diumenge, 29 de maig de 2011

Travessa del Cadí

Amb puntualitat britànica, ens trobem tots al bar de la plaça de Gòsol disposats a acomplir un vell somni: la travessa de la serra del Cadí. Després de deixar un cotxe per a la tornada, la resta ens desplacem cap a Josa de Cadí on iniciem l’itinerarí “amb il·lusió”, pujant pel camí que ens deixa a l’ampli Coll Jovell... “on Cadí amb lo Cadinell encaixa” com molt bé deia l’il.lustre poeta Jacint Verdaguer.

Pujant a Coll Jovell

El dia és preciós, però un ventet fresc fa que la màniga llarga no sobri. Tots ens queixem del mateix: el pes de les motxilles, i és que ja no estem acostumats a portar alguna cosa més que uns ganyips i una cantimplora d’aigua, i quan alcem la vista i veiem el costerut vessant sud de la serra, pensem... vinga endavant!


Poc a poc ens acostem a una barrera rocallosa que ens costa un xic de superar, però al capdamunt, uns prats plens de pastorelles ens acullen per a fer un mos i posar-nos en contacte amb els companys del “Grup del Samarra” que avuí estan al proper Serrat del Verd.

Una estona de descans a la carena

A partir d’aquí, el paisatge esdevé sec i pedregós, i un cop situats sobre la carena, el Toni, que és l’únic de nosaltres que coneix aquestes contrades, ens condueix al caire per tal de donar-nos les pertinents “lliçons d’abisme” que tanta falta ens faran al llarg de la jornada, i arrossegats pel seu entusiasme, fem una marrada d’anada i tornada a la Torreta de Cadí, darrer gran cim occidental de la serra des d’on contemplem la vall del Segre al seu pas per la Seu d’Urgell.


Torreta de Cadí

Les Tres Canaletes

Les roques del Gònec, del Viladre, Grossa i Dreta es succeeixen camí del Puig de les Gralleres, tenint als nostres peus les poblacions d’Ansovell i Cava. Les boires comencen a senyorejar-se de les carenes, la continuïtat de les quals aviat queda trencada per la Canal Baridana de Josa, profunda ferida practicada al llom del gegant.

Vulturó

Davant de tanta magnificència, l’esperit del poeta es materialitza i acte seguit comencem a declamar en veu alta:

Per damunt el Puig de les Gralleres,
s’aixeca altiu lo Vulturó
als seus peus la Canal Baridana
és una boca que es bada vers la negror!

Oh! Puig de la Canal del Cristall
tos flonjos cabells a l’aire
des de la teva canal albirem el Prat de Cadí,
d’un verd intens de tarda

Canal del Cristall i Prat de Cadí

Estem cansats però contents, camí del Salt del Sastre i la Costa Cabirolera, que flanquejem, per no predre més temps, cap al Pas del Cabirol on ens aturem per a berenar . Des d’aquí sembla que tot és “dat i beneït” doncs ja veiem el Comabona, extrem oriental de la serra, i el Pas dels Gosolans més enllà de la Punta Aguda.

Baixant del Pas del Cabirol

Serra Cabirolera

Però el GR ens reservava una sorpresa desagradable... enlloc de seguir prop de la carena, el molt traïdor es desvia i baixa al Cortal dels Cortils fent-nos fer una marrada i un desnivell que no estava previst i que ens enutja d’alló més.

Cortal dels Cortils

Mig perduts per la Coma dels Cortils, ens costa déu i ajuda trobar el Pas dels Gosolans que assolim... a les vuit de la tarda, després de cinc hores de travessa! i encara ens queda la baixada al refugi de Prat d’Aguiló al qual arribem just a temps que comenci el partit de la Champions entre el Barça i el Manchester. Sopar deliciós, amenitzat amb el so de la ràdio i els crits de goool!!! de Pedro, Messi i Villa. Al final del partit tots ens preguntem: “¿Por qué?”, per què hem fet una travessa tan llarga i de tant desnivell guarnida?, i la resposta és perquè erem uns ignorants del que la serra ens tenia preparat i el desconeixement és, a voltes, la felicitat.

L’endemà ens toca retornar a Gòsol, per la qual cosa, després d’un bon esmorzar, enfilem de nou cap al Pas dels Gosolans on, fent una darrera mirada, exclamem:

Adeu Prat d’Aguiló! de color verd maragda,
amb el teu refugi bastit sobre roca volcànica,
ets sota l’esguard del Blancor
i del Cadí de testes pelades.


Prat d'Aguiló

Mentre que alguns decidim pujar al Comabona, la resta es dirigeix directament a la Serra Pedregosa i al Coll de les Bassotes.

Dalt del Comabona

Dos valents expedicionaris amb el Pedraforca

És al Collell que ens reunim per anar plegats fins a la Font Terrers on fem un bon dinar sota els pins.

Descansant a la Font Terrers

Desprès, de nou al bar de la plaça de Gòsol, i amb unes cerveses a la mà, ens lliurem a la dolça tasca de recordar i pensar en noves fites per aquesta temporada que s’atansa.

ISABEL BENET. Activitat realitzada els dies 28-29.05.11 per Isabel Salvia, Carme Rodríguez, Teresa Ripollés, Anna Torres, Ferran Guillen, Esteve Benet, Isabel Benet, Susana Sanz, Alfons Belinchon, Toni Tejedor i Mercè Julve.

diumenge, 8 de maig de 2011

Pels cingles de Vallcebre


Avui, via Eix del Llobregat (C-16) i carreteres de Saldes (B-400) i Vallcebre (B-401), ens arribem a aquesta darrera població del Berguedà, per fer un itinerari circular per les cingleres on es troba elevada. Salta a la vista que aquestes cingleres, de roca molt blanca, que protegeixen Vallcebre com si d’una fortalesa natural es tractés, tenen forma de cor i per això és aquest l’emblema que utilitza aquesta població per a promocionar-se i donar a conèixer la seva riquesa i la seva dilatada història.

Arribem a la plaça del poble, gran mirador sobre el Tossal Llissol, punt culminant de la Serra de Sant Joan. En aquesta plaça hi ha una bonica font i un campanar, l’únic testimoni que en resta de l’antiga esglèsia. Mentre esperem a la resta de companys, fem un repàs a l’itinerari: seguirem íntegrament el circuit marcat del sender PR C-128 que, passant per l'ermita de Santa Magdalena, va a sortir al caire dels cingles per després resseguir-los gairebé en la seva totalitat, a través de diferents punts de pas per on baixen tot un seguit de graus, fins al punt més baix, allà on el torrent de Vallcebre s’obre pas formant l'espectacular congost de la Foradada, a partir del qual s’ha de remontar de nou fins a Cap Deig per seguir després cap al veïnat de la Barceloneta i retornar a Vallcebre.

El dia està molt rúfol, però confiem en els “homes del temps” que ens han assegurat que no plourà. En efecte, quan sortim del poble en direcció a Fumanya, ja fa un sol que escalfa d’alló més, de manera que agraïm d’endinsar-nos al bosc. Arribem a la petita ermita de Santa Magdalena, on hi ha un dipòsit excavat a la roca per acumular l’aigua d’una font que, segons una llegenda, cura les berrugues i que era molt freqüentada per les dones, però ara el dipòsit està totalment sec.

Seguim pel bosc de pi roig, on a les vores del camí hi floreixen les primaveres (Primula elatior), fins a un pal indicador que ens assabenta que estem al capdamunt del grau de la Mola, però el bosc és tan espès que no ens deixa veure res. Els tortellatges (Viburnum lantana) ens ofereixen els seus poms de petites flors blanques.

Tortellatge

Poc més enllà sortim per fí al caire de la cinglera, a l’indret del grau del Sastre, des d'on podem contemplar la vall penjada de Figols, just a sota nostre, l’embassament de la Baells i la Serra de Picamill que amaga, als seus peus, el poble de la Nou de Berguedà.


Quan sortim a camp obert, l’espectacle està servit: els vessants de la Serra de Sant Joan estan formats per unes argiles bigarrades, amb tonalitats ocres, taronges, rosades i vermelloses pertanyents al primer període de l’Era Terciària, dipositades just després de la desaparició dels dinosaures, dels quals encara s’en troben rastres a Fumanya. Aquests materials conformen l’anomenada “fàcies garumniana” ja que els seus colors recorden al garum, antic condiment d’origen romà.


Estem just sobre la sortida del grau dels Boigs i entre les blanquíssimes calcàries hi creix la Lluqueta (Globularia cordifolia), entre d’altres plantes rupícoles. Des de l’extrem del cingle veiem el grup d’edificis de Sant Corneli que es van construir arran de l’explotació del carbó i on, avui dia, s’han condicionat les mines per a rebre visites turístiques.

Passat el grau de les Granotes arribem a Cal Menut, on som rebuts per una munió de gossos, gats, cabres, paons i oques. Un cop hem travessat la petita granja, anem a sortir als plans de Cal Menut, per on baixa el grau del Jou i on cal anar en compte, doncs el terra cedeix a causa d'enfonsaments càrstics, formant-se petites dolines que s’han tapat amb palets i d’altres objectes per a evitar possibles caigudes. Sota nostre, al caire del primer esglaó calcari, es troba el Castell dels Moros, petita torre adossada a una ermita, i a l’altra banda de la vall del Llobregat veiem les cases disperses de Malanyeu i també, la població de Guardiola de Berguedà. En aquestes esplanades es fàcil trobar l’Orquis socarrat (Orchis ustulata) i l’Abellera aranyosa (Ophrys sphegodes) ja que estan en plena florida. També veiem un petit monument dedicat a la memòria d'un aviador que es va estavellar aquí amb la seva avioneta l’any 1958.

Orquis sucarrat

Després de fer un mos seguim ruta, ara en direcció oest i en suau baixada, cap al Comellar i la Foradada, passant pels graus de Sant Climents i de les Granoteres, però és a l’alçada del grau del Moro que observem unes curioses orquídies anomenades Mosqueres (Ophrys insectifera).

Mosqueres

Arribem a l'engorjat de la Foradada, el punt més baix de l’excursió, sortida natual de les aigües de Vallcebre. Creuem per un ampli pont l’estret congost; a l'esquerra veiem les restes d'un molí que estava adossat a les roques; a la dreta un sender baixa a la carretera de Saldes que tenim gairebé a tocar.

Restes del Molí de la Foradada

Seguim recte amunt per tornar a la cresta i anar pujant enmig d’un paisatge de ruïnes rocalloses i grans panoràmiques fins a la carretera de Vallcebre per on hem vingut, on hi ha el mirador de Cap Deig, amb plafons explicatius i bones vistes sobre les Penyes Altes, que avui estan mig cobertes per la boira.

En aquest punt abandonem definitivament les cingleres, doncs l’estrat calcari es redreça fins a posar-se gairebé vertical. Creuem la carretera i seguim per una pista en direcció al veïnat de la Barceloneta; als voltants d'aquest veïnat es veuen les agulles que formen els cingles de Conangles, on es troba la via ferrada de les Roques d'Empalomar. Des de la Barceloneta, passant per diverses masies, no triguem en arribar al nucli de Vallcebre on, instal·lats a l’acollidor bar de la plaça, tenim la satisfacció d’haver acomplert una excursió molt bonica i molt completa.

ISABEL BENET. Activitat realitzada el dia 08.05.11 per Isabel Benet, Ventura Amorós, Susana Sanz, Alfons Belinchón i Ferran Guillén.