dilluns, 29 de setembre del 2025

Petita crònica d'un gran comiat

A la convocatòria del Sopar de Cloenda del nostre Centre, el passat divendres 26 de setembre, hem respost els que sempre anem al sopar de final d’any (conegut com a “Sant STAE”) i també han vingut alguns companys que feia molts anys que no es deixaven caure per l’estatge. Ha estat com un “Sant STAE” avançat a inicis de tardor on, com sempre, cadascú ha portat coses de menjar: truites a dojo, olives (algunes de molt picants), croquetes, empanades i empanadilles, una quiche boníssima, potes de pop i de cranc, embotits i formatges de tota mena, etc. La beguda (vins, caves i aigües) ha anat a càrrec del centre.

Preparant el sopar

Entre salutacions, riures i converses sobre les circumstàncies atzaroses que ens van portar a l’Àliga (algunes de ben curioses), va anar passant la primera part del sopar, encara que en l’ambient es respirava una certa tristor.

Els postres, regats amb cava, tampoc es van quedar curts: galetes de tots tipus, caixes de bombons, i un munt de pastissos casolans boníssims, entre els quals va destacar el que va fer la companya Justa que contenia un missatge de “Fins Sempre”. I malgrat que no hi érem tots, els que faltaven (per raons diverses) van ser ben presents.

Sonava ja l’hora dels adeus dins els nostres cors quan la Carme, la nostra secretària, va sortir a la palestra i ens va fer callar a tots perquè ens tenia una sorpresa preparada: l’entrega d’insígnies d’or i de plata als companys que haguessin fet l’any vinent 50 i 25 anys com a socis de la nostra entitat. L’emoció es va desfermar ja que ningú s’ho esperava!

A l’hora del comiat hi va haver fotos, petons, abraçades, i la promesa de tornar a reunir-nos en un futur no gaire llunyà, malgrat que la diàspora ens portarà a diferents centres (reals i virtuals).

Ara, un llarguíssim hivern s’atansa sobre el Centre Excursionista Àliga. Però prefereixo pensar que no ha mort sinó que està dormint, tot esperant una nova primavera...

ISABEL BENET

dijous, 25 de setembre del 2025

El darrer vol de l'Àliga, 2

Com dèiem en l’anterior capítol d’aquesta història, al 1939 el triomf de les tropes franquistes va suposar, per al món excursionista català, la desaparició de més de 200 entitats i la incautació dels seus locals. Només foren autoritzades, sota rigorós control, 20 entitats entre les quals va estar la nostra que va passar a dir-se Centro Excursionista Aguila de Las Corts, amb la reforma dels seus estatuts i l’admissió obligatòria de membres del “Frente de Juventudes”.

Malgrat que no podien acostar-se a menys de 40 Km de la frontera amb França sense un salconduit, la nostra entitat s’anà recuperant tot organitzant sortides, campaments, la instal·lació d’una caseta de banys a la platja de Badalona, proves atlètiques, recitals de cançons, visites culturals, conferències... Tot això, de moment, sortia publicat a la circular de la Unión Cooperatista Barcelonesa.

Primera pàgina de la Circular para los socios

Al 1948 es crea un arxiu fotogràfic i es publica el nou butlletí, Circular para los socios. També es van posant en marxa les diverses seccions: Secció de Muntanya (1948), Secció de Fotografia (1950), Secció d’Escalada i Espeleologia (1952), Secció de Càmping (1953), Secció de Turisme (1954) i Secció d’Esquí (1955). Per celebrar el 25è aniversari, l’any 1955 es va canviar l’escut del centre pel que coneixem avui dia.

Escuts i logotips d’algunes seccions

A partir del 1950 es van anar assolint fites importants com la primera escalada al monòlit de Sa Pastora (Eivissa) i la primera a l’agulla Vicenç Barbé (Montserrat) per la cara sud, diverses expedicions als Alps i als Andes, exploracions a l’Avenc de les Pedres, la Cova de Gel de Casteret i a l’avenc de l’Arcada Petita (Garraf), ascensions al Mont Perdut, Aneto, Medacorba, Perdiguero, Encantats, Besiberris, Balaitós...

Portada del butlletí del 25è aniversari
on apareix per primer cop l’escut actual

Es van començar a fer cursets per part de la Secció d’Escalada i Espeleologia (que abans estaven juntes), i al 1956 es van llogar unes golfes a la zona del Sitjar de la Molina, a manera de petit refugi, cosa que va motivar un gran increment de socis. Al 1957, però, es va crear el Grup d’Investigacions Espeleològiques (GIE), amb primeres exploracions d’interès al massís del Garraf, i el 1960 es va crear la Secció d’Escalada i Alta Muntanya (EAM), predecessora de l’actual STAE (Secció de Tècnica Alpina i Escalada), la qual va organitzar el primer Curset d’Iniciació a l’Escalada.

A finals d’aquell any 1960 ja érem 600 socis, cosa que va comportar una garantia per afrontar els reptes que anirien sorgint al llarg dels següents anys, com van ser la compra i préstec de material de muntanya i escalada, cada cop més sofisticat i car, el canvi de local social a l’actual carrer Viladomat (on es van arribar a ocupar dos pisos), compra i préstec de llibres i guies de muntanya i escalada, organització de ral·lis socials i marxes (urbanes, d’orientació, i de regularitat), la tradicional col·locació i posterior recollida d’un pessebre dalt d’un cim emblemàtic.


A partir de l’any 1966, al butlletí ja s’anaven introduint algunes notícies en català, però fou pel juny del 1967, vuit anys abans de la mort del dictador que, coincidint amb el 37è aniversari, es va canviar el disseny de la portada i es va publicar íntegrament en català un altre cop. A finals de 1969 s'assolia la xifra de 1.676 socis, arribant a ser la 4a entitat de Catalunya per massa social. Aquells anys d'expansió van permetre obrir una delegació a Vallvidrera i posteriorment una altra al barri del Clot. Els aniversaris es celebraven amb un pica-pica i l’entrega d’insígnies als socis més antics.

El primer butlletí de la segona època
íntegrament en català

L’any 1980 el nostre centre fou l’encarregat d’organitzar la XI  Renovació de la Flama de la Llengua Catalana, que tenia lloc cada any a Montserrat. Fou un acte complex que va requerir la participació de gran nombre d’associats, capitanejats per aleshores president Eduard Castro, i també es va publicar una auca il·lustrada per la cèlebre dibuixant Pilarín Bayés. Pel febrer del 2020, just abans del confinament per la pandèmia de la covid-19, es va organitzar una exposició de fotografies i material gràfic per a celebrar el 40è aniversari d’aquell esdeveniment i del qual ja vam penjar una ressenya en aquest blog.




Però, poc a poc i sense adonar-nos, els temps estaven canviant. A finals dels anys 80, amb la reforma de l’habitatge, va començar a augmentar el lloguer dels dos pisos que ocupàvem, per la qual cosa es va haver d’abandonar el pis superior on s’hi estaven les diferents seccions en habitacions separades. Les de muntanya i escalada es van quedar sense espai i les seves respectives biblioteques es van haver d’unir i reduir, igual que el material, i tota la vida social del Centre es va traslladar a la sala principal, on hi ha el bar. Si més no, això ens va permetre una millor coneixença entre nosaltres i a popularitzar el sopar de Nadal, conegut com a “Sant STAE”, doncs el començaren a organitzar els membres d'aquesta secció. La STAE va publicar un butlletí propi entre els anys 1972 i 1990 (39 números).

Vista de la sala principal de l’estatge

Pessebre de l’any 1987 a les Penyes Altes del Moixeró

Un dels darrers Sant STAE, l’any 2022

El butlletí núm. 34 de l’STAE

En deixar el pis superior, la Secció d’Investigacions Espeleològiques (SIE), per la seva major importància, va passar a ocupar la Sala de Juntes, i es va convertir en un “centre” dins del Centre. Aquesta secció també tenia un butlletí, l’EspeleoSie, que es va publicar del 1972 fins al 2003 (35 números), i després un blog propi, l’Espeleobloc, actiu del 2007 al 2017, on es publicaven les seves exploracions a Bernera, al Uelh de Sescorjada, a l’Espelunga de la Chorrota, al Sistema de la Peña de Mediodia i moltes altres; així com també les campanyes d’estiu on, durant anys, es va explorar la cova Cuberes (al Pallars Jussà), una dels més grans del món en conglomerats.

