dissabte, 29 de maig de 2010

Excursió al Comabona


"...alta muralla de titans és eixa serra..." (Jacint Verdaguer)

La serra del Cadí, frontera natural entre les comarques del Berguedà i el Solsonès, per una banda, i la Cerdanya i l'Alt Urgell, per l'altra, és un excel·lent balcó sobre el Pirineu axial i el Pedraforca. Un dels seus cims més característics, el Comabona (2554 m), situat a l'extrem oriental de la serra, ha estat l'objectiu de la darrera sortida del cicle d'excursions d'aquesta temporada.

Sortim de bon matí de Barcelona, i per Bagà, Gisclareny i el coll de la Bena (on acaba la carretera asfaltada), arribem al coll de la Balma, on aparquem els cotxes i ens disposem a guanyar els 1.000 metres de desnivell que ens separen del cim. El dia promet doncs el cel està molt blau i l'aire és molt fresquet, però hi ha boires retingudes als vessants que esperem vagin escampant. Ben aviat, però, quedem embolcallats i els límits es fan indefinits. Ens aturem a esmorzar i a fer temps, però les boires són tossudes i no paren de circular a gran velocitat.

Seguim pujant per un espés bosc de pi roig on alguns exemplars han pagat el seu tribut a l'hivern i jauen estesos per terra dificultant un xic la marxa. Quan el bosc s'esclareix passem prop d'una cabana de pedra sota mateix d'una cinglera on imaginem que es troba el misteriós Pas de la Cabra, pel qual hauríem de passar si volguessim ascendir directament al Puig dels Terrers, el cim més oriental del Cadí. Aquest cim resta avui cobert per la boira, així que desistim de pujar-hi i l'anem flanquejant pels seus vessants sud i oest, tot acostant-nos al coll dels Terrers. De cop la boira s'esfilagarsa deixant-nos veure el Comabona, en mig d'un panorama grandiós. Potser sí que al final gaudirem de les vistes que ens prometien.

Des del coll la plana cerdana s'escampa als nostres peus. Pujem el darrer tram entre calcàries encatifades d'íberis i saxífragues, i trepitjant, amb alguna dificultat, les darreres clapes de neu. Un cop al cim, contemplem com per l'arrodonit coll de Tancalaporta ascendeixen les boires com si d'un cràter fumejant es tractés i, poc a poc van apareixent, entre els núvols, els cims pirinencs, des del Pallars i l'Alta Ribagorça fins al Roc de Madres, en ple Capcir, passant per la Tossa Plana de Lles, Puigpedrós i Carlit. Un joc de llums i ombres ressalta les blanquíssimes crestes que separen les diferents canals que ratllen la cara nord del Cadí. Més avall, el Prat d'Aguiló brilla com una maragda, però... i el Pedraforca? Resta darrera el teló boirós que ens l'amaga, encara que sabem que és allà.

Després del merescut descans, iniciem el retorn pel Clot de Comabona, en una baixada directa que ens deixa a la pista, prop d'on hem aparcat els cotxes. Amb aquesta excel·lent sortida clou el cicle d'excursions de la present temporada. Passat l'estiu, començarà un nou programa de sortides col·lectives. Us mantindrem informats.

ISABEL BENET. Activitat realitzada el dia 29.05.10.