dimarts, 28 de juny de 2011

Les Agudes pels Castellets

Som uns privilegiats. Avui, tot i ser dia laborable, hem pogut coincidir per fer una escapada a aquest racó del Montseny. Quan arribem al parking del coll Sesferreres de Dalt i sortim del cotxe (amb el seu aire condicionat) la bufetada de calor és especialment dolorosa, però el camí, malgrat que comença pujant fort, ho fa sota el dosser dels faigs cosa que agraïm... i de quina manera!

De tant en tant, quan sortim del bosc, ens parem a contemplar el nostre objectiu: la cresta est de les Agudes, més coneguda amb el nom de els Castellets.
 

A l’alçada del coll Saciureda de Dalt, la cresta ja es fa evident encara que el camí, marcat amb senyals vermells, va evitant els primers castells granítics on hi arrela l’Herba de Sant Segimon (Saxifraga vayredana) que, segons sembla és una espècie endèmica del Montseny i les Guilleries.
 

En alguns punts, el camí està un xic descarnat i el sauló fa que la progressió sigui una mica delicada i exposada.


Seguint sempre prop de la carena, anem alternant roques i bretxes. En un punt, l’Alfons s’en adona que hem canviat de tipus de roca: es tracta de les cornubianites (o corneanes), aquestes pissarres compactes i fosques degut al metamorfisme de contacte que les va afectar durant la intrusió magmàtica que va tenir lloc a finals de l’Era Primària.

Entre les esquerdes hi trobem la Lluqueta (Globularia cordifolia), de petites flors blavenques que destaquen perquè creixen agrupades en el que s’anomena una inflorescència.

Just al peu del gran promontori, al capdamunt del qual es troba el cim de les Agudes i que nosaltres anomenem “el nucli dur”, abandonem el camí per agafar un sender, marcat amb fites i pintura groga, que s’enfila decidit per les roques. Aquest camí, sense ser difícil, té la seva gràcia ja que cal buscar el millor lloc on posar mans i peus per tal de facilitar l’ascens i superar diversos esglaons que són com petits miradors que ens regalen bones vistes sobre els relleus propers del Matagalls, Guilleries i Collsacabra. La calitja, però, encara ens permet de distingir el massís del Canigó, el Bassegoda i les antenes del Rocacorba.


Pas a pas anem guanyant alçada i a les roques trobem espècies vegetals més “alpines” com són la Genciana groga (Gentiana lutea), el Gasó (Armeria alpina) i el Peu de Crist (Alchemilla alpina).



La darrera canal impressiona més veure-la que pujar-hi i aviat ens situem a l’últim tram de roca sobre el qual es troba el cim de les Agudes, amb la seva elevada creu com a punt de referència i des del que podem contemplar l’indret de Santa Fe amb l’embassament ple a vessar.


Com tenim temps, decidim acostar-nos al proper Turó de l’Home i fer allà l’àpat del dia, esperant trobar algun racó en ombra. Sota aquest sol de justícia, la distància que separa ambdós cims es fa més llarga que de costum i arribant a la placeta on hi ha el refugi, descobrim que l’única ombra és la que ens proporciona el propi edifici just a l’entrada d’un parking... i allà que ens instal•lem, doncs ja estem mig desmaiats per la gana i la calor. Ens distraiem amb la presència d’un gat pelut i molt amable, amb l’arribada de dues turistes que no paren de fer fotos i amb grups de ciclistes forts i poderosos.

Quan ja hem descansat prou, decidim tornar per la pista en direcció a la font de Passavets, aprofitant l’ombra del bosc on destaquen grupets de Pensaments i de Fiteuma (Phiteuma spicatum).


Fem un petit descans a la font amb la frescor que ens proporcionen els faigs i la remor del torrent que hi circula a prop. A més, l’aigua de la font és extraordinàriament freda.


Ara ens toca retornar al cotxe per la carretera... sort que aquesta ja està bastant a l’ombra i de tant en tant anem picotejant maduixetes.

ISABEL BENET. Activitat realitzada el dia 28.06.11 per Isabel Benet, Susana Sanz i Alfons Belinchón.

diumenge, 12 de juny de 2011

Pic de Tarbesó i estanys de Rabassoles


Avui hem quedat una bona colla per fer una agradable excursió per la comarca occitana del Donasà, a l'Alta Arieja, amb ascensió al pic de Tarbesó (2364 m). Aquest cim, de formes suaus pel vessant nord i més abrupte pel sud, s'alça sobre la zona lacustre dels estanys de Rabassoles; malgrat la seva modesta alçada, el fet d'estar separat dels cims més destacats d'aquest sector del Pirineu el converteix en una magnífica talaia.

Des de Llívia enfilem la carretera de la vall de Querol i, pel túnel de Pimorent, entrem a l'Arieja. Un cop a Acs (Ax-les-Termes), seguim en direcció a Ascon (Ascou) i l’estació d’esquí Ascou-Pailhères, fins arribar al coll de Palhèras, on deixem els cotxes en una àmplia zona d’aparcament.

Sortim del coll de Palhèras (2001 m) en direcció sud-oest, on el Tarbesó s'alça evident, seguint els senyals del GR 7B per una pista en suau pendent. Al cap d'una estona deixem la pista que marxa a mà dreta i el GR que ho fa per l’esquerra (pal indicador) per seguir per un corriol (senyals grocs) ben fressat que s’enfila fins al llom de la carena, la qual seguim en direcció al cim. El pendent va augmentant fins que assolim el pic de Tarbesó (2364 m) (1 h).

Des del cim gaudim, malgrat el fort vent que bufa avui, d’un extens panorama sobre un gran nombre de muntanyes, com la Dent d’Orlu, el Ròc Blanc, el Puig Peric, les Piques Roges, el Carlit i les muntanyes d'Acs, entre d'altres. Avancem uns metres en direcció sud per poder veure també, als nostres peus, els tres estanys de Rabassoles (Negre, Blau i de Baix).

Baixem del cim en direcció oest per terreny força inclinat, per anar a buscar la carena del Serrat de les Escales que s’allarga cap al sud. Tot resseguint aquesta carena (on creixen flors com la Pedicularia sylvatica i la Saxifraga geranioides), anem gaudint de diferents perspectives dels estanys de Rabassoles.

Baixant del cim en direcció al Serrat d'Escales

Avançant per la carena, amb el Tarbesó al darrera

La cara est de la Dent d'Orlu

La carena torna a elevar-se en el Roc de Bragues, que deixem a l'esquerra per guanyar un collet i baixar tot seguit fins a un petit estanyol, a la vora del qual aprofitem per dinar.

Descansant a la vora del petit estanyol

A continuació vorejem aquest estanyol i retrobem a l'altre costat el GR 7B, que baixa del Pic de Llauses i que hem deixat just al començar. Marxem ara cap al nord i no triguem en arribar a l’estany Blau de Rabassoles (1928 m) (2.15 h), el punt més baix del recorregut.

Estany Blau i pic de Tarbesó

Continuem cap al nord, en suau pujada, entre l'estany Negre, que tenim just a l'esquerra, i l'estany de Baix, que queda a la dreta, per sota nostre.

Vorejant l'estany Negre

Estany de Baix

Un cop passat l’estany Negre, el camí puja en direcció nord-est, per sota la falda del Tarbesó, fins a l’evident coll de la Comella de l’Os (2177 m) (3.15 h), entre el cim del mateix nom i el Tarbesó. Des d'aquí les vistes sobre els estanys i els cims d'aquest sector són esplèndides. No cal dir que les nostres càmeres fotogràfiques treuen fum.

Vista des del coll de la Comella de l'Os

Des del coll anem baixant en direcció nord per terreny herbat fins arribar a la pista que hem deixat a l'inici de l'excursió, per la qual retornem al coll de Palhèras (4 h).

SECCIÓ DE MUNTANYA. Activitat realitzada el dia 12.06.11 per Isabel Salvia, Anna Torres, Susana Sanz, Alfons Belinchón, Ferran Guillén, Núria Guillén, Isabel Benet, Ventura Amorós i Marc Amorós.