EspeleoSie núm. 28

Malgrat la pèrdua d’espai, als anys 90 es van fer coses ben meritòries com alguns campaments socials, amb activitats diverses, i l’organització de diversos cicles de conferències, un dels quals va portar escaladors d’elit com Joan Cerdà, Francesc Guillamón i Antonio G. Picazo.

També es va seguir amb la tradició de posar un pessebre pels volts de Nadal, i es participava en algunes proves organitzades per altres centres excursionistes, com la cèlebre Embardissada del Centre Excursionista d’Olot. També es van organitzar alguns ral·lis puntuables per a la Copa Catalana, però va passar que ja hi havia poca gent compromesa a dur a terme una prova tan exigent i es va haver de deixar córrer. 

Control de Font Viva del Ral·li de Lanós (1989)

El darrer Ral·li que va organitzar l’Àliga (Remuñé, 1994)

Ral·li de Remuñé (1994)

Bicicletada a Sant Llorenç de Morunys (1990)

XVI Embardissada a Talaixà (1993)

Pessebre al Balandrau (1994)

A finals de la dècada dels 90, però, una nova crisi es va encetar a l’Àliga quan els propietaris de l’edifici on teníem el refugi de la Molina, van voler recuperar l’espai que ocupàvem. Això va causar un gran daltabaix i el fet que molts socis es donessin de baixa. Tanmateix amb els diners de la indemnització es va poder comprar el primer ordinador del centre, que bona falta ens feia. Amb el canvi de segle, i per animar al personal, es van fer unes simpàtiques samarretes; i per a celebrar el 75è aniversari es van fer uns polos molt vistosos i unes ampolles de cava amb un etiquetatge especial.

Els problemes, però, no s’havien acabat, ja que el relatiu abaratiment del material de muntanya i escalada va anar fent obsolet el servei de préstec. En canvi, l’encariment excessiu de la publicació del butlletí en paper va fer que aquest es substituís per un Full Informatiu més modest, elaborat pel mateix equip de redacció. Al 2010 ens vam passar al món digital, amb l’obertura del present blog i, fins i tot, vam arribar a tenir una pàgina web. De totes maneres el Full va anar sortint, de manera més o menys regular, fins l’any 2018.

Portada del darrer Butlletí (2003)

El darrer Full Informatiu (2018)

Fruit de la unió de les seccions de muntanya i escalada van ser les sortides mensuals programades per en Ramon Samarra; les sortides mensuals en dia laborable i en transport públic, programades per en Jaume Salat; algunes sortides col·lectives d’escalada, programades per en Joan Asín; i algunes sortides a vies ferrades programades per l’Alfons Belinchón. També hi hagué un intent de crear un grup de marxa nòrdica. 

Castell de Milany (2005)

Col·lectiva d’escalada a Montgai (2013)

Col·lectiva en transport públic al Taga (2017)

Ferrada de Rojalons (2017)

Ferrada de Centelles (2018)

Puig de l’Àliga (Garrotxa, 2018)

Ferrada d’Ulldecona (2019)

Totes aquestes iniciatives, però, no van evitar el degoteig de baixes, que ja no es compensava amb el nombre d’altes. La major part dels socis només ho eren per a tramitar la llicència federativa. Un munt de normatives i prohibicions han anat ofegant iniciatives que poguessin aportar nous socis i, per acabar-ho d’adobar, va arribar la pandèmia i el confinament... 

Darrer dia de les sortides en transport públic

Darrera via ferrada a la Pertusa (2020)

Després de la pandèmia hi va haver un tímid intent de represa de les activitats, però el principal organitzador, en Ferran Guillén, va marxar prematurament... Els joves s’estimen més anar al gimnàs que venir al Centre, i ens hem quedat sense relleu. La irrupció de les tecnologies GPS fan innecessàries les guies i els vells mapes de paper, encara que els wikiloc són tan parcs en informació que tens un total desconeixement de la geografia que t’envolta, això sí, t’avisen quan t’equivoques. 

Serra del Corb (Garrotxa, 2022)

Cogulló de Cal Torre (2023)

Total... a l’assemblea de principis de setembre es va decidir, per unanimitat, tancar el Centre Excursionista Àliga després de 95 anys d’existència... La seva secretària, la Carme Vericat, ens ha convocat a tots a un sopar de cloenda amb aquestes emotives paraules: «Estimats socis, això s’acaba. Ja anem fent passes per anar buidant el local i tancar tots els assumptes pendents. Però, tot i la pena, la vida continua i hem de recordar totes les bones estones que hem passat en aquest local, les persones que hem conegut, les amistats i amors que han sorgit al llarg dels anys, les sortides gaudint de la muntanya. Ha estat una part molt important de la nostra vida i això no s’esborrarà mai i restarà en el nostre cor per sempre. Per això l’últim divendres dia 26 de setembre farem un sopar de cloenda perquè ens quedi un bon record. Us esperem a tots per acomiadar-nos, tot i que no ha de ser un adéu, ja que les amistats que aquí s’han forjat mai no es perdran. Fins sempre»

EPÍLEG

Ara toca reinventar-se, cosa que està molt de moda avui dia, i cadascú de nosaltres trobarà el seu camí per seguir gaudint d’allò que més ens agrada: la muntanya en totes les seves facetes. Tal vegada, en un futur, tornarem als orígens i així un dia un grup d’amics amants de la muntanya es reuniran en un bar...

dilluns, 22 de setembre del 2025

El darrer vol de l'Àliga, 1

El passat 18 de juliol, els socis del Centre Excursionista Àliga rebíem, de la seva secretària, un correu molt inquietant: no queden diners a la caixa per continuar pagant el lloguer de l’estatge social del carrer Viladomat 152 on ens hi estàvem des de l’any 1964. En una reunió urgent, en plenes vacances d’estiu, es va decidir fer una assemblea a principis de setembre per tal de decidir el futur d’aquesta entitat quasi centenària...

Una història que va començar a Can Batlló, una barriada que va créixer a l’entorn de l’antic vapor Batlló (l’actual Escola Industrial) i que per aquella època pertanyia al districte de les Corts. Al bar de l’Ateneu Obrer de les Corts, del carrer Provença 156, es reunien un grup d’amics amants de la muntanya per projectar sortides pels voltants de Barcelona... tot els que els permetia la seva economia i temps lliure.

Passatge interior de l’Escola Industrial

Ben aviat aquell grup d’amics es van mostrar molt actius, fent-se confeccionar, a mida, una tenda de lona que els servia de caseta de banys per anar a la platja, cosa que va tenir molt d’èxit entre el joves de l’Ateneu. Però per diferències amb un altre grup, van haver de marxar de l’Ateneu i aleshores es reunien al Bar Havana, del carrer Provença 139, lloc on es va fundar el Grup Excursionista Àliga al maig del 1930, i els socis fundadors foren: Pere Andreu, Mario Blanco, Lluís Carbonell, Andreu Castañer, Felicià Corts, Marcel Gilbert, Francesc Granollers, Joan Masmitjà, Francesc Palomera, Jaume i Ricard Pons, Enric Puet, Abraham Ros i Josep Cherta, als quals s’hi afegiren poc després Joan Ribalaiga, Julià Raluy, Francesc Salvadó, Pere Albelda Joan Faneca i Carolina Oliver.


Llistat dels socis fundadors

Actual Bar Havana situat al mateix lloc on es fundà l’Àliga

El mirall del bar els servia de plafó per anunciar les seves sortides al castell d’Eramprunyà, Sant Miquel del Fai, Santa Creu d’Olorda, Montseny, Montserrat... i els aniversaris es celebraven amb la representació d’una obra de teatre, cosa que va portar els nostres pioners a l’escenari de la Unió Cooperatista Barcelonesa del carrer Urgell 176, que molts anys després es va convertir en la parròquia de Sant Isidor. Allà se’ls va oferir d’estatjar-se gratuïtament al local d’aquesta cooperativa, cosa que va succeïr l’agost del 1931 i que va comportar un augment considerable de socis.


Sortida al castell d’Eramprunyà

Imatge actual de la parròquia de Sant Isidor

Tot seguit es va procedir a la compra de material de muntanya, sobretot tendes de campanya, i guies excursionistes, per la qual cosa les activitats s’anaven diversificant: travessa pels estanys de Carançà, escalades al Cavall Bernat de Sant Llorenç i Esqueis de Morou, exploracions a la cova Simanya... Les cròniques d’aquestes excursions, amb fotografies incloses, eren escrites a mà en una llibreta.

Pujant al Pic de l’Infern

Acampada als estanys de Carançà



Excursió a Sant Llorenç del Munt

Esqueis de Morou (Montseny)

Aviat, però, es va pensar en publicar un butlletí de paper cosa que es va dur a terme a finals del 1931. El primer número començava amb una salutació: Som un nucli de joves d’ambdós sexes (...) Propaguem i practiquem l’excursionisme com a finalitat per a instruir-nos i disfrutar de les meravelles que la natura guarda (...) Volem que les ensenyances adquirides en excursions siguin la pedra bàsica del nostre pervindre (...) Això volem, i per propagar-ho ens atrevim a la publicació d’aquest modest butlletí que serà portaveu oficial de la nostra agrupació (...). Així els nostres pioners van anar descobrint elements de la nostra geografia, alguns dels quals ja han desaparegut.

Primera pàgina del primer butlletí de l’Àliga


El desaparegut Molí de Sau

La desapareguda capella del cim
de Sant Jeroni de Montserrat

La desapareguda entrada al recinte del castell de Tagamanent

El desaparegut refugi d’Ulldeter

L’antiga façana del santuari de Núria

El cim del Matagalls sense l’altar

També a finals d’aquell any, en superar la cinquantena de socis, es va canviar el nom de Grup pel de Centre Excursionista Àliga. El canvi de nom fou celebrat amb la confecció, per part d’un grup d’associades, d’un banderí i la posada en marxa d’una Secció de Cultura que es feia càrrec del butlletí, de la biblioteca, de fer visites culturals, d’organitzar conferències, de la recerca de fòssils, minerals i plantes i, també, de cobrar una quota de previsió en cas d’accident.



També es va crear la Secció d’Atletisme amb sessions de gimnàstica, sortides d’entrenament, curses de muntanya, i lluita a corda amb d’altres entitats afins. Aquesta secció va participar a la clàssica cursa Jean Bouin, amb una brillant classificació, i va organitzar la primera Marxa Atlètica a la ciutat de Barcelona. I entre les moltes excursions que es van fer aquell any 1932, cal destacar la pujada a l’Aneto per la Bretxa de Llosàs.


Socis al cim de l’Aneto

Després va venir la Secció de Júniors, destinada a acollir els menors de 15 anys, i un inici de secció d’espeleologia per part de Miquel Blanquer i Fèlix Riera qui, en el butlletí, redactaven ressenyes de divulgació sobre cavitats basades en treballs de Font i Sagué. Aquests butlletins s’intercanviaven amb d’altres entitats nacionals i estrangeres.


Exploracions a les coves d’Orpí i de Carme

A inicis del 1936 es comencen a fer pràctiques d’esquí a la Mola i a Rasos de Peguera i al juny surt publicat el butlletí núm. 45, el darrer d’aquest primer període, on una ressenya sobre Peníscola queda sobtadament interrompuda, amb la promesa d’una continuació en el proper butlletí, i l’anunci d’una sortida a la Maladeta que mai es va poder fer. El següent butlletí va aparèixer tretze anys després... i en castellà! (continuarà) 

Estada d’esquí a Rasos de Peguera

Darrera pàgina del butlletí núm. 45