dilluns, 10 de novembre de 2014

Del Besós al Llobregat amb bicicleta

27.09.14  Un bon dia, cercant pels annals del wikiloc, la Isabel Salvia va trobar un itinerari força interessant: la connexió entre les valls del Besós i del Llobregat tot rodejant la serra de Collserola pel seu vessant nord. Per a fer-la efectiva, sortim en dissabte car es preveu que el diumenge caurà de tot. De bon matí ens trobem a la plaça de les Glòries, al peu del “pirulí”, altrament dit Torre Agbar, per a baixar per la Diagonal fins al Fòrum des d’on anem a creuar el riu Besós pel pont de Sant Adrià, prop de les característiques tres torres de l’antiga central tèrmica.

El Besós prop de la seva desembocadura

Pont de Sant Adrià

Camí de Montcada

Des d’aquí baixem a la seva llera condicionada amb un carril asfaltat per a corredors i ciclistes i un espai amb gespa a tocar del riu, per la qual arribem a Montcada i Reixac, moment en què abandonem el riu Besós a l’alçada del seu aiguabarreig amb el riu Ripoll. Seguidament, però, prenem el camí que va a frec de la riera de Sant Cugat pel parc de la Font Pudenta, deixant el turó de Montcada just sobre nostre a mà esquerra.

Seguim el curs de la riera de Sant Cugat

Parc de la Riera, a Cerdanyola

Un cop hem creuat sota la C-58, ja entrem a Cerdanyola del Vallès pel Parc de la Riera, tram condicinat amb jardins i plafons informatius de la flora i la fauna del parc, un xic malmesos per la intempèrie. Al final d’aquest parc deixem a mà esquerra la pista que puja cap al coll del Forat del Vent tot passant per Sant Iscle de les Feixes.


Passant sota el turó de Ca n’Oliver, el camí creua diverses vegades la riera de Sant Cugat per passeres de ciment (passera de Guiera, de Can Baiell, de Xercavins...), encara que sembla que la passera de Montflorit hagi desaparegut perquè aquí hem de creuar la riera de mala manera.

Passera de Can Baiell

Abans d’entrar al poble de Sant Cugat passem pel Parc Tecnològic del Vallès on hi destaquen les instal·lacions del sincrotró ALBA. Aquí trobem un magnífic carril-bici el qual forma part de la primera fase del que serà el Corredor Verd. Des d’aquest carril-bici tenim bones vistes del cim del Tibidabo. Després de creuar un polígon industrial ja entrem a Sant Cugat a l’alçada de la rotonda que dóna accés a la vall de la riera de Sant Medir, molt a prop del cèlebre Pi d’en Xandri.

Carril-bici del Corredor Verd


Un dels "moais" de Sant Cugat

Per un altre carril-bici passem per una plaça, a frec del Centre Cultural i d’uns cinemes, on hi destaquen uns enormes caps de basalt que recorden els “moais” de l’illa de Pasqua. Així travessem Sant Cugat i sortim d’aquesta població, en direcció a Valldoreix, per un passeig flanquejat de grans plàtans que creua pel mig un camp de golf urbà.


Passat aquest camp de golf, anem per una urbanització que, per no desentonar amb aquestes instal·lacions “esportives”, els carrers porten noms com Golf de Roses, Golf de Biscaia, Golf de València... sense comentaris! Així arribem prop de l’estació de tren de Valldoreix per on creuem la C-16 (o “Túnels de Vallvidrera”) i continuem un tram per un bonic camí de bosc tot encarant-nos cap al Puig Madrona on hi destaca la seva torre de vigilància d’incendis forestals.



De sobte, però, deixem la direcció est per prendre la direcció sud, cap a la Colònia Montserrat, petita urbanització penjada del vessant nord de la serra de Can Julià. Anem pujant de dret pel carrer de la Moreneta, i quan aquest carrer comença a redreçar-se de valent, trobem el casal de la urbanització, que tot just acaben d’obrir però sort tenim que s’apiaden d’un parell de ciclistes mig mortes de set i de calor.

A l’ombra prenem les coca-coles que ens donen l’energia necessària per a superar el tram final del carrer: una severa rampa del 23% de desnivell, la qual, evidentment, pugem a peu, i que ens deixa a la carena de l’esmentada serra, punt més alt d’aquest itinerari. A partir d’aquí ja anem en franca baixada en direcció a Sant Bartomeu de la Quadra, petit nucli a tocar de Molins de Rei on hi ha molts xalets, un dels quals exhibeix un grandiós rellotge de sol que ocupa tot el mur oest de la casa, però a l’hora que arribem l’esmentat rellotge encara no funciona perquè són prop de les 11 (hora solar), i com resa la seva llegenda “Si encara som al matí, no cerquis l’hora aquí”.

Rellotge de sol a Sant Bartomeu de la Quadra

Per carretera baixem ràpidament a Molins de Rei, població que travessem en direcció a la vall del LLobregat a la que arribem després de creuar sota l’autopista AP-2 i de creuar la N-II. Ara només ens cal seguir el curs aigües avall del Llobregat per la seva riba dreta, tram que coincideix amb el Camí de Sant Jaume i per això anem veient les característiques fletxes grogues. Poc després passem a frec dels anomenats Aiguamolls de Molins de Rei, un meandre abandonat on uns plafons ens informen sobre la flora i la fauna, la qual es pot observar a través d’unes obertures practicades al mur de fusta que protegeix aquest espai... nosaltres, però, no ens hi entretenim car ja és prou tard!

Punt d'observació als Aiguamolls de Molins de Rei


Arribant a Sant Boi

Després de passar per una pista asfaltada, al costat d’uns horts, arribem a Sant Boi, deixant a mà dreta el nou gual que travessa el Llobregat. Tot seguit trobem el camí tallat per unes obres i hem de passar entre camions i contenidors, per la qual cosa no podem recuperar la bona pista que circula per damunt la defensa del riu, i que tenim uns metres per damunt nostre. D’aquesta manera hem d’anar per la pista, en pitjor estat, que va a frec del corrent del riu. Així passem sota el pont peatonal de Cornellà en direcció a l’hospital de Bellvitge, prop del qual recuperem de nou la bona pista que acaba al pont per on l’autovia de Castelldefels creua el riu a tocar del Prat de Llobregat.

El Llobregat des del pont de l'autovia de Castelldefels

Des del pont fem cap a Bellvitge, passant darrera de l’hospital, a la recerca del carril-bici que recorre la Gran Via i que ens deixa a la plaça d’Espanya, on donem per finalitzat aquest tomb a la serra de Collserola després d’un recorregut d’uns 59 Km i un desnivell positiu d’uns 646 metres, realitzat en 5 hores efectives. Track de la ruta.

Es dóna el cas que l’endemà hi va haver-hi uns aiguats tan importants que els rius Besós, Ripoll i Llobregat van sortir de mare, i unes imatges a la televisió mostraven com a les obres de Sant Boi els camions estaven mig negats i els contenidors suraven riu avall...

ISABEL BENET. Activitat realitzada el dia 27.09.14 per Isabel Benet i Isabel Salvia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada