Entre el Gurugú i la Castellassa

10.12.16  Interessant matinal pels cingles de llevant de la Mola de Sant Llorenç, per on hem passat per l’avenc de la Codoleda, hem pujat al turó del Gurugú, de curiós nom, i ens hem atansat a les parets de la Castellasa de Can Torres; tot plegat una excursió d’uns 7 Km de recorregut i 350 m de desnivell.

Des de Terrassa seguim per la carretera BV-1221 en direcció a Matadepera i les Pedritxes, indret on ens desviem a la dreta per entrar a la urbanització Cavall Bernat i continuar fins al seu capdamunt (o gairebé), per l’avinguda de Rocafort i el carrer del Camí Moliner, al final del qual aparquem el cotxe, al costat del traçat del PR C-31 Camí dels Monjos (ens adonem després que haguéssim pogut estalviar-nos uns primers metres de pujada si haguessim anat a parar al carrer de Vista Alegre, situat encara més amunt, però tant hi fa).

Comencem a pujar pel Camí dels Monjos, en direcció nord, i no triguem en passar pel costat d’un dipòsit. Uns 100 m després, en una esplanada sota la Roca de les Onze Hores, on hi ha un plafó informatiu de les diferent zones d’escalada d’aquest sector, deixem el PR per seguir a la dreta per un corriol (fita).

A l'entrada del camí (dreta) als Plecs del Llibre

Detall dels Plecs del Llibre o Morral de la Codoleda

Travessem més amunt el Sot de la Codoleda i continuem a l’altre costat fins al coll del Malpàs o de la Castellassa (805 m), al peu dels cingles dels Plecs del Llibre o Morral de la Codoleda, i molt a prop del turó del Gurugú, que s’aixeca modestament a l’altre costat i on anirem després. Abans, però, seguim a l’esquerra per la base del cingle per un corriol ben marcat, i als pocs metres trobem al costat del camí la boca de l’avenc de la Codoleda (825 m), amb un pou inicial que cau a plom una vintena de metres; segons les topografies actuals, l’avenc té una fondària total de 32 m i un recorregut de 145 m. La llegenda diu que aquest era un dels amagatalls del mític bandoler Capablanca (si fos cert, hagués estat el primer ”espeleobandoler”).

La petita boca d'entrada de l'Avenc de la Codoleda...

... que dóna pas a un impressionant pou (extret d'Espeleobloc)

De nou al coll, deixem a l’esquerra el camí que pel costat de les parets del cingle mena a l’exposat Mal Pas de la Castellassa, i seguim a la dreta, en direcció sud-est, per un camí que als pocs metres també deixem, de moment, per un corriol que puja a l’esquerra, entre alzines i conglomerat, fins al cim del Gurugú (820 m); es tracta d’un modest turó que gaudeix, però, d’esplèndides vistes sobre els Plecs del Llibre, la Paret de la Carda (continuació d’aquests cingles) i la Castellassa de Can Torres, a una banda, i de la plana del Vallès, a l’altra.

Arribant al Gurugú, sota l'esguard dels Plecs del Llibre

Al turó del Gurugú, amb la Castellassa de Can Torres al darrera

La Castellassa de Can Torres i al fons el Pirineu

El topònim Gurugú deriva de la muntanya homònima nord-africana situada prop de Melilla, i que l’any 1909 fou objecte de cruentes topades entre l’exèrcit colonial espanyol i les tribus autòctones del Rif, en les que hi entraren en combat molts soldats catalans obligats per les lleves del govern espanyol (lleves obligatòries que havien originat uns mesos abans la revolta de la Setmana Tràgica). Quan a finals de setembre d’aquell any, i a costa de moltes vides, fou ocupat el Gurugú, el govern de l’estat ho considerà una “gran victoria” i en commemoració, a part de l’himne militar “La toma del Gurugú”, es batejaren arreu de l’estat espanyol tot un seguit de montes Gurugú, i fins i tot una platja, la del Gurugú a Castelló. Catalunya no es va escapar d’aquella fal·lera patriòtica, i així, a part del de Sant Llorenç, hi hagueren (i encara n’hi ha) turons del Gurugú als termes de Castellcir i de Tarragona, així com també un Pla del Gurugú a Montjuïc (una zona de ball i esbarjo situada a l’actual Sot del Migdia), i fins i tot l’edifici Gurugú al carrer Pere IV, aleshores l’edifici més alt del Poblenou. En l’actualitat, al voltant del Gurugú original de Melilla s’agrupen innumerables subsaharians que esperen travessar una valla per cercar una vida millor.

Retornem al camí, pel qual anem baixant fins a l’inici de la pista que mena a Can Torres. Continuem davallant per aquesta ampla pista durant uns 500 m fins que girem a l’esquerra (fites) per seguir un camí planer que va alternant trams de bosc humit amb claps de roca, i que mena primer al gorg del General, una petita bassa obrada amb una canalització excavada a la roca, i més endavant a la font de les Mosques, on l’aigua es recull en un petit bassiot.

De camí a la Castellassa

Gorg del General

Font de les Mosques

Aquí cal estar atents per agafar, a uns 10 m de la font, un corriol que surt a l’esquerra, estret però ben marcat (fites i senyals blaus i grocs), per on ens anem enfilant fins enllaçar més amunt amb el camí provinent del Mal Pas, que seguim a la dreta fins arribar poc després a una petita esplanada, just a la base del monòlit de la Castellassa de Can Torrres (800 m), i des d’on tenim bones vistes de l’agulla del Bolet, que tenim enfront, i cap al nord, de la Castellassa del Dalmau.

Anem remuntant cap a la Castellassa, amb el Gurugú al fons

Arribant a la Castellassa de Can Torres

Els cingles de la Mola amb el Bolet en primer terme

Aquest gran monòlit, per on s’han traçat diverses vies d’escalada, té tres cims diferenciats (la Gepa, la Cabreta i la Torre, el punt més alt), que li donen un aspecte pel qual també es conegut com a roca del Camell. Abans de continuar el nostre camí, que surt a l’esquerra d’aquesta esplanada per endinsar-se al bosc, agafem un corriol que surt a la dreta de la base de la Castellassa i que ens permet vorejar el vessant sud d’aquesta roca.

Sota les parets de la Castellassa de Can Torres

Altre cop a l’esplanada, continuem, ara a la dreta, pel camí dels Maringes, senyalitzat també amb marques blaves i grogues, que mena a la Castellassa del Dalmau. Tot just entrar al bosc passem pel costat d’una antiga carbonera i vorejem per sota l’esmentat Bolet de la Castellassa.

El vessant obac de la Castellassa des del camí dels Maringes

Travessem poc després una segona carbonera i abandonem aquí el camí principal per agafar a l’esquerra un corriol, inicialment un xic amagat per la vegetació, per on comencem a pujar fort per la ombrívola i costeruda canal Gran que més amunt es va eixamplant.

Anem remuntant la canal Gran

Després d’una estona d’esbufegar, arribem al capdamunt de la canal i enllacem amb un altre camí, procedent per l’esquerra de l’encara més costeruda canal Gentil, el qual seguim a la dreta per desembocar tot seguit en el camí de la Senyora. Continuem a l’esquerra per aquest camí, en direcció sud, amb vistes enlairades sobre el Morral de la Codoleda i el Gurugú, fins enllaçar amb el Camí dels Monjos, molt transitat avui per la gent que puja a la Mola.

Pel camí de la Senyora

El Morral de la Codoleda i el Gurugú des del camí de la Senyora

Avui la Mola no és el nostre objectiu, així que anem davallant, tot salvant una graonada per la canal dels Monjos, fins a retornar a l’esplanada on hem iniciat el camí cap als Plecs del Llibre, on tanquem el cercle. Ja només queda un darrer tram de baixada fins a retrobar el carrer del Camí Moliner, on finalitzem aquesta agradable matinal pels cingles a llevant de la Mola. Fins la propera!

SECCIÓ DE MUNTANYA. Activitat realitzada el dia 10.12.16 per Isabel Benet, Ventu Amorós i Ricard Herrero.