dilluns, 4 de novembre de 2013

Senderisme bandoler a Taradell

27.10.13  Avui ens acostem a Taradell per realitzar la tercera i darrera excursió temàtica sobre el bandoler Perot Rocaguinarda, després de les que vam fer des d’Oristà, el seu poble natal, i des de Vilalleons, on hi vam pujar al Turó de l’Enclusa; avui també hi pujarem, però des del vessant sud, per on presenta la veritable forma d’enclusa de ferrer que li ha donat nom.

Des del poble de Taradell continuem amb el cotxe fins al capdamunt de l'urbanització Goitallops, on hi ha una rotonda amb un monument al gos caçador. Des d’aquí comencem a caminar en direcció nord-est per una ampla pista. De seguida s’ajunten per la dreta el sender PR C-42, provinent de Taradell, i pocs metres després, el GR 2, provinent d’Aiguafreda i Seva.

La pista discorre per la carena de la serra de Vallmitjana, en paral·lel a un tancat de fauna salvatge, amb vistes, a banda i banda, sobre el Montseny i la Plana de Vic; també hi veiem el castell de Taradell, el nostre primer objectiu d’avui. Passem pel costat del monument al Pi Gros, antic arbre monumental del qual només queda una part del tronc (fou escapçat per un llamp l’any 1960), i no triguem en arribar al coll de Taradell, on els senders es bifurquen. El GR, per on retornarem, segueix recte per la pista principal; nosaltres girem a l’esquerra per un camí ample que aviat es converteix en un marcat sender. Anem deixant desviacions a banda i banda, mentre avancem per sobre els cingles de les Roques Trabucaires, per on ens aboquem a diverses balconades amb vistes sobre la vall de Mansa i el Turó de l’Enclusa; en un d’aquests miradors podem veure, ran del cingle, una curiosa roca amb el perfil d’un rostre (el de Rocaguinarda?).

El Turó de l'Enclusa des de les Roques Trabucaires 

El vigilant de la cinglera

Ens endinsem després. dins l’obaga, per un sector de grans balmes i lloses; sembla que aquestes balmes van ser habitades en temps prehistòrics, i que també formaren part d’un gran complex funerari ibèric que s’estenia per tot el sector de la Vallmitjana.


Tot just passada la darrera balma, arribem al collet del Castell. Deixem de moment el PR, que baixa cap al barranc de Mansa, i seguim a l’esquerra per arribar tot seguit al pla on s’alça, sobre una gran roca abalmada, el castell de Taradell o d’en Boix (803 m), en una situació semblant a la del castell de la Popa de Castellcir.

Castell de Taradell

La gran roca on s'alça el castell

Interior del castell amb restes d'una torre i de la capella (a la dreta)

Aquest castell, documentat l'any 893, fou restaurat l'any 1993. Conserva el cercle de muralles, amb el portal d'entrada, restes d'una torre circular i de la capella de la Santa Creu, el basament  d'estances internes i una cisterna. Fou propietat de la família dels Vilademany, senyors de Taradell, i per tant podria ser que el bandoler hagués trobat refugi, en algun moment, en el castell dels seus fautors (nom que rebien els senyors que protegien els bandolers al seu servei).

Retornem al collet del Castell per començar a baixar en llaçades per un bosc d’alzines, roures i arboços fins a creuar el torrent de Mansa, avui sec. Continuem a l’esquerra, tot superant una petita esllavissada, per un camí carreter que va planejant fins a desembocar a una pista que puja, per l’esquerra, de la masia de Mansa, i que seguim cap a la dreta fins arribar a la carretera de Taradell a Viladrau, en el coll anomenat de Mansa (pel cantó de Taradell) o del Vilar (pel cantó de Viladrau), segons les masies que es troben a cada costat. En aquesta collada conflueix el GR 2 que haviem deixat al coll de Taradell, i pel qual retornarem.

Creuem la carretera i ens anem enfilant en direcció nord cap al Turó de l’Enclusa. Arribem així a la base del turó, amb la forma d’una enclusa de ferrer (d’aquí li ve el nom).

Sota el Turó de l'Enclusa

Resseguim aquesta base uns metres cap a la dreta fins trobar una canaleta per on les marques del GR pujen, mentre que el PR, per on retornarem, continua per sota la cinglera. Una curta grimpada per l’esmentada canaleta ens situa dalt del cingle, per on seguim uns metres a l’esquerra fins assolir l’altiplà culminant del Turó de l’Enclusa (863 m), presidit per una gran senyera, i amb una extensa vista que abasta la Plana de Vic, les Guilleries i el Montseny.

