dimarts, 26 de novembre de 2013

Excursió al congost de Mont-rebei

23.11.13  Entre el Montsec de l’Estall, a l’Aragó, i el Montsec d’Ares, a Catalunya, el congost de Mont-rebei, per on discorre el Noguera Ribagorçana, talla de nord a sud aquesta serra, configurant, a banda i banda, un paratge impressionant de verticals parets calcàries, d’uns 500 m d’altura, separades en el punt més estret per només 20 m. Travessar aquest congost per un estret camí excavat a la roca bé justifica una excursió, ja sigui des del Pont de Montanyana i la Masieta, al nord (el punt més fàcil i ràpid per accedir-hi), des de Corçà i l’ermita de la Pertusa, al sud (excursió més llarga però també més gratificant) o, des de fa uns mesos, des del poble aragonès de Montfalcó, mitjançant el discutible traçat del “Camino Natural de Montfalcó al Congost de Mont-rebei” que discorre per passarel·les de fusta i un pont metàl·lic que uneix les dues ribes.

Nosaltres farem avui l’excursió clàssica des de la Pertusa, per atansar-nos després fins a l’esmentat pont metàl·lic des d’on tindrem una esplèndida visió de l’entrada del congost.

Des de Balaguer continuem per la carretera C-12 en direcció a Àger; uns 2 Km abans d’arribar-hi, havent baixat del port d’Àger, ens desviem a l’esquerra per seguir en direcció al poble de Corçà (5 Km), des d’on continuem per una estreta pista asfaltada que poc després es bifurca; deixem a l’esquerra la desviació que baixa al pantà de Canelles i seguim cap a la dreta fins al petit aparcament de la Pertusa (2 Km des de Corçà).

Ermita de la Mare de Déu de la Pertusa

Des de l’aparcament (674 m) surt un corriol en direcció oest que en deu minuts porta fins a l’ermita de la Mare de Déu de la Pertusa, encimbellada al caire del cingle. Deixem la seva visita per a la tornada i comencem a caminar en direcció nord seguint en tot moment les marques del sender GR 1 i també les de l’esmentat “Camino Natural”, amb bones vistes del pantà de Canelles i dels espadats que cauen abruptes a les seves aigües.

Pantà de Canelles

Als deu minuts deixem a mà dreta el sender que porta fins a la via ferrada “Olmo-Urquiza”, situada al barranc de la Pardina, i anem baixant en llaçades fins al fons d’aquest barranc.

Barranc de la Pardina i serrat del Mill

Comencem a pujar per l’altre costat, passem tot seguit per les ruïnes del mas de la Pardina (566 m) i seguim remuntant una bona estona per sota els cingles del serrat del Mill. Arribem al capdamunt de la pujada (804 m) i poc després tenim una primera visió del congost de Mont-rebei, amb la torre de guaita de Xiribeta a l’altre extrem del congost, la serra de Sant Gervàs i al darrera les muntanyes ben nevades de la vall de Boí.

Al capdamunt de la pujada

El profund trau del congost de Mont-rebei

Continuem avançant per sota els cingles del serrat del Seguer i no triguem en arribar al mas de Carlets, que fa uns anys havia estat un refugi (guardat per un alemany), però ara es troba tancat i sembla que en procés de restauració pels “Amics de Carlets”, segons s’explica a la web alemanya www.mascarlets.de (que hem trobat apuntada a l’entrada del mas).

El congost amb l'inici del camí excavat a la roca

Continuem davallant en direcció al congost. Abans d’arribar-hi, deixem a l’esquerra el sender del “Camino Natural” que porta cap al pont metàl·lic (hi anirem després), i seguim baixant fins arribar al peu de l’entrada del congost. Des d’aquí sortia, un xic més avall, l’antic camí excavat a la pedra l’any 1924 i que fou anegat per la construcció del pantà de Canelles juntament amb les mines de Corçà, situades a la sortida del barranc de la Pardina, i l’antic poble de Mont-rebei que havia donat nom al congost, les ruïnes del qual es troben a la cua del pantà. Aquest camí és encara transitable quan les aigües estan molt baixes; avui només hi ha algun tram al descobert. Remuntem uns metres fins a l’actual camí, excavat l’any 1984, que transcorre uns 30 m per sobre de l’antic, i entrem al congost de Mont-rebei (544 m) (2 h des de la Pertusa).

