El massís o muntanya de Taba es troba situat a l’Alt Arièja, entre el Païs d’Olms, al nord (terra de castells càtars, com Montsegur) i la vall principal de l’Arièja, al sud, entre Acs i Tarascon. Els seus punts culminants, al centre del massís, són el pic de Sant Bertomièu (Saint-Barthélemy) (2348 m) i el pic de Solarac (2368 m), a la base del qual es troba la pedrera de talc de Trimons, l’explotació de talc a cel obert més gran del món. Aquest massís es troba separat i sense cap altre obstacle de l’eix central del Pirineu, i per això és un esplèndid mirador d’aquesta serralada.
Amb la intenció d’efectuar una completa excursió per la part central de la muntanya de Taba, mitjançant un dels senders senyalitzats de les Vals d’Acs, enfilem des de la Cerdanya una llarga aproximació en cotxe, per la vall de Querol, el coll de Pimorent (aquest estiu el tunel de Pimorent resta tancat per obres) i, ja un cop a l’Arièja, per l’Ospitalet, Merens, Acs dels Tèrmes (Ax), Savinhac i Lausenac (Luzenac). Entrem a aquesta darrera població, on es troba la fàbrica de talc on hi arriben les vagonetes procedents de la pedrera de Trimons, i seguim en direcció a aquesta pedrera, per Unac, Bestiac i Lordat, per una carretera que va guanyant alçada en nombroses llaçades i que travessa en diversos punts la línia del telefèric per on pugen i baixen les vagonetes que transporten el talc. Abans d’entrar a la pedrera (15 Km des de Lausenac), continuem per una pista a l’esquerra (indicació: Accès / Départ / Pic de Saint-Barthélemy / Pic de Soularac) fins que 2 Km més amunt, prop de les instal·lacions de la pedrera, trobem un petit aparcament on deixem el cotxe, gairebé sota la línia de l’esmentat telefèric.
Des d’aquest aparcament (1560 m) comencem l’itinerari (senyals grocs), pujant en més llaçades per la pista (ens adonem que podriem haver seguit amb el cotxe i estalviar-nos uns 10 minuts, però no hi fa res), fins a trobar a mà dreta l’inici del sender que puja cap al pic de Solarac (pal indicador; a l’esquerra, per la pista, és l’itinerari al pic de Sant Bertomièu, per on retornarem). Anem pujant tot resseguint un filat a mà dreta; val la pena, però, deixar un moment el sender i travessar el filat, per tenir tot seguit una vista de la impressionant pedrera de Trimons, amb les seves enormes graderes de talc; fins gairebé el cim del Solarac anirem tenint diferents perspectives d’aquesta pedrera.
Pedrera de Trimons
Deixem poc més amunt, a la dreta, un camí ample que sembla que va cap a les instal·lacions de la pedrera, i enfilem ja, en direcció nord, la línia de la carena, encatifada aquí per un abundant matollar de bàlec.
Més amunt podem veure, sota la carena, a la dreta, el petit estany de Beselh. Seguim pujant i no triguem en tenir una bonica visió, a la nostra esquerra, de la coma del Forat de l’Os (Trou de l’Ours), sobre la qual s’alcen els cims de Sant Bertomièu i Solarac.
Pics de Sant Bertomièu (centre) i Solarac (dreta)
Pedrera de Trimons i estany de Beselh
A partir d’aquí, conforme pugem, el bàlec es subtilment substituït per matolls de bruguerola i ginebrer absolutament arrapats a terra. Arribem al coll de Techeyrou (2075 m) (no sabem el nom occità), des d’on enfilem la pujada final al Solarac.
Coll de Techeyrou
Estany Tort
Assolim un primer avantcim sense nom (2256 m), des del qual veiem a sota nostre, a la dreta, l’estany Tort, i girem en direcció nord-oest per guanyar finalment el cim rocós del pic de Solarac (2368 m) (el sender, poc abans del cim, es bifurca: per la dreta l’assoleix directament; per l’esquerra, el voreja i cal després girar a la dreta per arribar al cim). Sota el vessant nord del Solarac podem veure, encara mig glaçats, els estanys del Diable, en primer terme, i de les Truites, més avall; tanmateix, l’esplèndida vista que tenim des d’aquí la descriurem al següent cim.
Estanys del Diable i de les Truites
Al cim del Solarac
Pic de Sant Bertomièu des del pic de Solarac
Contraforts del Sant Bertomièu sobre la coma del Forat de l'Os
Arribem al coll del Forat de l’Os (2215 m) (Trou de l’Ours), a la dreta del qual tenim gairebé a tocar el petit Gorg Superior, també mig glaçat; per aquest sector de gorgs i estanys arriba el “Tour du Massif de Tabe”, amb senyals grocs i vermells, que seguirem fins al cim.
Gorg Superior, vora el coll del Forat de l'Os
Des del coll anem pujant per trams herbats i trams de neu, el darrer dels quals, amb un pendent més redreçat, ens obliga a clavar bé els bastons i les botes per no relliscar. Un cop superat, arribem tot seguit a l’ample i arrodonit pic de Sant Bertomièu (2348 m), des d’on tenim una de les més àmplies vistes del Pirineu que recordem.
Pujada final al Sant Bertomièu
Rera nostre, la cresta del Solarac i el sector dels Gorgs
Al cim del Sant Bertomièu
Tenim una visió esplèndida d’aquesta serralada “al revés”, és a dir, des del nord, del Canigó a l’Aneto, on hi reconeixem muntanyes com el massís de Madres, Tarbesó, Roc Blanc, massís del Carlit, muntanyes d’Acs, pics fronterers amb Andorra (Rulhe, Serrera, Tristaina), amb el Pallars (Pica d’Estats, Certescan, Mont-roig), amb la Val d’Aran (Mont Valier), etc. També cap al sud, just enfront nostre, veiem la vall d’Aston i el Plateau de Beille, i cap al sud-oest, el pic dels Tres Senhors. Des d’on estem veiem en tota la seva extensió la muntanya de Taba, amb el Mont Forcat (2001 m), a l’extrem occidental, i el Pic Forcat (1929 m), a l’extrem oriental (curiosa duplicitat de noms). Al vessant nord, arrapada entre el Mont Forcat i el pic de Sant Bertomièu, hi ha l’estació d’esquí dels Monts d’Olmes; també hi podem veure, al nord-est, el castell i la població de Montsegur.
Recerada entre les roques del cim trobem una saxífraga geranioide (Saxifraga geranioides) ben florida.
Des del cim baixem directament en direcció sud per pendent herbat, deixant les marques del “Tour du Massif de Tabe” que segueixen la carena cap al coll de Girabal. No hi fa res que de moment no hi trobem els senyals grocs, doncs els acabem trobant més avall. Arribem a un primer replà i anem expressament uns metres a l’esquerra per assolir el cim de Bugarels (2222 m), gairebé imperceptible des de la carena.
Baixant cap al poc destacat cim de Bugarels
Continuem baixant llarga estona per l’ample vessant sud, en direcció a un gran replà, encarats a la vall de l’Arièja i la població de Lausenac, mentre a la nostra esquerra es despenjen els cingles del serrat de Bertenac. A mesura que anem baixant, tornem a trobar grans quantitats de matolls de bàlec que van desdibuixant un xic el nostre sender però que certament el perfumen intensament.
Tot just abans d’arribar a l’esmentat replà (1750 m), el sender gira a l’esquerra, en direcció est, per baixar cap a una clotada i travessar un sector d’aiguamolls que alimenten diversos rierols, originats per la molta neu que encara hi ha a la muntanya.
En aquests aiguamolls hi trobem moltes flors entre les que destaca l’orquis maculat (Dactylorhiza maculata), una orquídia molt comuna de flors rosades agrupades en una densa inflorescència i amb unes fulles tacades molt característiques.
Orquis maculat
Passat aquest sector, entrem breument a un bosc de faigs (on agraïm la breu ombra que aconseguim), deixem poc després a l’esquerra una petita cabana de pastor, elevada sobre el camí, i travessem tot seguit el torrent de Fontrona, que aquí forma un indret idíl·lic que invita a descansar i remullar els peus.
A l’altre costat del torrent, el sender remunta uns metres fins a sortir a una pista, que acaba prop de l’esmentada cabana, i que és la mateixa on hem deixat el cotxe. Des d’aquí podem veure el vessant sud-est del pic de Bugarels, que ara sí presenta un perfil d’autèntica muntanya, així com també els pics de Sant Bertomièu i Solarac, en una visió de conjunt de l’excursió que hem fet avui.
Pics de Bugarels, Sant Bertomièu (al fons) i Solarac
La pista és un gran mirador del Pirineu
Seguim ara, doncs, a la dreta per l’enlairada pista, des d’on continuem gaudint d’una extensa vista del Pirineu, primer planejant i després ja en franca baixada, fins a retrobar el pal indicador amb les dues direccions als cims, des d’on, en breus i ràpides llaçades, arribem tot seguit al punt d’inici d’aquesta inoblidable excursió per la muntanya de Taba (de 5 a 6 h de marxa efectiva).
SECCIÓ DE MUNTANYA. Activitat realitzada el dia 5.07.13 per Isabel Benet i Ventu Amorós.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada