13.10.23 L’espectacular formació rocosa coneguda com Muralla de
Finestres, o bé Roques de Finestres, o més pròpiament Roques de la Vila, o més
banalment “Muralla China de Huesca” (segons la desafortunada senyalització
aragonesa), es troba situada al despoblat de Finestres (Ribagorça), a tocar del
pantà de Canelles (Noguera Ribagorçana). Es tracta d’uns estrats verticals de
pedra calcària disposats en dues estretes crestes paral·leles, tot formant una
llarga i alta muralla, als peus de la qual hi arriben, en condicions òptimes,
les aigües del pantà de Canelles; no és el cas avui, en que les aigües es
troben molt reculades.
L'espectacular muralla natural de Finestres
Entre les dues fileres de crestes es troben les restes
del castell del Vilot i l’ermita de Sant Vicenç; un xic més al nord es dreça
una gran torre quadrangular. Tot plegat són motius més que suficents per
dedicar-hi una visita, malgrat que com a excursió, si arribem a Finestres en vehicle,
és un xic minsa: 3,5 Km de recorregut i uns 300 m de desnivell (cal pujar tant
en l’anada com en la tornada). Hom pot allargar l’excursió caminant fins a
Finestres des de diversos punts de la pista, normalment des del pont de
Penavera, o bé des del també despoblat de Fet.
Per accedir a Finestres hi ha dues opcions principals. Si
venim pel nord, des de la Ribagorça, cal anar per la N-230 fins a Viacamp. Des d’aquí continuem
per carretera cimentada en direcció a Montfalcó. Als 8 Km cal estar atents per
trobar a mà dreta un petit indicador de fusta que marca l’inici de la llarga i
pedregosa pista (millor anar en un vehicle alt) que mena en 16 Km a l’antic
poble de Finestres, on a l’entrada s’hi ha habilitat un aparcament relativament
ampli.
Venint pel sud per la mateixa N-230 és molt millor
agafar, abans de Benavarri, qualsevol de les desviacions que menen a Estopanyà.
Des d’aquí són un total de 12 Km de pista, la meitat dels quals, fins al pont
de Penavera, en bones condicions. Per als que vulguin continuar a peu, en aquest
pont, que salva una de les cues del pantà de Canelles, es pot aparcar bé a
ambdós costats. Els darrers 4 Km de pista són comuns amb la ruta provinent de
Viacamp.
Situats a Finestres (565 m) ens dirigim a la plaça
d’aquest poble abandonat, amb un gran safareig i font, on ja fa molt temps que
no corre l’aigua, així com les ruïnes de l’església de Santa Maria, i la Casa
Coix, única edificació dempeus habitada estacionalment. Sembla ser que la causa
principal del seu despoblament fou la construcció, l’any 1960, del pantà de
Canelles, que anegà moltes terres de conreu i la comunicació directa amb els
pobles veïns catalans.
Santa Maria de Finestres
Restes d'una casa orientada al pantà de Canelles
Continuem a la dreta de l’església pel que va ser el
carrer principal, amb cases enrunades a banda i banda. Just al final del
carrer, i abans de continuar cap a la muralla, agafem un trencall a la dreta
que mena a la propera ermita de Sant Marc. Val la pena fer en primer lloc
aquesta desviació i arribar-nos en 10 minuts a aquesta modesta ermita, situada
en un turonet, doncs les millors vistes de conjunt de la Muralla de Finestres
són des d’aquí, malgrat que avui no tinguin el complement de l’aigua fregant
les seves parets i penetrant en la bretxa central. Pel camí anem veient una
primera visió lateral de la muralla, i a mesura que pugem tenim una visió més
frontal. Veiem que les grans columnes de la doble cresta s’aixequen com grans
espases unes desenes de metres, però alhora són molt estretes i esmolades. Tot
un espectacle incomparable.
Visió lateral de la muralla
La vista es va expandint pel camí de Sant Marc
La muralla des de Sant Marc; a la base s'observen les
marques del nivell de l'aigua en situacions normals
El pantà de Canelles des de l'ermita, avui molt baix
Ja a l’interior de l’ermita de Sant Marc, podem veure un modern
mural, còpia d’un mosaic medieval que es conserva a la basílica de Sant Marc de
Venècia, amb el sant i mariners dins una
nau i dues illes al costat dret. La iconografia fa referència a un miracle
d’aquest evangelista. L’any 828 uns mercaders
venecians van sostreure a Alexandria les relíquies del sant, enterrat en
aquesta ciutat des del seu martiri i mort, i les van embarcar rumb a Venècia. A
l’alçada de les illes Estròfades, al mar Jònic (aleshores, segons la llegenda,
una sola illa), es va desfermar una tempesta que empenyia la nau contra les roques. Per la
intercessió de Sant Marc, qui va aparèixer per guiar la barca, l’illa es va
dividir en dos per formar un passadís per on va passar la nau, i així va poder continuar
fins a Venècia, on a partir d’aleshores Sant Marc seria el seu patró.
Mural de la llegenda de Sant Marc a l'interior de l'ermita
Mosaic original a la basílica de Sant Marc de Venècia
Sense haver de retornar al poble, baixem a l’esplanada situada
sota a l’ermita i prenem un corriol a la dreta per on grimpem per un tram
rocallós que correspon a l’inici de la cresta sud. Les parets de la doble muralla s'aixequen a la nostra dreta, estretes i esmolades.
Ens apropem a l'extrem occidental de la muralla
Les estretes parets de la muralla
Desemboquem poc després al
sender provinent del poble, per on anem baixant cap al barranc de Sabinós, tot
passant per un bosc de pins, i travessem més avall el que semblen estribacions
de poca alçada de la cresta nord. Arribem al fons del barranc, per on a
l’esquerra, per un gran trau entre roques, es despenja el torrent quan hi porta
aigua. En aquest punt hi arriben les aigües del pantà quan penetren per la gran
bretxa central (evidentment, no és el cas avui).
