Quan el passat mes d’agost les “Isabels”, tot fent el camí de Sant Jaume, vam creuar el riu Ebre pel Puente de Piedra a Logronyo, se’ns va anar l’olla: per l’any que ve… el descens de l’Ebre? Per això estem cercant informació pel nostre proper repte: el Camí Natural de l’Ebre o GR-99, i per a entrenar-nos en això de baixar pels rius hem programat el descens del Ter per etapes, i com que no tenim vehicle de suport, abans de fer el descens vam haver de fer l’ascens a Vallter des de Camprodon.
Així que avui deixem el cotxe en un aparcament a tocar del riu on uns panells ens informen sobre la Ruta del Ter. Sortim per la carretera GIV-5264 en direcció a Setcases, tot passant per Llanars i Vilallonga de Ter en suau però constant pujada.
Veiem el poble de la Roca allà dalt arraulit al voltant de la seva penya calcària que li proporciona protecció del vent tramuntanal que baixa de les altes carenes. Avui, però, el dia és magnífic amb una combinació de cel blau, sol lluminós, muntanyes lleugerament nevades i els colors càlids de la tardor amb els prats molt verds després de les darreres pluges que tanta falta feien.
Després de la desviació al poble de Tregurà, la vall s’estreny sobtadament i la carretera passa a frec del riu que baixa tot saltironant entre els blocs del seu llit. Arribant a Setcases la carretera comença a enfilar-se.
A partir d’aquí uns plafons, situats a cada quilòmetre de l’ascens, ens informen de l’alçada a la que ens trobem, els quilòmetres que falten i el pendent: ens queden uns 880 metres de desnivell.
Gràcies a aquests plafons ens enterem que el pendent oscil·la entre un màxim del 9,8% i un mínim del 3%. Poc a poc, però sense defallir, malgrat que el tràfic és intens i la carretera és un xic massa estreta, anem pujant enmig de l’escenari impressionant de la Coma de l’Orri i les crestes dels Gra de Fàjol.
A mitja pujada ens aturem en una font per reomplir els bidons, ja que l’ascens ens fa suar de valent. A partir d’aquí ja comencem a veure les primeres acumulacions de neu al marge de la carretera, preludi del que ens trobarem més amunt.
Després d’un tram amb poc pendent, el qual ens permet descansar, ja només resten les darreres corbes de la carretera abans d’arribar a l’estació d’esquí de Vallter 2000.
L’estació d’esquí encara està tancada però hi ha moltíssimes famílies amb nens gaudint d’aquestes primeres neus de la temporada.
Després de la Cocacola de rigor fem balanç de la pujada: des de Camprodon fins a Vallter hem fet 1200 metres de desnivell amb una distància de 24 Km i en poc més de tres hores. Ara toca el que hem vingut a fer: el descens del riu Ter. Aquesta ruta està marcada amb uns quadrats vermells per als ciclistes i verds per als caminants. Quan els itineraris coincideixen els quadrats són meitat vermell I meitat verd.
Des d’aquí dalt els caminants surten del refugi d’Ulldeter pel camí que baixa seguint el curs del riu mentre que els ciclistes sortim de l’estació de Vallter per la carretera fins a Setcases. La pujada que tant ens ha costat de fer, la baixem en poc menys de mitja hora!
Entre Setcases i Camprodon els ciclistes hem de seguir per la carretera mentre que els senderistes es desvien a mà esquerra en direcció a Llebro, i a partir de Vilallonga de Ter segueixen la riba dreta fins a Camprodon.
Tot seguint la carretera arribem de nou a Llanars on aprofitem per a visitar la seva esglèsia romànica dedicada a Sant Esteve.
Quan arribem de nou al pàrquing de Camprodon fem un cop d’ull al plafó sobre la Ruta del Ter i així ens fem una idea de la propera etapa que ens espera: Camprodon-Ripoll. Seguirem informant.
ISABEL BENET. Activitat realitzada el dia 2.11.12 per Isabel Benet i Isabel Salvia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada