dissabte, 27 de novembre de 2010

Excursió de tardor al Collsacabra

Estem de nou reunits al bonic poble dels Hostalets d'en Bas per portar a terme la sortida col·lectiva de novembre. Aquest cop la convocatòria ha estat un éxit amb 36 participants, tot un rècord; en Ramón Samarra, l'organitzador, està més que satisfet. La proposta d'avui és una excursió circular pel vessant oriental de la serra dels Llancers, pels anomenats cingles de Falgars.

Sortim dels Hostalets d'en Bas (490 m) en direcció sud per la carretera que deixem poc després per agafar una pista a mà dreta on un rètol indica "el Bertrans". Aviat arribem al mas en restauració de la Cirera, on fem un petit esmorzar aprofitant que fa un bon sol malgrat que el fred és viu. Des d'aquí anem a buscar la propera riera de Pujolriu, on es troba la Font Cirera que veiem a l'altra riba. Nosaltres, però, seguim remuntant la vall per corriols poc definits i gens marcats, cosa que provoca més d'una marrada fins que, al capdamunt de la carena, enllacem amb el camí ral de Vic a Olot. Aquest camí encara conserva l'empedrat original que recorda, i molt, el traçat d'una via romana, sobretot el tram anomenat Grau d'Olot que, tot fent giragonses, salva la cinglera i s'enfila a l'altiplà que tenim just al damunt. Durant la pujada aprofitem per a visitar la font de les Marrades, amb artístic pessebre, i l'esquerda natural de la Mina, una espectacular trinxera. Tot està encatifat de fulles seques de faig, auró i castanyer, que contrasten amb la verdor ufanosa de molses i falgueres.

Pujant per les marrades del Grau d'Olot

Pessebre a la Font de les Marrades

Al capdamunt passem a frec de l'antic Hostal del Grau, ara convertit en residència particular, i per una pista asfaltada ens dirigim a Falgars d'en Bas, petit veïnat on hi destaquen el mas de la Coromina i l'esglèsia romànica de Sant Pere. Abans d'arribar-hi, però, hem creuat la riera de Falgars, que es precipita pel cingle en l'impressionant Salt de la Coromina, el més alt del Collsacabra.

Des de Falgars, i ja per pista de terra, arribem a l'ermita de Sant Miquel de Castelló (930 m), bastida damunt una roca aïllada amb vestigis d'un antic castell i bones vistes sobre la vall d'en Bas i serres properes, així com del massís del Canigó, que veiem lleugerament empolsinat. Dinem a l'ample mirador, sobre l'estimball, i ens hi estem fins que el sol es retira i les temperatures cauen en picat, a l'igual que nosaltres, quan descendim ràpidament pel camí de baixada fins als Hostalets d'en Bas. Acabem la jornada al bar situat al típic carrer de la Teixeda, on comentem la sortida i preparem nous projectes... Fins la propera !

ISABEL BENET. Sortida col·lectiva realitzada el dia 27.11.10.

diumenge, 14 de novembre de 2010

Els sostres comarcals de Montserrat

Aquest diumenge ens trobem set companys (Blanca, Mercè, Toni, Susana, Alfons, Isabel i Ventura) a Collbató amb l'objectiu de pujar als dos sostres comarcals de Montserrat, l'Albarda Castellana (Baix Llobregat) i Sant Jeroni (Anoia i Bages), i per dipositar en aquest darrer el nostre pessebre.

Sortim de Collbató pel camí de la Vinya Nova, deixem a mà dreta el camí vell de Montserrat o de les Bateries, travessem més endavant el pla del Clot de la Mónica i, just abans d'arribar a la masia de la Vinya Nova continuem per darrera de l'aparcament per enfilar tot seguit cap a la dreta pel camí del Pont (senyals blancs). Anem pujant mentre el torrent del Pont ens queda a mà esquerra; més endavant podem veure, al fons del barranc, la roca del Pont, un gran bloc de pedra encastat que ha donat el nom al torrent i al camí. Poc després travessem el torrent i per l'altre vessant ens enfilem en llaçades fins que guanyem el cap del barranc. El paisatge s'eixampla de cop i restem envoltats per un gran amfiteatre natural, mentre veiem com els rajos de sol es filtren entremig dels Pollegons, que es drecen a la nostra dreta. Un lleuger tel de la boira que puja del sud va traslluint la silueta de la muntanya, donant una ambientació entre mística i misteriosa.

Les siluetes de la Gorra Frígia i els Pollegons

Seguim avançant per la carena fins trobar un bon clap de roca on decidim menjar una mica. Enfront nostre s'alça la roca de l'Albarda Castellana, el nostre proper objectiu. Mentre esmorzem, el Toni i la Mercè, grans coneixedors de Montserrat, ens indiquen la presència del te de roca (Jasonia glutinosa), planteta de fulles estretes molt aromàtiques i sabor un xic amarg que es recolecta a final d'estiu per a fer-ne infusions.

Continuem la pujada per la carena fins arribar, pocs minuts després, a la serra de les Paparres i al transitat camí de Sant Joan a Sant Jeroni, que seguim a l'esquerra. No triguem en trobar una desviació a l'esquerra (pal indicador del camí dels Francesos i senyals grocs i blaus). Per un corriol costerut arribem en un parell de minuts al coll de l'Albarda. Des d'aquí seguim a l'esquerra per la carena rocallosa (marques blaves), per on fem un flanqueig a l'esquerra, on hem d'utilitzar les mans, i més endavant trobem un pas de roca d'uns 2 metres pel qual hem de grimpar (hi ha per ajudar-se una corda en un estat una mica precari). Sense cap més dificultat arribem al solitari cim de l'Albarda Castellana (1177 m), sostre comarcal del Baix Llobregat, des d'on podem veure, ben a prop, el cim de Sant Jeroni, curull com sempre d'excursionistes.

El cim de Sant Jeroni des de l'Albarda

Retornem al coll de l'Albarda i continuem recte per un corriol que ens mena al tram cimentat del camí de Sant Jeroni. Anem pujant per aquest humanitzat camí, amb esglaons i baranes, fins al cim de Sant Jeroni (1236 m), màxima elevació de Montserrat i de les comarques de l'Anoia i el Bages. Les boires que es despenjen per les canals de la cara nord provoquen l'aparició del fugisser però espectacular espectre de Broken, on les nostres ombres es projecten envoltades d'un arc de Sant Martí.

Els expedicionaris al cim de Sant Jeroni

Just a sota del mirador del cim hi ha una vella caixa metàl·lica, anclada a la roca, que guardava un antic pessebre ja desaparegut, així que l'aprofitem per encabir ara el nostre. Després, havent fet les fotos de rigor, trobem a la vora un bon racó per fer el gran dinar de la jornada, arrecerats del vent i de les boires que van passant. No triguen en acostar-se una parella de grassets de muntanya (Anthus spinoletta), a la recerca de les molles que cauen dels entrepans; aquest és un ocell un xic més gran que un pardal, que aprofita la bonança del nostre clima per passar l'hivern.

El nostre pessebre, amb la Mercè i el Musset

Des de Sant Jeroni retornem de nou al coll de l'Albarda per baixar ara cap a la dreta (senyals grocs) pel camí dels Francesos. En el descens anem tenint bones vistes del sector del torrent de Migdia, amb la Talaia, la Salamandra, la Roca Plana dels Llamps, els Plecs del Llibre i el Montgrós. Més avall passem pel costat del coll de l'Ajaguda, mentre la vegetació va canviant de l'alzinar a la pineda. Al final del camí desemboquem al tram de pista de Can Jorba (que ens queda a la dreta) a la Vinya Nova. La resta, doncs, és una tranquil·la passejada per aquesta planera pista fins a Collbató.

Com a cloenda d'aquesta agradable sortida entre amics, el Toni i la Mercè ens inviten a la seva casa de Collbató per fer una reconfortant degustació de l'esmentat te de roca.

SECCIÓ DE MUNTANYA. Activitat realitzada el dia 14.11.10 per Blanca Gonzalvo, Mercè Julve, Toni Tejedor, Susana Sanz, Alfons Belinchón, Isabel Benet i Ventura Amorós.