Anem baixant cap al barranc entre altes torres de pedra
Passem vora el trau entre roques
que travessa el torrent (avui sec)
Al fons del barranc de Sabinós
Comencem a remuntar per l’altre costat fins a situar-nos
al peu de la cresta nord de la Muralla, mentre que a la nostra esquerra es
dreça, sobre unes roques situades més al nord, l’esmentada torre de guaita que
formava part del castell. Pugem entre restes de murs fins a la mateixa paret de
la cresta nord, des d’on per baixar al recinte del castell hi ha un ressalt de
llisa paret d’uns 3 metres equipat amb 5 grapes de ferro i un cable que
permeten baixar al recinte.
A l'inici del sender de pujada al castell
Vista del sector oriental de la muralla des del camí d'accès
Restes de muralles de l'antic castell
El petit tram de grapes
Arribem a la base de l’antic castell, una plataforma
adossada a la paret de la cresta nord. A l’extrem sud d’aquest plataforma
s’aixeca la petita i encinglerada església de Sant Vicenç del Vilot (s. XII),
d’una nau allargassada i molt estreta, que amb prou feines fa uns dos metres
d’ample. Els treballs de consolidació han permés refer l’absis i les parets
laterals. L’edifici conserva dues finestres de doble esqueixada, una a la
façana sud, amb vistes al pantà, i l’altra al centre de l’absis.
Església de Sant Vicenç, enlairada sobre el rocam
Entrada a l'estreta nau de l'església
La bretxa central de la cresta sud, esperant que
tornin a arribar les aigües del pantà de Canelles
A l'estreta nau de Sant Vicenç
Detall de l'interior de l'absis
Finestra lateral amb vistes al pantà
Ens trobem al bell mig de la cresta, tant de nord a sud
entre les dues línies de cresta, com d’oest a est de la línia longitudinal. El
camí, però, s’acaba aquí, doncs pel sector de llevant la vegetació fa
impenetrable la continuació. Gaudim de la pau d’aquest racó asseguts en els
pedrisos que hi ha a banda i banda de l’absis.
Cresta sud de la muralla i al fons l'ermita de Sant Marc
Torre de guaita externa al recinte, sobre altres cingles
Iniciem el retorn, tot passant de nou, ara de pujada, per
la “mini ferrada” que travessa la cresta nord. Un cop al camí, girem a la dreta
per apropar-nos a la torre de guaita esmentada. Tanmateix, el sender acaba
aviat al peu d’una abrupta i escarpada paret. Dos dels companys s’atreveixen a
grimpar cercant el millor pas i poden arribar al capdamunt de la carena on es
dreça aquesta robusta torre. Es tracta d’una construcció gairebé quadrangular,
d’uns 5 m de costat i una alçada actual de 6 metres (originàriament tindria dos
pisos). En el costat nord hi ha quatre espitlleres; pel vessant oest arribava
el camí carener que venia del torrent de Sabinós, ara ja gairebé perdut o molt
embrossat.
El costat nord de la torre, amb quatre espitlleres
Cal baixar de la torre pel mateix vessant, no sense
alguna dificultat, fins al camí principal, per on retornem per la mateixa ruta.
Baixem, doncs, fins al barranc de Sabinós, on creiem que entrant pel costat del
torrent hi hauria l’esmentat camí que pujava per la rocallosa carena fins a la
torre de guaita.
Passem altre cop a frec del trau que és
la sortida natural del barranc de Sabinós
Al punt on es travessa la cresta nord,
que forma aquí un banc natural
Anem remuntant pel mateix corriol de l’anada i després continuem
pel tram de camí que haviem evitat quan veniem de Sant Marc. Per aquest camí
arribem dalt d’un altre turonet, ja sobre el poble de Finestres, on s’aixeca la
Casa del Senyor.
Aquesta edificació és una antiga casa forta de planta
rectangular (11,5 m x 8,5 m), amb murs gruixuts (1,75 m). Actualment conserva
una sola planta acabada en una volta; originàriament devia tenir uns dos pisos
més. La porta té un arc de mig punt format per cinc grans dovelles; a
l’interior hi ha una obertura elevada al mur del fons en forma de rampa. El nom
d’aquesta casa fa referència a que havia estat la residència dels senyors de
Finestres, els quals depenien dels vescomtes d’Àger. Ara, però, les restes de
la casa donen més la impressió d’haver estat un antic magatzem o graner.
Portalada de la Casa del Senyor
Interior de l'única planta actual d'aquesta casa forta
Des d’aquí acabem de baixar els darrers metres que ens
resten fins a Finestres, on sembla que a aquesta hora de la tarda som els
darrers visitants (hem començat passat el migdia perquè veniem de visitar Estall,
Montfalcó, Santa Quitèria i Fet). El poble, que malgrat la destrucció conserva una
estranya bellesa, torna a quedar adormit i en pau, a l’espera d’una nova
fornada de visitants i excursionistes.
Entrem a l'antic carrer principal de Finestres
El poble torna a quedar solitari
Per tal de tancar el cercle d’accès, retornem amb el
vehicle pel Pont de Penavera i Estopanyà. Ara que hem gaudit “en sec” de
l’espectacular Muralla de Finestres, caldrà tornar-hi quan l’aigua retorni a
aquest indret. Que així sia!
VENTU AMORÓS. Activitat realitzada el dia 13.10.23 per Montse Cercós,
Quim Massanes. Isabel Benet i Ventu Amorós.