Dalt del cingle; al fons, el Matagalls i les Agudes

Al cim del Turó de l'Enclusa

El següent objectiu és l’indret on es troben les Cuines d’en Rocaguinarda, amagatall del bandoler. Des del cim, baixem en direcció nord-oest, tot passant pel costat d’un vèrtex geodèsic envoltat de vegetació (i que per tant ha perdut el seu sentit). Seguim per la carena i deixem tot seguit a l’esquerra un ample camí per on podriem anar a les Cuines, però és preferible seguir a mà dreta per un corriol que baixa uns metres fins a trobar de nou el PR (pal indicador) per on retornarem; abans, però, seguim un corriol a mà esquerra per anar a les properes Cuines d’en Rocaguinarda.

Anem trobant diverses fites de pedra que ens van guiant cap al cingle que mira a ponent (a la nostra esquerra), sobre el bosc de Mansa. Arribem així a una petita canal per la qual baixem fins a un replà a mig aire del cingle, on hi ha la balma amb les tres petites cavitats conegudes com les Cuines d'en Rocaguinarda, que sembla foren utilitzades com amagatall puntual pel bandoler i els seus homes.

Al capdamunt de la canal que baixa a les Cuines

Sota la balma on es troben les Cuines

A les Cuines d'en Rocaguinarda

En la solitud i la bona ombra d’aquest indret, aprofitem per menjar còmodament asseguts en una gran roca plana. Cal dir que des de les Cuines també es veu perfectament el castell de Taradell (podem imaginar-nos que el bandoler rebria senyals des del castell per indicar-li si tenia a prop els seus perseguidors o bé si tenia via lliure).

Retornem a l’anterior pal indicador del PR C-42 per fer la primera variant de la tornada. Cap a l’esquerra, el sender baixa a Taradell, tot passant per les masies de l’Hostalet del Bou i el Pujol, i l’ermita romànica de Sant Quirze de Subiradells. Nosaltres agafem l’altra direcció, per on anem resseguint les parets de la cinglera. Hi podem distingir estrats vermellosos corresponents a sediments dipositats per antics rius que desembocaven a la Conca de l’Ebre quan era un gran mar obert a l’Atlàntic a principis de l’era Terciària, i al damunt estrats més clars corresponents a unes barres litorals quan el mar va envair posteriorment aquest espai.

Sota la cinglera del Turó de l'Enclusa, on s'observen els
paleocanals fluvials vermellosos i a sobre les barres litorals

Arribem així de nou a la base del Turó de l’Enclusa, des d’on baixem pel mateix camí de la pujada al coll de Mansa. Aquí fem la segona variant de la tornada, seguint cap a l’esquerra el GR 2 per una ampla pista que inicialment puja fort i després planeja, tot vorejant per sota l’emboscat Puig Grifó, i amb unes bones vistes del Montseny (amb les Agudes i el Matagalls). En poc més d’un quart d’hora som de nou al coll de Taradell, des d’on desfem el camí de l’anada per la carena de la Vallmitjana o del Pi Gros fins al capdamunt de la urbanització Goitallops.

Torre de Don Carles, a Taradell

Un cop finida l’excursió, ens acostem al nucli antic de Taradell per anar a veure la Torre de Don Carles, situada al darrera de la Plaça Major. Aquesta torre, d'uns 15 m d'alçada i coronada per merlets, fou bastida a mitjans del segle XVI per Carles de Cruïlles, baró de Taradell (avi de Carles de Vilademany, el protector de Rocaguinarda), sobre les restes d’una primera torre (destruïda durant la guerra civil catalana de 1462-1472), i com a projecte d’una gran obra de fortificació que no es va arribar mai a construir. A més de torre de guaita i defensa, feia també de presó. Aquesta segona torre fou cremada a inicis del segle XIX durant la Guerra del Francès. A partir de 1959 fou restaurada.

Bé, per avui ja hem tingut prou de bandolers. Tanquem el cicle Rocaguinarda per iniciar, més endavant, el de Serrallonga. Us mantindrem informats, tant al butlletí com al bloc, d’aquestes propostes de senderisme bandoler.

SECCIÓ DE MUNTANYA. Activitat realitzada el dia 27.10.13 per Isabel Benet, Carme Vericat i Ventu Amorós.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada