Així, aquest Dilluns de Pasqua, amb un temps immillorable com feia molts dies que no teniem, enfilem amb el cotxe la vall de Querol fins al coll de Pimorent (1920 m). Des del coll comencem a caminar per una planera pista en direcció oest i als pocs metres ja trobem la neu que no deixarem fins al cim, ben visible des d'aquí.
De totes maneres, anem avançant encara sense posar-nos les raquetes, paral·lels a la muralla granítica de la serra de l'Orri de la Vinyola, on destaquen els pics de Fontfreda, Valleta i Puntes de la Vinyola, i a les instal·lacions de l'estació d'esquí de Porté-Pimorent, avui sense esquiadors perquè ja estan tancades, fet que dóna una agradable sensació de solitud dins d'un gran ambient d'alta muntanya. Sí que hi anirem trobant diversos grupets d'esquiadors de muntanya i raqueters, però sense arribar a destorbar aquesta sensació de tranquil·litat i silenci que hem trobat des de l'inici de l'excursió.
Quan la pista (que suposem que es troba sota la neu) fa un gir cap a l'esquerra, ens posem les raquetes, doncs ja començàvem a enfonsar-nos, i ens apropem als remuntadors de l'estació d'esquí.
Passem pel petit refugi de l'Orri de la Vinyola i des d'aquí comencem a enfilar-nos, amb els remuntadors a l'esquerra, fins assolir l'arrodonida carena nord-est del pic de la Mina, que seguim cap a l'esquerra, mentre que a l'altre vessant treu el cap el pic dels Pedrons.
A mesura que anem avançant cap a la "piràmide" que forma aquí el pic de la Mina, la carena es va redreçant, fet que ens obliga a calçar-nos els talons de les raquetes. Ens decantem a la dreta cap a la carena oest del cim, des d'on tenim una bona visió del circ dels Pedrons. Girem a l'esquerra per pujar els darrers metres inclinats i assolim el pic de la Mina (2683 m), (2 h 20 min) sense necessitat de treure'ns les raquetes, doncs la neu cobreix l'amuntegament de pedres del cim.
Des d'aquí tenim una vista espectacular de tot el circ de muntanyes que ens envolten: pic de Fontfreda, pic de la Valleta, Puntes de la Vinyola, pics de Fontnegra, pic dels Pedrons, i, més enllà, els pics d'Envalira, muntanyes d'Andorra i de l'Arièja, Puigpedrós de Lanós i pic de Coma d'Or, etc. Els estanys de l'Orri de la Vinyola, sota el coll del mateix nom, resten colgats als nostres peus.
Pic de Fontfreda (esquerra) i pic de la Valleta
Puntes de la Vinyola
Circ dels Pedrons, amb els pics de Fontnegra i dels Pedrons
(al fons, els pics d'Envalira)
Després d'una mitja hora al cim, iniciem el retorn pel mateix itinerari, amb algunes variants fins al refugi, doncs les suaus formes de la carena permeten escollir per on baixar.
La calor d'aquest matí radiant va augmentant i les nostres raquetes s'enfonsen amb aquesta neu-primavera. De totes maneres, anem assaborint aquesta raquetada fins gairebé l'aparcament del coll de Pimorent (4 h), punt final d'aquesta inoblidable excursió.
SECCIÓ DE MUNTANYA. Activitat realitzada el dia 9.04.12 per Isabel Benet i Ventura Amorós.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada