Com dèiem en l’anterior capítol
d’aquesta història, al 1939 el triomf de les tropes franquistes va suposar, per
al món excursionista català, la desaparició de més de 200 entitats i la
incautació dels seus locals. Només foren autoritzades, sota rigorós control, 20
entitats entre les quals va estar la nostra que va passar a dir-se Centro Excursionista Aguila de Las Corts,
amb la reforma dels seus estatuts i l’admissió obligatòria de membres del “Frente de Juventudes”.
Malgrat que no podien acostar-se a
menys de 40 Km de la frontera amb França sense un salconduit, la nostra entitat
s’anà recuperant tot organitzant sortides, campaments, la instal·lació d’una
caseta de banys a la platja de Badalona, proves atlètiques, recitals de
cançons, visites culturals, conferències... Tot això, de moment, sortia
publicat a la circular de la Unión
Cooperatista Barcelonesa.
Primera pàgina de la Circular para los socios
Al 1948 es crea un arxiu fotogràfic i
es publica el nou butlletí, Circular para
los socios. També es van posant en marxa les diverses seccions: Secció de Muntanya (1948), Secció de Fotografia (1950), Secció d’Escalada i Espeleologia (1952),
Secció de Càmping (1953), Secció de Turisme (1954) i Secció d’Esquí (1955). Per celebrar el
25è aniversari, l’any 1955 es va canviar l’escut del centre pel que coneixem
avui dia.
Escuts i logotips d’algunes seccions
A partir del 1950 es van anar assolint
fites importants com la primera escalada al monòlit de Sa Pastora (Eivissa) i
la primera a l’agulla Vicenç Barbé (Montserrat) per la cara sud, diverses
expedicions als Alps i als Andes, exploracions a l’Avenc de les Pedres, la Cova
de Gel de Casteret i a l’avenc de l’Arcada Petita (Garraf), ascensions al Mont
Perdut, Aneto, Medacorba, Perdiguero, Encantats, Besiberris, Balaitós...
Portada del butlletí del 25è aniversari
on apareix per primer cop l’escut actual
Es van començar a fer cursets per part
de la Secció d’Escalada i Espeleologia (que abans estaven juntes), i al 1956 es
van llogar unes golfes a la zona del Sitjar de la Molina, a manera de petit
refugi, cosa que va motivar un gran increment de socis. Al 1957, però, es va
crear el Grup d’Investigacions
Espeleològiques (GIE), amb primeres exploracions d’interès al massís del
Garraf, i el 1960 es va crear la Secció
d’Escalada i Alta Muntanya (EAM), predecessora de l’actual STAE (Secció de Tècnica Alpina i Escalada), la qual va organitzar el primer Curset d’Iniciació a l’Escalada.
A finals d’aquell any 1960 ja érem 600
socis, cosa que va comportar una garantia per afrontar els reptes que anirien
sorgint al llarg dels següents anys, com van ser la compra i préstec de
material de muntanya i escalada, cada cop més sofisticat i car, el canvi de
local social a l’actual carrer Viladomat (on es van arribar a ocupar dos pisos),
compra i préstec de llibres i guies de muntanya i escalada, organització de
ral·lis socials i marxes (urbanes, d’orientació, i de regularitat), la
tradicional col·locació i posterior recollida d’un pessebre dalt d’un cim
emblemàtic.
A partir de l’any 1966, al butlletí ja
s’anaven introduint algunes notícies en català, però fou pel juny del 1967, vuit
anys abans de la mort del dictador que, coincidint amb el 37è aniversari, es va
canviar el disseny de la portada i es va publicar íntegrament en català un
altre cop. A finals de 1969 s'assolia la xifra de 1.676 socis, arribant a ser la 4a entitat de Catalunya per massa social. Aquells anys d'expansió van permetre obrir una delegació a Vallvidrera i posteriorment una altra al barri del Clot. Els
aniversaris es celebraven amb un pica-pica i l’entrega d’insígnies als socis
més antics.
El primer butlletí de la segona època
íntegrament en català
L’any 1980 el nostre centre fou
l’encarregat d’organitzar la XI Renovació de la Flama de la Llengua Catalana, que tenia lloc cada any a
Montserrat. Fou un acte complex que va requerir la participació de gran nombre
d’associats, capitanejats per aleshores president Eduard Castro, i també es va
publicar una auca il·lustrada per la cèlebre dibuixant Pilarín Bayés. Pel
febrer del 2020, just abans del confinament per la pandèmia de la covid-19, es
va organitzar una exposició de fotografies i material gràfic per a celebrar el
40è aniversari d’aquell esdeveniment i del qual ja vam penjar una ressenya en
aquest blog.
Però, poc a poc i sense adonar-nos,
els temps estaven canviant. A finals dels anys 80, amb la reforma de
l’habitatge, va començar a augmentar el lloguer dels dos pisos que ocupàvem,
per la qual cosa es va haver d’abandonar el pis superior on s’hi estaven les diferents
seccions en habitacions separades. Les de muntanya i escalada es van quedar
sense espai i les seves respectives biblioteques es van haver d’unir i reduir,
igual que el material, i tota la vida social del Centre es va traslladar a la
sala principal, on hi ha el bar. Si més no, això ens va permetre una millor
coneixença entre nosaltres i a popularitzar el sopar de Nadal, conegut com a
“Sant STAE”, doncs el començaren a organitzar els membres d'aquesta secció. La STAE va publicar un butlletí propi entre els anys 1972 i 1990 (39 números).
Vista de la sala principal de l’estatge
Pessebre de l’any 1987 a les Penyes Altes del Moixeró
Un dels darrers Sant STAE, l’any 2022
El butlletí núm. 34 de l’STAE
En deixar el pis superior, la Secció d’Investigacions Espeleològiques
(SIE), per la seva major importància, va passar a ocupar la Sala de Juntes, i
es va convertir en un “centre” dins del Centre. Aquesta secció també tenia un
butlletí, l’EspeleoSie, que es va
publicar del 1972 fins al 2003 (35 números), i després un blog propi, l’Espeleobloc, actiu del 2007 al 2017, on es publicaven les seves
exploracions a Bernera, al Uelh de Sescorjada, a l’Espelunga de la Chorrota, al
Sistema de la Peña de Mediodia i moltes altres; així com també les campanyes
d’estiu on, durant anys, es va explorar la cova Cuberes (al Pallars Jussà), una
dels més grans del món en conglomerats.
EspeleoSie núm. 28
Malgrat la pèrdua d’espai, als anys 90
es van fer coses ben meritòries com alguns campaments socials, amb activitats
diverses, i l’organització de diversos cicles de conferències, un dels quals va
portar escaladors d’elit com Joan Cerdà, Francesc Guillamón i Antonio G. Picazo.
També es va seguir amb la tradició de
posar un pessebre pels volts de Nadal, i es participava en algunes proves
organitzades per altres centres excursionistes, com la cèlebre Embardissada del Centre Excursionista d’Olot.
També es van organitzar alguns ral·lis puntuables per a la Copa Catalana, però
va passar que ja hi havia poca gent compromesa a dur a terme una prova tan exigent
i es va haver de deixar córrer.
Control de Font Viva del Ral·li de Lanós (1989)
El darrer Ral·li que va organitzar l’Àliga (Remuñé, 1994)
Ral·li de Remuñé (1994)
Bicicletada a Sant Llorenç de Morunys (1990)
XVI Embardissada a Talaixà (1993)
Pessebre al Balandrau (1994)
A finals de la dècada dels 90, però, una
nova crisi es va encetar a l’Àliga quan els propietaris de l’edifici on teníem
el refugi de la Molina, van voler recuperar l’espai que ocupàvem. Això va
causar un gran daltabaix i el fet que molts socis es donessin de baixa.
Tanmateix amb els diners de la indemnització es va poder comprar el primer ordinador
del centre, que bona falta ens feia. Amb el canvi de segle, i per animar al
personal, es van fer unes simpàtiques samarretes; i per a celebrar el 75è
aniversari es van fer uns polos molt vistosos i unes ampolles de cava amb un etiquetatge
especial.
Els problemes, però, no s’havien
acabat, ja que el relatiu abaratiment del material de muntanya i escalada va anar
fent obsolet el servei de préstec. En canvi, l’encariment excessiu de la
publicació del butlletí en paper va fer que aquest es substituís per un Full Informatiu més modest, elaborat pel
mateix equip de redacció. Al 2010 ens vam passar al món digital, amb l’obertura
del present blog i, fins i tot, vam arribar a tenir una pàgina web. De totes
maneres el Full va anar sortint, de
manera més o menys regular, fins l’any 2018.
Portada del darrer Butlletí (2003)
El darrer Full Informatiu (2018)
Fruit de la unió de les seccions de
muntanya i escalada van ser les sortides mensuals programades per en Ramon
Samarra; les sortides mensuals en dia laborable i en transport públic,
programades per en Jaume Salat; algunes sortides col·lectives d’escalada, programades
per en Joan Asín; i algunes sortides a vies ferrades programades per l’Alfons
Belinchón. També hi hagué un intent de crear un grup de marxa nòrdica.
Castell de Milany (2005)
Col·lectiva d’escalada a Montgai (2013)
Col·lectiva en transport públic al Taga (2017)
Ferrada de Rojalons (2017)
Ferrada de Centelles (2018)
Puig de l’Àliga (Garrotxa, 2018)
Ferrada d’Ulldecona (2019)
Totes aquestes iniciatives, però, no
van evitar el degoteig de baixes, que ja no es compensava amb el nombre d’altes.
La major part dels socis només ho eren per a tramitar la llicència federativa.
Un munt de normatives i prohibicions han anat ofegant iniciatives que poguessin
aportar nous socis i, per acabar-ho d’adobar, va arribar la pandèmia i el
confinament...
Darrer dia de les sortides en transport públic
Darrera via ferrada a la Pertusa (2020)
Després de la pandèmia hi va haver un
tímid intent de represa de les activitats, però el principal organitzador, en
Ferran Guillén, va marxar prematurament... Els joves s’estimen més anar al
gimnàs que venir al Centre, i ens hem quedat sense relleu. La irrupció de les
tecnologies GPS fan innecessàries les guies i els vells mapes de paper, encara
que els wikiloc són tan parcs en
informació que tens un total desconeixement de la geografia que t’envolta, això
sí, t’avisen quan t’equivoques.
Serra del Corb (Garrotxa, 2022)
Cogulló de Cal Torre (2023)
Total... a l’assemblea de principis de
setembre es va decidir, per unanimitat, tancar el Centre Excursionista Àliga
després de 95 anys d’existència... La seva secretària, la Carme Vericat, ens ha
convocat a tots a un sopar de cloenda amb aquestes emotives paraules: «Estimats
socis, això s’acaba. Ja anem fent passes per anar buidant el local i tancar tots
els assumptes pendents. Però, tot i la pena, la vida continua i hem de recordar
totes les bones estones que hem passat en aquest local, les persones que hem
conegut, les amistats i amors que han sorgit al llarg dels anys, les sortides
gaudint de la muntanya. Ha estat una part molt important de la nostra vida i
això no s’esborrarà mai i restarà en el nostre cor per sempre. Per això l’últim
divendres dia 26 de setembre farem un sopar de cloenda perquè ens quedi un bon
record. Us esperem a tots per acomiadar-nos, tot i que no ha de ser un adéu, ja
que les amistats que aquí s’han forjat mai no es perdran. Fins sempre»
EPÍLEG
Ara toca reinventar-se, cosa que està
molt de moda avui dia, i cadascú de nosaltres trobarà el seu camí per seguir
gaudint d’allò que més ens agrada: la muntanya en totes les seves facetes. Tal
vegada, en un futur, tornarem als orígens i així un dia un grup d’amics amants
de la muntanya es reuniran en un bar...