Entrant a l'estret camí del congost

Per aquest estret i vertiginós camí, equipat amb passamans i bancs de fusta que alhora també fan de protecció, anem flanquejant pels verticals penya-segats amb impressionants vistes de l’estret. No cal dir que les nostres càmeres treuen fum.




Gairebé a la meitat del congost deixem un costerut trencall a mà dreta que puja a la cova Colomera, situada uns 50 m per sobre el camí, que avui no tenim temps d’explorar malgrat ser una visita molt recomanable degut a l’espectacularitat de la boca d’entrada, de grans dimensions (30 m d’amplada i 40 m d’alçada).

Acabem de travessar el congost (en total són uns escassos però impressionants quinze minuts) i a la sortida decidim no continuar fins al proper pont metàl·lic sobre el barranc de la Maçana, per on s’accedeix més endavant a l’aparcament de la Masieta, l’accés nord del congost, doncs les hores de llum estan comptades i volem arribar-nos al nou pont del costat sud. Retornem, doncs, tot fruint de nou de l’espectacular camí del congost, fins a la cruïlla amb el “Camino Natural” que seguim ara a la dreta en baixada per un camí sustentat amb taulons laterals i amb esglaons i baranes, fins que arribem al pont metàl·lic situat a l’estret del Seguer (erròniament escrit Siegué).

Pont penjant sobre l'estret del Seguer


Aquest pont té una llargada de 20 m i, segons l’expert del nostre grup, presenta alguns defectes de construcció, doncs els tirants verticals que sostenen el pont acaben en angle a la catenària, en lloc d’acabar rectes, i les peces que uneixen les bigues sota el pont es troben en posició horitzontal (i per tant pateixen els moviments del pont, no així si estiguessin verticals; potser per això veiem algun cargol que ja s’ha mogut…).

Un dels tirants que acaba en angle amb la catenària

Cargol desplaçat sota el pont

El “Camino Natural” (que de natural no té res, amb tants d’esglaons, baranes i pasarel·les penjades a la cinglera) continua en forta pujada pel barranc del Seguer fins que cal baixar del cingle uns 80 m per una primera rampa d’esglaons de fusta amb barana exterior però sense cap passamà o cable de vida a la paret del cingle (no sabem si s’anirà portant un manteniment d’aquesta estructura que fa diverses llaçades per superar el desnivell).

La primera de les rampes des del camí de Mont-rebei

Més endavant hi ha una segona rampa més curta, des d’on el camí remunta fins al poble de Montfalcó. Tot plegat molt artificial i arbitrari; hagués estat més lògic una pasarel·la que flanquejés la cinglera per sobre el pantà, o millor encara anar pujant pel barranc del Seguer fins al poble de l’Estall, però sembla que hi ha interés en que la gent passi per l’alberg de Montfalcó. Diuen que tot aquest “parc d’atraccions” ha costat més de 700.000 € pagats amb fons de la Unió Europea. La polémica està servida...

El congost de Mont-rebei des de l'estret del Seguer

Dinem a la vora del pont, un xic enlluernats per les brillants i tranquil·les aigües del pantà de Canelles. Retornem a la cruïlla amb el GR, que ara de tornada presenta més desnivell de pujada que de baixada.

Descans al mas de Carlets

La tarda va avançant i, havent creuat el barranc de la Pardina, la llum del capvespre va donant unes bellíssimes tonalitats daurades a les cingleres del serrat del Mill i al penyal on es troba el castell de Sant Llorenç, al capdamunt del barranc.

Tonalitats daurades al serrat del Mill...

...i al castell de Sant Llorenç, sobre el barranc de la Pardina

Després és el torn del color rogenc amb el qual la paleta de la natura tenyeix avui les cingleres i els esfilagarsats i breus núvols.

Capvespre al Montsec de l'Estall

Havent arribat a l’aparcament, ens dirigim, gairebé a corre-cuita, cap a l’ermita de la Pertusa per gaudir fins a l’últim segon de les darreres i màgiques llums del dia.




Les darreres llums sobre l'ermita de la Pertusa 

SECCIÓ DE MUNTANYA. Activitat realitzada el dia 23.11.13 per Isabel Benet, Ventu Amorós, Susana Sanz, Alfons Belinchón, Isabel Salvia, Anna Torres i Ricard Herrero.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada