dijous, 21 de juny del 2018

Malanyeu, paret del Devessó, via Aina

13.06.18  Avui que està previst que la meteorologia ens doni temps fins al migdia, aprofitem per a fer una ràpida incursió a la paret del Devessó (Malanyeu, Alt Berguedà) per tal de fer la via de l’Aina la qual, juntament amb les vies La Carla se’n va a la selva i Montse Curto, formen la trilogia de línies amb noms de noies que ratllen la part occidental de la paret, i aquesta és la que ens faltava al Pau i a mi per a completar la nostra particular col·lecció.

La paret del Devessó amb el recorregut de la via Aina

La via de l’Aina, de 90 m repartits en tres tirades (de 40 m, 30 m i 20 m respectivament), està situada immediatament a l’esquerra de la via Carla, ambdues separades per una profunda i herbosa canal.

Ressenya de la via

Sortint de Malanyeu

Ben d’hora aparquem a l’entrada del petit nucli de Malanyeu encara a l’ombra. Així amb la fresqueta del matí anem cap al peu de la muralla, tot creuant la passera de fusta sobre el torrent de Malanyeu, molt cabalós després de tantes pluges. Entre la ufanosa vegetació ens fixem en unes curioses orquídies anomenades Flor d’abella (Ophrys apifera), el làbel de les quals sembla ben bé un insecte.

Flor d'abella

Arribant a la base del cingle

El peu de la via està assenyalat amb una xapa pintada de blau i el nom mig esborrat d’Aina escrit amb retolador sobre la roca. Després de preparar-nos el material, en Pau comença l’ascens per una placa ajaguda, sembrada de coronil·les de flors daurades, i que el porta al peu d’un petit esglaó, qualificat de IV+, que resol amb un pas llarg a la dreta i amb bones preses.

Inici de la via Aina

Superant un petit esglaó

La via continua per una placa farcida de forats

Un cop superat aquest primer entrebanc, la via continua pel típic estrat ben dret però ple d’agraïts forats i que forma la base de la paret del Devessó. Aquest primer llarg està defensat amb parabolts, ponts de roca i un parell de sabines. La primera reunió està situada en una bona repisa al peu d’una portentosa placa.

Superant la placa del primer llarg

Assegurant des de la primera reunió

Arribant a la primera reunió

La segona tirada també li toca al Pau, qui arrenca amunt per la placa dreta i llisa, qualificada de V-, fins a una petita repiseta al peu de d’una nova llastra, més dreta i llisa que l’anterior, i on es troba el pas més dificil de la via qualificat de V+.

Inici del segon llarg

Superant el pas clau de la via

En Jaume i jo ens prenem aquest segon llarg amb filosofia i avancem a poc a poc pel primer tram fins arribar al peu de la placa on es troba el pas clau de la via.

Superant el primer tram del segon llarg

La placa en qüestió està tota plena d’esgarrapades verticals excavades per la pluja i que tallen com ganivets, però té una fissura en diagonal suficientment ample per posar-hi les puntes dels dits en bavaresa, i per això intento superar el pas en lliure... però, evidentment, no puc... els peus em rellisquen com un sabó. Després ho intento en A0... i tampoc. Així que acabo penjant els estreps... i amunt que fa pujada!

Vista enlairada de la placa més dificil de la via

La resta de la tirada tampoc és senzilla i jo he d’anar amb molt de compte perquè els peus em segueixen relliscant a base de bé, però les preses de mans en pinça són prou bones per a mantenir l’equilibri i arribar més o menys airosa a la segona reunió.

Arribant a la segona reunió

Inici del tercer llarg

La tercera i darrera tirada li toca al Jaume, qui surt directe cap al peu d’un diedre d’entrada un xic desplomada. Un passatge ben estrany que en Jaume resol amb atletisme i bon ofici. Des de la segona reunió veiem com encara fa sol però el cel es va tapant.

Superant el diedre

Arribant al peu del diedre

Quan ens toca pujar a nosaltres, jo arribo sense problemes al peu del diedre, però per a superar-lo em deixo guiar per en Pau que m’indica on posar peus i mans... ufff.

Sortint del diedre

Ara ja només queda flanquejar en diagonal ascendent a l’esquerra per l’última placa fins a sortir al capdamunt de l’afilada cresta on ens felicitem per tan lluïda escalada i ens fem el selfie de rigor abans que es tapi el sol del tot.

Fotocim

Rapelant la via

El descens el fem rapelant per la mateixa via ja que totes les reunions tenen la corresponent instal·lació, però hem d’anar amb compte en el darrer ràpel de fer baixar el nus de la corda uns 10 metres per evitar que aquest es quedi trabat dins una ampla esquerda.

Travessem el cabalós torrent de Malanyeu

Un cop hem recuperat les cordes sense entrebancs, recollim ràpidament el material perquè els núvols són cada cop més gruixuts... encara ens mullarem! La resta de cordades que hi ha a la paret també van plegant. Quan ja marxem per la carretera avall, comencen a caure les primeres gotetes...

ISABEL BENET. Activitat realitzada el dia 13.06.18 per Isabel Benet, Pau Vázquez i Jaume Salat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada