13.06.18 Avui que està previst que la
meteorologia ens doni temps fins al migdia, aprofitem per a fer una ràpida
incursió a la paret del Devessó (Malanyeu, Alt Berguedà) per tal de fer la via
de l’Aina la qual, juntament amb les
vies La Carla se’n va a la selva i Montse Curto, formen la trilogia de
línies amb noms de noies que ratllen la part occidental de la paret, i aquesta
és la que ens faltava al Pau i a mi per a completar la nostra particular col·lecció.
La paret del Devessó amb el recorregut de la via Aina
La via de l’Aina, de 90 m repartits en tres tirades (de 40 m, 30 m i 20 m
respectivament), està situada immediatament a l’esquerra de la via Carla, ambdues separades per una
profunda i herbosa canal.
Ressenya de la via
Sortint de Malanyeu
Ben d’hora aparquem a l’entrada del
petit nucli de Malanyeu encara a l’ombra. Així amb la fresqueta del matí anem
cap al peu de la muralla, tot creuant la passera de fusta sobre el torrent de
Malanyeu, molt cabalós després de tantes pluges. Entre la ufanosa vegetació ens
fixem en unes curioses orquídies anomenades Flor d’abella (Ophrys apifera), el làbel de les quals sembla ben bé un insecte.
Flor d'abella
Arribant a la base del cingle
El peu de la via està assenyalat amb
una xapa pintada de blau i el nom mig esborrat d’Aina escrit amb retolador sobre la roca. Després de preparar-nos el
material, en Pau comença l’ascens per una placa ajaguda, sembrada de
coronil·les de flors daurades, i que el porta al peu d’un petit esglaó,
qualificat de IV+, que resol amb un pas llarg a la dreta i amb bones preses.
Inici de la via Aina
Superant un petit esglaó
La via continua per una placa farcida de forats
Un cop superat aquest primer
entrebanc, la via continua pel típic estrat ben dret però ple d’agraïts forats
i que forma la base de la paret del Devessó. Aquest primer llarg està defensat
amb parabolts, ponts de roca i un parell de sabines. La primera reunió està
situada en una bona repisa al peu d’una portentosa placa.
Superant la placa del primer llarg
Assegurant des de la primera reunió
Arribant a la primera reunió
La segona tirada també li toca al Pau,
qui arrenca amunt per la placa dreta i llisa, qualificada de V-, fins a una
petita repiseta al peu de d’una nova llastra, més dreta i llisa que l’anterior,
i on es troba el pas més dificil de la via qualificat de V+.
Inici del segon llarg
Superant el pas clau de la via
En Jaume i jo ens prenem aquest segon llarg
amb filosofia i avancem a poc a poc pel primer tram fins arribar al peu de la
placa on es troba el pas clau de la via.
Superant el primer tram del segon llarg
La placa en qüestió està tota plena
d’esgarrapades verticals excavades per la pluja i que tallen com ganivets, però
té una fissura en diagonal suficientment ample per posar-hi les puntes dels
dits en bavaresa, i per això intento superar el pas en lliure... però,
evidentment, no puc... els peus em rellisquen com un sabó. Després ho intento
en A0... i tampoc. Així que acabo penjant els estreps... i amunt que fa pujada!
Vista enlairada de la placa més dificil de la via
La resta de la tirada tampoc és
senzilla i jo he d’anar amb molt de compte perquè els peus em segueixen
relliscant a base de bé, però les preses de mans en pinça són prou bones per a
mantenir l’equilibri i arribar més o menys airosa a la segona reunió.
Arribant a la segona reunió
Inici del tercer llarg
La tercera i darrera tirada li toca al
Jaume, qui surt directe cap al peu d’un diedre d’entrada un xic desplomada. Un
passatge ben estrany que en Jaume resol amb atletisme i bon ofici. Des de la
segona reunió veiem com encara fa sol però el cel es va tapant.
Superant el diedre
Arribant al peu del diedre
Quan ens toca pujar a nosaltres, jo
arribo sense problemes al peu del diedre, però per a superar-lo em deixo guiar
per en Pau que m’indica on posar peus i mans... ufff.
Sortint del diedre
Ara ja només queda flanquejar en
diagonal ascendent a l’esquerra per l’última placa fins a sortir al capdamunt
de l’afilada cresta on ens felicitem per tan lluïda escalada i ens fem el selfie de rigor abans que es tapi el sol
del tot.
Fotocim
Rapelant la via
El descens el fem rapelant per la
mateixa via ja que totes les reunions tenen la corresponent instal·lació, però
hem d’anar amb compte en el darrer ràpel de fer baixar el nus de la corda uns
10 metres per evitar que aquest es quedi trabat dins una ampla esquerda.
Travessem el cabalós torrent de Malanyeu
Un cop hem recuperat les cordes sense
entrebancs, recollim ràpidament el material perquè els núvols són cada cop més
gruixuts... encara ens mullarem! La resta de cordades que hi ha a la paret
també van plegant. Quan ja marxem per la carretera avall, comencen a caure les
primeres gotetes...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada