dissabte, 31 de juliol de 2010

Puig Peric i Petit Peric, miradors del Capcir

Puig Peric i Petit Peric des de la cabana de la Balmeta

Tres dies després de l'ascensió al Carlit, tornem a les Bulloses per realitzar ara la del Puig Peric, punt culminant del Capcir. En aquesta ocasió ens acompanya l'amic i company Toni Tejedor, que avui vol fer en "solitari" el Carlit (acompanyat pels centenars d'excursionistes que cada dia d'estiu pujen) i alguna cosa més de propina.

Un cop travessem el barratge de la Bullosa, ens acomiadem del Toni, qui seguirà la ruta del Carlit, i comencem a vorejar el llac en direcció nord, tot seguint les marques del GR 10, amb constants pujades i baixades, i creuant alguns torrents. Prop de la riba nord de la Bullosa, deixem a l'esquerra el GR 10, que s'endinsa a la coma de la Grava, i continuem per la dreta, seguint ara les marques vermelles i grogues del Tour del Capcir. Travessem poc després la Tet per un pont de fusta (pasarel·la "Maurice Marty") i seguim avançant en direcció nord i nord-est a través de pastures, mulleres i alguns trams de bosc fins que arribem a la cabana de la Balmeta (2120 m) (1.35 h), refugi pastoral lliure, amb capacitat per a 10 places, situat prop d'un coll que dóna accés a la zona dels Angles. Des d'aqui podem veure, enfront nostre, el Puig Peric i el Petit Peric, separats per un coll que encapçala la coma de la Llosa.

Continuem en direcció nord fins a un coll molt ample, per on s'enfila, a mà dreta, la suau carena del Puig del Pam. Deixem poc després, també a la dreta, el Tour del Capcir, que continua en direcció a Camporrells, i sense un camí definit ens apropem a la base del contrafort sud del Petit Peric. Un cop hi som, anem pujant per aquest arrodonit llom, amb algunes traces de corriol, fins assolir el cim del Petit Peric (2690 m) (3 h), des d'on tenim, no cal dir-ho, una àmplia panoràmica del Pirineu, només limitada a l'oest pel Puig Peric, amb magnífiques perspectives sobre els estanys de Camporrells, al vessant nord, i el llac de la Bullosa, al sud. Per la carena est (dreta) arriba el sender que puja de Camporrells i que continua carenejant fins al Puig Peric.

Pujant cap al Puig Peric

·
Petit Peric i estanys de Camporrells

Seguim l'esmentat sender per baixar fins al coll (2608 m) que separa els dos cims, i a continuació ens enfilem, amb forta pujada però sense gaires dificultats, per la pedregosa carena est del Puig Peric. El sender, ben marcat, evita els principals obstacles i amb algunes llaçades guanya l'altiplà on es troba el cim del Puig Peric (2810 m) (3.45 h). La vista, respecte a l'altre cim, s'amplia en direcció nord-oest amb la vall del rec de la Llosa (que no hem de confondre amb la coma de la Llosa) i els seus estanys. Ens arribem en un parell de minuts a un cim secundari, des d'on podem veure els estanys Blau (que sembla migpartit en dos) i Blau Petit, ambdós sota el Puig de la Cometa.

Estany de la Bullosa des del Puig Peric

Estanys Blau (migpartit) i Blau Petit (en primer terme)

Ens posem en contacte amb en Toni, que a aquestes hores ja fa estona que ha pujat al Carlit i que ara està a punt d'assolir el Pic de les Xemeneies, el segón més alt del massís; calculem en trobar-nos tots al cotxe cap a les tres de la tarda.

Després de gaudir d'aquestes panoràmiques, retornem a l'anterior coll i des d'aquí baixem ara per la desolada coma de la Llosa. Per traces de camí, en alguns trams una mica desdibuixat però amb fites, passem per la vora esquerra de l'estany de la Llosa, i tot seguint aigües avall el curs del rec de Puig Peric arribem de nou a l'alçada de la cabana de la Balmeta. A partir d'aquí, doncs, refem a la inversa el nostre itinerari de l'anada, tot resseguint el sender del Tour del Capcir i després el GR 10 per la riba esquerra de la Bullosa fins al punt de partida, on retrobem en Toni, que ja fa més de vint minuts que ens espera, havent fet el Carlit, el Pic de les Xemeneies i bona part de la serra del mateix nom. Una autèntica fiera.

Ens acomiadem de les Bulloses, tot sortint amb el cotxe rera una navette, satisfets d'haver assolit en aquesta jornada els sostres de la Cerdanya i del Capcir.

SECCIÓ DE MUNTANYA. Activitats realitzades el dia 31.07.10 per Isabel Benet i Ventura Amorós (Puig Peric i Petit Peric), i Toni Tejedor (Carlit i Pic de les Xemeneies).

dimecres, 28 de juliol de 2010

Pica del Carlit, pel circuit dels estanys

El Carlit des de l'estany Gelat

Ens trobem passant uns dies de vacances a la Cerdanya i avui, en què les previsions del temps són immillorables, decidim anar al Carlit des de les Bulloses. Com sigui que la carretera d'accès queda restringida, durant l'estiu, entre les set del matí i les set de la tarda, als vehicles particulars (llavors només es pot accedir en autocar o navette), ens llevem a les cinc del matí (qui alguna cosa vol, alguna cosa li costa), esmorzem lleugerament i a les 6.50 del matí, desprès d'haver deixat el cotxe aparcat prop del barratge de la Bullosa (2017 m), iniciem l'excursió.

La primera part del camí coincideix amb la ruta dels estanys del Carlit (Boucle des Étangs). Des de l'Hotel de les Bones Hores, a l'altra banda del barratge, comencem a pujar fort per un bosc de pi negre entre blocs de granit bastant gastats pel pas de la gent. De seguida entrem a una petita vall amb aiguamolls, superem un esglaó i arribem a l'estany del Viver (0.30 h). El camí es bifurca; seguim cap a l'esquerra per la ruta normal al Carlit, tot deixant a mà dreta la variant per on retornarem. Deixem també, a l'esquerra, el sender que porta cap a l'estany Negre, i no triguem en passar pel costat dels estanys de la Comassa i Sec, a banda i banda del camí. Després anem remuntant la carena d'un petit llom, a l'altra banda del qual podem veure els estanys Llat i Llong; quan som al capdamunt d'aquest llom, baixem uns metres per travessar el torrent que baixa del proper estany de la Vallell per una palanca de fusta. El camí, ben marcat, va guanyant alçada fins enllaçar per la dreta (pal indicador) (1.35 h) amb l'altre itinerari que des de l'estany del Viver puja pels estanys de les Dugues, Castellar, Trebens i Sobirà.

En aquest punt deixem la ruta dels estanys i comencem l'ascensió al Carlit. Passem sota el vessant nord del Tossal Colomer i anem pujant en llaçades fins al coll Colomer i l'estany Gelat (2640 m) (2.10 h); aquest petit estany és el més alt de la Cerdanya i fa honor al seu nom, doncs en la data en què ens trobem encara està parcialment glaçat. Continuem en llaçades per l'aresta est del Carlit; més amunt, el camí surt de l'aresta per la dreta per guanyar la part alta de la canal central. En aquest flanqueig hi ha alguns passos en els quals hem de grimpar, sense problemes, per bona i punxeguda roca; tanmateix, trobem algun punt un xic confús i hem hagut de baixar una mica per tornar a trobar el camí correcte.

Grimpant per l'aresta

Un cop superat aquest flanqueig, remuntem la canal amb més llaçades fins al collet que separa els dos cims del Carlit; per l'esquerra, sense més dificultats, arribem tot seguit al cim sud (2921 m) (3 h), punt culminant del massís, de la Cerdanya i de tot el Pirineu oriental, on gaudim d'una extensa visió del Pirineu en general, i en particular dels estanys de les Bulloses i del circ de Lanós; aquest darrer es pot veure molt millor i en la seva totalitat quan ens arribem al cim nord (2915 m), a escassos cinc minuts de l'altre cim.

L'estany de Lanós des del cim del Carlit

Després d'una bona estona al cim agafant panoràmiques amb la càmera, comencem el descens desgrimpant tot el que havíem grimpat anteriorment, mentre anem trobant ja quantitats considerables d'excursionistes que han sortit més tard i que en un bon dia d'estiu com avui converteixen la ruta normal d'ascensió al Carlit en una autèntica processó.

Baixant cap als estanys Sobirà, Trebens i Castellar

Quan arribem al punt on conflueixen els dos camins dels estanys, continuem per l'esquerra per entrar a la vall on es troben, succesivament i un al costat de l'altre, els estanys Sobirà, Trebens i Castellar; al costat d'aquest darrer queda encara una petita congesta de gruix considerable. A continuació, baixem un esglaó del terreny i arribem a l'estany de les Dugues, que desguaça per dos vessants diferents (a la Tet i al Segre). Seguim baixant, paral·lels al torrent que baixa a l'estany del Viver, entre algunes mulleres, fins arribar a aquest estany i a la bifurcació amb el camí per on hem pujat. A partir d'aquí, doncs, desfem l'itinerari de l'inici, posant atenció al tram final de baixada, fins al barratge de la Bullosa.

SECCIÓ DE MUNTANYA. Activitat realitzada el dia 28.07.10 per Isabel Benet i Ventura Amorós.

dimarts, 27 de juliol de 2010

Penyes Altes de Moixeró

La lluna plena sobre el Cadí

Llustreja. Prop del coll de Pendís contemplem com la lluna plena s'ha situat sobre el Cadí, de parets rosades, fent gala de la seva bellesa incomparable. Amb aquest panorama enfilem el costerut pendent que ens ha de portar a flanquejar el turó de Prat Agre, camí de les Penyes Altes, punt culminant de la serra de Moixeró. En aquest itinerari, que correspon al GR 150-1, s'alternen el bosc i les clarianes, on el camí es desdibuixa i costa de retrobar, ferits com estem pels primers raigs de sol... Segur que serà una bona jornada.

Quan ens acostem al coll de Dental veiem prop nostre l'arrodonit cim de Moixeró, folrat de prats daurats on pasturen ramats de vaques i cavalls sota el vol d'alguns corbs que foragitem al nostre pas. De tornada hi pujarem. Des del coll de Moixeró entrem al bosc ombrívol que creix al vessant obac de les Penyes Altes i, poc a poc, ens acostem a les blanques calcàries on, en alguns punts, hem de grimpar sense cap dificultat. A través de les bretxes que de tant en tant s'obren a la muralla entreveiem les profundes canals que cap al sud davallen fortes. Els darrers estreps rocosos ens deixen a una petita carena que condueix al cim de les Penyes Altes, on hi ha un pedró símbol de la unió artificial de les províncies de Girona, Lleida i Barcelona, ja que en realitat la serra de Moixeró és frontera natural de les comarques del Berguedà i la Cerdanya. Aquesta darrera s'estén sota nostre com una estora, on hi destaca la població de Bellver; al nord la tanquen els cims de Monturull, Perafita, Tossa Plana de Lles i les grans masses del Puigpedrós i la Carbassa; al sud els relleus són més propers: el Pedraforca, que exhibeix la seva cara nord, el Comabona, serra d'Ensija, vall del Llobregat, Catllaràs... Bella panoràmica.

Penyes Altes des del cim de Moixeró

Ens acostem a la cima germana, separada tan sols uns metres, on hi arrela la planta anomenada "peucrist" (Potentilla alchemilloides) i que tant m'ha intrigat. A la roca devoniana hi apareixen restes de fauna fòsil... seran coralls?, seran crinòides? Records en tot cas. El petit poble de Grèixer apareix molts metres més avall arrecerat sota les sorrenques triàsiques, mentre que a llevant es desplega la Tosa d'Alp.

Ens acomiadem d'aquest indret amb un "a reveure", doncs aquesta muntanya mai no està de més per tornar a pujar-la.

ISABEL BENET. Activitat realitzada el dia 27.07.10 per Isabel Benet i Ventura Amorós.