dilluns, 24 de novembre de 2014

De Corbera a Sitges amb bicicleta

11.10.14  Fa molt i molt de temps, cap a finals de l’any 2002, el meu germà Esteve i jo ja vam fer junts una bona part d’aquest itinerari entre Corbera de Llobregat i Sitges, tot travessant l’intrincat massís de Garraf. Aquest fou l’escenari de les meves primeres pedalades per la muntanya, però malgrat que conservo un molt bon record d’aquella sortida, jo no havia tornat a rodar pel Garraf... fins avui.

A les vuit en punt arribem les Isabels a Corbera de Llobregat on ja ens esperen l’Esteve, la Mercè i el gosset Pipo. Després de preparar les bicicletes sortim cap a les 8:30 l’Esteve, la Isabel Salvia i jo, mentre que la Mercè i el Pipo aniràn més tard cap a Sitges en cotxe per a rebre’ns.

Amb la fresqueta del matí anem en direcció a la urbanització de Can Rigol per un polígon industrial situat al sud del poble, al peu del turó de Can Planes, tot seguint el curs de la riera de Rafamans aigües amunt. Però aviat deixem l’asfalt per a prendre una pista pedregosa que baixa a creuar la riera i per la qual passem sota l’església romànica de Sant Ponç de Corbera. Anem seguint el curs de la riera de ben aprop i tot està molt verd i frondós... tal i com ho recordava.



Després d’una sèrie de dures pujades arribem al Pla de les Comes des d’on anem planejant a desembocar a la transitada N-340, just a l’alçada del pont del Lledoner. Per aquesta carretera passem sobre aquest pont del segle XVIII sense poder admirar la bellesa de la seva doble arcada que salva un profund barranc.

Per aquesta carretera arribem a l’alçada de la urbanització de El Lledoner, que tenim a mà esquerra. Després de creuar la carretera anem pels carrers d’aquesta urbanització a buscar la riera d’Oleseta, la qual seguim per una pista enmig d’un bosc molt verd i esponerós... tal i com el recordava. Però quan passem a frec d’una depuradora, l’Esteve ens comenta que abans que es posés en marxa aquesta instal·lació, la riera d’Oleseta no era més que una claveguera a cel obert.



Quan ja estem prop del poble d’Olesa de Bonesvalls, la pista va per l’interior del pedregós llit de la riera, cosa que complica la circulació amb la bicicleta... almenys per a mi.  Per aquesta pista anem a sortir a uns camps de vinyes recent veremades. Seguidament entrem a Olesa de Bonesvalls on aprofitem per a fer un descans i un bon esmorzar, després del qual continuem la ruta tot seguint el curs de la riera de Begues. Aviat entrem dins el Parc Natural del Garraf, però el nostre itinerari sempre va a frec del seu límit occidental, per això, a partir d’ara, anirem entrant i sortint del parc continuament.


Anem seguint la riera de Begues fins prop de la Plana Ponça on la deixem per prendre una pista que s’endinsa i puja per un barranc. A l’alçada del maset de l’Esquerrà arribem a una altra pista per on puja el GR 5 que anem seguint, tot deixant a mà dreta la boca oberta del cèlebre avenc de l’Esquerrà, que amb els seus 336 metres de fondària, recentment explorats per membres de la Secció d’Exploracions Subterrànies del GER de Sant Pere de Ribes, és l’avenc més important del Garraf i el segon més profund de Catalunya. Nosaltres, però, no ens hi entretenim i seguim pujant en direcció a la serra de les Piques.



Al capdamunt arribem a un coll sobre el mas de Can Grau des d’on, per un moment, gaudim d’una vista de la Costa Daurada, entre Vilanova i Cunit, on hi destaca la xemeneia de la inactiva central tèrmica. La calor es comença a deixar sentir, sort que ara anem en forta baixada cap a Olivella, primer per pista i després per carretera des d’on veiem, enlairat, el mas de Can Camps.

Can Camps

Prop d’Olivella, però, deixem la carretera per prendre una pista per la qual passem a frec d’aquest gran mas i, acte seguit anem de baixada a creuar el Torrent de la Sínia per després remuntar cap a la Trona on trobem, l’un davant de l’altre, el mas Bargalló i el mas d’Alions, aquest darrer en ruïnes i a la venda.


Passant vora els masos de Bargalló i Alions

Amb una forta baixada, tot rodejant la serra del Parany, ens situem ràpidament al fons de la riera de Jafre des d’on anem cap a llevant pel Fondo de les Llenties on trobem el gran mas de la Fassina, ara convertit en un establiment de turisme rural.

Mas de la Fassina


Una darrera pujada, sota un sol de justícia malgrat que fa dies que vam entrar ja a la tardor, ens deixa a l’alçada del collet de la Fita, sota la Penya Riscla, des d’on ja veiem la inconfusible silueta de l’església de Sitges, retallada contra el blau del mar.


Ara ja només toca baixar i baixar per una pista excel·lent cap al nucli de Sitges, a on entrem després de passar per un polígon industrial, creuar sota l’autopista A-16 i creuar la carretera C-246. Finalment arribem a tocar de la platja, on trobem la Mercè i el Pipo que ja fa força estona que s’esperen... i és que com el camí ha estat tan relaxant, ens ho hem pres amb una mica de calma. Track de la ruta.


ISABEL BENET. Activitat realitzada el dia 11.10.14 per Isabel Benet, Isabel Salvia i Esteve Benet.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada