització de Sant Cristòfol. Un cop passada aquesta urbanització, continuem pujant fins a un petit coll entre els turons de Comellats i Morralius on trobem un control de la cursa. El cel es va tapant poc a poc però encara fa força ressol.

Prop de la Calzina

Des d’aquí baixem en direcció al veïnat de la Calzina, moment en que deixem l’asfalt per prendre una pista en molt mal estat, amb marques del PR C-19, que baixa de dret a creuar els torrents de la Font del Moro i del Piteu on hi ha la Font de l’Avenc de la Dona Morta i per la qual ja vam passar en el decurs de l’ascens al monestir en aquella darrera etapa de la Matagalls-Montserrat.

Font de l'Avenc de la Dona Morta

Ara toca superar la Carena del Piteu i després baixar a creuar el torrent de les Escometes i passar a frec del cementiri abans d’arribar a l’estació del cremallera de Monistrol-Vila i entrar al poble de Monistrol, compartint els carrers amb alguns dels participants de “La Portals” als quals encara els queden força quilòmetres a peu fins a Collbató. A nosaltres ens resta baixar al pont sobre el Llobregat i prendre l’agradable pista que discorre paral·lela al riu acompanyats per les vistoses flors de lunaria (Lunaria annua).

Pel camí fluvial del Llobregat, amb flors de lunaria

El congost del Cairat, amb l'antic balneari de la Puda

Per aquesta pista passem per sobre la resclosa del Cairat i a frec del balneari abandonat de la Puda, abans de desembocar i creuar la carretera C-55 per continuar per una pista asfaltada i per la carretera vella de Monistrol, la qual ens deixa de nou a la Colònia Sedó on tanquem el cercle que ens ha permès admirar el massís de Montserrat des de diversos punts de vista.

Arribant de nou a Olesa

Un cop arribem de nou a l’estació de tren d’Olesa comprovem que hem fet un recorregut d’uns 55 Km amb un desnivell acumulat de poc més de 1000 m. Unes mares joves ens pregunten: d’on veniu?... i nosaltres contestem: d’aquí on estem ara, però fent la volta a Montserrat! Track de la ruta.

ISABEL BENET. Activitat realitzada el dia 11.04.15 per Isabel Benet, Isabel Salvia i Siscu.

Per les gorges del Segre

5.04.15  Passejada matinal per l’entorn de les gorges del Segre des del poble de Llo, a l’Alta Cerdanya, que ens permetrà gaudir, amb molt poc esforç, d’una extensa vista de les muntanyes i la plana ceretana. Des de Llívia anem, per Gorguja i Ro, a Sallagossa (5 Km), i d’aquí seguim a la dreta en direcció a Llo (2 Km); a l’entrada del poble, girem a la dreta per deixar el cotxe a l’aparcament dels banys termals de Llo.

Mas Girvés, a l'entrada de les gorges del Segre

De l’aparcament baixem uns metres per la mateixa pista asfaltada per on hem vingut, tot deixant a la dreta un trencall que baixa a creuar el Segre en direcció a Vedrinyans, i passem tot seguit pel mas Girvés i els banys de Llo (1390 m). Ens desviem breument a la dreta per creuar el Segre per un petit pont i anar a veure a l’altre costat un antic safareig alimentat per una sorgència d’aigua termal a la temperatura de 33º.

Retornem a la pista asfaltada, que va resseguint les gorges del Segre sota espectaculars parets de gneis i esquists, la primera de les quals, a la nostra esquerra, és la vertical paret sud del turó de Sant Feliu, on hi ha instal·lada la via ferrada de les Escaldilles.

Paret sud del turó de Sant Feliu,

per on transcorre una via ferrada

Amb l’impetuós Segre també a l’esquerra, anem pujant per l’estreta carretera, restringida a la circulació, enmig d’una ufanosa vegetació. Als racons més ombrívols encara podem trobar el lliri de neu (Galanthus nivalis), una planta que floreix a finals d’hivern i que, malgrat el seu nom, no és parenta dels lliris sinó dels narcisos. Es dóna el cas que un component d’aquesta planta s’utilitza en el tractament de la malaltia d’Alzheimer.

Lliri de neu

Més endavant creuem un pont per tenir a partir d’ara el riu a la dreta; poc després ja veiem, sobre les gorges, l’agut penyal del roc del Vidre, una esvelta agulla que, segons sembla ser, reb el nom per la lluentor del marbre que composa la seva base, mentre la part superior està formada per pissarres.

Sobre el camí de les gorges treu el cap el roc del Vidre

El Segre baixa impetuós

Després de vorejar un meandre del riu, passem per la base de l’esmentat roc i continuem gorges amunt fins a la sortida de les mateixes, en el punt d’on surt a l’esquerra la pista d’accès al mas Patiràs, just abans d’un altre pont sobre el Segre, a partir del qual la pista que seguiem, ja de terra, continua per la vall de Llo en direcció al refugi de la Culassa i al Pla de la Creu.

Ens apropem al mas Patiràs

L'alterós roc del Vidre

Deixem el fons de la vall per pujar a l’esquerra per la pista del mas Patiràs, tot fent un canvi de sentit que ens retornarà a Llo. Als pocs metres deixem a la dreta el trencall que porta a l’esmentat mas i continuem a l’esquerra per un camí carreter que va resseguint enlairat el tram de les gorges que hem fet per sota, mentre comencem a tenir una gran vista de les muntanyes nevades que ens envolten.

Pics de Collroig i de les Xemeneies

Travessem un coll, a l’esquerra del qual es dreça el roc del Vidre, i tot seguit ja veiem el penyal on hi ha l’ermita de Sant Feliu de Castellvell.

Turó de Sant Feliu de Castellvell

Per un tram molt planer arribem al coll de Sant Feliu (1605 m), i abans de continuar pel camí que ens retornarà a Llo, pujem a l’esquerra per un corriol que en poc més de 5 minuts ens mena al cim del turó de Sant Feliu (1659 m), amb les restes de l’ermita (s. XI) i una torre del primitu castell de Llo.

L’ermita de Sant Feliu de Castellvell, sense sostre, conserva els murs de la nau, amb restes d’opus spicatum, i la volta de l’absis, així com les dues columnes del campanar de cadireta. Al costat de l’ermita hi arriba l’esmentada via ferrada de les Escaldilles, que remunta l’abrupta cara sud del turó.

Restes de l'ermita de Sant Feliu de Castellvell

Des d’aquest modest cim tenim una gran vista sobre la Cerdanya, des de la serra de Cadí al Carlit i el Puig Peric, i poblacions com Sallagossa, Llívia, Puigcerdà i Font-romeu; cap al sud, podem veure la capçalera de la vall de Llo, amb el pic de Finestrelles i el Puigmal de Llo, entre d’altres.

Vistes al nord, del Puigpedrós al Carlit i Puig Peric,

i les poblacions de Sallagossa i Font-romeu

Un cop hem fet treballar de valent les càmeres fotogràfiques i els mòbils, retornem al coll de Sant Feliu, per iniciar una davallada molt dreturera per l’altre costat que ens portarà en poca estona a la part alta de Llo.

Iniciem la davallada en direcció a Llo

Passem per la font de la Monja i tot seguit per un collet entre el castell, a l’esquerra, i l’enlairada torre del Vacaró, a la dreta.

Torre del Vacaró, amb vistes als pics de Collroig

Castell de Llo

Anem davallant pels carrers del Castell, del Roquissar, d’Alione i de la Cerdanya, fins arribar a l’església de Sant Fructuós de Llo (s. XII), important exemplar romànic, on ens fem una foto a la seva portalada, formada per arquivoltes i columnes amb capitells esculpits amb motius animals i vegetals.

Església de Sant Fructuós de Llo

La portalada romànica de Sant Fructuós de Llo

Ja només ens queden uns pocs metres fins a l’aparcament dels banys de Llo, on tanquem aquest breu però molt bonic circuit per la part baixa de la vall de Llo i el turó de Sant Feliu, de 6 Km de recorregut i 270 m de desnivell, amb gratificants sobre aquesta privilegiada comarca de la Cerdanya.

SECCIÓ DE MUNTANYA. Activitat realitzada el dia 5.04.15 per Isabel Benet i Ventu Amorós. amb els amics Sara i Siscu.